Potser el més sorprenent de tota la història de l’Estació de Salvament ubicada al capdamunt del turó dels Guíxols és que l’embarcació que en ella s’hi troba mai s’emprà per fer un rescat. Tant de bo els helicòpters, ambulàncies i vehicles de bombers se’ns arribessin a rovellar sense usar-los per manca d’accidents.
La visita arrencà a l’exterior del bell edifici amb l’explicació de la importància del monticle on ens trobàvem, del seu passat ibèric i de les restes del port medieval. També aprenguérem que el mot “guíxols” ve, segurament, de la llengua d’aquest antecessors dels catalans que ja hi eren fa uns quatre mil anys. Ves per on! Durant anys hem expressat un mot en la llengua dels nostres rebesavis i no ho sabíem. Un cop dins la caseta l’embarcació de salvament i el seu carro d’avarar ocupen bona part de la part baixa de l’edifici. Resulten curiosos el sistema de cambres estanques a proa i popa i les xumaceres dels rems. Es tracta d’una embarcació de propulsió bàsicament a rem que podia aparellar fins a tres veles. Entre els objectes interessants es troben les plaques d’instruccions en diferents idiomes que eren llançades als vaixells en perill i que calia evacuar, un canó llançacaps i un andarivell muntat a la part superior de l’edifici. L’activitat es completà amb el visionat d’un vídeo on es poden veure destacades imatges del port ganxó amb grans bastiments comercials dins de la antiga badia i ara port de Sant Feliu. Una visita recomanable per aquells que visitin la vila.
El grup de socis i sòcies no abandonà la vila veïna sense atansar-se a l’ermita de Sant Elm on hi ha una placa commemorativa on gravat a la pedra s’hi pot llegir: “Des d’aquesta trona de Sant Elm, Ferran Agulló intuí la idea de batejar la Costa Brava”. Era per tant visita obligada en aquests dies on es celebra el centenari de tal fet. La visió del tall de rocam entre aquell punt i la vila emmurallada de Tossa de Mar només reforçà el nostre desig de tornar a navegar, posant la proa a garbí i ben aterrat per conèixer de ben a prop tota roca i racó, tota cala i rec.
Salut!
La visita arrencà a l’exterior del bell edifici amb l’explicació de la importància del monticle on ens trobàvem, del seu passat ibèric i de les restes del port medieval. També aprenguérem que el mot “guíxols” ve, segurament, de la llengua d’aquest antecessors dels catalans que ja hi eren fa uns quatre mil anys. Ves per on! Durant anys hem expressat un mot en la llengua dels nostres rebesavis i no ho sabíem. Un cop dins la caseta l’embarcació de salvament i el seu carro d’avarar ocupen bona part de la part baixa de l’edifici. Resulten curiosos el sistema de cambres estanques a proa i popa i les xumaceres dels rems. Es tracta d’una embarcació de propulsió bàsicament a rem que podia aparellar fins a tres veles. Entre els objectes interessants es troben les plaques d’instruccions en diferents idiomes que eren llançades als vaixells en perill i que calia evacuar, un canó llançacaps i un andarivell muntat a la part superior de l’edifici. L’activitat es completà amb el visionat d’un vídeo on es poden veure destacades imatges del port ganxó amb grans bastiments comercials dins de la antiga badia i ara port de Sant Feliu. Una visita recomanable per aquells que visitin la vila.
El grup de socis i sòcies no abandonà la vila veïna sense atansar-se a l’ermita de Sant Elm on hi ha una placa commemorativa on gravat a la pedra s’hi pot llegir: “Des d’aquesta trona de Sant Elm, Ferran Agulló intuí la idea de batejar la Costa Brava”. Era per tant visita obligada en aquests dies on es celebra el centenari de tal fet. La visió del tall de rocam entre aquell punt i la vila emmurallada de Tossa de Mar només reforçà el nostre desig de tornar a navegar, posant la proa a garbí i ben aterrat per conèixer de ben a prop tota roca i racó, tota cala i rec.
Salut!