diumenge, 28 de desembre del 2008

Desprès del temporal.

En el següent enllaç:




hi trobareu el reportatge fotogràfic que ha fet la Glòria Mauri dels treballs de neteja del Varador de La Mar d'Amics. El temporal de Sant Esteve ens ha tocat de ple. Tot i les imatges impactants i els desperfectes que han patit totes i cadascuna de les barques podem fer una valoració general més optimista que fa vint-i -quatre hores.

Tres de les barques, la Lot, Sa Lluça i la Joma, han patit desperfectes que tot i precisar de treballs de calafat podran ser resolts.

Potser la més perjudicada ha estat la barca que la nostra entitat havia decidit de restaurar dins l'activitat periòdica de "Recuperem Patrimoni!": la Tempesta. En el seu interior encara hi havia la nova cinta, que estava fixada amb sarjants, i el nou banc. Però a primer cop d'ull té la quilla trencada i tota l'amura d'estribord aixafada. A l'amic Pere Garrosset se'l veia "tocat" i a la resta d'associats que havien treballat en un moment o d'altra en la barca, tristos.

L'altra barca que ha patit de valent ha estat la Falipana d'en Xavi Ros. L'aigua la va fer saltar el mur perimetral del varador i el seu folre i quadernes s'han trencat per diferents indrets. Ara descansa al Club Nàutic Costa Brava a l'espera que el nostre soci Xavi Tur la retorni al nostre varador.

Des d'aquesta plana cal agraïr la capacitat de mobilització dels socis i sòcies de la nostra entitat que han estat capaços de sacrificar un diumenge al matí treballant colze amb colze en una tasca bruta i desagradable. Tot i la feina que encara resta per fer les barques descansen correctament i bona part de la desfeta ha quedat recollida. Ara el varador no té tanca metàl·lica, però nosaltres hem marxat tancant la porta. Com cal!
Fotografia de Gabi Juanes de com ha quedat el Varador al final de la feina del matí de diumenge 28 de desembre de 2008, podeu contrastar-la amb la de l'article "Drama al Varador".

dissabte, 27 de desembre del 2008

Drama al varador


Una certa i temporal baixada de la intensitat del vent ens ha permès d’acostar-nos fins el nostre varador del port de Palamós. Una visió dantesca per armadors i socis de la nostra entitat. Les cinc barques que es trobaven en procés de restauració i manteniment es troben apilades l’una sobre l’altra en un entrellat de taules, quadernes, paiols, arbres, entenes,... Ha estat impossible d’accedir dins l’espai que ocupa el varador ja que aquest es trobava totalment inundat. L’antic pont de la Elvira és totalment estellat. Tota la tanca metàl·lica folre bona part de les restes d’aquest naufragi en terra. Les previsions meteorològiques no són gens esperançadores. Està clar que Poseidó i Eol no estan contents i esperem que en les properes hores calmin les seves fúries.
Evidentment tot plegat davant les víctimes personals és un mal menor. Però els esforços de moltes persones de la nostra entitat que han estat treballant de valent en la recuperació de vells bastiments s’han vist perduts. Caldrà ara valorar les possibilitats de reparar alguna de les barques. Però fins que el risc per les persones no estigui assegurat no es podrà intervenir. JSG

dimecres, 24 de desembre del 2008

Nadal 2008

L'hivern és just, destitueix la llum
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.
Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.

Miquel Martí i Pol




Bon Nadal i Millor Any Nou! Bon Nadal e Bo Ani Novo! Zorionak eta Urte Berri On! Felices Navidades y Próspero Año Nuevo! Joyeux Noël et Bonne Année! Happy Christmas and a Happy New Year! 2009

Fotografia de Glòria Mauri de la Trobada de Sant Pol 2008.

diumenge, 21 de desembre del 2008

Veredicte II Concurs Social de Fotografia

Promoure un concurs de fotografia dins d’una associació dedicada a la difusió de la navegació i al patrimoni marítim no deixa de ser una via per canalitzar els centenars d’instantànies que en aquesta era digital s’enregistren cada cop que es mou una barca, el mar amenaça els espigons, o s’hissa una vela.
Pels participants és habitualment difícil de triar una col·lecció d’imatges donat que conjuntament amb el moment del temps que hem aconseguit retenir s’hi suma una experiència, una emoció. És per aquest motiu que el valor d’aquestes fotografies no és tant la seva qualitat artística o la seva tècnica fotogràfica com la passió, sentiment o història que és capaç de transmetre’ns. Totes tenen com a tema de referència la navegació i el mar. L’àmbit on gaudeixen del seu oci tot un seguit de persones capaces de destinar part del seu temps lliure a restaurar una barca, escoltar i participar en una tertúlia o visitar un museu proper.
El Jurat del II Concurs Social ha estat format per persones amants i professionals de la fotografia de l’Associació Cine Club Bahía de Palamós, amb la col·laboració de l’Agrupació Fotogràfica de Sant Feliu de Guíxols. El seu veredicte sobre les 10 imatges finalistes, triades per votació social, ha tingut una sorpresa en el moment de la seva lectura. La M. Pilar Martínez ha estat capaç d’endur-se el primer i el segon premi d’aquesta edició amb fotografies efectuades durant la seva participació en la Tall Ship Races de 2008 pel Mar del Nord. Imatges magnífiques, picades d’ullet excel·lents. El Jurat valorà molt positivament la composició d’ambdues. El tercer classificat fou en Jordi Salvador amb una curiosa imatge d’ombra projectada sobre un canal marítim a la vila de La Rochelle (França). Cal, però, valorar totes i cadascuna de les imatges que han participat en aquesta segona edició.
Ara només cal esperar la següent edició per a participar-hi enviant-hi imatges. Això sí, cal ser soci o sòcia de La Mar d’Amics. JSG
Les fotografies que acompanyen el text corresponen de dalt a baix al 1r, 2n i 3r premi. Poseu veure totes les fotografies participants a www.lamardamics.org a la pestanya II Concurs Social de Fotografia 2008

dissabte, 13 de desembre del 2008

Xarxa de la teranyina : Actualitat del Tho pa ga.



Hem pogut finalment observar THO PA GA amb una càmera ( ROV) al començament de mes . És dur de veure THO PA GA en el fons , però és d'una sola peça.El THO PA GA és sencer gràcies a la seva robust doble buc. Però la xarxa d'una teranyina ha fet alguns desperfectes. Un xarxes s’ han enganxat en el bauprès i la proa, ha arrencat i doblegat el bauprès que tant ben plantat portava tot. Una altra xarxa s'ha agafat al pal trinquet i l’ha tombat sobre l'altre que per sort que ell no s'ha mogut . Algunes taules de la coberta també són arrencades pel passatge d'una dels porta de 500 kg d’una barca d’arrossegament. La resta, pont, timonera, falca, pics, botavares, ormeig, i el buc presenten en general, un aspecte correcte.Estudiem ara els mitjans de reflotament del vaixell .

El desafiament ( reflotament i restauració ) és del tot factible però donat que no teníem assegurança tot risc pensem cercar a un patrocinador. Si algú coneix una empresa o institució interessada, tota informació serà benvinguda.Mentrestant les donacions i el suport moral o tècnic ens han ajudat i ens ajuden a la recerca dels mitjans . Moltes gràcies.


Imatges preses amb la càmera ROV delel Thopaga, que reposa al fons marí de la Bretanya. Més informació a la web: http://www.thopaga.eu/ . Traducció JSG

dijous, 11 de desembre del 2008

Desprès de l’Assemblea

Passats uns dies de l’Assemblea General Ordinària La Mar d’Amics segueix treballant.

Així actualment està obert el període de votacions del II Concurs Social de Fotografia. En podeu veure les instantànies participants a:

Donat que és una convocatòria social només poden votar els socis i les sòcies de l’entitat. El termini acaba el 15 de desembre a les 20.00 hores. A partir d’aquell moment un jurat especialitzat decidirà les tres primeres classificades entre les finalistes.

Però encara hi ha més. Un seguit de trobades i reunions que són necessàries per l’organització de la navegada “100 anys Navegant per la Costa Brava” que tindrà lloc durant la setmana santa de 2009. També s’ha seguit treballant en el varador en la recuperació de les diferents barques que en ell s’hi troben. El dissabte 13 de desembre tenim una nova convocatòria per “Recuperem Patrimoni!”. En ella les nostres mans inexpertes guiades per unes de ben expertes tindran cura de tallar, ajustar, cargolar, pintar,... el buc de la “Tempesta”. Així d’una forma pausada però continuada el camí vers la mar es va fent més curt.

En arribar les festes nadalenques la nostra associació s’apunta a les celebracions amb l’organització d’un sopar, obert a tothom, on es lliuraran els premis del Concurs Fotogràfic. Així el proper dia 20 de desembre tindrem un programa d’activitats per no avorrir-se. Cap a dos quarts d’onze sortirem a navegar amb els nostres vells bastiments. A les cinc de la tarda una nova edició de les “Tertúlies Marineres” amb el tema “Maquetisme i patrimoni marítim” i per acabar la jornada a les vuit del vespre “Sopar de Nadal” al Restaurant Les Brases. Una jornada per passar entre amics, la mar d’amics. JSG

dimecres, 26 de novembre del 2008

Presentació dels Encontros de Muros (Galicia) 2009

Dins el marc del III Espai de Marina Tradicional del Salón Nautico –així en castellà- de Barcelona foren presentats els Encontros do Marina Tradicionais que es desenvoluparan a la marinera vila de Muros. Del 6 al 12 de juliol de 2009

En Fernando Piñeiro, president de la Federación Galega por la Cultura y el Patrimonio Maritimo y fluvial descriu els encontros com la gran festa del patrimoni maritim i fluvial a nivell estatal. en la darrera edició hi hagueren participants de llocs tant llunyans com les Açores, França, Andalusia, etc.. Desprès de la seva participació com a país convidat a Brest 2008 reconeixen que tot i seguir el model francès des de fa anys els Encontros han qconseguit un model propi. Cadascuna de les edicions s’ha dedicat a un tema diferent. En la propera edició el tema central pretén fer reconèixer el model de la cultura marítima per part de l’administració. “Volem que el nostre treball serveixi de referència i ajut per a d’altres entitats i federacions”, digué Fernando en referència a la creació d’una llista 0 per les embarcacions patrimonials.
Esperem rebre per sobre de les 200 embarcacions a la vila de Muros, un marc paisatgistic i cultural. Vila patromini artistic que conserva les caracteristiques d’una vila marinera tradidiconal.

