Dins el marc del III Espai de Marina Tradicional del Salón Nautico –així en castellà- de Barcelona foren presentats els Encontros do Marina Tradicionais que es desenvoluparan a la marinera vila de Muros. Del 6 al 12 de juliol de 2009
En Fernando Piñeiro, president de la Federación Galega por la Cultura y el Patrimonio Maritimo y fluvial descriu els encontros com la gran festa del patrimoni maritim i fluvial a nivell estatal. en la darrera edició hi hagueren participants de llocs tant llunyans com les Açores, França, Andalusia, etc.. Desprès de la seva participació com a país convidat a Brest 2008 reconeixen que tot i seguir el model francès des de fa anys els Encontros han qconseguit un model propi. Cadascuna de les edicions s’ha dedicat a un tema diferent. En la propera edició el tema central pretén fer reconèixer el model de la cultura marítima per part de l’administració. “Volem que el nostre treball serveixi de referència i ajut per a d’altres entitats i federacions”, digué Fernando en referència a la creació d’una llista 0 per les embarcacions patrimonials.
Esperem rebre per sobre de les 200 embarcacions a la vila de Muros, un marc paisatgistic i cultural. Vila patromini artistic que conserva les caracteristiques d’una vila marinera tradidiconal.
En Manuel Embon com a representant del Concello de Muros recalcà que els Encontros són la manifestació marinera més important de l’estat. Muros conserva un ambient totalment patrimonial. La façana de la vila conserva la mateixa façana marítima de fa cent anys. Porxos, carrers empedrats. El valor de la vila és el seu conjunt. L’objectiu principal de la festa son les embarcacions, però es desenvoluparà dins l’únic conjunt historic de la comunitat gallega. Les embarcacions estaran al peu dels portals de les cases. Tot el poble participarà en el Encontro. Aquest abastarà a més de les embarcacions, la vila, el paisatge i el patrimoni industrial hereu dels catalans que s’establiren en aquella terra. Esperen que aquest Encontro sigui el motor del desenvolupament de la recuperació de molts aspectes que no estan en aquest moments en el seu millor moment.
Les exposicions estaran ubicades en espais habilitats a la pròpia vila: cases, edificis, porxos, etc. A més de disposar evidentment de carpes i altres elements habituals en aquests casos.
Un dels problemes logístics pot ser l’allotjament que s’està mirant de resoldre a traves de càmpings i a l’aflorament d’habitacions i cases de poble per encabir-hi a la gent. Es crearà una oficina per centralitzar aquesta gestió. Fins i tot l’altre problema que serà el del transit serà resolt mitjançant transport públic per aquells dies.
El país basc convidat.
El país basc serà el país convidat i homenatjat en 2008. Ells, els homes i dones que defensen el patrimoni marítim han estat participant en totes les activitats que s’han organitzat en els darrers anys. Albaola, Bermeo formen part de la nostra família de la que cal tenir-ne cura.
Brest 2008
En Fernando Piñeiro, president de la Federación Galega por la Cultura y el Patrimonio Maritimo y fluvial descriu els encontros com la gran festa del patrimoni maritim i fluvial a nivell estatal. en la darrera edició hi hagueren participants de llocs tant llunyans com les Açores, França, Andalusia, etc.. Desprès de la seva participació com a país convidat a Brest 2008 reconeixen que tot i seguir el model francès des de fa anys els Encontros han qconseguit un model propi. Cadascuna de les edicions s’ha dedicat a un tema diferent. En la propera edició el tema central pretén fer reconèixer el model de la cultura marítima per part de l’administració. “Volem que el nostre treball serveixi de referència i ajut per a d’altres entitats i federacions”, digué Fernando en referència a la creació d’una llista 0 per les embarcacions patrimonials.
Esperem rebre per sobre de les 200 embarcacions a la vila de Muros, un marc paisatgistic i cultural. Vila patromini artistic que conserva les caracteristiques d’una vila marinera tradidiconal.
En Manuel Embon com a representant del Concello de Muros recalcà que els Encontros són la manifestació marinera més important de l’estat. Muros conserva un ambient totalment patrimonial. La façana de la vila conserva la mateixa façana marítima de fa cent anys. Porxos, carrers empedrats. El valor de la vila és el seu conjunt. L’objectiu principal de la festa son les embarcacions, però es desenvoluparà dins l’únic conjunt historic de la comunitat gallega. Les embarcacions estaran al peu dels portals de les cases. Tot el poble participarà en el Encontro. Aquest abastarà a més de les embarcacions, la vila, el paisatge i el patrimoni industrial hereu dels catalans que s’establiren en aquella terra. Esperen que aquest Encontro sigui el motor del desenvolupament de la recuperació de molts aspectes que no estan en aquest moments en el seu millor moment.
Les exposicions estaran ubicades en espais habilitats a la pròpia vila: cases, edificis, porxos, etc. A més de disposar evidentment de carpes i altres elements habituals en aquests casos.
Un dels problemes logístics pot ser l’allotjament que s’està mirant de resoldre a traves de càmpings i a l’aflorament d’habitacions i cases de poble per encabir-hi a la gent. Es crearà una oficina per centralitzar aquesta gestió. Fins i tot l’altre problema que serà el del transit serà resolt mitjançant transport públic per aquells dies.
El país basc convidat.
El país basc serà el país convidat i homenatjat en 2008. Ells, els homes i dones que defensen el patrimoni marítim han estat participant en totes les activitats que s’han organitzat en els darrers anys. Albaola, Bermeo formen part de la nostra família de la que cal tenir-ne cura.
Brest 2008
L’experiència de Brest ha estat la de representar a un país amb uns companys de viatge que eren països reconeguts com a tals. Reberen el reconeixement al treball que portaven fent els darrer anys. Brest és important en tots els aspectes de l’econòmic al de acollida per una vila que es volca per la festa. Hi ha un reconeixement palès per part de la societat gallega pel nostre paper de la més alta representació com a nació en un altra estat. Pels francesos Brest es un gran negoci al voltant de la presència dels vaixells. El model francès es el de la producció empresarial mentre nosaltres ens movem a nivell cultural i voluntari. JSG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada