Veredicte del III Concurs Social de Fotografia

Per tercer cop i amb un caràcter anual, La Mar d’Amics va fer públic el veredicte del jurat del III Concurs Social de Fotografia. S’hi presentaren fins un total de 40 instantànies de procedència i temàtica variada. Tot i el predomini absolut d’imatges de l’activitat “100 anys navegant per la Costa Brava”, també s’hi pogueren veure una bona col•lecció d’imatges de navegació fluvial tant del riu Nil, com del més proper Canal du Midi francès. Veles, vergues, pals, bucs i horitzons marins que han estat capaços de captar l’atenció del fotògraf, i que aquest ha volgut immortalitzar per més tard rememorar, reviure, ensenyar o senzillament, pel senzill plaer de petjar el disparador. Les fotografies han estat en la immensa majoria digitals, però encara ha arribat una col•lecció l’origen de la qual era la diapositiva.

El jurat format per tres membres del Cine Club Bahia de Palamós, ha debatut sobre còpies en paper. Se’ls hi ha presentat les deu millors classificades -de fet onze, per un empat en la desena posició -, de les quals han escollit les tres millors. Decisió difícil donat el material. S’ha premiat bàsicament la composició, la tècnica i la llum. Una pista potser pels participants de la propera edició! Ah! I el premi a partir d’enguany és ben substànciós: un sopar per a dues persones en un restaurant palamosí (enguany el Restaurant Maria de Cadaquès).

El veredicte ha estat el següent: 1r premi per Mireia Canalda, per una posta de sol des de la proa d’un bergantí. 2n i 3r premi per Marta Prevosti per dues càlides imatges d’embarcacions sobre el riu Nil.

D’aquí a uns mesos -desprès de l’estiu- serà convocat el quart concurs. Recordeu que cal ser soci o sòcia de La Mar d’Amics. Una bona aposta. JSG

Bon Nadal, vent, mar i any 2010.

Des de les Notícies de La Mar d'Amics volem desitjar a tots els nostres lectors i amics unes bones festes nadalenques i un any 2010 ple de salut, felicitat i prosperitat. I com a petit present us fem arribar el nostre calendari per l'any vinent-que podeu descarregar, imprimir, deixar com a fons de pantalla, etc.-, amb l'esperança de trobar-nos surcant les ones i empesos pel vent. La fotografia de la Maria Pilar Martínez fou la guanyadora de l'edició 2008 del Concurs Social de Fotografia de la nostra entitat.

Cinema i patrimoni marítim

Atenció! Per motius tècnics haurem de traslladar la Tertúlia Marinera a les instal·lacions del Club Nàutic Sant Feliu de Guixols, que en un nou gest de col·laboració ens cedeix la seva sala d'activitats.

En els més de cent anys d’història del cinema s’han materialitzat milers de metres de cel•luloide amb imatges de vaixells tradicionals del nostre mediterrani. Moltes d’elles formen part de la pròpia història de l’anomenat setè art, i ,alhora, són testimoni d’un temps i d’una forma de vida ja desaparegudes. Des de la mítica “Cuirassat Potemkin” (1925) dirigida per Serguéi Eisenstein que presenta un important desplegament vèlic al port d’Odessa en una de les seves seqüències potser menys recordades. Acostant-nos al neo-realisme italià de la mà de Luchino Visconti amb “La Terra Trema” (1948), o “Stromboli” (1950) de Roberto Rossellini, que mostren la dura vida dels pescadors del sud italià. Passant pel Hollywwod daurat amb “The World in his Arms” (1952) de Raoul Walsh, amb una emocionant cursa marítima entre dues goletes. Fins arribar a films tant pròxims com les aventures del “Capità Escalaborns” (1989) de Carles Benpar, la vida de Josep Pla a “Homenots” (1999) dirigida per Sergi Schaaff per TVE, o “Nudos” (2003) de Lluis M. Güell. Tots ells han fixat en la memòria col•lectiva d’una manera o altra una part de la història de la navegació més pròxima.

L’objectiu de la Tertúlia Marinera del dia 19 de desembre de 2009, que organitza La Mar d’Amics a bord del bergantí Cyrano en el port de Sant Feliu de Guíxols, és visionar alguns fragments d’aquests films, conversar i comentar les seves imatges. Un aperitiu davant les properes festes nadalenques que paga la pena no deixar-se perdre. Segurament tots els afeccionats a la navegació coneixen desenes de films relacionats amb la navegació tradicional i aquest no seran més que una petita mostra. La Tertúlia Marinera: Cinema i patrimoni marítim, és una proposta oberta i dialogant que tant de bo esdevingués un bon cicle de cinema “a la fresca”, que servís com a eina de difusió i aprenentatge del món nàutic.

Esperem la vostra assistència. La cita és dissabte 19 de desembre a les 17 hores.

Nou president de la FCCPMF

L'historiador de l'Art i director de la Fundació Amatller -Institut d'Art Hispànic-, Santiago Alcolea és el nou president de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF) en substitució de Josep Vàzquez que ocupà el càrrec des de la mateixa fundació de l'entitat. En Pere de Prada, com a president de l'Asociació d'Amics de la Vela LLatina de Calella de Palafrugell, presentà el candidat com a representat dels calellencs. Cal recordar que les diferents responsabilitats de la Junta Directiva de la FCCPMF recauen en les diferents associacións que hiaporten dos representants. La candidatura fou única i aprovada per unanimitat.

La nova Junta Directiva respon a l’organigrama següent:
- Presidència: Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell
- Vicepresidència: La mar d’amics, de Palamós
- Secretaria: Associació Bellamar, de Premià de Mar
- Tresoreria: Amics de la Vela Llatina de Cadaqués
- Vocalies: L’Arjau, de Cambrils
Bricbarca, de Vilassar de Mar
Amics de la Vela Llatina de l’Escala
A tot drap, Sant Pol de Mar

Cal agraïr el treball, esforç, éxits i propostes dirigides per en Josep Vazquez i la Junta Directiva sortint. Sense ells aquest embrió de federació no hauria vist la llum. El camí per endavant és llarg i cal encoratjar als nous membres a aconseguir una major participació de les entitats que tenen relació amb el patrimoni marítim i fluvial fins aconseguir la plena integració de les 17 associacions actuals. Així com establir els vincles i el treball transversal amb altres entitats, organismes i empreses que treballen, estudien, investiguen dins de l'àmbit d'actuació de la federació.

Donarem doncs el nostre vot de confiança i amistat a en Santiago Alcolea, des de la nostra participació i col·laboració en les iniciatives i activitats que s'organitzin des de la nostra Federació.

3r Concurs social de Fotografia La Mar d'Amics 2009

Fotografia guanyadora del II Concurs Social de Fotografia 2008: M. Pilar Martínez

Tancat el període de presentació de fotografies del nostre 3r Concurs social 2009S'han presentat un total de 40 fotografies sota el denominador comú del mar i/o la navegació tradicional. Aquestes imatges pasaran a l'arxiu de l'entitat i serviran, conjuntament amb les de les convocatòries anteriors, per ser exposades, projectades, usades com imatges per la promoció i la difusió de la navegació tradicional.

Les imatges les podeu veure clicant aquí.

Recordeu el sistema de votació (només poden votar els associats/des:

“Jurat

La primera selecció de les millors fotografies es farà per votació dels socis i sòcies a través del correu electrònic, valorant cadascú amb 10, 8, 6, 4 ,2 punts les cinc millors fotografies al seu parer. Donat que es pressuposa una actuació de bona fe, en cap cas s’admetrà la votació de les fotografies pròpies, anul·lant-se automàticament els punts adjudicats. Actuarà com a notari el secretari de la nostra entitat. El període de votació serà del dia 1 al 15 de desembre a les 20 hores .

