Llançà, un model de trobada?

Per endavant la més sincera felicitació dels socis i sòcies de La Mar d’Amics al Club Nàutic de Llançà, que des del moment de la acollida fins a la informació del dia desprès a Internet demostrà una organització potent i cooperativa. Amb una felicitació expressa a tota la marineria del club per la seva amabilitat i a la Colla del Ranxo pel seu dinar. Concentrar vint i una barques és disposar d’una bona capacitat de convocatòria. La presència de barques de la Catalunya Nord, tot i la seva proximitat, és d’agrair. Veure navegar els vells sardinals coloristes sempre és un espectacle. Les trobades serveixen per tornar a veure els amics. Sobretot desprès de la pausa del mes d’agost.

Arribar, aparellar, esmorzar (molt bé, cal dir-ho), navegar, dinar (també molt bé), desaparellar i marxar. Aquest esquema de trobada senzilla funciona millor, és una opinió generalitzada entre els participants de la nostra entitat, que aquell que obliga a mantenir-se en una vila aliena fins a l’hora de sopar, retornant a casa de matinada. Amb tot, la quantitat de trobades que s’organitzen anualment fan un calendari molt atapeït. Evidentment tothom és lliure de triar-ne una o altra per anar-hi. Però la nostra flota tradicional no és gaire ampla. A ningú que organitza una trobada li hauria d’agradar trobar-se amb només tres o quatre barques pròpies el dia assenyalat. I generalment totes les entitats agraeixen la seva presència. En el futur s’ hauria d’anar cap a trobades bianuals,concentracions o altra tipus d’activitats anuals en diferents platges o ports. Ser capaços de sumar esforços per a organitzar un o dos events a l’any donaria molt més ressò a les associacions patrimonials marítimes. Potser és aquí on la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim hauria d’esmerçar el seu treball: aconseguir que les diferents entitats del nostre litoral siguin capaces de posar en segon terme el seu protagonisme, la “seva” trobada, per col·laborar (treball, barques, exposicions, contactes,...) en la organització d’una festa que tingui els elements necessaris per aconseguir un ressò mediàtic important.

Potser, per no deixar l’estiu buit d’activitats que omplin el “antic” calendari de trobades, caldria o es podrien muntar una o dues navegacions de dos, tres o quatre dies (aprofitant algun pont) que portés la flota d’un port a un altra, d’una vila a una altra, d’una platja a una altra. L’experiència de La Mar d’Amics i dels Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell en la Navegació d’Embarcacions Tradicionals pel Riu Ebre de l’any 2005 pot servir de referent organitzatiu. La presència de 15, 20 o més embarcacions amb aparell tradicional en un port, platja o badia és notable. Aquesta és una bona tarja de presentació davant de les administracions local, comarcal, autonòmica i fins i tot estatal si som capaços de fer aquesta navegació transfronterera. Pels participants seria una bona ocasió de gaudir d’una navegació veritable: amb un punt de sortida i un d’arribada. La resta de les persones gaudirien amb l’espectacle, la fotografia, o per què no? Amb la possibilitat de navegar en els bastigis més grans en les diferents etapes.

Salut!

Imatge facil·litada per la web del Club Nàutic Llançà.