En Manuel Embon com a representant del Concello de Muros recalcà que els Encontros són la manifestació marinera més important de l’estat. Muros conserva un ambient totalment patrimonial. La façana de la vila conserva la mateixa façana marítima de fa cent anys. Porxos, carrers empedrats. El valor de la vila és el seu conjunt. L’objectiu principal de la festa son les embarcacions, però es desenvoluparà dins l’únic conjunt historic de la comunitat gallega. Les embarcacions estaran al peu dels portals de les cases. Tot el poble participarà en el Encontro. Aquest abastarà a més de les embarcacions, la vila, el paisatge i el patrimoni industrial hereu dels catalans que s’establiren en aquella terra. Esperen que aquest Encontro sigui el motor del desenvolupament de la recuperació de molts aspectes que no estan en aquest moments en el seu millor moment.

Les exposicions estaran ubicades en espais habilitats a la pròpia vila: cases, edificis, porxos, etc. A més de disposar evidentment de carpes i altres elements habituals en aquests casos.

Un dels problemes logístics pot ser l’allotjament que s’està mirant de resoldre a traves de càmpings i a l’aflorament d’habitacions i cases de poble per encabir-hi a la gent. Es crearà una oficina per centralitzar aquesta gestió. Fins i tot l’altre problema que serà el del transit serà resolt mitjançant transport públic per aquells dies.

El país basc convidat.

El país basc serà el país convidat i homenatjat en 2008. Ells, els homes i dones que defensen el patrimoni marítim han estat participant en totes les activitats que s’han organitzat en els darrers anys. Albaola, Bermeo formen part de la nostra família de la que cal tenir-ne cura.

Brest 2008

L’experiència de Brest ha estat la de representar a un país amb uns companys de viatge que eren països reconeguts com a tals. Reberen el reconeixement al treball que portaven fent els darrer anys. Brest és important en tots els aspectes de l’econòmic al de acollida per una vila que es volca per la festa. Hi ha un reconeixement palès per part de la societat gallega pel nostre paper de la més alta representació com a nació en un altra estat. Pels francesos Brest es un gran negoci al voltant de la presència dels vaixells. El model francès es el de la producció empresarial mentre nosaltres ens movem a nivell cultural i voluntari. JSG

dimarts, 4 de novembre del 2008

Repescar Thalassa.

Des de fa uns dies és possible tornar a veure els capítols de Thalassa en català per Internet. Televisió de Catalunya ha transformat en gratuït el servei "3 a la carta".
A partir d'ara podeu veure els capítols endarrerits a la següent adreça: http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta
Escriviu Thalassa en el cercador i podreu escollir el capítol que us interessi. Una bona notícia pels amants de la mar. JSG

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Treballem en la Tempesta.


La frase és poc adequada pel món mariner. És el desig de qualsevol persona que s’embarca el mantenir-se lluny de les galernes, però quan t’hi trobes cal capejar-la desprès d’un bon xafarranxo a coberta. La Tempesta de la que parlem és un bot de poc més de divuit pams bastit a Palamós l’any 1947 per en Batista Fiblà. Té com a característica que incorpora un motor Parg de 2,5 CV fet artesanalment en bronze a la mateixa vila pel Tallers Miró durant la postguerra civil (1936-39). Aquesta barca ha navegat de forma continuada fins fa pocs anys. El seu actual propietari recorda els temps en que es trobava a la platja de la Catifa, abans de transformar-se en un espai tècnic més del port pesquer i del Club Nàutic Costa Brava. Escoltar els sentiments que expressa en parlar en Pere Garrosset sobre el seu bot predisposa a donar un cop de mà per tornar la Tempesta en mar.

La barca patí aquest passat hivern un seguit de bretolades en el varador de la platja gran de Palamós. La darrera d’aquestes la deixà esventrada i amb el nas trencat contra una de les casetes del motor que es troben a llevant d’aquesta platja. Feia pena! Una trucada recíproca entre l’armador i l’associació feu què en poques hores el malmès buc reposés dins del Varador de La Mar d’Amics de la Pedrera del port. Dies desprès la Junta Directiva es reunia en sessió ordinària i el tema de la restauració sorgí de forma natural. Desprès de les sinèrgies que possibilitaren la recuperació de la Elvira, la proposta de reparar la petita barca semblava una tasca senzilla. De primer demanàrem la col·laboració del company Ricardo Canalda, el nostre calafat particular -per dir-ho així-. Aquest respongué afirmativament. Desprès només calia parlar amb l’armador i expressar-li la intenció de la Junta. Incrèdul en un primer moment i agraït finalment, en Pere donà la seva conformitat al assumpte.

En programar les activitats de la temporada 2008-2009, la necessitat de crear una jornada de treball comunitari mensual es materialitzà en el RECUPEREM PATRIMONI! D’aquesta forma regularitzàvem un treball de forma que no distragués altres activitats de l’associació. L’experiència és la mare de la ciència! Tots els que hi participarem hem après tècniques desconegudes, però no calia repetir els errors de desgast haguts amb els treballs a la Elvira.

Mans a l’obra la sessió de treball de setembre serví per posar en condicions el Varador fent tasques de neteja i muntant la carpa de vuit per quatre metres que cobreix una porció d’aquest espai. A l’octubre s’iniciaren de debò els treballs sobre la Tempesta. Fou retirada tota la pintura del costat d’estribord i retirades dues taules, de les que estaven en pitjor estat, per valorar l’estat general de la barca. A banda del més evident es descobrí que algunes de les quadernes que semblaven en bon estat estaven podrides i que la tasca de reclavar el folre seria més lenta del esperat ja que abans caldria canviar-les. En la propera sessió l’objectiu és deixar-la a punt per ser exhibida a l'Espai de Marina Tradicional del Saló Nàutic de Barcelona com a barca en restauració. En ell s’hi faran dues sessions de treball de dues hores, els dissabtes d’onze a una del migdia.

En paral·lel d’altres socis han iniciat les tasques de reparació i recuperació de les seves embarcacions. Així en Xavi Ros s’hi ha posat de valent amb la Falipana; i en Gabi Juanes amb Sa Lluça. Esperen els seus benefactors la Lot i una que arribarà en properes jornades, la Joma. Quin goig fa veure el Varador amb tanta activitat!En un món materialista i que valora tant poc l’esforç, sobretot el físic, cedir unes hores del treball d’un en tasques que trenquen la monotonia de la nostra professió -aquella amb que ens guanyem el salari- és una actitud positiva envers la societat. Potser no som una ONG dedicada a resoldre els problemes alimentaris mundials, però amb el nostre petit gra de sorra, aconseguirem que no es perdi una forma de navegar que forma part de la nostra història. I recordem que qui perd la història perd la identitat. JSG

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Sortida Cultural: Museu del Mar de Lloret



El dissabte dia 25 d’octubre La Mar d’Amics continua amb les Sortides Culturals. Aquest cop el destí serà el Museu del Mar de la vila de Lloret de Mar. Aquest centre cultural compta amb 5 eixos principals d'interpretació de la història marinera de Lloret: Fills de Lloret, Mare Nostrum, Navegant el món, Lloret després dels velers i Més enllà de la platja, amb un important llegat de maquetisme naval: Lloret mira al futur.

L’equipament compta amb una col·lecció de maquetes de vaixells que els experts, qualifiquen d’extraordinària i una col·lecció d’altres objectes i materials que contribueixen decisivament a la comunicació dels temes que s'exposen.

La tematització per presentar aquests 5 àmbits és un viatge. Un viatge que s’inicia amb els records anteriors a la que després i durant molts segles ha estat la relació de la vila de Lloret amb el mar. L’origen es perd en el temps: en un passat remot que intuïm amb les peces de ceràmica dels ibers, de l’època medieval... que s’hi exposen, fins a situar-nos al final del mil·lenni.

El recorregut museístic continua amb objectes, pintures i eines, tot un valuós testimoniatge que ens acosta a l’etapa dels viatges i el comerç de cabotatge per la Mediterrània i les grans aventures d’altura dels pilots i navegants lloretencs.

Abans però, ens acostarem a l’exposició de Modelisme Naval que de forma temporal es troba a la Sala d’Exposicions de l’Antic Sindicat. en ella podrem veure una mostra de la capacitat constructiva de les drassanes d’aquella vila entre finals del segle XVIII i l’últim terç del segle XIX. En aquella vila si construïren 1fragata, 5 corbetes, 36 bergantins, 56 pollacres, 6 bergantins-goleta, 2 pollacres goleta, 7 goletes i 24 embarccions d’altres tipologies. Tota una flota en poc menys de cent anys.

La cita és el dissabte al matí al varador on sortirem puntuals a les 9,30 hores. Us esperem a tots!

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Joan Cristòfor Colom a la Tertúlia Marinera

Ahir, 18 d’octubre, es celebrà la Tertúlia Marinera a la Casa del Mar de Palamós. El seu tema: Cristòfor Colom, un almirall català?, fou capaç de convocar fins a vint-i-cinc persones de totes edats per escoltar les opinions de Joaquim Ullan i de la Eva Sans de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya. Però una tertúlia és quelcom més que la intervenció d’uns ponents i la tarda d’ahir fou rica en preguntes, opinions i dubtes. Es parlà de diferents aspectes sobre la tergiversació de la història per motius primer econòmics i desprès polítics. La quantitat de dades aportades per aquests investigadors que recolzen els estudis de Jordi Balveny aclarien alguns dels dubtes de les persones més escèptiques presents Per altra banda els convidats presentaren el projecte de reconstrucció històrica fet a la vila de Pals el prop passat mes d’agost coincidint amb el 516 aniversari de la partida de les tres naus en direcció al nou món, activitat que pretenen convertir en periòdica i creixent, l’any vinent l’aposta és per teatralitzar la partida de les tres naus des de la platja de Pals. Una iniciativa que ja compte amb el suport de l’Ajuntament d’aquella vila.

El nom de Joan Cristòfor Colom sorgí durant la sessió en explicar l’origen català de la família del doble descobridor. Doble descobridor ja que segons coneixeran els presents l’almirall ja havia trepitjat terra americana -concretament Terranova- en una expedició portuguesa un parell de desenes d’anys abans de la data tant oficialment celebrada.

La propera Tertúlia serà al Saló Nàutic de Barcelona, el dissabte 15 de novembre, amb la presentació a aquella vila del llibre Paraules de Mar, editat per la nostra entitat.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Calendari d'activitats de la Marina Tradicional

A partir d'avui a l'encapçalament de les Notícies de la nostra web hi trobareu el Calendari d'Activitats de la Marina Tradicional. En ell mirarem de reflectir-hi totes les cites que ens arriben relacionades amb el patrimoni marítim i la navegació tradicional. Desitgem que aquesta sigui una eina útil per a decidir-vos a participar en els diferents events que es programen de forma oberta per la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i per les entitats associades a ella. Amb tot romanem oberts a incloure aquelles activitats organitzades per altres associacions o entitats que ens facin arribar les seves propostes.
Per consultar-ho tant sols cal posar el cursor sobre un dels rectangles vermells del calendari i immediatament apareixerà la informació a la part inferior d'aquest.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Seguim recuperant patrimoni!


Fou una nova cita de treball comunitari per a salvar i mantenir el nostre patrimoni marítim. En un matí de sol i bona part de la tarda continuaren els treballs sobre la “Tempesta” i la “Felipana”. Cremant capes de pintura i llevant algunes taules del folre per conèixer millor l’abast de la tragèdia.

La “Tempesta” tot i la valoració inicial abastarà més feina de la estimada inicialment. El mal estat de conservació d’alguna de les quadernes que inicialment es valoraren com a bones i algunes reparacions poc encertades obligaran a un treball més intens. La bona notícia és que desprès de l’intens treball del hivern anterior en la “Elvira”, les mesures de la petita barca ajuden a veure els progressos més fàcilment.

L’amic Xavi Ros ha iniciat de forma seriosa la recuperació d’una de les poques joies que resten del patrimoni de la Costa Brava: la Felipana. La voluntat de l’armador de tornar a fer navegar a vela ha estat recolzada per la resta de companys prestant el seu treball i coneixements. Molta feina per endavant per la voluntat d’aquest jove, un exemple estrany entre aquells que ens movem en el món patrimonial.

dimarts, 30 de setembre del 2008

Sortida Cultural: Estació de Salvament de Sant Feliu de Guíxols.

Potser el més sorprenent de tota la història de l’Estació de Salvament ubicada al capdamunt del turó dels Guíxols és que l’embarcació que en ella s’hi troba mai s’emprà per fer un rescat. Tant de bo els helicòpters, ambulàncies i vehicles de bombers se’ns arribessin a rovellar sense usar-los per manca d’accidents.

La visita arrencà a l’exterior del bell edifici amb l’explicació de la importància del monticle on ens trobàvem, del seu passat ibèric i de les restes del port medieval. També aprenguérem que el mot “guíxols” ve, segurament, de la llengua d’aquest antecessors dels catalans que ja hi eren fa uns quatre mil anys. Ves per on! Durant anys hem expressat un mot en la llengua dels nostres rebesavis i no ho sabíem. Un cop dins la caseta l’embarcació de salvament i el seu carro d’avarar ocupen bona part de la part baixa de l’edifici. Resulten curiosos el sistema de cambres estanques a proa i popa i les xumaceres dels rems. Es tracta d’una embarcació de propulsió bàsicament a rem que podia aparellar fins a tres veles. Entre els objectes interessants es troben les plaques d’instruccions en diferents idiomes que eren llançades als vaixells en perill i que calia evacuar, un canó llançacaps i un andarivell muntat a la part superior de l’edifici. L’activitat es completà amb el visionat d’un vídeo on es poden veure destacades imatges del port ganxó amb grans bastiments comercials dins de la antiga badia i ara port de Sant Feliu. Una visita recomanable per aquells que visitin la vila.

El grup de socis i sòcies no abandonà la vila veïna sense atansar-se a l’ermita de Sant Elm on hi ha una placa commemorativa on gravat a la pedra s’hi pot llegir: “Des d’aquesta trona de Sant Elm, Ferran Agulló intuí la idea de batejar la Costa Brava”. Era per tant visita obligada en aquests dies on es celebra el centenari de tal fet. La visió del tall de rocam entre aquell punt i la vila emmurallada de Tossa de Mar només reforçà el nostre desig de tornar a navegar, posant la proa a garbí i ben aterrat per conèixer de ben a prop tota roca i racó, tota cala i rec.

Salut!

divendres, 26 de setembre del 2008

L’Elvira a Sant Feliu de Guíxols



En el saló de sessions de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha estat signada la cessió de la barca d’encerclament “Elvira”. L’acte protocol·lari protagonitzat per l’alcalde de la vila ganxona Pere Albó i pel president de La Mar d’Amics Jordi Salvador, amb la presència del secretari municipal i de bona part de la junta de l’associació ha comptat amb la presència dels mitjans de comunicació locals.

Amb aquest acte es tanca una etapa de treball per la recuperació d’un bastiment construït l’any 1942 que havia d’ésser desballestat en virtut dels ajuts comunitaris per la reducció de la flota pesquera. El treball realitzat per La Mar d’Amics durant els passats hivern i primavera han permès de disposar d’una embarcació que ja fa uns mesos es torna a trobar surant plàcidament al moll de ponent del port palamosí. Alhora, però, s’inicia una nova etapa de col·laboració amb el municipi de Sant Feliu que tindrà per objectius finir la rehabilitació del vaixell posant al dia el seu motor i instal·lacions elèctriques i de comunicacions i per altra banda col·laborar i participar en els events marítims de la esmentada vila.

L’assemblea extraordinària celebrada aquest estiu acordà per unanimitat aquesta donació en el ben entès que la tasca de recuperació del vaixell havia estat un èxit. A partir d’ara tant l’Ajuntament de Sant Feliu com el Cicle Formatiu de Manteniment d’Embarcacions es faran càrrec d’ell. Reservant, tal com esmenta el contracte de cessió, unes jornades anuals pel gaudi dels socis i sòcies de l’entitat donant.

És doncs una notícia absolutament positiva per La Mar d'Amics que permetrà tanmateix dedicar els seus esforços a d’altres embarcacions -d’eslores més adequades- que precisen un treball important per evitar la seva pèrdua.
----------
A continuació podeu llegir la crònica amb la qual anunciava Radio Palamós la notícia el dijous 25 de setembre de 2008.

La Mar d'Amics dóna una embarcació a Sant Feliu de Guíxols.

L’Associació La Mar d’Amics dóna a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols una embarcació de pesca que ha rehabilitat totalment. Es tracta de l’Elvira, una antiga teranyina amb base al port de Palamós, que anava a ser desballestada i que aquesta entitat va decidir recuperar.
La Mar d’Amics és una associació que té la seu a Palamós i està dedicada a la recuperació del patrimoni marítim i a la difusió de la navegació tradicional. En aquest marc, es va decidir recuperar l'Elvira, una teranyina que estava a punt de ser destruïda. Jordi Salvador és el president de La Mar d'Amics.


"De sobte ens enterem a través d'un pescador, d'un soci de la nostra entitat, En ricardo, de què l'anaven a desballestar, que l'anaven a aixarfar aquí mateix sobre el moll del port de Palamós amb una excavadora. No és el primer cop que passa això. De fet la mateixa setmana al port de BArcelona n'aixafaren cinc amb un valor patrimonial semblant al cas de l'Elvira. Però per sort en aquest cas ens en adonarem i tinguèrem temps de gestionar-ne la seva salvació. La gent de La Mar d'Amics ens hi vàrem posar i això vol dir que un cop fetes les gestions oportunes la barca ja en el varador es fa netejar, rascar tota, canviar les taules, calafatar. Fins i tot se li ha fet un pont nou donat el mal estat de l'original. el trenta-u de març d'aquest any la varem tornar a avarar en mar al Port Marina de Palamós".


L'Elvira es va construir l'any 1942 a l'Ametlla de Mar i va ser una de les embarcacions de 'caleros' que, als anys 60, va emigrar cap a Palamós. Després de fer-se'n càrrec l'any passat, La Mar d'Amics l'ha restaurat totalment. Un cop aconseguit aquest objectiu, l'entitat havia de decidir què fer amb el vell pesquer. La Mar d’Amics diu que fa la donació a Sant Feliu perquè Palamós no s’hi ha interessat.


"Evidentment, havien passat vuit mesos s'havia comunicat per dues vegades a l'Ajuntament de Palamós a travé de la regidora de Cultura. S'havia entregat el projecte un parell de cops, però no havíem rebut cap mena de resposta. Va ser a partir de llavors quan es va plantejar aquest tema de cedcir la barca a l'Ajuntament de Sant Feliu. La nostra entitat va celebrar un Assemblea General i en ella es va decidir que el millor era que aquesta barca estigués allà.

Per què servirà aquesta barca? en principi l'objectiu és doble per una banda serà un vaixell de l'Ajuntament -un vaixell insignia-, i per l'altra banda estarà lligada al cicle formatiu de manteniment d'embarcacions. Aquell pel qual tant va plorar Palamós quan es va perdre. Serà una barca que servirà: una per a fer pràctiques de manteniment, i dues per a fer les pràctiques de navegació que els alumnes del cicle formatiu que en el segon any fan els estudis per la titulació professinal de patró portuari".


La Mar d'Amics i l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols han firmat aquest mateix matí el conveni pel qual la teranyina Elvira passa a formar part del patrimoni marítim d'aquest municipi.
Cap d'informatius de Radio Palamós: Jordi Rodríguez.

dimarts, 23 de setembre del 2008

De nou les Tertúlies Marineres

El passat dissabte dia 20 de setembre s’inicià la segona temporada de les Tertúlies Marineres a Palamós. En el comiat de l’espai que les veié nàixer, el Punt d’Informació Juvenil, s’hi aplegaren una vintena de persones amants de la mar i la navegació. El tema: l’Experiència marinera de Brest’08: imatges i comentaris, era del tot suggerent pels amics de les vergues, les antenes i les veles.

La presencia del company David, armador del Sant Elm, de Cadaquès aportà un bon nombre d’imatges a la sessió. La més impactant de totes elles era l’abordatge d’un Pen Duick a una pneumàtica i el rescat dels tripulants de la darrera durant la regata entre Brest i Douarnenez. Amb responsabilitat de la segona que semblava voler creuar la proa del veler potser per fer alguna fotografia. Finalment, sans i estalvis els tripulants i els tertulians de la impressió que causaren les imatges, es procedí a la visualització del vídeo oficial de la festa marinera que aportà en Vicente Garcia-Delgado.

La nostra entitat presentà un muntatge videogràfic fet a partir de centenars de fotografies de tots els membres de la delegació presents a la ciutat bretona. Comentaris i anècdotes de tota mena s’intercanviaren entre aquells que tingueren el temps i la sort de poder viure la inoblidable experiència i els altres assistents.

Les Tertúlies Marineres es desplacen d’indret cap a un de més adequat: la Casa del Mar de Palamós. Així doncs el proper 18 d’octubre la cita serà a la Plaça de la Catifa, ben a prop del port i just al darrera del restaurant la Pepa Caneja, a les 17 hores. El tema donarà per parlar-ne: Cristòfol Colom un almirall català? Just desprès del 516 aniversari del descobriment d’Amèrica les tesis presentades per la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya volen demostrar que Cristòfol Colom no feu el viatge cap a ponent gràcies a la corona de Castella sinó als reis catalans, i que entre les seves hipòtesis més contrastades està el recentment descobriment de l’antic port de Pals, des d’on suposadament sortí l’expedició transatlàntica. Serà bo d’escoltar i debatre aquesta reescriptura de la història. Així doncs, segons els historiadors de la Fundació, el “Puerto de Palos” no era més que el port de Pals. Ben a la vora de la nostra vila.

dissabte, 6 de setembre del 2008

Queda inaugurada aquesta exposició!



Obrir una exposició la primera setmana de setembre, just quan la major part de les persones viuen la seva primera setmana laboral i es retroben amb el despertador, els problemes, les reunions o la cadena desprès de les vacances, no és potser la millor data per reunir personal. I això va passar ahir al Centre Cultural La Gorga durant la inauguració de l’exposició fotogràfica El Llenguatge de la Mar,d’en Pere de Prada. De fet, per no ser-hi, no hi havia ni l’artista. Aquest tenia una excusa més que justificada per l’entorn mariner: estava navegant a bord del Far de Barcelona per la costa dels Països Baixos. Qui sí que hi eren els pares de l’artista, en Pere i la Maijo, que el representaren àmpliament. Fou una inauguració en família fins l’arribada d’algun convidat i dels amics de A Tot Drap de Sant Pol de Mar. Aquests arribaren com ho fan els bons mariners, per mar. La barca de sardinal, Sant Pau, que rebé l’aigua beneïda fa pocs dies recalà en el nostre port de Palamós camí de L’Escala. La seva aparició a l’espai de la Sala Polivalent fou una alegria per tots els que allà hi eren.

La cerimònia d’inauguració quedà resumida a les quatre paraules dites pel president de La Mar d’Amics a petició de la Regidora de Cultura. Aquest es prengué la sol·licitud al peu de la lletra i el seu discurs fou literalment de quatre paraules: “Queda - inaugurada - aquesta - exposició”. La gent somrigué al final d’una intervenció tant “lluïda”. Evidentment no calgué emprar els dispositius d’amplificació electrònica previstos per l’acte, ja que el caire institucional - desenfadat i la minsa munió de persones congregades permeté fer-ne via amb una prestesa.

De l’exposició val a dir que les fotografies d’en Pere de Prada traspuen el seu amor pel mar. Moltes de les persones relacionades amb el Patrimoni Marítim coneixen el fotògraf des de fa anys -tot i que és molt jove- navegant amb el seu pare a bord de la Santa Espina o de la Farigola. Ara que s’ha enrolat en un vaixell més gran, el Far de Barcelona, el fotògraf té la capacitat de captar els moments sublims que envolten la navegació costanera i d’alçada. Les imatges de l’exposició, preses durant la Tall Ships Races 2007 a la Mediterrània, mostren diferents aspectes de la vida a bord, de l’aigua del mar en diferents estats, dels velers, de les eixàrcies. Fotografies de diferents mesures i de bona qualitat. Una delícia per tothom que gaudeixi amb el mar com a teló de fons. L’exposició és fa curta. Hom podria estar mirant, observant aquestes imatges molt més temps per la pau que són capaces de transmetre. El qui escriu s’enamorà d’una d’elles, de les petites, en un racó de l’exposició. En ella s’hi veu un veler, un horitzó molt baix i s’hi entreveu una lluna. Gairebé no té color. Formidable!

Podreu visitar El Llenguatge de la Mar fins el 28 de setembre de 2008. De dimarts a dissabte de 18 a 20 hores i els diumenges de 12 a 14 hores a la Sala Polivalent del Centre Cultural La Gorga de Palamós (just al darrera de l’església).

dilluns, 25 d’agost del 2008

Llançà, un model de trobada?

Per endavant la més sincera felicitació dels socis i sòcies de La Mar d’Amics al Club Nàutic de Llançà, que des del moment de la acollida fins a la informació del dia desprès a Internet demostrà una organització potent i cooperativa. Amb una felicitació expressa a tota la marineria del club per la seva amabilitat i a la Colla del Ranxo pel seu dinar. Concentrar vint i una barques és disposar d’una bona capacitat de convocatòria. La presència de barques de la Catalunya Nord, tot i la seva proximitat, és d’agrair. Veure navegar els vells sardinals coloristes sempre és un espectacle. Les trobades serveixen per tornar a veure els amics. Sobretot desprès de la pausa del mes d’agost.

Arribar, aparellar, esmorzar (molt bé, cal dir-ho), navegar, dinar (també molt bé), desaparellar i marxar. Aquest esquema de trobada senzilla funciona millor, és una opinió generalitzada entre els participants de la nostra entitat, que aquell que obliga a mantenir-se en una vila aliena fins a l’hora de sopar, retornant a casa de matinada. Amb tot, la quantitat de trobades que s’organitzen anualment fan un calendari molt atapeït. Evidentment tothom és lliure de triar-ne una o altra per anar-hi. Però la nostra flota tradicional no és gaire ampla. A ningú que organitza una trobada li hauria d’agradar trobar-se amb només tres o quatre barques pròpies el dia assenyalat. I generalment totes les entitats agraeixen la seva presència. En el futur s’ hauria d’anar cap a trobades bianuals,concentracions o altra tipus d’activitats anuals en diferents platges o ports. Ser capaços de sumar esforços per a organitzar un o dos events a l’any donaria molt més ressò a les associacions patrimonials marítimes. Potser és aquí on la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim hauria d’esmerçar el seu treball: aconseguir que les diferents entitats del nostre litoral siguin capaces de posar en segon terme el seu protagonisme, la “seva” trobada, per col·laborar (treball, barques, exposicions, contactes,...) en la organització d’una festa que tingui els elements necessaris per aconseguir un ressò mediàtic important.

Potser, per no deixar l’estiu buit d’activitats que omplin el “antic” calendari de trobades, caldria o es podrien muntar una o dues navegacions de dos, tres o quatre dies (aprofitant algun pont) que portés la flota d’un port a un altra, d’una vila a una altra, d’una platja a una altra. L’experiència de La Mar d’Amics i dels Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell en la Navegació d’Embarcacions Tradicionals pel Riu Ebre de l’any 2005 pot servir de referent organitzatiu. La presència de 15, 20 o més embarcacions amb aparell tradicional en un port, platja o badia és notable. Aquesta és una bona tarja de presentació davant de les administracions local, comarcal, autonòmica i fins i tot estatal si som capaços de fer aquesta navegació transfronterera. Pels participants seria una bona ocasió de gaudir d’una navegació veritable: amb un punt de sortida i un d’arribada. La resta de les persones gaudirien amb l’espectacle, la fotografia, o per què no? Amb la possibilitat de navegar en els bastigis més grans en les diferents etapes.
Salut!
Imatge facil·litada per la web del Club Nàutic Llançà.

dimarts, 19 d’agost del 2008

Els Raiers de Coll de Nargó.

Una delegació de La Mar d’Amics va desplaçar-se fins la medieval vila de Coll de Nargó amb motiu de la seva Festa dels Raiers que de forma anual té lloc el segon dissabte d’agost. Amb motiu de la Tertúlia Marinera del mes de febrer ens visitaren l’Emili i l’Anna de l’Associació de Raiers de Coll de Nargó. En ella ens explicaren què era i quin eren els objectius de la seva activitat. Desprès de veure els vídeos i les imatges que ens presentaven i d’atendre les seves explicacions adquirírem el compromís de conèixer la seva festa en directe.

La Festa del Raiers vol rememorar l’ofici del mateix nom ja extingit -en fa tant sols uns setanta anys-, consistent en transportar pel riu els tronc de fusta des dels Pirineus fins a viles com Balaguer, Lleida o Tortosa. És un exemple de la navegació tradicional fluvial més primitiva. La construcció dels rais, un cop tallats i barranquejats els troncs des de la muntanya, es duia a terme a la vora del riu. Allà eren lligats mitjançant les retortes (lligades) fetes amb branques de bedoll prèviament humitejades per immersió en el propi riu. Cada tres o quatre rais eren lligats per formar-ne un de més gran que pogués ser conduït a través del riu per dos homes: un davanter i un cuer. Aquests amb l’ajuda de dos “rems” aconseguien dur el rai per les zones amb més calat del riu, evitant roques i sorrals. Feina dura on les hagi, les travesses duraven entre quatre o quinze dies d’acord amb la vila de destí de la comanda de fusta. El retorn calia fer-lo “espardenyant” (és a dir, gastant la sola de les espardenyes, a peu), o en el millors dels casos en carro si hi havia pressa per fer un nou viatge. El període de treball es veia reduït a la primavera per les diferències del cabdal d’aigua que ocupava la llera del riu Segre.

Enguany un soci de La Mar d’Amics tingué l’honor d’ocupar l’únic lloc per a convidat que té un rai. Fou en Xavier Ros, el qual manifestava en desembarcar a la vora del riu que havia estat una experiència inoblidable. Cal destacar també la gran acollida de l’Associació dels Raiers de Coll de Nargó a La Mar d’Amics. Un cop acabat el descens, al vespre, gaudírem tots plegats d’una botifarrada a la Plaça de la Vila, acompanyada posteriorment d’un divertit -i desafinat- “CantaRai”, un kareoke lliure on els més joves deixaven anar uns fantàstic esgarips que allunyaren de ben segur la fauna de la comarca uns quants quilòmetres. Tot plegat entre gresca i companyonia. Ben segur que hi tornarem!

Salut!

dimecres, 13 d’agost del 2008

Josep López de Lerma i l’Elvira de Palamós.


El prop passat dissabte 9 d’agost en Josep López de Lerma , exvicepresident del Congrés dels Diputats entre 1993 i 2004 en representació de CiU, actualment retirat de la política activa treballa com a advocat dirigint la delegació gironina del prestigiós bufet de Roca i Junyent, publicava el següent article en el Diari de Girona.

-------

L’”ELVIRA” DE PALAMÓS.
L’articulista parla de l’entitat La Mar d’Amics, que fomenta la recuperació del patrimoni marítim català.

Ha estat en Josep Vicente, antic alcalde de Sant Feliu de Guíxols i brillant col·laborador del setmanari Àncora de la mateixa ciutat, qui em posà sobre la pista de l’entitat La Mar d’Amics, amb seu a Palamós, la vila que si bé en un passat estigué sota domini dels benedictins guixolencs, el temps i els reis li donaren carta d’autonomia fins a configurar-se com a nucli important de població i activitat marinera.

De fet, avui és l’únic port comercial del litoral gironí i, en la cursa corresponent, tocà i enfonsà les aspiracions de qui fou senyor feudal seu.

El nom de l’entitat palamosina és un encert meravellós. Ho diu tot sense dir gaire res. Es tracta doncs, d’una associació dedicada a la recuperació del patrimoni marítim dels Països Catalans i a la difusió de la navegació tradicional -vela, rem, motor-.

Entre les seves finalitats es troba la recuperació i conservació d’embarcacions, com ara l’Elvira, la formació en tècniques tradicionals de navegació, l’organització d’activitats lúdicofestives, la col·laboració i establiment de vincles amb altres entitats similars en els seus objectius i, quelcom important! la conscienciació de la societat civil que el mar és important, que la seva història és tant important com la del mateix ésser humà i que la navegació ha estat útil per guanyar-se la vida, primer, i per enllaçar civilitzacions, desprès. Que val la pena lluitar per la seva permanència.

Palamós ha sabut encapçalar un reguitzell d’organismes i d’activitats lligades a al Mediterrània. D’iniciatives n’hi ha hagut, i nombroses, al llarg de la Costa Brava en favor de la història marinera de la mateixa, dels seus vaixells tradicionals, de la importància de la mar per cisellar la personalitat de les seves viles i de les ciutats i per recuperar o enfortir tradicions marineres.

Tanmateix Palamós ha sabut erigir-se, sigil·losament, en pal de paller de totes elles donant-los ubicació, organització i permanència a l’ombra d’una magnífica badia, d’un port comercial que ha derrotat Blanes i Sant Feliu de Guíxols per aquest ordre fins a obtenir-ne una singularitat i de dos ports esportius de primer nivell. L’existència i el fer de La Mar d’Amics subratlla aquesta incontestable realitat. L’associació té la seva pàgina web, disposa d’un intens programa d’activitats que es programen d’any en any que inclou des de navegades socials a tertúlies, exposicions, participació en trobades, concursos d fotografia o difusió/formació de la navegació tradicional, per exemple.

En Jordi Salvador és el seu president i l’acompanyen en la gestió la Glòria Mauri, en Jordi Sanz i la Mireia Canalda. M’atreveixo a assenyalar dues fites importants assolides per aquesta entitat palamosina: una, la reconstrucció de l’Elvira; l’altra, la publicació del llibre Paraules de Mar. Ambdues posen de manifest que la recuperació del patrimoni marítim és polièdrica.


L’Elvira fou construïda l’any 1942 i destinada a ser embarcació de pesca d’encerclament. Com tantes altres coses a la vida, el temps i les persones, també l’anomenada modernitat l’abandonà.

La Mar d’Amics s’oposà que les seves costelles es podrissin a la platja fins a desaparèixer del tot i acordà la seva recuperació. La web de l’entitat ofereix excel·lents fotografies de la feinada portada a terme, dura i costosa, fins a poder allargassar la seva vida i tornar-la al seu lloc natural, el mar, on ara mateix s’hi troba posant proa a les seves onades. Paraules de Mar és un recull terminològic de navegació tradicional que abasta 1520 termes en català amb definició i equivalències.

El seu autor és en Jordi Salvador, que ha comptat amb la col·laboració de la Glòria Mauri, i el pròleg ha anat a cura d’en Joaquim Pla i Bartrina. Inclou un total de 374 fotografies originals en color de barques i vaixells qualificats com a patrimonials, és a dir, llops de mar amb molts anys a l’esquena que encara avui són capaços de navegar menats per mariners “vells i nouvinguts”, com es diu a la contraportada, que personalitzen relleus generacionals suaument portats a terme des de l’amor a la mar. El Termcat, centre de terminologia, i Caixa de Girona han donat suport a aquesta iniciativa del tot lloable.

Diu en Salvador, president de La Mar d’Amics, que la navegació tradicional no està bé de salut. No és una opinió o més; és una constatació. Però amb gent com la que integra aquesta dinàmica associació i amb gent que encapçala d’altres podem arribar a dir que existeix l’horitzó d’esperança. I això és prou important.

Josep López de Lerma. Advocat i exvicepresident del Congrés de Diputats.

diumenge, 3 d’agost del 2008

Els nous velers comercials.




Ja fa uns anys que el projecte “Skysails” existeix. I potser gràcies a aquesta experimentació i als armadors pioners que han optat per una nova font energètica pel transport marítim ara en l’anomenada tercera crisi mundial del petroli aquest projecte comenci a ser rendible. Des de la desaparició del Cutters i grans velers el primer quart del segle XX tota la navegació comercial estava fonamentada en els grans motors que aconseguien moure grans càrregues a velocitats estables d’acord amb les condicions meteorològiques. Tant sols la industria militar havia provat amb èxit altres fonts d’energia com la perillosa nuclear. Però aquesta va quedar sota domini de les armades de les principals potències mundials no aplicant-se a usos civils. Les proves amb energies alternatives com la eòlica o la solar no han passat mai dels models prototip o de curtes sèries per a usos específics, com poden ser embarcacions per a curts trajectes de canvi de riba o d’ús en espais naturals protegits.

Avui llegint El Periòdico l’articulista Ramon Folch es fa ressò d’un nou vaixell de transport de contenidors, el Beluga Skysail. Aquest monstre dels oceans ha incorporat la darrera tecnologia en navegació assistida pel déu Eolo, l’SkySail. Es tracta d’un immens paracaigudes, un parapent, que a mode d’estel apareix, s’infla i captiu per una grossa corda d’uns 200 metres aprofita els corrents de vent per tibar endavant el vaixell. Un mecanisme electrònic és el responsable de mantenir el parapent en la posició adequada per aprofitar al màxim el vent. D’aquesta forma el vaixell és capaç d’estalviar fins a un 30 o 40% en el consum de gasoil. Aquest no és el primer vaixell que incorpora la tècnica, però potser és el primer d’aquestes dimensions. El que resulta curiós de la lectura de la pàgina web (www.skysails.info/ ) és que l’empresa fabricant i instal·ladora assegura que l’artefacte s’amortitza en només dos anys. Potser amb les noves tarifes energètiques fins i tot aquest període pot veure’s retallat.

Un amic pescador m’ha comentat que en el port de l’Escala hi ha una barca totalment nova que incorpora un arbre i una gran vela que usa per desplaçar-se fins els caladors. Encara no l’he vist. Em diuen que l’embarcació es veu estranya. Però tots els grans canvis són objecte de rebuig i mofa en els seus inicis. Els mateixos germans Lumière, inventors europeus del cinema, no donaven gaires expectatives al seu invent més enllà de les barraques de fira. Cent anys més tard aquelles cintes plenes d’imatges són un dels negocis més importants del planeta.