Les 10 fotografies amb millor puntuació passaran a la final. En aquesta un jurat format per tres persones de l’àmbit de la fotografia i l’art (de les quals es coneixerà el nom durant el lliurament de guardons) decidirà les tres fotografies guanyadores. Hi haurà premi pels tres primers classificats.
El lliurament de premis tindrà lloc el dia 19 de desembre de 2009”.

Els vaixells històrics a Madrid

Els darrer dies s'han precipitat un seguit d'aconteixements que podeu seguir en el magnífic bloc EL MAR ÉS EL CAMÍ.

Sembla doncs que el patrimoni marítim del nostre país juga una eliminatòria important -en termes futbolístics - el proper dilluns dia 30 de novembre. Llàstima que pel Manzanares sigui difícil de fer una concentració de vaixells tradicionals. Potser seria la forma que entenguessin des de la capital de l'estat que vol dir això de patrimoni mobiliari marítim (entre d'altres coses: les barques que tant estimem). Restem doncs a l'espera d'aconteixements, però si més no, el tema és a l'aire. És el moment de donar un nou impuls a la nostra capacitat associativa, impulsant una reinaxença de la FCCPMF que sigui capaç de possar el patrimoni marítim a la llum, als mitjans informatius i als organismes de l'Administració. Som pocs, és cert, però per sort (o malauradament!) tenim en les nostres mans les restes de l'històric naufragi patrimonial que encara suren.

Manifest en defensa del projecte de creació de la Reserva Marina d'Interès Pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava

En el nostre objectiu d'informar de la millor manera possible sobre els temes que ens toquen o interessen directament, hem volgut publicar aquest manifest en favor de la reserva marina d'interès pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava. Sense que això signifiqui cap mena de posicionament de la nostra entitat, com a tal, davant aquest projecte.

Les Formigues són sis petits illots rocosos situats enfront de Palamós, Mont-ras i Palafrugell. Els seus fons alberguen una rica diversitat de flora i fauna marines. Des de temps immemorials l'home ha freqüentat les aigües de les Formigues per pescar i corallar, i han estat escenari de naufragis i de la batalla del mateix nom, el 1285, en la qual hi hagué una important victòria de la marina catalana. La seva bellesa, els seus valors naturals i la proximitat a la costa han comportat una gran freqüentació, tant pels usos tradicionals com pels de turisme i les activitats recreatives. Zones com la de les illes Formigues i el tram de costa que hi ha als seus voltants representen allò que cal preservar per a les generacions futures, el nostre patrimoni natural. Les conseqüències derivades de la pressió humana sobre aquest fràgil ecosistema i la complexa però imprescindible convivència entre tots els usuaris ha portat a plantejar la necessitat d’establir unes mesures de gestió per ordenar l’accés i l’ús de l’espai i dels recursos marins.

La voluntat de preservar el medi marí i d’ordenar les activitats que s’hi desenvolupen està en la base de la creació de la Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava. La proposta ha sorgit de la Confraria de Pescadors de Palamós, sensible a la degradació que pateixen els fons i preocupada pel perill que corre la flota de pesca artesanal que treballa en aquesta zona. La iniciativa és objecte de debat entre els diversos sectors interessats, que no perceben els beneficis que aquesta mesura els pot suposar. Certament l’ordenació d’un àmbit marí comporta la revisió dels usos que tenen lloc a la zona i té per objecte establir mesures per garantir una mostra dels ecosistemes que s'hi troben, la qual cosa pot suposar l’afectació d'interessos particulars que s’han de sotmetre a l’interès col·lectiu.

Davant la constatació que els recursos de la mar són limitats i cada cop som més els que l’usem i que a conseqüència d’això la mar s’està empobrint, i davant les veus que discuteixen el projecte, una colla de gent hem decidit constituir-nos en un grup actiu en la defensa del projecte de creació de la reserva, per donar-li suport i per, si s'escau, analitzar, avaluar i debatre serenament tots els arguments, fent la necessària crítica constructiva que el projecte necessita.

És per aquestes raons que ens manifestem a favor de la creació d’aquesta Reserva Marina d’Interès Pesquer i fem una crida a totes aquelles persones i entitats que s’hi vulguin afegir, per demostrar que una gran majoria estem esperançats amb el futur del nostre ecosistema marí i també de gairebé totes les activitats que en aquesta zona es realitzen fins ara. Per tot això:

1r.- Si reconeixem que l’arxipèlag de les Formigues i el seu entorn són una mostra excepcional dins del context català i, per aquest motiu, volem que es promoguin mesures per conservar els seus valors naturals que esdevenen una clara manifestació del nostre patrimoni natural,

2n.- Si volem que la conservació del medi i la biodiversitat no sigui un eslògan publicitari i electoral i volem aturar l’ús sense control creixent que es fa de l’espai marí entorn de les illes Formigues i que l’ha dut a una situació de deteriorament ja prou greu.

3r.- Si fem cas que el consens generalitzat de la comunitat científica afirmi que les reserves marines són una eina de gestió molt efectiva per a la conservació dels recursos marins,

4t.- Si volem donar un valor afegit al nostre territori, als nostres recursos i a la nostra oferta i pensem que, a manca d’altres possibilitats i voluntats, això es pot aconseguir amb la creació de la Reserva Marina d’Interès Pesquer Illes Formigues-Costa Brava,

5è.- Si pensem que el futur del nostre ecosistema marí i el de gairebé totes les activitats econòmiques, lúdiques i esportives que en aquesta zona es realitzen passa per la racionalització, l’ordenació i la sostenibilitat d’aquests usos.

6è.- Si considerem que de la Reserva se’n beneficiaran no només els pescadors professionals, el grup que amb més preocupació veu perillar el seu futur i que formen part del sector primari, pilar bàsic de l’economia de qualsevol país, sinó que els beneficiats ho serem tots perquè s’aconseguirà una recuperació del medi marí i dels seus valors amb la implantació de la reserva.
7è.- Si creiem que cal actuar sobre el medi de manera ràpida i amb les eines i les voluntats de què ara disposem, especialment allà on està més degradat.

8è.- Si acceptem que la regulació de l’activitat sobre una zona sobreutilitzada suposa sotmetre a l’interès col·lectiu els interessos particulars, malgrat la legitimitat de totes les reclamacions.

9è.- Si estem convençuts que la conservació de les espècies i dels hàbitats més necessitats i que ens queden més a prop, depèn de tots i de la responsabilitat de cadascú...

Dóna suport a la creació de la Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava i adhereix-te a aquest manifest (http://reservamarinaformigues.org/) sense deixar de banda el sentit crític necessari per garantir l’èxit del projecte.

És una oportunitat! Defensem-la, pel bé de la mar i pel nostre futur.

Palamós, 20 de novembre de 2009

Reserva marina de les Illes Formigues:Tertúlia Marinera

Tot i que no es coneix el document definitiu sobre la Reserva marina d’interès pesquer de les Illes Formigues, no volem perdre l’ocasió de trobar-nos i parlar del que ja sabem. Dimecres 18 de novembre la Ministra de Medi Ambient en seu parlamentària a Madrid, durant la discussió dels pressupostos generals de l’Estat pel 2010, respongué a una pregunta de CiU sobre quina partida pressupostària estava prevista per la Reserva. La seva resposta fou que s’hi destinaven 500.000,00€. Tenim doncs, un punt de partida per valorar quina serà la inversió del govern central en aquest espai, quina mena de vigilància hi haurà, quines restriccions ens hi trobarem i finalment, com afectarà això als sectors professionals vinculats amb el territori i l’espai marítim afectat.

Aquests dos reportatges extrets de Televisió de Catalunya ens poden possar en antecedents sobre una realitat per molts desconeguda.





