dijous, 30 de desembre del 2010

Embarcacions de la Costa Catalana i de les Illes Balears (segles XIX-XX)

Cliqueu sobre la imatge
per veure el catàleg en pdf
Desprès de molt de temps de sequera editorial, sembla que siguem més a prop de Sant Jordi que dins les festes nadalenques. En molt poques jornades hem quedat ruixats per una onada de nous textos mariners.

El catàleg de la mostra permanent del Consorci el Far, Embarcacions de la Costa Catalana i de les Illes Balears (segles XIX-XX),  és un molt bon document de difusió d'allò que significa la navegació tradicional a Catalunya i les Illes Balears. Els textos d’en Vicente Garcia Delgado són clars i el seu format de catàleg fa que siguin concisos. Una eina important per conèixer diferents tipus de vaixells, aparells eixàrcies de la nostra Mediterrània.

A la web del Consorci el Far es poden baixar les fitxes dels diferents models que formen la seva col·lecció permanent en format pdf. Una bona manera d’aprofondir en el nostre patrimoni marítim.

dimarts, 28 de desembre del 2010

Barcelona i la vela tradicional

La vela tradicional puja a escena.

La ciutat de Barcelona i el Consorci el Far han mantingut sempre una tradició marinera molt forta, tant en l’àmbit esportiu com en el comercial. El llibre que s’ha presentat aquesta tarda a l’Expo de la Barcelona World Race vol, precisament, fer un homenatge a aquest caràcter mariner que des de sempre ha marcat la capital catalana.

Barcelona i la vela tradicional és el títol d’aquest àlbum essencialment visual, amb moltes fotografies que mostren des de dins els vaixells del Consorci i els seus viatges. És un llibre adreçat a tots els amants del mar però també de l’història, ja que mostra l’entorn que des de sempre ha acompanyat la vela. Joan Domènech, Mario Zucchitelo i Agustí Blanc són els autors del llibre, il·lustrat amb les fotografies de Pere de Prada. Aquesta tarda, a l’escenari de l’Expo l’han presentat juntament amb Ramón Nicolau, president del Consorci El Far i també impulsor de la publicació, i Marta Pole de l’editorial Triangle Postals.

La intenció col·lectiva era que Barcelona i la vela tradicional fos un llibre que entrés pels ulls, que transmetés les sensacions de la navegació i que els seus lectors es submergeixin en les seves vivències. Tot això, des de Barcelona i cap a Barcelona, és a dir, voltejant el Mediterrani. Es tracta doncs, d’un llibre-revista que mira al mar a través de tota la historia naval de la ciutat comtal.

http://www.barcelonaworldrace.org/ca/actualite/news/detail/la-vela-tradicional-sube-al-escenario-0-5766

divendres, 24 de desembre del 2010

Terra de Mar: Un conte salat per Nadal.

Cliqueu sobre el logotip de Ràdio Palamós per escoltar el programa TERRA DE MAR dedicat especialment als infants. En Joan Salvador, conta-contes, ens descobrirà el perquè l'aigua del mar és tant salada.

Ràdio Palamós, el Museu de la Pesca i La Mar d'Amics en nom de TERRA DE MAR, us desitgem bones festes i un bon any 2011.

dimecres, 22 de desembre del 2010

dijous, 2 de desembre del 2010

Inici votacions IV Concurs Social de Fotografia


Cliqueu sobre el mosaic per veure totes les fotografies participants.

Recordeu que per poder participar en la votació cal ser soci o sòcia de La Mar d'Amics amb una data anterior a l'un d'octubre de 2010.

Normes per la votació

La primera selecció de les millors fotografies es farà per votació dels socis i sòcies a través del correu electrònic ( correu@lamardamics.org ), valorant cadascú amb 10, 8, 6, 4 ,2 punts les cinc millors fotografies (indicant el nombre que apareix al seu peu). Donat que es pressuposa una actuació de bona fe, en cap cas s’admetrà la votació de les fotografies pròpies, anul·lant-se automàticament els punts adjudicats. Actuarà com a notari el secretari de la nostra entitat. El període de votació serà del dia 2 al 15 de desembre a les 20 hores .

Les 10 fotografies amb millor puntuació passaran a la final. En aquesta un jurat format per tres persones de l’àmbit de la fotografia i l’art (de les quals es coneixerà el nom durant la lectura del veredicte) decidirà les tres fotografies guanyadores. Hi haurà premi pel primer classificat, i menció i diploma pel segon i tercer.

El lliurament de premis tindrà lloc durant l’apetitiu amb que tradicionalment La Mar d’Amics dona la benvinguda a l’any nou el dia 1 de gener de 2011 a les 12 del migdia al bell mig de la badia palamosina.

diumenge, 14 de novembre del 2010

4t Concurs Social de Fotografia

Bases del quart Concurs Social de Fotografia.