Els senyals d’un canvi propiciat per l’esgotament dels combustibles fòssils apareixen dia rere dia. Es parla de vehicles elèctrics, apareixen centrals fotovoltaiques en antics camps de conreu, el molins de vent sorgeixen de la terra com a gegants cervantins a les carenes de les serralades,... Si el segle XX fou el del gran salt tecnològic el present pot arribar a ser el del retorn a la natura. Esperem-ho!

Salut!

divendres, 18 de juliol del 2008

Brest



En una maratoniana singladura per ruta de divuit hores ahir férem cap a la nostra vila de Palamós. En tantes hores hi ha temps de pensar i de reflexionar. La Glòria, la Lluïsa, la Mònica, en Xavi i en Jordi hem viscut una experiència que trigarem anys a oblidar. Si fa poc més o menys un any el port de la nostra vila s’omplia amb unes imatges excepcionals amb la presència de una desena llarga de vaixells de la Tall Ships Race, el que hem vist a Brest és exponencialment suggeridor. Però a l’hora és un miratge. La imatge que vèiem sobre les aigües de la rada externa del port tot i ser de debò era la excepció que confirma la regla del mal estat del patrimoni marítim. Sí més no a la mediterrània. En podem salvar el mar del Nord, on els exemples de vaixells antics d’inicis del S. XX és encara notable. Països com Alemanya, Holanda, Bèlgica, França, Escòcia, Irlanda i França disposen d’una flota d’embarcacions de mesura mitjana i gran força important. Des d’embarcacions comercials que es dediquen al xàrter pel seu manteniment i “modus vivendi”, passant per les que són propietat de les entitats que es dediquen a la conservació patrimonial i acabant en les privades, barques de 8 a 10 metres en la seva majoria, totes elles mantenen viva la flama de la navegació tradicional enfront, o perquè no, al costat dels moderns creuers globalitzats - arreu són els mateixos models - amb els seus vells aparells i velams.

De la gran festa se’n poden treure diferents conclusions.

- La gran implicació de la vila tant a nivell econòmic com a nivell de voluntariat. Centenars, per no dir milers, de ciutadans i ciutadanes que estaven al servei de tripulacions, premsa, aparcaments, vials, etc. Cal dir que tots ells es mereixen un gran aplaudiment per la seva dedicació i zel. En veure’ls no podíem evitar la imatge dels voluntaris olímpics de Barcelona’92. Però l’esforç econòmic té les seves compensacions. Abans d’ahir, la televisió regional parlava de més de mig milió de visitants que havien passat per taquilla, i que repetien la seva visita durant més d’un dia. Aquest fet vol dir ocupació hotelera total en un radi d’uns 50 o 60 quilòmetres, saturació en la restauració fins al punt de tancar locals per manca de queviures, bon nivell de vendes en les botigues pròximes a la manifestació, etc.

- El marc on es fa la festa, la zona del port comercial i port vell, es posa totalment a disposició d’aquesta. Aquest fet no és senzill, ja que a l’interior de la zona tancada -l’accés a la festa era de pagament pel públic- hi conviuen empreses, botigues, hotels i vivendes. Però per altra banda els contraforts de la vila amb un fort desnivell sobre l’espai de la fira proporcionen un mirador que permet - a més de fotos magnífiques - admirar el conjunt de la festa amb una bona perspectiva. El mateix mirador s’omple cada nit de milers de vilatans que volen presenciar els castells de focs i les parades navals.

- En l’àmbit naval podem distingir diferents nivells. D’una banda pocs grans vaixells degut a la coincidència de dates amb la Tall Ships Race d’aquest any. La presència del gran vaixell rus de quatre pals “Krusenshtern”, el “Nircea” romanès o del “Cisne Blanco” brasiler, tots ells vaixells escola de la marina militar, eren les úniques excepcions. Per altra banda l’estol de goletes i bricbarques, superior a la seixantena. amb gran presència dels Països Baixos, Alemanya, Regne Unit o Suècia, a més de l’amfitriona França. Segueixen les barques de entre 15 i 25 metres típiques de la zona com els dundee, els llagosters, els quetxs,... I per acabar les petites flotes d’Irlanda, Vietnam, Croàcia, Suècia, Madagascar, Galícia, i de la costa mediterrània -allà anomenades Caramed (Caravana Mediterrània), que abastava barques de Catalunya, el Sud de França i Itàlia. En total prop d’un miler d’embarcacions inscrites i -exceptuant algunes absències conegudes com la de la “Felicitat” del Museu de la Pesca de la nostra vila- navegants per les aigües atlàntiques. Una bona mostra de la navegació tradicional d’arreu del món amb absències remarcables com la dels Estats Units, la Magrebí o la de Polinèsia per posar alguns exemples.

- La magnitud de la festa és potser un dels seus propis enemics. Una certa desatenció de les embarcacions més petites - ho hem patit en carn pròpia- es fa palesa en aspectes tant sensibles com la restauració. En l’exèrcit de visitants del cap de setmana que s’allarga a dilluns per la Festa Nacional, fou del tot impossible aconseguir dinar o sopar en algun dels restaurants i carpes muntades per les delegacions estrangeres. Trobàrem a faltar un espai on seure i dinar o sopar les tripulacions de les flotes més petites reservat a aquestes. És cert que és difícil de fer feliç a tothom, però aquest ha estat potser un dels punts febles de tant magna organització.

- La durada de la festa, una setmana, es fa llarga. Si més no per les petites embarcacions amb un radi de navegació més curt. S’arriba a fer reiterativa la navegació del “vire-vire” i en les sortides a l’exterior de la rada el temps i l’onatge produïts per les embarcacions de suport suposen un problema.

La conclusió de tot plegat és que Brest és un esdeveniment important i necessari per mantenir l’esperit de la navegació tradicional. Les embarcacions petites serveixen per fer créixer el nombre total de vaixells inscrits, però no és una festa per elles. El comentari unànime de la nostra delegació és que seria preferible de participar en un vaixell més gran per tal de poder fer la vida a bord i en els molls, intercanviant experiències, festa, gastronomia, vi i tot allò que calgui amb les embarcacions amb qui et trobes abarloat. Potser d’aquesta forma una setmana de “trobada” es faria menys llarga. Amb tot, ens acomiadàrem amb un “au revoir” l’any 2012.

Salut!

divendres, 11 de juliol del 2008

Naufragi del Thopaga a Brest.


Us transcrivim l'informació arribada per diferents camins a la nostra entitat relacionada amb el naufragi d'una de les darreres goletes mediterranies bastides als Països Catalans: la Thopaga. Realment una molt mala notícia pel món de la navegació tradiconal.


miércoles, 9 julio, 2008 9:05Esta no es una buena noticia. En absoluto. Han pasado ya 24 horas desde que supe queel pailebote «Thöpaga» de Nicole y Gerald se había hundido frente a las costasbretonas, y aún no consigo hacerme a la idea.A estas horas os supongo a todos ya informados del accidente. Sólo los que comovosotros lleváis años batallando en la recuperación del patrimonio marítimo, podéishaceros una idea bien real de lo que representa esta pédida sobretodo para Nicole yGerald, y también para todos nosotros.Lo único que alcanzo a decir es que hemos de ponernos a su lado y cada uno desde susitio y como buenamente pueda y sepa, les ayude a hacer más llevadera esta pérdida.Un saludo.Josep-Anton Trepat


Este es el enlace a la pàgina web de Nicole y Gerald:

En aquesta adreça hi trobareu les declaracions de Nicole (en francés) en tocar terra l'helicòpter que rescatà part de la tripulació:


Esto es lo que publica hoy el «Diario de Ibiza»:El pailebote `Thopaga´ se hunde frente a las costas francesasLa embarcación, que se dirigía a la ciudad francesa de Brest para un encuentro debarcos, sufrió una vía de agua a las 3 de la madrugada. Sus nueve tripulantessaltaron a una balsa hasta que los rescataronParís / Eivissa Efe / N. G. G.El `Thopaga´, pailebote de madera de dos palos con base en Eivissa, se hundió en lamadrugada de ayer frente a las costas de Bretaña, al noroeste de Francia, trassufrir una vía de agua cuando se dirigía a la ciudad francesa de Brest paraparticipar en una concentración de barcos. Los nueve tripulantes de la embarcaciónpudieron saltar sin sufrir daños a una balsa hasta que fueron rescatados.Según la Prefectura Marítima del Atlántico, se recibió una señal de socorroalrededor de las 3 horas de la madrugada procedente del `Thopaga´. Una de laspropietarias de la nave, Nicole Legler, explicó que estaban a unas treinta millas dela costa de Brest cuando «el barco cogió agua». «No sé qué ha pasado, si tocamosalgo o chocamos con algo flotando en el mar», explicó Legler, que precisó que, pesea haber navegado los últimos dos días con mala mar, en el momento del suceso estaba«todo calmado». Un portavoz de la Prefectura Marítima del Atlántico atribuyó elorigen del suceso al desprendimiento de una de las placas de madera del casco.Los tripulantes trataron de evacuar el agua, pero entraba más de la que extraían,por lo que decidieron abandonar la embarcación. Contactaron por radio con laestación de Salvamento Marítimo de Francia y saltaron a una pequeña balsa de cincoplazas que portaban para aguardar a ser rescatados. Poco después llegó unhelicóptero de la Marina francesa, al tiempo que se desvió a la zona, a unos 65kilómetros al suroeste del cabo de Penmarc´h, una embarcación de la línea BritannyFerries que navegaba desde España hasta Gran Bretaña.Cinco de los tripulantes del `Thopaga´ fueron trasladados en el helicóptero hasta elferry, que continuó con ellos su camino hacia Plymouth. El resto, los otros cuatro,fueron recogidos en un segundo viaje por la aeronave y trasladados a tierra, a unabase militar próxima a Brest, ciudad donde se encuentran en estos momentos, entreellos Legler. Los otros llegarán desde Inglaterra en otro ferry. «Nos hundimosrápidamente. Tuvimos tiempo de hacer lo necesario para coger a todos, las cosasmínimas, y saltar a la balsa. Nadie cayó al agua», afirmó la propietaria de laembarcación, que insistió en que todos estaban bien. «Fue muy doloroso verlohundirse con las velas blancas» desplegadas, recordó.El viaje a BrestEl `Thopaga´, construido en 1924, había partido de Eivissa el 23 de junio y, trashacer escala en Vigo, se dirigía al puerto bretón para participar en unaconcentración de barcos que se celebra del 11 al 17 de este mes. «La organizaciónesperaba este barco como personalidad de Balears», afirmó Legler, que recordó quetodavía cuentan con el Cala Millor, construido en Palma en 1946, cuya llegada estáprevista para hoy. «Es una pena. Desde el año 2000 [la organización] quería que el`Thopaga´ participara», insistió Legler.«Es una desgracia que no entiendo. El `Thopaga´ ha ido a Australia, ha participadoen muchos eventos de este tipo. Para nosotros y para todos es una gran pérdida»,añadió. Preguntada sobre la posibilidad de reflotarlo, la propietaria dijo queestudiarán si es posible, dado que se encuentra a bastante profundidad.El `Thopaga´ comenzó su trayectoria con el nombre de `Tres hermanos´. En 1926, losjuzgados de Águilas y Almería lo embargaron en tres ocasiones. Cuatro años después,cambió su puerto base de la Península por el de Palma, tras ser rebautizado como`Cala Tuent´. En 1932 su propietario lo vendió a una naviera que lo utilizó hasta1966, cuando fue adquirido por la armadora ibicenca Hijos de Abel Matutes Torres.Doce años más tarde, el barco pasó a manos de los actuales dueños,Circumnavegaciones, que lo rebautizaron como `Thopaga´ y lo restauraron porcompleto. Su viaje más importante lo haría en 1987, tras ser contratado para asistircomo abanderado del Comité Francés a los actos del segundo centenario de Australia,un trayecto en el que se enfrentó a duras condiciones de navegación. Tras estaexpedición, el `Thopaga´ no regresaría al puerto ibicenco hasta hace ocho años,cuando estableció su base en la isla.El pasado mes de junio, el Ayuntamiento de Vila anunció que había iniciado elexpediente para que el Consell Insular de Eivissa protegiera el pailebotedeclarándolo Bien Catalogado. Entre otros aspectos, se tuvo en cuenta la intenciónde los propietarios de conservar Eivissa como puerto de base.