Per completar l'informació de cara a la Tertúlia Marinera de dissabte 21 de novembre de 2009 al bergantí Cyrano amarrat al Port de Sant Feliu de Guíxols, a les 17 hores; destaquem les declaracions del Conseller Llenas del dia 12 de novembre.

Llena defensa una reserva marina d'interès pesquer i natural a la Costa Brava

BARCELONA, 12 Nov. (EUROPA PRESS) - El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, ha defensat avui la creació d'una reserva marina d'interès pesquer a les Illes Formigues-Costa Brava que conjugui l'activitat pesquera tradicional i el patrimoni natural.
La iniciativa va sorgir el 1990 primer a petició de l'Ajuntament de Palamós (Girona) i després amb el suport de la Confraria de Pescadors. El 2006, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí va decidir tirar el projecte endavant i, des d'octubre del 2008, hi ha hagut diverses reunions d'administracions i entitats.

Llena ha comparegut avui en la Conselleria d'Agricultura del Parlament i, a preguntes de CiU sobre la creació d'aquesta reserva, ha indicat que cal la protecció dels recursos marins i el desenvolupament d'altres activitats arrelades al territori per la seva transcendència econòmica i social.

El conseller ha destacat que de moment no existeix un document concloent sobre l'espai que ocuparà la reserva marina, i ha remarcat l'aposta del Govern de crear un consorci en el qual participin les administracions i sectors afectats. Des de CiU, han considerat que existeix cert "obscurantisme" en el procés i han demanat més informació.

La flota de Palamós té 35 armadors, 27 embarcacions d'arts menors, 12 palangres, 10 auxiliars i quatre cèrcols. Pel que fa a l'activitat subaquàtica, té 13 centres d'immersió i nou escoles nauticoesportives.

Llena ha fet un balanç genèric del sector pesquer i ha considerat que, tot i que no és aliè a la crisi econòmica mundial, té un nivell de captures "acceptable". El punt feble són els preus baixos que rep el pescador, però això es compensaria amb el preu "acceptable" del carburant, una situació contrària a la de fa any i mig. D'altra banda, el conseller ha explicat que s'està negociant una parada tècnica de gairebé tota la flota pesquera per al 2010, però encara no està tancada.

Llibre del Consolat de Mar a la biblioteca virtual.

Amb un treball callat i silenciós, com pertoca a l’espai d’una biblioteca, La Mar d’Amics torna a ocupar una mica més la seva lleixa amb un altra important document relacionat amb la Cultura marítima catalana.

Podem llegir en la coberta del Llibre del Consolat de Mar, en la reedició de l’any 1914 feta per Ernest Moliné i Brasés, doctor en dret , numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de la Societat Arqueològica Tarragona. L’edició recupera la seva forma original, il·lustrada amb notícies bibliogràfiques, històriques i lingüístiques, amb un apèndix de notes i documents inèdits relatius a la història del Consolat i de la llotja de Barcelona.

El text, escrit en català pre-Pompeu, costa de llegir, però en el seu conjunt, com a lectura, o com a llibre de consulta resulta del tot interessant. Recordeu que el podeu trobar a http://www.lamardamics.org/ , clicant Butlletí i Biblioteca.

Aviat ens caldrà adquirir més lleixes virtuals per aquesta col·lecció!

Naufragi a tocar.

Veure actuar els serveis d’emergència marítims –Salvamento marítimo i la Guàrida Civil – i terrestres -Mossos d’Esquadra, Policia Local, Bombers, Policia Nacional,...- tant a prop, a tocar, del port de Palamós a la recerca d’un pescador jubilat de 79 anys fa feredat. Hom té l’habitud de referenciar els naufragis a alta mar o en costes escarpades. Però perdre la vida a tocar – 50 metres – d’un restaurant i d’un club Nàutic, just a l’altra costat de l’espigó és lamentablement trist. Evidentment desconeixem les circumstàncies de l’accident, però un cop més sembla que un mínim d’elements de seguretat podrien haver-lo evitat.

Els pescadors jubilats es mouen en una d’aquelles estranyes legalitats que els permet usar arts professionals tot i pescar des de barques matriculades amb la llista setena, la d’esbarjo. Degut a aquest fet el material de seguretat exigit deu ser el mateix que el d’aquelles persones que tenen la barca per passejar esporàdicament en jornades solejades i sense mar. Evidentment, cal comptar amb l’experiència dels vells marins. Però el mar no discrimina i quan vol fer mal ho fa amb qui té a l’abast.

Dins de la societat en la que vivim, les informacions sobre nombre de morts a la carretera que puntualment ens faciliten els diferents mitjans d’informació no ens fan ni calor ni fred. Com a molt girem un cop lleugerament el cap mentre fem petar la llengua expressant-ne una reprovació que sol durar com el propi gest. Dins la vida d’un poble un accident com el d’ahir va acompanyat d’un nom: Francesc Sànchez ; un malnom : “Catevaies” i un rostre prou conegut entre els pescadors i gent que es mou pel port. Hores d’ara no sabem el per què, però en tenim la trista conseqüència. Els comentaris seran, com sempre, de tota mena: “Havia de passar”, “era un inconscient” o “el mar ja les té aquestes coses”, “el mar és traïdor”, “se’l trobarà a faltar”. Comentaris recollits a peu de carrer, sota els porxos de les barraques del port de pescadors, o a tocar del far entre aquells companys que tafanejaven la tasca dels especialistes de la Guàrdia Civil mentre en recuperava el cos.

Una trista mort. Que no ha estat la primera ni serà, tristament, la darrera de gent de mar. Cal que tothom prengui consciència, sobretot en mar, del que significa el mot seguretat i el concepte indestriable que l’acompanya: prevenció. Esperem que els minuts que heu dedicat a seguir aquesta notícia serveixin per encendre o revifar aquest concepte i que pugueu evitar-ne les conseqüències dolentes.

Fotografia JS

Feliç aniversari!

20 ANYS DE THALASSA

Fem vint anys! Vint anys solcant els mars, obrint nous horitzons explicant històries humanes plenes de passió. Vint anys d’una aventura televisiva que ens ha dut a trobar i a compartir el mar amb molta gent.

Per commemorar el 20è aniversari en antena Thalassa farà una programació especial els dies 14, 15 i 20 de novembre.

El dissabte 14 de novembre a les 12:00 hores a TV3 s’emetrà el documental de 50 minuts “Palamós: retrats d’un port”.

El diumenge 15 de novembre a les 12:00 hores a TV3 s’emetrà el documental de 50 minuts “Els pioners de les profunditats”.

El divendres 20 de novembre, en la seva franja habitual al 33 a les 22:00h i fins les 23:30h, s’emetrà un programa especial, un recull dels temes més importants d’aquests 20 anys. I després una selecció de tres reportatges Thalassa: “El mar dins d’una ampolla”, “La sal de la vida” i “Llagosta misteriosa”.

El programa, dirigit per Pere Secorún, va iniciar la seva singladura quan es va inaugurar el segon canal de Televisió de Catalunya al setembre de 1989. Al llarg d’aquest anys, Thalassa, que ha estat capdavanter en el tractament dels temes mediambientals, ha mantingut sempre una coherència temàtica i també d’estil i enfocament dels temes que el públic ha premiat amb el seu recolzament continuat i que l’han fet un clàssic de la televisió al nostre país.

Thalassa ha basat part del seu èxit en un tractament narratiu que s’ha fonamentat sempre sobre històries humanes. Els grans temes han estat tractats a partir de la gent i del seu exemple i el mar ha estat el motiu aglutinador i l’àmbit d’acció. Thalassa, diu Pere Secorún, el seu director, “és un exponent claríssim del que pot ser un programa de televisió públic, reuneix qualitat, informa, divulga, entreté, i el resultat és un producte digne i d’interès per a un públic ampli.”