Fotografia guanyadora del 3r Concurs: Mireia Canalda.

De nou amb la voluntat de crear eines de participació per tots els socis i sòcies us proposem la convocatòria de la quarta edició del concurs fotogràfic. L’objectiu del concurs és disposar de material de qualitat, triat per tothom, per poder participar en manifestacions, fires i trobades amb una bona exposició d’imatges marineres que expressin el nostre amor per tots els afers del mar, patrimonials i de navegació. De les imatges obtingudes se’n faran ampliacions.


Participants

Tots els socis i sòcies de La Mar d’Amics que estiguin inscrits abans del 1 d’octubre de 2010.

Tema

Totes les fotografies han d’estar relacionades amb temes marítims: paisatges, barques, ports, etc.

Presentació

Cada participant podrà presentar fins a un màxim de 5 fotografies.

El format de les fotografies podrà ser digital o convencional sobre paper. En el primer cas seran enviades en format *.jpg per correu electrònic amb una resolució mínima de 3 Mb. En cas de ser en format convencional tindran una mida no inferior als 15 x 20 cm. Les fotografies que no presentin aquestes característiques seran desqualificades.

S’admetran fotografies en blanc i negre i color.

Totes les fotografies seran exposades en format digital en la plana web de l’associació, procedint a la digitalització d’aquelles que arribin en format paper.


Identificació

En les fotografies enviades per correu electrònic, el nom de l’arxiu correspondrà amb el del seu autor, afegint un número ordinal si en presenta més d’una.

En les fotografies en format convencional en paper, el nom del seu autor estarà escrit al dors.

Trameses

Les fotografies participants hauran de ser en poder de l’organització abans de la mitjanit del dia 1 de desembre de 2010. Aquestes podran ser lliurades per correu electrònic a l’adreça: correu@lamardamics.org , o per correu terrestre a l’adreça:

La Mar d’Amics
Carrer Moll, 7 3r 1a
17230 Palamós.

Jurat

La primera selecció de les millors fotografies es farà per votació dels socis i sòcies a través del correu electrònic, valorant cadascú amb 10, 8, 6, 4 ,2 punts les cinc millors fotografies al seu parer. Donat que es pressuposa una actuació de bona fe, en cap cas s’admetrà la votació de les fotografies pròpies, anul•lant-se automàticament els punts adjudicats. Actuarà com a notari el secretari de la nostra entitat. El període de votació serà del dia 2 al 15 de desembre a les 20 hores .

Les 10 fotografies amb millor puntuació passaran a la final. En aquesta un jurat format per tres persones de l’àmbit de la fotografia i l’art (de les quals es coneixerà el nom durant el sopar de lliurament de guardons) decidirà les tres fotografies guanyadores. Hi haurà premi pel primer classificat o classificada, i menció i diploma pel segon i tercer.

El lliurament de premis tindrà lloc durant l’apetitiu amb que tradicionalment La Mar d’Amics dona la benvinguda a l’any nou el dia 1 de gener de 2011 a les 12 del migdia al bell mig de la badia palamosina.

Notes

Els finalistes seran informats per telèfon el dia 20 de desembre de 2010.

La participació en el concurs implica la renúncia als drets de propietat de les imatges en favor de La Mar d’Amics, tot i que l’entitat s’obliga a fer-hi constar sempre el nom de l’autor.

Les fotografies participants romandran en poder de l’Associació La Mar d’Amics, que en podrà fer ús d’elles amb total llibertat.

Els organitzadors es reserven el dret d’introduir les modificacions que creguin oportunes i de resoldre qualsevol contingència no prevista. No es fan responsables de les obres, però en tindran cura de la seva bona conservació.

Les obres lliurades sobre paper seran retornades als seus autors, personalment, si així ho manifesten.

El sol fet de concursar pressuposa la total acceptació d’aquestes bases i els autors reconeixen tenir el drets d’imatge i d’autor de les fotografies presentades al concurs.

Bogant a Palamós: El club de Rem. Ràdio Palamós.

Entrevista a Miquel Aixarch, vicepresident del Club de Rem de Palamós, en el programa Terra de Mar de Ràdio Palamós.

Bogant a Palamós: El club de rem.

divendres, 5 de novembre del 2010

El Salvament Marítim a Palamós.

El programa Terra de Mar de Ràdio Palamós ha entrevistat avui en Àngel Casellas, patró del Salvamar Sirius del Port de Palamós.

El Salvament Marítim a Palamós.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Terra de Mar: La cançó marinera.

Entrevista a Carles Casanovas, membre del grup d'havaneres Port-bo. Farem un ràpid repàs a les habituals seccions de l'espai, les 'Paraules de mar' i l'agenda cultural marinera.

