dimecres, 21 d’octubre del 2009

Navegant amb un “Campeón”


Des d’aquestes pàgines solem elogiar els plaers de la navegació a vela. I ho fem de forma explícita quan parlem de vela tradicional. Però quan ja fa més d’un segle que es van inventar els motors d’explosió per ser muntats en els vaixells, cal incloure els vells bastiments dins el romanticisme que ens invoquen tot i portar un motor.

Per bona part de la comunitat de pescadors de la nostra costa, parlar del “Campeón” és fer-ho d’una eina estimada que els ha acompanyat durant dècades de treball. Avui, en ple segle XXI, encara n’hi ha un bon grapat que funcionen. I dins de la nostra entitat coneixem diverses barques que encara el duen.

El company Jordi Andreu té un bot anomenat “Pepitu”, sol estar varat a Sa Tamardia, a la platja de La Fosca de Palamós. Ha estat ell qui ha penjat els dos vídeos següents que ens mostren dos dels indrets més estimats del litoral de l’Empordanet: la cova de la Foradada de Castell i la barraca de Cala Estreta. Escolteu el so del motor.






Novetats al Varador


Des de fa uns dies disposem al varador de La Mar d’Amics al port de Palamós d’un mòdul de 4 x 2,3 m amb porta i finestra per a servei d’aquest espai. El temporal del 26 de desembre destruí el vell pont de la Elvira que servia de magatzem pels estris i eines necessàries per reparar les barques dels socis i sòcies de la nostra entitat. La desaparició del pont també comportà la pèrdua d’altres materials que hi havia en el seu interior. Des de la junta directiva s’iniciaren les gestions per la cessió o adquisició d’un contenidor o d’una caseta d’obres per a la mateixa finalitat. Aquestes gestions han finit amb la cessió del mòdul que podeu veure a la fotografia. En els propers dies anirem condicionant-lo amb prestatgeries, cadires i alguna taula de treball com a suport pels treballs en el varador. A partir d’ara, doncs, acceptarem tot tipus de donatiu en forma d’eines i màquines pel treball de la fusta.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Tertúlia Marinera: Slow Sailing


Dia: 17 d’octubre de 2009, a les 17 hores.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols. Port pesquer. A bord del bergantí Cyrano-Sea Star

El mar és sinònim de llibertat i així ho ha de continuar sent. Aquesta llibertat permet navegar amb centenars o milers de cavalls de potència a bord de moderns vaixells sense cap limitació: velocitat, alcohol,... Això ha estat la tònica dels darrers decennis. Ara arriben les restriccions: les platges estan abalisades, es creen reserves marines on no es pot fondejar per fer el vermut, i... poca cosa més tret de les revisions de seguretat de les embarcacions majors.

Tot plegat ha provocat que el nostre litoral més pròxim pateixi maror cada migdia d’estiu d’onze a catorze hores. Una maror provocada per curses a gran velocitat que no van enlloc, per imprudències en les que Neptú sol donar un cop de mà en el darrer moment per evitar abordatges. Una maror que pateixen les petites embarcacions, aquelles que amb els seus petits motors o les seves veles, tradicionals o modernes, han sortit a barquejar vora els penya-segats, les cales i les platges. Navegants que senzillament pretenen una comunió sensitiva amb el mar: escoltar-lo, olorar-lo, penetrar-lo. En el nostre temps som capaços de gaudir del mar. En altres èpoques aquest havia estat només un mitjà hostil on guanyar l’aliment i el sosteniment dels homes (poques dones) que s’atrevien a endinsar-s’hi. Ara que podem, gaudim-ne.

Fa uns mesos el company Joan Sol publica en el seu bloc aquest manifest sobre la navegació tranquil·la. És un curiós decàleg d’onze punts - el darrer fou afegit més tard - que cal llegir, analitzar, entendre i debatre, com una aposta per una nova forma de viure -també al mar - que s’acull al moviment Slow internacional dins l’àmbit marítim.

De tot plegat en parlarem a la Tertúlia Marinera. No hi falteu!

MANIFEST DE SLOW SAILING (navegació tranquil·la)

1.- L’important no és el vaixell, sinó la teva relació amb ell i amb el mar. Tant se val l’eslora, el preu o l’equipament del teu vaixell. Tant és que sigui un bot de rems com un gran iot. El que importa és que no el consideris un objecte més de tots el que tens, sinó un company de viatge que et pot proporcionar plaer, experiències inoblidables i un coneixement del mar i, sobretot, de tu mateix.

2.- Passa temps a bord del teu vaixell, ni que sigui amarrat a port. Converteix-lo en una part del teu espai vital. Treballa-hi, fes-hi alguna feina, de manera que alguna part del vaixell sigui obra teva, i que alguna part de la teva obra estigui vinculada al vaixell. Això reforçarà els lligams entre el teu vaixell i tu.

3.- Deixa les presses al moll quan surtis a navegar. Surt sense una hora de tornada, com si anessis a fer un viatge llarg. Oblidat del rellotge i deixa’t guiar pel sol. Si elimines la velocitat i el temps de l’equació, només queda l’espai: el mar.

4.- Surt a navegar sense rumb, sense tenir un punt d’arribada. Simplement navega, deixa’t portar pel vent i la mar. No pensis en les milles que has fet ni en les que falten per arribar. No vas enlloc. Només navega i gaudeix del moment.

5.- Desconnecta l’electrònica i navega com s’havia fet sempre. Aprèn a no dependre dels instruments. Quant temps fa que no prens una demora o l’altura d’un astre? Situa’t i dibuixa el rumb sobre una carta de paper. Oblida’t del catavents: sent el vent a la cara o al clatell. Aprèn l’art de navegar que és el que defineix els navegants de veritat.


6.- Desconnecta el mòbil, la ràdio i l’equip de música. Talla durant un temps els lligams que t’uneixen a terra. Silenci! Escolta la remor del mar: l’onada a la proa, el batec de la vela, l’alè del vent.

7.- No t’aferris a la canya o a la roda. Cedeix el timó a algun tripulant i deixa’t portar. Quant temps fa que no t’estires a coberta o seus a proa amb els peus penjant? Si vas sol, amarra el timó, equilibra el vaixell amb les veles i deixa’t portar. Confia en la tripulació i en el teu vaixell.

8.- Escriu un diari de navegació. Descriu amb detall les sortides que facis i anota les sensacions que experimentes. Així podràs conservar les emocions de cada sortida i reviure-les molt de temps després. Comparteix aquestes experiències i emocions amb altres persones a través d’un bloc com aquest o com et sembli millor.

9.- No abandonis el teu vaixell, ell mai no ho faria.

10.- Contempla el mar una estona cada dia, impregna’t de la seva energia i emporta-te-la allà on vagis.

11.- Fes regates però no pensant en el premi, sinó perquè regatejant aprens a conèixer millor el mar, el teu vaixell i a tu mateix. No hi ha trofeu més estimulant que aquest aprenentatge.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

El mar castiga Tricase

Tot i que no hauria de ser notícia, ja que els fets pasaren el 5 de desembre de 2008, les imatges del temporal que suportà el port de Tricase colpeixen a qualsevol persona sensible amb la mar. Situat al sud d'Italia - ben bé a la punta de la bota del mapa -, pertany a una vila d'un tamany semblant a Palamós.
Les imatges parlen per una banda de la força de la natura, i per l'altra de la inconsciència de les persones. És dolorós veure com s'enfonsa un vaixell, però els riscos que hom pot prendre per salvar un bé material mai paguen la pena davant el perill de perdre la pròpia vida.