Nota de premsa i fotografia de Rumbo Sur S.L.

Reflexió sobre el futur de la navegació tradicional.

Durant dues dècades el moviment nascut a partir de les trobades de vela llatina ha permès que gràcies a l’esperit de molts particulars s’hagin anat recuperant les barques i vaixells que romanien vius a la nostra costa. Han estat les iniciatives privades, que no les associacions, qui han fet aquest treball. Amb alguna excepció - és el cas de Bricbarca i A Tot Drap - els bastiments romanen propietat d’armadors particulars que les usen bàsicament durant els mesos estivals. Ara sembla que aquesta etapa ha acabat. En els dos darrers anys s’ha produït una davallada de participants en les trobades que es programen periòdicament cada estiu. S’han provat nous formats, com la navegada amb motiu del centenari de la Costa Brava, però la tendència no canvia. Mantenir una barca antiga de fusta costa molts diners. Mantenir un amarrador durant tot l’any costa una fortuna només accessible a molts pocs. El rendiment, nombre de cops que realment s’aprofita l’embarcació cada any, és molt baix, i les persones -més en èpoques de crisi - finalment decideixen mirar cap un altra costat. D’altra banda els projectes professionals lligats a aquest món passen moments molt difícils, tant per motius econòmics com per motius administratius, emmallats entre diferents lleis, reglaments i administracions.

Tenint com a premissa, per una banda, el fet de ser un nouvingut en l’àmbit de la navegació tradicional, si més no, davant de les diferents patums que en ella s’hi mouen; i per altra banda, militar actualment en els diferents estaments associatius que la pretenen encaminar cap a un futur incert. La visió de la situació actual de tot el moviment associatiu que gira entorn la navegació tradicional i la conservació i recuperació del patrimoni marítim és globalment pessimista.

Quan fa més d’un any que l’Estrop, entitat que d’alguna forma coordinava les diferents associacions del litoral gironí, es troba en una situació d’hibernació sense una data clara de reanimació. Reduïda a una trobada trimestral amb excusa gastronòmica que ha estat capaç de convocar a més persones en un any que les reunions de la seva junta directiva en el darrer lustre. En les quals es parla molt i es defineix poc, essent per tant del tot poc operatives. No passant de ser l’excusa per no donar sepultura a una entitat històrica pels seus objectius que es malmeté, com moltes d’altres, quan el seu principal impulsor deixà pas a una renovació ben guanyada. Per un altra costat trobem la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF). Nascuda fa cinc anys amb l’afany de sumar els esforços de les disset associacions repartides pel territori català. Aquesta no ha estat capaç de federar més enllà de set entitats, quedant doncs en absoluta minoria i totalment desautoritzada de portes enfora com a representant d’aquest grup tant disgregat d’individus preocupats per un fet cultural com és el patrimoni marítim. Cal analitzar en profunditat quines han estat les causes d’aquesta disgregació i diversitat d’interessos que no han permès aquesta unitat i recerca d’objectius comuns. De fet sembla que en ambdós casos el problema principal ha estat el lideratge. En el primer cas, la personalitat d’en Joaquim Pla i la seva capacitat engrescadora per tirar endavant projectes, conjuntament amb un treball personal rigorós i, sobretot, constant, el feu motor d’una sèrie d’activitats que encara molts recorden amb certa nostàlgia. La seva successió no ha estat senzilla. En un primer moment, desprès de la dimissió fou el vicepresident qui se’n feu càrrec. Però és de tothom ben sabut que les responsabilitats mal o gens acceptades no comporten sinó ineficàcia i refredament. La presidència de l’Estrop és finalment assumida per en Miquel Martí, director del Museu de la Pesca de Palamós entre altres càrrecs. L’accepta com a mal menor davant la dissolució de l’entitat. Per tant com a pedaç a una situació que sembla irreversible. Els darrers anys, abans de la hibernació actual, l’entitat passa per uns moments d’inactivitat total tret de les reglamentàries assemblees. Es manté doncs aquesta associació d’associacions de forma nominal per un esdevenir més pròsper i potser, perquè ningú està decidit a administrar-li el verí final per la seva eutanàsia.

El cas de la Federació és diferent. Neix amb un esperit fort. Dins la emblemàtica bodega de la barca de mitjana Sant Ramon. Des de la seva fundació es pretenen esmenar errors com el de la personalització, de manera que els representants a la junta directiva són dues persones de cada entitat, que poden ser canviades des de la pròpia associació sense que això afecti al funcionament de la federació. La bona idea no passa d’aquí com es demostrà en pocs mesos. Idees grandiloqüents fora de la capacitat econòmica de l’entitat la deixaren en una situació crítica, desprès de la qual hagueren de passar dos anys fins al seu restabliment, però no sense seqüeles. Amb tot la realitat fou que tant en una entitat com a l’altra es repetien els rostres. La federació està fent coses, és cert. La presència de la Mostra de Marina Tradicional dels darrers tres anys dins el Saló Nàutic Internacional de Barcelona és un exemple. Ara bé, en aquest cas no es pot obviar el treball personal -tornem als personalismes- del Josep Anton Trepat, qui amb molt de treball ha negociat anys rere any aquesta participació. Que una federació catalana tingui problemes per aconseguir cobrir els torns de presència en un estand durant nou dies entre els centenars de socis i sòcies és una símptoma de malaltia. En una reunió recent es ressaltà la realitat de què bona part del moviment associatiu patrimonial marítim del nostre país funciona només com les aus migratòries: a l’estiu. A tot estirar entre la setmana santa i mitjans de setembre. Aquesta realitat és només truncada per tres associacions que mantenen una programació d’activitats durant els dotze mesos de l’any. Davant aquesta realitat una de les tasques de la federació hauria de ser el recolzament ple a aquestes activitats a través d’una informació directa a la resta d’individus que es mouen per les mateixes aficions i interessos. Quan no, aprofitar les inèrcies i programar-ne d’altres, sense grans dispendis com xerrades, conferències, tertúlies, projeccions, etc., en aquelles poblacions que no gaudeixen d’entitats “vives” durant la tardor i l’hivern. Però lluny d’aquestes activitats senzilles, a l’abast i divulgadores tendents, entre altres coses, a augmentar la base social de les diferents entitats, dins de la Federació encara es parla de construir rèpliques de vaixells i de grans obres. Somniar és gratis. Però la realitat de la societat on ens trobem passa indestriablement pels diners. Per aconseguir-los cal treballar i guanyar-ne, perquè te’ls donin cal negociar, i per negociar cal disposar de quelcom per bescanviar. En el nostre cas, de primer cal sumar els esforços de tot un col·lectiu, ara disgregat, per arribar a ser realment representatius. Desprès caldrà fer-nos visibles, arribar a ser un agent social amb capacitat de mobilització -pacífica, no pot ser d’altra forma - per fer arribar la nostra veu a les administracions corresponents. Abans de negociar i de reclamar cal ser capaç de subvertir els papers dels interlocutors per entendre i arribar a conèixer l’antagonista. Heu parat a meditar sobre que pensa un càrrec polític amb capacitat per distribuir subvencions i ajuts quan arriba un representant d’un col·lectiu tant petit com el nostre per important que sigui el nostre treball cultural. Els col·leccionistes de xapes de taps de cava poden representar per l’administració un grup - de votants, estem en democràcia - molt més important que els nostàlgics armadors i tripulants de tota la flota de vela llatina de Catalunya per posar un exemple. Per tant, quina capacitat d’acció té actualment la federació si a nivell econòmic no disposa de recursos propis i a nivell polític no té cap pes? L’amic Quico Despuig feu un comentari que potser passà desapercebut en la darrera reunió de la federació: “Cal recomençar el treball des de baix, ho férem des de dalt i vàrem equivocar-nos”. Una reflexió tardana però encertada a la que caldria acollir-se si volem que plegats la navegació tradicional a Catalunya tingui alguna mena de futur.JSG

Fotografia de la Festa de la Sal de l'Escala - 2009. Glòria Mauri.