La cançó marinera

divendres, 22 d’octubre del 2010

La iniciació al món de la vela. Terra de Mar

Podeu escoltar l'entrevista amb Carles Palomares, cap tècnic del Club Vela Palamós, en l'edició d'avui del programa Terra de Mar de Ràdio Palamós.

La iniciació de la vela llatina

dijous, 21 d’octubre del 2010

Slow sailing a Palamós

Imatges de la "Quedada" d'amics navegants amants de la navegació tranquil·la a Palamós el diumenge 17 d'octubre de 2010, sota una important tramuntanada.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

“Un mar de madeira”


Les terceres jornades “Un mar de madeira”, desenvolupades el 9 i 10 d’octubre de 2010 a A Illa, no tant sols han servit per posar de manifest la situació del sector dels mestres d’aixa i el seu futur, sinó que també aportaren importants conclusions sobre les línies de treball a seguir. Uns dels passos decisius per garantir el rellançament d’aquesta mena d’activitat és la confirmació, per part de la directora general de Marina Mercant, Maria Isabel Durántez, que regularà la construcció naval en fusta. Durántez afirmà que ja s’està treballant en l’elaboració d’una normativa.

Precisament, l’entitat Agalcari té ja unes directrius sobre els procediments de treball dels mestres d’aixa. El seu president, Gerardo Triñanes, destacà la importància de tenir un reglament degut a les causes per les que aquest ha estat demanat: “Fins ara les úniques normes de construcció son de 1963 i les fixa el Bureau Veritas, que és una societat de classificació. Estan obsoletes perquè la fusta ha gaudit d’importants millores tecnològiques. A la universitat no es parla de fusta, però a Galícia seguim construint vaixells de fusta”.

Triñanes diu que el reglament ha de recollir les noves aplicacions i els nous adhesius que s’usen, que actuen com a conservants i possibiliten fer làmines de poc pes. Precisament, durant les jornades s’analitzaren a fons les innovacions tecnològiques de la fusta, que fan que aquesta sigui més resistent i requereixi posteriorment menys manteniment. D’això en feu menció l’enginyer naval Iñigo Echenique, qui afirmava que la fusta en la construcció naval té un futur fantàstic: “És un material sostenible. Produir una tona d’acer suposa una despesa de 4000 quilovats hora, que en el cas de l’alumini augmenta fins als 17000”. Echenique creu que és difícil competir amb el polièster en la fabricació en sèrie, però considera que existeixen molts nínxols en el mercat que estan encara sense explotar”.

Material renovable
Per la seva banda, la tècnica de la unitat de construcció del Centro de Innovación e Servizios da Madeira (CIS), Azahara Soilán, assegurà que aquest és un material renovable, reciclable i reutilitzable. També comentà que modificada químicament i tèrmicament, s’aconsegueix reduir la necessitat de tractament i una major estabilitat. De fet, una de les conclusions extretes de les jornades és que en construir vaixell de fusta s’utilitza un producte autòcton de gran eficiència energètica. A l’hora de parlar sobre el reglament que s’ha d’elaborar, Gerardo Triñanes puntualitzà que cal recollir les especificacions de tot España. Un dels organismes que està decididament implicat en el recolzament a l’entitat Agalcari és la Conselleria de Economia, que acaba d’anunciar una inversió de 62000 € en actuacions de recolzament als mestres d’aixa.

La directora general de comerc, Nava Castro, fou una de les assistents a les jornades Un mar de madeira, on s’esmentà l’esforç del govern gallec en favor de la recuperació i divulgació dels oficis artesanals a la comunitat autònoma. També destacà que una dels propòsits és l’impuls d’iniciatives que contribueixin a aproximar l’artesania a la societat. A més, la Conselleria de Economia i Indústria i l’entitat Agalcari han signat un conveni de col•laboració per crear un registre; una marca de garantia associada a la fabricació de vaixells. En aquest sentit, tant Nava com Triñanes creuen que és imprescindible acreditar l’excel•lència d’aquesta mena de bucs i incrementar la competitivitat en el sector.
(“La Voz de Galicia”. F. Javier Moreno Rico el 16/10/10. Des de http://naucher.blogspot.com i www.agoranauta.com .Traduït JSG))

divendres, 15 d’octubre del 2010

Navegar amb vela llatina: Ràdio Palamós - Terra de Mar


Ja podeu escoltar el primer programa de "Terra de Mar" en el següent enllaç:




Amb la presència com a convidat d'en Pere de Prada.


Fotografia de l'Abel Espinosa. D'esquerra a dreta: Pere de Prada, Jordi Salvador i Jordi Rodríguez.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Terra de Mar a Ràdio Palamós

Tots els divendres a les 17,40 h. a Ràdio Palamós (107,5 FM) i a www.radiopalamos.com en directe.

"Terra de Mar" és la conseqüència d’una proposta de Ràdio Palamós a l’associació La Mar d’Amics d’aquesta vila. El programa vol ser una porta oberta a l’informació i el coneixement d’un medi tant pròxim i important pels palamosins i palamosines com és el mar. Vist des de diferents vessants: professional, lleure, esportiu, cultural, patrimonial,... donarà preferència a tot allò que comporta l’adjectiu nàutic. Per una banda la navegació tradicional, les regates, les propostes turístiques, la pesca; i per l’altra costat la música, les rondalles, les festes i jocs tradicionals, les noves tecnologies, la biodiversitat i l’ecologia, tot tindrà cabuda dins el programa.
Terra de Mar” tindrà el sabor salat i sec de la trobada fortuïta a la taverna amb la cervesa o el got de vi i les olives sobre la taula. Una conversa tranquil•la i entenedora per l’oient que el permeti de conèixer i aprendre alguna cosa més sobre la vasta massa d’aigua que envolta el barri vell de Palamós. Un convidat diferent per programa, deu minuts i una cançó o peça musical que ens acosti a la cultura marinera. Des d’un havanera fins a un Chant de marin o a un cantautor , repassant la música marinera d’arreu del món, que triarà cadascun dels convidats i que tancarà cadascuna de les entrevistes. Inclourà també un micro-espai sobre terminologia lingüística “Paraules de mar”, per acostar-nos a aquells mots i expressions, de vegades inintel•ligibles, dels vells mariners, de les parts del vaixell o de l’estat de la mar. Finalment s’inclourà una agenda marítima que inclourà setmanalment les activitats que es desenvolupin a la badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge.
Obrirà la temporada el patró i co-armador de la Santa Espina, un sardinal aparellat amb vela llatina que ja compta amb la declaració de Bé d’Interès Patrimonial, en Pere de Prada. Impulsor, precursor i militant de la navegació tradicional. Amb ell es parlarà de la navegació amb vela llatina, els seus orígens moderns i el seu futur més immediat.
"Terra de Mar" serà una bona oportunitat per a obrir la porta i acostar als oients de Ràdio Palamós al medi marí. L’emissió també podrà ser seguida en directe a través de http://www.radiopalamos.com/.
D’altra banda "Terra de Mar" és present en la xarxa Facebook per poder continuar les converses que s’inicien a la ràdio amb aportacions de totes aquelles altres persones interessades en el tema. Finalment, els programes podran escoltar-se posteriorment en els enllaços que es podran trobar tant a la web de l’emissora com a Facebook o a http://www.lamardamics.org/.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Passió per la tradició nàutica.


Quan el company Toni Clapès em fa arribar aquestes imatges dono per sentat que és imprescindible fer-les públiques en el nostre noticiari.
Ja en d'altres informacions s'ha parlat de la passió dels holandesos per la navegació. Aquí en tenim una mostra exquisida. No per la quantitat de grans velers participants, recordem que les imatges i la concentració és al nord d'Europa, sinó per la massa de públic que hi assiteix tant per terra com per mar. La concentració de vaixells de tota mena en un espai confinat com són els canals i el port d'Amsterdam pot recordar, de lluny, les cantades d'havaneres de Calella de Palafrugell. Però ni al Fòrum 2004 , ni durant la Tall Ships Race 2007, ni la Barcelona Wordl Race han estat capaços de congregar aquesta munió de persones a l'entorn de la nàutica.

Només cal felicitar l'organització d'events d'aquesta mena, que acosten la navegació tradicional al públic en general. I esperar la propera edició per no perdre-se-la.

dimarts, 28 de setembre del 2010

QUEDEM AL CAU A LES 9,30.

Activitats de La Mar d'Amics 2010-2011

Enguany canviem la nostra forma d’organitzar activitats que havíem portar fins ara. A les persones cada cop els costa més de tenir obligacions que vagin més enllà de la feina, la família o la parella. D’altra banda molts coneixeu l’esforç que significa organitzar activitats en una associació. Per tot plegat i acollint-nos a l’esperit de llibertat que impregna a totes les persones que estimem el mar, hem pensat que a partir d’ara ens trobarem tots els dissabtes al matí per fer el cafè o esmorzar al Bar El Cau de la Plaça de la Catifa de Palamós a partir de les 9,30 hores. Un cop allà i fitant el temps decidirem de sortir a navegar, fer-la petar, passar pel Varador per veure si es pot fer alguna cosa, anar d’excursió, fer una arrossada, o...

És una proposta oberta, sense lligams, per aquells que tinguin ganes de fer coses col•lectivament, amb els amics i amigues de La Mar d’Amics. Fins dissabte!

diumenge, 26 de setembre del 2010

Bona feina



Desprès d’una nit de llamps i trons l’albada presentà un cel net de núvols que permeté la celebració de la I Fira Social de Bescanvi Nàutic al Varador de La Mar d’Amics del Port de Palamós. Sota un sol justicier que semblava voler eixugar tot rastre de les desenes de litres d’aigua caiguts la nit anterior, la desena de persones que participaren en aquesta activitat gaudiren d’un bon esmorzar calent, un pa amb tomata, traguinyol del porró i un cafetó. Tot plegat abans d’iniciar literalment les activitats “mercantils” de bescanvi.


Sobre les barques s’hi pogueren trobar des d’armilles salvavides, un botaló, un rellotge de sobretaula amb decoració nàutica, llibres i revistes, caps i ruixons, un ternal elèctric, un munt de veles usades, elements tècnics per a motors, plànols de maquetes, etc... Val a dir que molt bona part de l’oferta senzillament canvià de mans en una oferta i demanda, no sempre equànime, però sí voluntariosa.


Ha estat una primera edició. Un “vide greniers” que diuen els francesos que serveix de vincle d’unió entre els socis i sòcies d’una entitat, que ens ha permès de retrobar-nos desprès de l’estació estival i que demostra que, tot i l’oblit actual, hi ha altres formes d’economia.
Fotografia Toni Clapès.

dilluns, 20 de setembre del 2010

El far de Portvendres en perill de desaparició


Ens acaba d'arribar aquesta informació que ens demostra que la manca de sensibilitat pel patrimoni marítim és global.


El far metàl·lic de Portvendres (Rosselló), singular i únic per la seva concepció, pot estar en perill de desaparició ja que, segons ens informa Bernat Banyuls, l’administració francesa de fars i balises vol procedir a la seva demolició i posterior substitució per un far solar automàtic de menys abast i més petites dimensions.

El far de Port-Vendres, situat al final del moll de la badia que acollia la línia regular de vaixells entre França i Algèria, va ser construït el 1886 pels enginyers Parlier i Cutzach. És totalment metàl·lic i està format per un cos hexagonal que s’aguanta sobre sis columnes de 16 metres d’alçada de la casa Barbier, de París i amb accés a través d’una escala de cargol que podia plegar-se i orientar-se amb contramarxes quant els sovintejats cops de mar deixaven aïllat el far. Tot i la seva singularitat i excepcionalitat tècnica i patrimonial, i els seus 124 anys de funcionament, sembla ser que tot plegat no serà suficient per a poder-lo preservar.

Font: Centre de Documentació del mNACTEC 16 setembre 2010 at 13:46 Categories: Patrimoni industrial URL: http://wp.me/pJDGZ-li

diumenge, 19 de setembre del 2010

Els BIP en festa.





Del 17 al 19 de setembre de 2010. Espace Mistral. Port de l’Estaque. Marseille.

Com hom pot pensar no es tracta de persones molt importants en festa, sinó que els BIP fan referència als Bateaux d’Interet Patrimonial (vaixells d’interès patrimonial) francesos.

L’associació marsellesa Avenir et Traditions Maritimes ha organitzat la seva 2a edició d’aquesta festa. En ella hi ha participat bona part dels seus 12 vaixells que ja han obtingut aquesta etiqueta que els fa partícips i col•laboradors en la conservació del patrimoni marítim del país veí. Durant el matí de dissabte mantinguérem una conversa amb Amiral Georges Prud’homme, que és l’actual Vicepresident de la Fondation du Patrimoine Maritime et Fluvial amb seu a París. En ella ens explicà que hores d’ara i en només quatre temporades un total de 368 vaixells ja han rebut aquesta etiqueta BIP.

Però, quins són els criteris que jutgen el seu atorgament?

A.G.P.-“ Bàsicament ens basem en tres criteris. El primer és l’humà. Fa referència a aquells vaixells que són producte d’arquitectes i enginyers navals, mestres d’aixa o persones que han tingut alguna mena de pes en l’història de la navegació del nostre país. El segon és potser el més clar, donat que fa referència al testimoniatge tècnic o conceptual. En ell hi entren tots aquells vaixells que són actualment peces úniques, tant en fusta com en acer. Independentment de les tècniques constructives utilitzades. Els vaixells que de moment resten exclosos són els de “plàstic”, donat que són fets en motlle i per tant senzillament reproduïbles encara actualment. I finalment els vaixells que són importants per algun fet concret o per la seva activitat anterior. Així, acabem de donar la etiqueta BIP a un trimarà que ha estat el primer vencedor d’una regata transatlàntica. També entren en aquest apartat vaixells que s’han dedicat a la pesca, al cabotatge o a la navegació comercial”.

D’altra banda, disposar de la BIP deu de tenir algun tipus d’avantatge, oi?