dimarts, 8 de juliol del 2008

Cuadern de Bitàcola de Brest 2008 on line

Dues barques de La Mar d'Amics inicien demà dimecres dia 9 de juliol la seva peregrinació a la festa marinera internacional de Brest'08 a la Bretanya francesa. La "XERINA" i la "NENA" salvaran la distància dalt dels seus remolcs per ser batejades a les aigües bretones.
A la pàgina d'inici de la web www.lamardamics.org hi trobareu una pestanya amb el logotip de Brest'08, si cliqueu en ell podreu compartir les experiències dels navegant mediterranis a l'atlàntic. Diàriament s'hi inclouran els comentaris dels cinc expedicionaris i una selecció dels centenars de fotografies que faran cadascun d'ells.
La representació de La Mar d'Amics a Brest'08 és modesta, però hi va carregada d'il·lusió i amb moltes ganes d'aprendre més sobre la navegació tradicional. I, segurament, anirà a la millor universitat que podem trobar actualment.
Bon vent!

dilluns, 23 de juny del 2008

La Trobada de Banyuls 2008

Amb un clima i unes condicions marítimes d'enveja s'ha dut a terme en la bonica vila de Banyuls la seva Trobada de barques catalanes, com ells en diuen. Prop d'un vintena de grans i, pocs, petits bastiments s'han acostat fins la costa francesa de parla catalana. Han estat dues jornades amb molta navegació, matí i tarda de dissabte i matí de diumenge, que ha permés veure en acció els sardinals de tots colors característics. La Trobada ha comptat amb la presència de tres barques de la Catalunya Sud: Sa Rata del company Emili de l'Escala, la Gheisa de l'amic Antoni de Sitges i la Xerina amb la tripulació de La Mar d'Amics.

En la part gastronòmica cal resaltar el vi de Banyuls, dolç, però que ha acompanyat tots els àpats ben organitzats per l'associació de la "Llevantina" amb la col·laboració d'altres entitats de la vila. El dissabte, a més coincidí amb el Dia Internacional de la Música, cosa que ens permeté de gaudir d'un bon nombre d'actuacions en viu. Banyuls és una bonica i tranquila vila gairebé fronterera, amb un port petit, a redós de garbí que s'obre en petites badies fins el cap de Bear.






divendres, 20 de juny del 2008

S'obre la temporada de Trobades de Vela Llatina i Tradicional


Aquest cap de setmana s’inicia la temporada de Trobades de Vela Llatina a la Costa Catalana.
Demà mateix en trobem dues, la Trobada de Sa Riera i la de Banyuls. El proper cap de setmana, els dies 28 i 29, trobada a Calella de Palafrugell. Els dies 5 i 6 de juliol podem trobar-nos a l’Ametlla de Mar.
Per tant tres caps de setmana curulls d’activitats relacionades amb la navegació tradicional. La Mar d’Amics mirarà de ser present a totes elles.
Acabades aquestes jornades amicals amb d’altres entitats, dues embarcacions “navegaran” per ruta fins a Brest (França) per gaudir de la gran festa marinera entre el 10 i el 17 de juliol.
En tornar el proper dissabte 26 de juliol la cita és a Sant Pol, on puntualment (es broma) es batejarà la seva nova embarcació: el Sant Pau.
Desprès podrem fer uns dies de descans fins el dia 23 d’agost on l’encontre serà a Llançà, tocant a la ratlla de França. Prop d’allà, el següent cap de setmana la flota es trobarà a Cadaqués, el 30 d’agost.
La següent cita serà el divendres 5 de setembre en l’inauguració de l’exposició de Pere de Prada : "El llenguatge de la mar" és una mostra itinerant que recull impressions a alta mar, navegant a bord de la goleta noruega Far Barcelona acabat de restaurar el juny de 2005 a les drassanes del "Consorci El Far". Això serà a la Sala Polivalent del Centre Cultural La Gorga de Palamós a les 19 hores.Aquesta exposició recull també imatges de la participació del Far Barcelona a la regata de grans velers "The Tall Ships' Races Mediterranean 2007".
I per tancar el programa, la Trobada de l’Escala i la seva Festa de la Sal el proper 13 de setembre.
Un estiu ple d’activitats.
Bon vent!

dimarts, 27 de maig del 2008

LMA a Palamós, Terra de Mar 2008



Amb amenaça de pluja pels tres dies s’inaugurà el prop passat dissabte 23 de Maig el Festival Mariner de Palamós. Comptà amb la presència del Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla, que desprès d’inaugurar l’exposició temporal “Mestres d’Aixa i Calafats” en el Museu de la Pesca, es passejà pels diferents estands que es trobaven muntats en la façana marítima del esmentat Museu. A l’estant de la nostra entitat, desprès de saludar a tots els presents, es mostrà força interessat pel cartell que explicava els treballs de recuperació de l’Elvira. Atent, per uns minuts, a les explicacions del nostre President demanà pels objectius de La Mar d’Amics.
El dissabte fou el dia important de la festa. Les nostres barques tradicionals: Rafael, Pepeta, Farigola, Tranqui i Xerina, foren el màxim exponent, amb la Santa Espina del soci Pere de Prada, de representació de la flota de les nostres coses. Fou una llàstima que manqués tripulació per cobrir correctament totes les dotacions, fet que provocà que alguna d’elles hagués de fer el seu recorregut a motor i amb les veles plegades. Fórem visitats per el pailebot Santa Eulàlia i pel cúter La Flaneuse (ells en deien tartana, de 1903) arribat de Marsella. El dia passà ràpid entre la navegada, el ranxo de senglar que oferí la organització a les tripulacions i participants abord del pailebot, i per la tarda la presentació de “Paraules de Mar”.
L’acte de presentació es desenvolupà a la sala d’audiovisuals del Museu de la Pesca, amb un aforament que va ratllar el ple. L’amic Quim Pla, que havia escrit el pròleg, fou el primer en intervenir desprès de la presentació de la Regidora de Cultura de Palamós. A continuació prengué la paraula en Jordi Bover, representant del Centre de Terminologia de Catalunya (Termcat). Finalment fou el propi autor, Jordi Salvador, qui en una breu intervenció explicà la gènesi del projecte, la importància de la col·laboració amb la Glòria Mauri, i l’agraïment als socis i sòcies que havien cedit les més de tres-centes fotografies que il·lustren el text. En acabar i en el marc de l’estand de la nostra entitat es serví una copa de cava als assistents. Abans de sopar una interessant xerrada sobre la Barcelona World Race a càrrec d’Albert Bargués, tripulant del Educación Sin Fronteras.
Desprès de prendre uns “montaditos” que la organització oferí als participants en diferents locals de la vila, es celebrà l’acte institucional de reconeixement a les barques tradicionals i el repartiment del record de la festa: Litografies de vaixells catalans del S. XIX editades per en Quim Pla, i un exemplar de “Paraules de Mar” cedit per la nostra entitat.Diumenge fou trist. Si la pluja havia respectat la festa els dos dies precedents, aquell dia es revenjà. La important tempesta que queia a primera hora del matí motivà la suspensió de tots els actes previstos. Ara doncs, només quedà esperar la propera edició.

divendres, 9 de maig del 2008

Ajornament de Palamós, Terra de Mar 2008

Degut a les circumstàncies climatològiques – pluja més temporal marítim – previstes per aquest cap de setmana, l’ajuntament de Palamós ha decidit d’ajornar la celebració del festival mariner als dies 23, 24 i 25 de març.
Des de La Mar d’Amics volem fer-nos ressò d’aquesta decisió i aplaudir-la ja que tot i el cost que pugui tenir aquest ajornament, la seva celebració a banda d’incòmode pels participants i visitants per la pluja, podria haver esdevingut perillosa pels mariners a causa del anunciat temporal.
Per tant no resta més que esperar quinze dies per gaudir del Palamós, Terra de Mar.

diumenge, 4 de maig del 2008

La Mar d'Amics a Palamós, Terra de Mar

Com us hem informat els darrers dies, els propers 9, 10 i 11 de maig es celebra
la festa marinera PALAMÓS, TERRA DE MAR 2008.