Navegant amb un “Campeón”

Des d’aquestes pàgines solem elogiar els plaers de la navegació a vela. I ho fem de forma explícita quan parlem de vela tradicional. Però quan ja fa més d’un segle que es van inventar els motors d’explosió per ser muntats en els vaixells, cal incloure els vells bastiments dins el romanticisme que ens invoquen tot i portar un motor.

Per bona part de la comunitat de pescadors de la nostra costa, parlar del “Campeón” és fer-ho d’una eina estimada que els ha acompanyat durant dècades de treball. Avui, en ple segle XXI, encara n’hi ha un bon grapat que funcionen. I dins de la nostra entitat coneixem diverses barques que encara el duen.

El company Jordi Andreu té un bot anomenat “Pepitu”, sol estar varat a Sa Tamardia, a la platja de La Fosca de Palamós. Ha estat ell qui ha penjat els dos vídeos següents que ens mostren dos dels indrets més estimats del litoral de l’Empordanet: la cova de la Foradada de Castell i la barraca de Cala Estreta. Escolteu el so del motor.

Novetats al Varador

Des de fa uns dies disposem al varador de La Mar d’Amics al port de Palamós d’un mòdul de 4 x 2,3 m amb porta i finestra per a servei d’aquest espai. El temporal del 26 de desembre destruí el vell pont de la Elvira que servia de magatzem pels estris i eines necessàries per reparar les barques dels socis i sòcies de la nostra entitat. La desaparició del pont també comportà la pèrdua d’altres materials que hi havia en el seu interior. Des de la junta directiva s’iniciaren les gestions per la cessió o adquisició d’un contenidor o d’una caseta d’obres per a la mateixa finalitat. Aquestes gestions han finit amb la cessió del mòdul que podeu veure a la fotografia. En els propers dies anirem condicionant-lo amb prestatgeries, cadires i alguna taula de treball com a suport pels treballs en el varador. A partir d’ara, doncs, acceptarem tot tipus de donatiu en forma d’eines i màquines pel treball de la fusta.

Tertúlia Marinera: Slow Sailing

Dia: 17 d’octubre de 2009, a les 17 hores.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols. Port pesquer. A bord del bergantí Cyrano-Sea Star

El mar és sinònim de llibertat i així ho ha de continuar sent. Aquesta llibertat permet navegar amb centenars o milers de cavalls de potència a bord de moderns vaixells sense cap limitació: velocitat, alcohol,... Això ha estat la tònica dels darrers decennis. Ara arriben les restriccions: les platges estan abalisades, es creen reserves marines on no es pot fondejar per fer el vermut, i... poca cosa més tret de les revisions de seguretat de les embarcacions majors.

Tot plegat ha provocat que el nostre litoral més pròxim pateixi maror cada migdia d’estiu d’onze a catorze hores. Una maror provocada per curses a gran velocitat que no van enlloc, per imprudències en les que Neptú sol donar un cop de mà en el darrer moment per evitar abordatges. Una maror que pateixen les petites embarcacions, aquelles que amb els seus petits motors o les seves veles, tradicionals o modernes, han sortit a barquejar vora els penya-segats, les cales i les platges. Navegants que senzillament pretenen una comunió sensitiva amb el mar: escoltar-lo, olorar-lo, penetrar-lo. En el nostre temps som capaços de gaudir del mar. En altres èpoques aquest havia estat només un mitjà hostil on guanyar l’aliment i el sosteniment dels homes (poques dones) que s’atrevien a endinsar-s’hi. Ara que podem, gaudim-ne.

Fa uns mesos el company Joan Sol publica en el seu bloc aquest manifest sobre la navegació tranquil·la. És un curiós decàleg d’onze punts - el darrer fou afegit més tard - que cal llegir, analitzar, entendre i debatre, com una aposta per una nova forma de viure -també al mar - que s’acull al moviment Slow internacional dins l’àmbit marítim.

De tot plegat en parlarem a la Tertúlia Marinera. No hi falteu!

MANIFEST DE SLOW SAILING (navegació tranquil·la)

1.- L’important no és el vaixell, sinó la teva relació amb ell i amb el mar. Tant se val l’eslora, el preu o l’equipament del teu vaixell. Tant és que sigui un bot de rems com un gran iot. El que importa és que no el consideris un objecte més de tots el que tens, sinó un company de viatge que et pot proporcionar plaer, experiències inoblidables i un coneixement del mar i, sobretot, de tu mateix.

2.- Passa temps a bord del teu vaixell, ni que sigui amarrat a port. Converteix-lo en una part del teu espai vital. Treballa-hi, fes-hi alguna feina, de manera que alguna part del vaixell sigui obra teva, i que alguna part de la teva obra estigui vinculada al vaixell. Això reforçarà els lligams entre el teu vaixell i tu.

3.- Deixa les presses al moll quan surtis a navegar. Surt sense una hora de tornada, com si anessis a fer un viatge llarg. Oblidat del rellotge i deixa’t guiar pel sol. Si elimines la velocitat i el temps de l’equació, només queda l’espai: el mar.

4.- Surt a navegar sense rumb, sense tenir un punt d’arribada. Simplement navega, deixa’t portar pel vent i la mar. No pensis en les milles que has fet ni en les que falten per arribar. No vas enlloc. Només navega i gaudeix del moment.

5.- Desconnecta l’electrònica i navega com s’havia fet sempre. Aprèn a no dependre dels instruments. Quant temps fa que no prens una demora o l’altura d’un astre? Situa’t i dibuixa el rumb sobre una carta de paper. Oblida’t del catavents: sent el vent a la cara o al clatell. Aprèn l’art de navegar que és el que defineix els navegants de veritat.

6.- Desconnecta el mòbil, la ràdio i l’equip de música. Talla durant un temps els lligams que t’uneixen a terra. Silenci! Escolta la remor del mar: l’onada a la proa, el batec de la vela, l’alè del vent.

7.- No t’aferris a la canya o a la roda. Cedeix el timó a algun tripulant i deixa’t portar. Quant temps fa que no t’estires a coberta o seus a proa amb els peus penjant? Si vas sol, amarra el timó, equilibra el vaixell amb les veles i deixa’t portar. Confia en la tripulació i en el teu vaixell.

8.- Escriu un diari de navegació. Descriu amb detall les sortides que facis i anota les sensacions que experimentes. Així podràs conservar les emocions de cada sortida i reviure-les molt de temps després. Comparteix aquestes experiències i emocions amb altres persones a través d’un bloc com aquest o com et sembli millor.

9.- No abandonis el teu vaixell, ell mai no ho faria.

10.- Contempla el mar una estona cada dia, impregna’t de la seva energia i emporta-te-la allà on vagis.

11.- Fes regates però no pensant en el premi, sinó perquè regatejant aprens a conèixer millor el mar, el teu vaixell i a tu mateix. No hi ha trofeu més estimulant que aquest aprenentatge.

El mar castiga Tricase

Tot i que no hauria de ser notícia, ja que els fets pasaren el 5 de desembre de 2008, les imatges del temporal que suportà el port de Tricase colpeixen a qualsevol persona sensible amb la mar. Situat al sud d'Italia - ben bé a la punta de la bota del mapa -, pertany a una vila d'un tamany semblant a Palamós.
Les imatges parlen per una banda de la força de la natura, i per l'altra de la inconsciència de les persones. És dolorós veure com s'enfonsa un vaixell, però els riscos que hom pot prendre per salvar un bé material mai paguen la pena davant el perill de perdre la pròpia vida.