A.G.P.- “Evidentment que sí. Sobretot per aquells vaixells d’eslora superior als 7 metres, ja que la publicació en el diari oficial de la República significa deixar de pagar la taxa (Droit Annuel de Francisation et de Navigation) corresponent al vaixell. A més, des de la Fundació s’està treballant port a port per aconseguir una rebaixa del 50% del preu dels amarraments, a més del reagrupament d’aquests vaixells. Concretament en un poble molt veí a Marseille, el seu alcalde ens felicitava fa uns dies pel nou punt d’atracció turística que ha significat aquest reagrupament d’embarcacions fet fa ara un any”.

Això pels vaixells més grans, però, què passa amb les barques més petites?

A.G.P.- “També s’aprofiten d’aquesta rebaixa de taxes i agrupament portuàris. A més el nombre cada cop més creixent d’embarcacions etiquetades ha fet que hores d’ara s’hagi pogut aconseguir bones condicions de tarifes d’assegurances. Un dels cavalls de batalla per a molts vaixells tradicionals. Totes les embarcacions són agrupades en un fitxer que presenta les característiques principals de cadascuna, fotografies, etc., i aquest és consultable públicament”.

Constatàrem que aquest era un home molt ocupat en gestions de protocol.

El vent de mestral bufava amb certa intensitat, cosa que feu endarrerir la sortida dels vaixells fins a primera hora de la tarda. Hissades les veles totes les barques emprengueren el canviant rumb necessari per sortir del port de l’Estaque. Aquest port disposa de dues bocanes i la navegada consistí en sortir per la de ponent, girar una balisa i entrar per la bocana de llevant. El fort vent feu avançar ràpidament les barques fins el moment de fer la reentrada. El mestral, en aquell indret envoltat de muntanyes, rebufava de tots els cantons i calgué, a més d’un, de fermar l’estrop a l’escàlem i bogar amb força per superar una entrada en ziga zaga. Navegàrem en el llaüt Andre-Jean. Fou tot un goig, per un cop, navegar en un vaixell més antic que nosaltres mateixos (1957). Els seus armadors els germans Balthazar i Aaron, ens explicaren que era originari de Sète, motiu pel qual tenia un pal abatible. Una bona barca de 7 metres que desprès d’uns anys de treballs de recuperació va guanyant el que deuria ser el seu estat original: una barca de pesca durant més de trenta anys.

De tornada, un aperitiu ben francès: Pastís de Marseille; i música en directe interpretada tant per un grup tradicional com pels mateixos membres de l’associació organitzadora. El mestral posà en perill per algun moment el sopar. Més cançons, tertúlia i a dormir.

Una trobada senzilla i “Sympa!” -com diuen ells -, que serví per establir lligams amb una de les entitats que són al cor del Caramed. Foren capaços de treure’ns un compromís... la nostra presència a la trobada de vela llatina que fan la primera setmana de setembre al Vieux Port de Marseille. Mirarem de ser-hi!

diumenge, 12 de setembre del 2010

1r Mercat Social de Bescanvi


Compartir, bescanviar, cedir, donar,... són mots que avui no tenen massa bona premsa. Però en aquesta societat del benestar on vivim, solem omplir-nos de coses innecessàries, supèrflues, que sovint arriben a les nostres mans com a conseqüència d’una compra impulsiva, d’una passió momentània, d’una obsessió passatgera. D’altres es tracta d’objectes que ja hem gaudit d’ells, i ara la seva única funció és la de romandre estibats en alguna lleixa, magatzem o traster. En el nostre amor comú pels afers marítims vivim accions similars. Des de petits objectes comprats com a record d’un port visitat, o aquell cap que ja hem substituït però que ens sap greu de llençar, una gafa que tenim duplicada, un cèrcol salvavides que tenim de més, aquells ferros que finalment no ens serviren, hèlix, bosells, vestits d’aigua antics o vells, defenses, taules de fusta, una vela apedaçada o estripada, etc. De ben segur que cadascun de nosaltres es capaç de trobar al seu vaixell, al traster, a l’armari dels mal endreços, al racó de l’entrada,... tres objectes que no usa i que està disposat a... Compartir, bescanviar, cedir, donar.
Us esperem el proper dissabte 25 de setembre al nostre Varador de La Mar d’Amics al Port de Palamós. A partir de les 10 del matí esmorzarem plegats, xerrarem, ens explicarem vacances i vivències i farem nostra aquest 1r Mercat Social de Bescanvi (mariner). I iniciarem d’aquesta forma les nostres activitats de tardor-hivern.

No us ho perdeu!

dimarts, 7 de setembre del 2010

XV Trobada de Vela Llatina i XIII Festa de la Sal a l’Escala.


El proper dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, la flota de vaixells tradicionals de Catalunya té una nova cita a la vila Alt Empordanesa de l’Escala. Les activitats s’inicien al voltant de les 10 del matí al barcarés del port de la Clota i s’estenen per tots els participants fins a la nit amb l’arribada de les veles il•luminades a la platja on es trova l’escenari principal de la Festa de la Sal.