La participació de la nostra entitat en ella serà la següent:

- Presentació del llibre: “PARAULES DE MAR – Recull terminològic de navegació tradicional", d’en Jordi Salvador i la Glòria Mauri, editat per La Mar d’Amics. El dissabte dia 10 de maig a les 18 hores en el Museu de la Pesca. Ens agradaria poder comptar amb tots vosaltres en aquest esdeveniment i poder brindar plegats en acabar a la carpa per la nostra entitat.

- Exposició de les millors fotografies del 1er Concurs Social de Fotografia 2007.

- Participació amb les nostres embarcacions a la X Trobada d’Embarcacions Tradicionals de Palamós.

- Espai d’acollida pels navegants amb un mini-bar al interior de la nostra carpa. Volem que sigui un lloc de trobada, tertúlia i amistat per tots els navegants que s’apleguin a la festa.

Us esperem a tots. Omplirem les nostres barques amb aquells que tinguin
ganes de navegar i participar de la festa.

També us agrairem que col•laboreu amb la vostra presència a la carpa i en
les diferents activitats que s’han organitzat.

Fins els proper divendres, dissabte i/o diumenge.

La Junta Directiva de La Mar d’Amics.

dissabte, 29 de març del 2008

L'Elvira torna a l'aigua.


Socis, sòcies, amics i amigues del patrimoni marítim. Us fem partíceps que la barca de pesca d'encerclament "Elvira", que havia d'ésser desballestada el prop pasat 30 de novembre, torna a ser en mar. Aqui teniu la imatged'un dia important per La Mar d'Amics. Gràcies a tots aquells que heu col·laborat fins ara. Us esperem! La Junta Directiva.

diumenge, 23 de març del 2008

Argo, la veu del patrimoni marítim.

Article presentació de la revista Argo publicat per Joan Sol en el seu blog: http://elmareselcami.blogspot.com/

Des de la desaparició de Mardemars, la navegació tradicional, la vela llatina i, per extensió, el patrimoni marítim havien quedat orfes d’una publicació que tractes amb rigor totes aquestes qüestions. És cert que, en l’àmbit dels museus, hi ha una publicació com Drassana, editada pel Museu Marítim de Barcelona. Però és una revista dirigida més als estudiosos i especialistes de la història i el patrimoni marítim que al públic en general. I també hi ha revistes d’àmbit local, com Es còdol, de l’Associació de Veïns i Amics de Calella de Palafrugell, que té unes pàgines dedicades a la vela llatina, i Sol ixent, de Cadaqués, que sol publicar articles dedicats a la memòria marítima del poble. I en trobaríem d’altres. Però fins ara no hi havia cap revista dedicada específicament al patrimoni marítim i a divulgar les activitats que es fan al voltant d’aquest patrimoni, des de diversos àmbits de la societat civil.Però la situació és a punt de canviar perquè, a mitjans de maig, neix la revista Argo, precisament per cobrir aquest espai que actualment no tracta cap altra revista. La missió editorial d’Argo és amplia i diversa:
Posar en valor el patrimoni i la cultura marítima.
Ser un suport per a la divulgació del patrimoni tangible i intangible.
Aplegar en un mitjà de comunicació periòdic les informacions, actes, novetats editorials, estudis... que girin a l’entorn d’allò que culturalment coneixem com a patrimoni marítim.
Divulgar les activitats al voltant del patrimoni i la cultura que es realitzin en un indret geogràfic concret del país, per qualsevol institució, associació o persona privada.
Actuar com a eix vertebrador d’aquest espai des del punt de vista de la comunicació.
L’editor d’Argo és el Museu Marítim de Barcelona; i el consell editorial el formen el mateix museu, la Xarxa de Museus Marítims de la costa catalana, l’Associació d’Amics del MMB i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.Pel que fa als continguts, cada número oferirà un reportatge de fons sobre temes directament relacionats amb la cultura marítima. També n’hi haurà sobre institucions, sobre aspectes relacionats amb la recuperació del patrimoni marítim, sobre viatges, sobre projectes d’investigació i sobre altres cultures marítimes d’arreu del món. La construcció d’embarcacions i els diversos oficis de la mar hi estaran presents en les seccions “Mestre de marina” i “Mar a les venes”. El modelisme naval també tindrà el seu espai. I, finalment, Argo inclourà seccions com “Caixa de mariner” i “Rata de pallol”, on es parlarà de peces i objectes específics, de cuina marinera, de cançons de taverna, de remeis casolans, etc. Tampoc no hi faltaran els productes editorials com llibres, discos, pel·lícules, etc.Argo tindrà 32 pàgines a color, amb un disseny modern que aposta per la claredat i, de moment, se’n faran tres números l’any. El preu de venda serà de 5 euros, però no es distribuirà als quioscs, sinó a través de museus, associacions, federacions, escoles de navegació, llibreries especialitzades, clubs nàutics i empreses del sector naval.

I per què Argo? A què respon aquest nom? Argo és el nom del mític vaixell amb què Jàson i els seus cinquanta-cinc companys –els argonautes- van emprendre el viatge a la recerca del velló d’or, que li permetria accedir al tro del regne de Tessàlia que havia heretat del seu pare. El nom de la nau, Argo, ve del mestre d’aixa que la va construir, Argos. La deessa Atenea li va tallar un mascaró de proa, amb fusta d’alzina de Dodona -on el bufec del vent entre les fulles de les oliveres sagrades era interpretat com la veu de Zeus- que tenia el do de la paraula i podia fer profecies.

La veu d’Argo serà, doncs, ben aviat la veu de totes aquelles persones i institucions que s’interessen per la cultura i el patrimoni marítim, i treballen per mantenir-los vius en totes les seves vessants i manifestacions. I esperem també que un dia es pugui equiparar a les altres grans revistes del sector com les que hi ha a altres països: Chasse-Marée, a França, Classic Boat a Gran Bretanya i Wooden Boat als Estats Units.

dimecres, 19 de març del 2008

ADIN aconsegueix que Sant Feliu de Guíxols acolli cicles formatius de nàutica a la Costa Brava

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha anunciat oficialment que Sant Feliu de Guíxols acollirà a partir del curs 2008-2009 els cicles formatius de grau mig d’operació, control i manteniment de màquines i instal·lacions del vaixell. El conseller ho ha confirmat en el marc d’una visita oficial a la localitat, després d’entrevistar-se amb l’alcalde, Pere Albó i amb regidors de l’equip de govern municipal.

El conseller Ernest Maragall ha volgut destacar que Sant Feliu de Guíxols acull aquest cicle formatiu de nàutica per història, per instal·lacions, per compromís dels empresaris de la zona i per l’interès mostrat per la població. Educació ha decidit ubicar el cicle en aquesta localitat tenint en compte també la possibilitat que ofereix com a pol d’atracció per a tots els estudiants de la Costa Brava i Girona.

Actualment, aquest cicle formatiu de grau mig d’operació, control i manteniment de màquines i instal·lacions del vaixell s’imparteixen a l’Ametlla de Mar i a Barcelona.

dimecres, 13 de febrer del 2008

Comentaris al nou reglament.

Sembla clar que per les entitats relacionades amb la vela llatina i el patrimoni marítim per extensió es farà difícil l’organització de concentracions i trobades de vela tradicional i llatina a les costes de l’estat.

L’assumpció de tasques de control exhaustiu d’assegurances d’embarcacions, el nomenament de coordinador, les assegurances de R.C., el lliurament de llistats de participants amb antelació, són, cadascuna d’elles, tasques que cal sumar a les habituals de preparació d’esmorçars i dinars, d’allotjament de participants, de recerca de recursos, etc., que asumeixen totes i cadascuna de les entitats que any rera any organitzen les trobades periòdiques.

Caldrà professionalitzar els coordinadors? Les seves responsabilitats, i el conèixement del medi marí i de la parerassa necessària per a cada tipus d’embarcació, fan que no pot responsabilitzar-se a ningú que ho faci per bona voluntat. El risc és alt. Es conegut el nivell d’anarquia en qüestió d’horaris i recorreguts de molts dels postres companys. Naveguem per gaudir, tot rellotge pot ser ofegat davant una brisa portadora d’una navegació plàcida. Qui té pressa en un vell bastiment?

Aquest reglament pretén possar ordre. Però ho fà, com malauradament passa sovint, lluny de la salabror del mar, en els despatxos i sense el diàleg amb les entitats que es veuran involucrades en el compliment de la ordenació. No hi ha hagut consulta, hi ha una llei imposada que no dota a aquells que l’han de complir de les eines necessàries. Tot el que s’exigeix per a fer una senzilla trobada d’embarcacions tradicionals val molts diners. D’on sortiran? És clar que la desaparició d’aquest tipus d’activitats no suposarà cap daltabaix econòmic ni social, però sí cultural. El nostre país encara precisa de la difusió dels vells sistemas de navegació, els nostres fills i els fills dels demés tenen dret al coneixement de com eren les barques dels seus avis. Hi ha un munt de persones que han menat grans esforços per mantenir una flota, minça, que és ´capaç de salpar i oferir les seves veles al vent, oferint una imatge i un espectacle evocador i educatiu. Esperem que la mateixa administració que ha impulsat aquesta llei sigui capaç d’impulsar el ajuts necessaris pel seu compliment. Cosa que dubto.JS