Navegar amb seguretat amb infants

Navegar amb nens i nenes dalt d'un veler és una bona forma d'iniciar als nostres fills en l'estima cap el mar. Però cal fer-ho d'una forma conscient. Aquest vídeo (en francès) ens dona una bona pila de consells.

LA HISTÒRIA DEL VAPOR "LA PALMA"

Pel seu caràcter insular, Canàries, com qualsevol altre arxipèlag, han hagut d'enfrontar-se al problema de la comunicació entre illes, possibilitant els intercanvis socials i comercials. Curiosament, i al revés que en altres arxipèlags, els primitius habitants de les illes desconeixien l'art de navegar, per la qual cosa aquesta necessitat d'intercomunicació va sorgir justament arran de la Conquesta.A mesura que passaven els anys i augmentava la població resultava més apressant la millora de les comunicacions interinsulars. Referent a això es pot preguntar-se si el progressiu augment de la demanda és conseqüència directa de l'augment i millora del transport, o, si és al contrari. Sigui com sigui, la realitat és que any rere any han vingut millorant sensiblement els mitjans de transport.

Al principi van ser petites goletes de 40 a 50 tones les que, de forma esporàdica, enllaçaven els diversos ports de les illes. El 1.866 sent Ministre de Governació el Senyor Fernando de León i Castell va emprendre la tasca de modernitzar les comunicacions interinsulars, per la qual cosa es va convocar un concurs-subhasta per atorgar el servei.L'adjudicatària va resultar ser la Companyia de Vapors Correus Interinsulares Canarios, filial de l'anglesa Elder Dempster Ltd. Els seus dos primers vapors, construïts a Anglaterra van ser batejats amb els noms de "Lleó i Castell" i “Viera i Clavijo”. El primer va arribar a Las Palmas l'Agost de 1.888, i dos mesos més tard, el segon.Al caramel que va resultar ser el negoci marítim a les Canàries van acudir nombroses navilieres. Unes, nacionals i altres, com la ja citada, branques d'altres estrangeres.

Establertes les línies regulars d'acord amb el concurs de 1.886, aviat van resultar ser clarament insuficients per atendre la creixent demanda. En conseqüència, el 1.911, Vapors lnterinsulares va encarregar a drassanes angleses la construcció d'una sèrie de 3 vaixells grans ("Viera i Clavijo", "Lleó i Castell" i "La Palma") i uns altres 3 nois ("Fuerteventura", "Lanzarote" i "Gomera-Hierro"). Tots ells van ser lliurats al llarg de 1.912, el mateix any de l'enfonsament del desafortunat "Titanic". Les principals característiques dels primers podem resumir-les així:Vaixells mixtos de passatge-càrrega, de casc d'acer, 2 cobertes, 1 hèlix. Eslora= 61,0 mts., Màniga 9,14 mts., Puntal 5,97 mts., Calat 12'01". Màquina de triple expansió de 700 hp. Velocitat 11 nusos. Capacitat per a 190 passatgers en tres classes.

La navegació de vela va continuar en aquestes illes fins i tot bé entrada la dècada dels 70, si bé aquelles goletes van ser dotades de motors auxiliars per a les maniobres en port i també, per poder continuar navegant durant els pocs dies de calma que es donen a l'Arxipèlag.

El La Palma va ser construït per W. Harkerss & Son Ltd., a Míddlesbrough, númeronombre de construcció: 192. La seva avarada va tenir lloc el 15 de Febrer de 1.912. Acabat el 10 d'abril va sortir el 16 al comandament del Capità Sr. Aurelio del Arco i després d'una escala a Bremen va arribar a Las Palmas el 24. La Reial Patent de Navegació li va ser expedida amb data 18 de Juny de 1.913. Inscrit en la Llista 2a, Foli 29 del Registre de Santa Creu de La Palma.Dels seus llargs anys de vida marinera es pot destacar:El 1.918 va ser noliejat juntament amb els seus altres dos bessons per Armadures de la Península fins al final de la 1a Guerra mundial.El Gener de 1.925 va sofrir una d'encallada en Escull a conseqüència de fort temporal.El Març de 1.929 va sofrir un incendi ràpidament sufocat i que va originar escassos danys.El Desembre de 1.930 va auxiliar el canoner Uad Ras que havia embarrancat en Cala Fuster (Fuerteventura).El Setembre de 1.931 va deixar remolc al vapor Tordera que havia quedat a la deriva per ruptura de l'eix de cua a unes 200 milles al nord de Tenerife.

El 15 de Juliol de 1.933 va abordar l'Àguila d'Or causant-li danys per valor de ¡10.000 Ptes.! (60 €).El Febrer de 1.934 aconsegueix posar a la superfície al pesquer Pedro que havia embarrancat a prop de Cap Juby.El Juliol de 1.936 va ser militaritzat i va navegar com a transport de guerra armat per a la seva defensa, fins que el 1.938 va tornar al servei interinsular.L'Octubre de 1.958 es van acabar els treballsfeines de modernització. Llavors se li van instal·lar cremadors de fuel-oil amb què es va aconseguir major economia i alguna cosa mes de velocitat.El 1.930 la Companyia de Vapors Correus Interinsulares Canarios va ser adquirida per la Companyia Trasmediterránea que va continuar explotant les línies sobre la base de successius contractes amb l'Estat. I altres vaixells van venir a recolzar els veterans correíllos. "Ciutat de Mahón" i "Ciutat de Màlaga", "J. J. Sister", "Ciutat d'Osca", "Ciutat de Teruel". Després van venir els anomenats Santas; Santa María del Pino (1.963), Santa María de las Nieves i Santa María de la Candelaria (1.964), i Santa María de la Caridad i Santa María de la Paz (de 1.967). Tots ells destinats a la navegació interinsular, si bé van resultar ser un fracàs. Amb la incorporació d'aquestes motonaus de casc blanc, els primitius correíllos van passar a ser denominats els correíllos negres.

Però, tornant als sis correíllos negres, només ens queda el La Palma que fins al moment s'ha vingut resistint a morir.El Viera i Clavijo va ser venut en 1,978 a Marel B V, Nieukerk, i dau de baixa en el Lloyd ' segon , va servir com a residència a la superfície per a personal de les drassanes Verolme de Rotterdam. El 1.984 va ser remolcat a Zierikzee (Roterdam) per convertir-se en Museu, on es creu que va ser escalabornat.El Lleó i Castillo va ser venut per 800.000 Ptes. El 1.981 a Martín Juan Arkev per al seu desballestament, que va tenir lloc a Las Palmas el mes d'octubre.Els altres tres nois també van acabar els seus dies sota els bufadors dels desballestadors.Trobant-se el "La Palma" al port d'Arrecife el 16 de Març de 1.976 va sofrir una greu avaria en una de les seves calderes. L'endemà va arribar a Las Palmas. Ja que ja en aquell temps estava prevista la seva pròxima retirada del servei i tenint en compte l'alt cost que suposava la reparació de la caldera, va acabar amarrat al mollmolla de Las Palmas en espera del que es decidís quant al seu futur.El 12 de novembre va ser adquirit en subhasta pública per la quantitat d'un milió i mig de pessetes per Jürgen Flick que es proposava convertir-lo en museu, club de iots i casino-restaurant a la superfície, com s'ha vingut fent en ports estrangers en casos similars, per cert, amb gran èxit.La idea, encara que bona, va ensopegar amb la burocràcia i la incomprensió. Traves, impediments, objeccions... des de tots i cada un dels Organismes que hauria d'aprovar el projecte van acabar amb la paciència del Sr. Flick.El 6 de Desembre de 1.982 l'Ajuntament de Las Palmas va acordar per unanimitat la compra del vaixell a Flick per convertir-lo en centre cultural públic, i a tal finalfinalitat es va constituir una Comissió. Aquesta operació mai no es va realitzar.

Va continuar passant el temps i el Sr. Flick no trobava forma de treure's de sobre aquell problema. El 6 de Febrer de 1.985 ofereix el vaixell gratuïtament a l'Ajuntament de Las Palmas. No obté resposta. Insisteix. El 27 d'agost presenta un ultimàtum donant-li un termini que acaba el 15 de setembre i que resolgués legalment el lliurament. Per tota contestació el silenci administratiu.Malgrat tot, el 29 de setembre va tornar a insistir en el sentit que malgrat que comptaven amb altres parts interessades, encara mantenia la seva oferta per si hi havia un immediat acord. L'Ajuntament va tornar a donar la callada per resposta.El 5 de Febrer de 1.986 el Parlament de les Canàries va admetre a tràmit una proposició no de Llei sobre adquisició del correíllo La Palma. Mentrestant, i en un nou intent per desfer-se del vaixell el Sr. Flick se l'oferta, també amb caràcter gratuït, a l'Ajuntament de Tenerife.

El 12 de Febrer del mateix any, gràcies a la iniciativa del llavors President Sr. José Segura Clavel, el Ple de l'Ajuntament estudia la proposta Flick i accepta el fer-se càrrec del vaixell amb els vots a favor de Socialistes, Grup Popular i Grup Mixt i amb l'abstenció d'ATI.És llavors quan les forces vives de Las Palmas es mobilitzen per tractar d'evitar que el vaixell vagi per a Tenerife. Es crea una Associació d'Amics del Vapor "la Palma", proliferen els articles d'opinió en la premsa local. El propi Alcalde va arribar a manifestar:. " El senyor Flick farà el que vulgui; però el vaixell no surt de Las Palmas".Finalment, el 13 de Març de 1.986 i a remolc del Tamaran, va entrar al port de Santa Creu de Tenerife el correíllo tan discutit. Des de llavors roman en varador esperant, esperant...

Ricardo Génova Capità de la Marina Mercant (traducció JSG)

EL FUTUR

(Veure Vídeo)

En finalitzar els treballs de restauració es preveu que el vaixell compti amb instal·lacions a bord que li permetin complir amb els objectius marcats per La Fundación en el seu projecte de restauració i usos futurs:- Es restauraran exactament igual a com eren originalment el Pont de Govern, el Camarot de l'Oficial Radi, el ranxo de proa, el Saló de fumadors i uns camarots de 1a Classe, a tall de museu i perquè s'apreciï la forma i les condicions de vida a bord, en els primers anys del vaixell.- S'habilitarà una bodega com a Sala d'exposicions/Galeria d'art. Es disposarà d'un gran Saló multiusos per realitzar presentacions i amb possibilitat de realitzar congressos.- Es disposarà d'un restaurant de qualitat per a més de 50 persones.- Es disposaran peces museístiques per tot el vaixell relacionades amb la navegació a les Canàries.- S'habilitarà una bodega com a biblioteca i museu, especialitzant-se en temes de navegació i emigració a les Canàries.- Es disposarà d'una cafeteria amb servei de restauració a disposició dels visitants.

D'aquesta manera, el vaixell com a museu, biblioteca i espai cultural i de lleure, estarà disponible per desplaçar-se per tot l'Arxipèlag, partint del seu port base en Santa Creu de Tenerife, on atracarà en un entorn portuari d'època a tall d'un parc temàtic, oferint un producte únic i innovador. Les escales previstes no es limitaran a les Capitals Insulars, ja que es pretenen recuperar les línies originals efectuades a començaments de Segle, que incloïen els assentaments rurals que tenien difícil comunicació per via terrestre, en una època on les carreteres i els mitjansmedis de locomoció eren precaris i molt escassos. Nuclis portuaris com el de Garachico, Guia, El Porís, Sabinosa, Punta Gran, Hermigua, Vall Gran Rei, Gran Tarajal, Pou Negre, Las Nieves, Sardina, Arrieta, La Tiñosa, Port Espíndola o Tazacorte tornaran a veure la silueta del correíllo, posant-se a disposició dels seus respectius Cabildos i Ajuntaments per a la realització d'actes corporatius i per al gaudi dels seus ciutadans, que podrien realitzar petites excursions per la costa del seu Municipi o, simplement, gaudir de les seves instal·lacions i serveis en un entorn d'època.Els criteris prioritaris en què s'ha fonamentat el projecte de restauració són el de tractar de mantenir, en la mesura possible, l'estètica de la construcció naval de principis del segle XX, de manera que, mantenint al màxim els nivells de seguretat que l'administració exigeixi, el vaixell torni a navegar impulsat per la seva màquina de vapor i que el vaixell tingui una finalitat social, que beneficiï tota la població.

L'objectiu per tant és poder oferir a mitjan el 2.009 a tots els membres benefactors, col·laboradors i a tota la societat, el gaudi d'un vaixell històric i llegendari, com a museu interactiu i itinerant. A tot això hem de sumar-li el valor afegit de ser l'únic vaixell de la seva classe, de vapor, de principis del Segle XX i que ha estat restaurat a Espanya, arrabassant a més al vaixell DOULOS, construït el 1.914, el títol de ser el vaixell de passatge en navegació més antic del món.Volem posar el "La Palma" a l'esglaó històric que es mereix. Amb l'esforç de tots els que participem tornarem a veure el Correíllo solcant novament les aigües de les Canàries.

Traducció dels textos extrets de la web. Més informació a http://www.correillolapalma.com/

Les Tertúlies Marineres a Sant Feliu de Guíxols.

Tornen les Tertúlies Marineres en la seva tercera temporada. Aquest cop, però, amb el valor afegit de l'espai on es desenvoluparan: la bodega d'un gran veler.

El bergantí Cyrano serà el nou marc d'aquestes trobades mensuals -cada tercer dissabte- a la seva àmplia i còmode amplia bodega. Amarrat al port de Sant Feliu de Guíxols, a tocar del Club Nàutic(41º46'44.39''N 3º02'15.33E). La seva silueta inconfusible us hi menarà sense cap problema.

El programa de temes de les Tertúlies Marineres per la temporada 2009-10 és el següent:

Quan: Tercer dissabte de cada mes.
Lloc: Port de Sant Feliu de Guíxols. Bodega del vaixell Cyrano.
Hora: 17 a 19 hores

19 setembre 2009 : Singladures d’estiu: imatges i comentaris.

Gaudim i comentem les imatges fixes i en moviment de les singladures, trobades i navegacions dels vaixells tradicionals de les nostres contrades amb la presència dels seus protagonistes. Aquests parlaran de les emocions i de les aventures viscudes de la travessa dels sardinals catalans de Calella de Palafrugell a Fornells (Menorca), la Semaine du Golfe a Mor Bihan (Bretanya), l’Encontro de Muros (Galicia) o la Trobada de Cadaqués, sense oblidar la seva presència als 100 anys navegant per la Costa Brava.

17 octubre 2009: Slow sailing (navegació tranquil·la)

A partir d’un text aparegut en el bloc El Mar és el Camí, d’en Joan Sol, dins el qual hi apareixia un manifest de la navegació tranquil·la de la navegació que inicià virtualment una tertúlia que ara volem recollir presencialment. Es tracta d’un curiós decàleg d’onze punts que podreu conèixer i comentar.

21 novembre 2009: Reserva marina de les Illes Formigues

Aquesta tardor s’ha de presentar el projecte definitiu de la Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues. Un cop conegut el seu contingut és el moment de conèixer en quins aspectes afectarà a les nostres navegacions pel litoral i parlar-ne.

19 desembre 2009. Cinema i patrimoni marítim.