Una llarga jornada que també serveix de comiat de la temporada de Trobades d’enguany.
Per més informació podeu contactar amb Drassanes Sala: 972772205 o per correu electrònic a avelles@estrop.org

dissabte, 4 de setembre del 2010

TV3 i La Mar d'Amics.


El proper diumenge dia 12 de setembre de 2010 a les 22,30 hores, TV3 estrenarà “Anatomia d’un Rei”, un programa “Sense ficció” d’aquesta cadena en el que ha participat La Mar d’Amics.

Ara fa uns mesos es procedí a la gravació d’una seqüència d’aquest amb una barca de vela llatina a la Cala S’alguer de Palamós. En els pocs segons que dura es pot veure a un pescador calant una nansa.
Anatomia d’Un Rei

L’apassionant recerca es va dirigir cap a molts fronts, entre els quals es va escollir com a objectiu primordial del documental el que serviria per reconstruir i recuperar en 3D el rostre del monarca. Era evident que aquesta seria una fita important, però també ho era poder conèixer el ritual que s’havia seguit amb el cos del rei en morir, l’estat de conservació de les seves despulles, i també la resolució de les causes de la mort esdevinguda en la plenitud de la vida del rei.

El resultat és un documental pensat i dedicat a tots els públics de totes les edats i, malgrat tenir imatges científiques i mèdiques impactants rodades durant l’estudi de les restes esquelètiques, el programa manté el màxim respecte i honor envers la figura del cos que era objecte d’estudi.

Sovint, quan es presenta un documental, es diu que la càmera que ha rodat les imatges ha estat testimoni directe dels esdeveniments que s’han filmat. En aquesta ocasió no hi ha cap mena de dubte que la càmera ha tingut un paper privilegiat i fins i tot es podria dir que hi ha assolit un especial protagonisme.

La raó és molt senzilla: ateses les condicions de seguretat i de prevenció que s’havien de seguir durant el procés d’obertura de la tomba, la càmera era l’únic convidat d’excepció que podia estar entre els tècnics que protagonitzaven la intervenció. Les posicions de rodatge s’havien pactat amb anterioritat per no interferir en la feina dels especialistes malgrat ser just allà mateix on ells i les seves mans intervenien, i el resultat van ser unes impactants imatges de la primera línia de treball.

Aquesta posició de les càmeres, més el fet de treballar amb tecnologia HD, va permetre que en alguns moments de l’operatiu es disposés una pantalla gegant per tal que els investigadors que estaven esperant la seva intervenció fessin un seguiment i una monitorització a distància de les intervencions que es duien a terme. El resultat era un material de gran valor tècnic. Ara també es podria afegir que són imatges amb un valor històric excepcional.

Per fer aquest rodatge es partia d’una dificultat extrema. L’alta definició té uns perfils de treball molt exigents i una de les condicions que demana és una il•luminació de gran qualitat. El repte era doble. Per una banda s’havia d’aportar molta llum als escenaris que s’utilitzarien per treballar (tenint en compte que el primer de tots era el transsepte d’una església gòtica) però sense oblidar que no es podia sobrepassar el baix llindar de radiacions que podien suportar les restes funeràries del monarca. En conseqüència es van recrear les condicions d’il•luminació que es tenen en un plató de televisió per obtenir unes imatges finals d’altíssima qualitat.

El segon repte era donar forma narrativa a la llarga producció d’hores filmades al llarg dels vuit mesos que ha durat la feina dels equips tècnics dirigits des del Museu d’Història de Catalunya. El risc més important era fer només una descripció cronològica dels fets filmats, perquè alguns dels treballs s’estenien al llarg de dies mentre que altres, potser fins i tot de més pes específic, eren molt breus en el temps. Però, per una altra banda, tampoc s’havia d’oblidar que calia fer una breu descripció de la figura del rei i del seu paper protagonista en la història de la monarquia catalano-aragonesa. La solució a tots dos reptes va consistir a crear en el documental unes petites finestres al passat en les quals, amb la voluntat de ser pedagògics, es pogués donar més informació sobre les condicions de vida del rei i recrear alhora alguns dels episodis més singulars de la seva activitat com a monarca.

L’estil d’aquestes finestres al passat, algunes d’elles reconstruïdes amb l’ajut d’imatges en 3D, no pretén ser en absolut realista sinó al•legòric, amb la pretensió d’oferir a l’espectador una idea de les condicions de vida del monarca o del context històric en què va passar tot això.

Aquestes finestres s’han rodat en escenaris naturals de singularitat històrica i de gran bellesa natural amb la magnífica participació de dos col•lectius de teatre medieval, Alma Cubrae i Excàlibur, que han aportat no tan sols els seus equips humans d’actors i figurants, sinó també un gran coneixement sobre els materials i la indumentària d’aquell moment i una gran capacitat en la recreació d’espais totalment versemblants. Sense la seva participació i la dels preparadors dels cavalls protagonistes de les històries, més la mà de l’empresa especialista en imatges en 3D Dracma 3D i la generosa col•laboració i participació del municipi i els veïns de Montesa, aquest documental no s’hauria pogut fer.