El més de cent anys d’història del cinema han produït centenars de metres de cel·luloide amb imatges de vaixells tradicionals del nostre mediterrani. La projecció d’un recull de fragments de diferents films introduiran imatges del passat on reconèixer diferents tipus d’embarcacions. Fes la teva aportació i comenta-la amb els demès.

16 gener 2010. Construcció amateur d’embarcacions.

Una afecció encara pionera a les nostres contrades i molt estesa en els països anglosaxons. Bastir una barca, aparellar-la i navegar pel mar és una experiència única que referma el lligam entre l’individu i el vaixell. Conèixer experiències, saber on localitzar els plànols i els models, les tècniques i els materials, és l’objectiu d’aquesta tertúlia.

20 febrer 2010. Vela tradicional i art.

El juliol de 2009 una barca tradicional participava en una acció artística a la badia de Palamós. L’artista exposava poques setmanes desprès en una instal·lació a Girona el seu treball multimèdia. Abans d’ella sobretot els pintors han expressat els seus sentiments sobre el suport de les seves teles contemplant belles barques varades a la sorra. I sovint han estat aquests els treballs que han permès de conèixer a través dels segles l’evolució de les embarcacions.

20 març 2010. Instruments de navegació: ahir i avui.

Veure un sextant sobre la coberta d’un vaixell en els nostres dies sobta. Més difícil és veure utilitzar una corredora per saber-ne la velocitat. Avui, disposant d’aparells electrònics, això es fa senzillament mirant una pantalla o petjant un botó. Però... què passaria si el sistema GPS fora desconnectat?

17 abril 2010. Les Regates de Vela Llatina a debat.

D’una banda la preocupació principal de la vela tradicional per la manca de renovació de persones coneixedores de les velles tècniques de navegació. La formació de joves dins els Clubs de Vela és un camí adequat. Les Regates són un bon incentiu per a la seva participació. D’altra banda la conservació d’un patrimoni marítim, majoritàriament en mans privades. D’unes barques amb molts anys a les seves quadernes i construïdes per a finalitats molt diferents a la competició. La tertúlia està servida.

15 maig 2010. Seguretat i salvament marítim.

A l’inici de la temporada d’estiu parlem de la seguretat a la mar. Cada any augmenten el nombre de rescats que han d’efectuar els serveis de Salvament Marítim al nostre litoral. Bon nombre de les seves intervencions es produeixen per fallades mecàniques degudes a manca de manteniment.

19 juny 2010. Equipament bàsic de les barques.

Els vaixells d’eslores superiors a 6 metres passen un seguit d’inspeccions periòdiques. Els d’eslora inferior ho fan un sol cop i tenen un certificat de seguretat indefinit on s’hi fan constar els elements bàsics de seguretat. Però, és suficient? Elements com la ràdio, el reflector de radar, llums de navegació, elements d’insubmergibilitat per barques no cobertades, l’ús obligatori d’armilles seran a debat amb l’objectiu final de la seguretat.

Perquè anar a vela és millor que a motor?

Si en teniu algun dubte podeu mirar-vos el vídeo de l'enllaç, extret de la web http://rowingforpleasure.blogspot.com/

Veure vídeo

Trobada de Vela Llatina a Cadaquès.

Dissabte 22 d'agost de 2009

La badia de Cadaqués s'omplí un any més de barques de vela llatina i tradicional. La cita annual de finals d'agost que enceta la segona part de la temporada de trobades ha estat, segurament, una de les més nombroses en quant a nombre d'embarcacions. Sota l'excusa d'una regata d'estar per casa, es a dir sense comité ni jurat, pels volts de la una del migdia i amb un vent de tramuntana lleuger es feren a la mar les embarcacions. La tècnica i els coneixements d'aquests tipus de navegació amb velams tradicionals es posaren a prova en una sortida des de la mateixa línia de platja de la vila, que obligà al pas del canal entre els fondejos estivals. Passat aquest petit obstacle, tothom pogué gaudir d'una jornada de navegació memorable. El vent era el correcte, la mar estava plana i feia un dia esplèndid i radiant.

La participació de La Mar d'Amics romangué en la barca "Nena", el drascombe dels amics Mònica i Xavi. Aquests aprofitaren "totes" les hores del dia per navegar dins la badia. El punt de trobada fou la barca de mitjana Sant Isidre on l'amic Quico Despuig oferí una de les seves magnífiques "fideuàs" a primera hora de la tarda.

La festa s'allargà fins la nit on el sopar a peu dret precedí al lliurament de records als armadors i patrons de les barques participants.

Veure vídeo

Veure fotografies Toni Clapès

Costa Brava segle XXI

Sota aquest nom i al Centre cultural de Caixa Girona -Fontana d'Or, Carrer Ciutadans, 19 Girona - es presenta una exposició sobre la visió d'onze artistes contemporanis amb motiu del centenari de la Costa Brava , totes elles interesants.

Entre aquests artistes es troba la Tere Recarens, de la que en trobareu més informació en un article del dia 8 de juliol en aquest mateix blog. Fruït de la seva col·laboració amb La Mar d'Amics sorgeix la instal·lació "Faire l'Aventure" que es pot veure en el pati de la Fontana d'Or. Com una mostra d'agaïment l'artista ens fa arribar el vídeo que es projecta a l'exposició. Aquest mostra diferents moments de la navegació amb les veles construïdes a partir de robes i cartells estampats de Mali.

VEURE VÍDEO

Imatges dels IX Encontro de Embarcación Tradicionais Muros'09

Els nostres amics Xavi Cano i Mònica Sitjes participaren en la novena edició dels Encontros de Embarcacións Tradicionais de Galícia que enguany es celebraren a la vila de Muros entre el 9 i el 12 de juliol de 2009. A partir de les seves fotografies hem el·laborat aquest vídeo que presenta els diferents aspectes d'aquesta festa major de la navegació tradicional a l'estat. Catalunya comptà amb una minça participació d'embarcacions, nomès fou representada pel Drascombe "Nena" cardoní aparellat amb una vela al terç que veureu al final de les imatges.

Més informació sobre els Encontros a: http://mardemuros.com/es/noticia.14.01.09.html ; i al blog http://elmareselcami.blogspot.com/ (2-8-2009) de l'amic Joan Sol que compta amb un magnífic i detallat quadern de bitàcola d'aquesta manifestació.

Publicació del Butlletí número 15

Dins de la pàgina web de La Mar d’Amics (http://www.lamardamics.org/ ) ja podeu consultar la darrera edició del nostre Butlletí informatiu a la pestanya Butlletí i Biblioteca . Arribats ja al número 15 la present edició comenta notícies com la participació de la barca “Pepeta” i “Tronera” en una acció artística de Tere Recarents, el resultat de la qual pot veure’s actualment a la Fontana d’Or de Girona dins l’exposició “Costa Brava segle XXI”. Dins les pàgines d’actualitat hi trobareu la darrera informació sobre la futura Reserva Marina d’Interès Pesquer Illes Formigues - Palamós; denúncies sobre la realitat del nostre litoral més enllà dels programes televisius i d’altres. Al nostre recull de premsa un article denúncia sobre la desinformació interessada sobre la reserva de les Illes Formigues, el retorn de la “Vinyet” una barca de 1947 recuperada per l’Ajuntament de Sitges, el trist aniversari de l’enfonsament del Tho-Pa-Ga, els actes en record de la sortida de l’Almirall Cristòfor Colom des del port de Pals el 3 d’agost de 1492 i l’augment de serveis de Salvament Marítim en embarcacions d’esbarjo. Un reportatge sobre la participació de la nostra entitat als Encontros de Muros (Galicia) i un Quadern de Bitàcola signat per la Mònica Sitjes de la Semaine du Golfe de Mor Bihan (Bretanya francesa). El Patrimoni Marítim Intangible i el Sabies què... Un total d’onze pàgines per posar-vos al dia. JSG