FITXA DE PROGRAMA

Direcció i guió: Josep Rovira
Producció: Tona Julià i Jordi Campàs
Realització: Josep Mª Martorell, Olivia Rueda i Teresa Solé
Imatge: Jordi Díaz
Documentació: Maribel Serra

Així doncs el diumenge, 12 de setembre, estarem d’estrena.

dijous, 26 d’agost del 2010

Annecy Naut'antics

El Annecy Naut'antics, trobada d'antics vaixells de fusta, se celebrarà el 18 i el 19 de setembre 2010. Aquesta festa reunirà bots, canoes, velers, barques de rem, i moltes altres meravelles del patrimoni. Aquesta retrospectiva estarà amb vells vaixells de fusta i iots pertanyents a l’ associació- Les Vieux Safrans. A estaran acompanyats per John P'tiouts Vovray en vestits d'època i la música del passat. Ambient retro assegurar.

Pont des Amours al Canal Paquier Vassar.

A continuació l'anunci de l'esdeveniment i el programa que dura dos dies.

CONTACTE: 06 09 12 20 34

II Trobada dels vaixells, les canoes antics d' Annecy
Pont des amours - Paquier

Organitzat per l'Associació Vieux Safrans d’Annecy. - Animació per Annecy Animation.
Els filibusters i corsaris

Dissabte 18 setembre 2010

A partir de les 08 hores posada a l’aigua de les embarcacions i exposició seguida d'un esmorzar.
9:00 Obertura de l'exposició "El Miniflots, la presentació i la navegació de vapor d'aigua a distància model controlat durant tot el dia.
1o:00 h Passeig del Canal Vassar, presentació dels vaixells. Gran escut.
10 h 30 P'tiouts El Vovray John (música i danses folklòriques).
Còctels 12 hores amb els funcionaris electes, els patrocinadors i participants.
13:00 Dinar per als participants.
14 h d'exposició a terra.
15 hores de demostració, el funcionament, la concurs del vestit més bonic i inusual.
17 h. Concurs rem.
19 h 30 Cloenda del primer dia de l'exposició.
20 h 30 Grup de música de carrer "El blanc.

Diumenge, 19 setembre 2010
09 h Inauguració de l'exposició, passeig pel el canal i el contorn dels cignes illa.
10:00 Exposició "Miniflots" maquetes control remot. Tot el dia.
10:00 Música amb els grups "Dummies" i "Niebla" (cançons de mar i marina).
11:00 Demostració sobre l'aigua diverses curses de rem.
Còctels 12 hores.
13:00 Dinar per als participants.
14 h 30 Passejada pel canal entre l'illa i els cignes.
16 h. Concurs de varietat, música, rem, rem.
18 h. Cerimònia de Premis.
19 h Final de festa.

dilluns, 23 d’agost del 2010

El gran veler Windstar Wind Surf a Palamós.




Registre brut: 14745 Tm.
Eslora: 187 m.
Bandera: Bahames.
Passatgers: 312.
Tripulació: 163.

Un dels pocs cinc pals que naveguen pel món.En gairebé tres vegades l’eslora de les bessons (Wind Star i Wind Spirit), el Windstar Wind Surf porta fins a 312 convidats acomodats en un total de 154 camarots: 31 suites i 123 cabines de luxe totes amb vistes al mar. El que això significa en termes reals és coberta espais oberts; nous serveis i un munt de petits detalls que el fan un creuer a vela notable.

dilluns, 16 d’agost del 2010

Som capaços de lliurar el patrimoni marítim a les generacions futures?

En els últims anys, les institucions involucrades en la conservació i gestió del patrimoni, inclosos els museus, s'han involucrat en la reflexió sobre els mitjans que poguessin conduir a la participació dels joves en la protecció del patrimoni i processos de restauració. Aquesta qüestió adquireix una rellevància encara més gran si es considera que aquests mateixos individus al mateix temps poden convertir-se en el futur en els visitants i / o usuaris dels recursos patrimonials, en els futurs professionals en els camps tècnics i científics relacionats amb el patrimoni i, finalment, en els futurs guardians del patrimoni i testimonis relacionats que, alhora, al seu torn hauran d’assumir la missió de preservar i transmetre-ho a les generacions venidores. Per tant, hi ha una necessitat d'identificar els mitjans de fomentar l'interès dels joves en el patrimoni, garantint la seva participació activa en la definició dels programes relacionats amb ell. A través de la interacció amb els joves, es tasca tant dels en museus com de molts altres relacionats amb les institucions, la contribució a la instrucció de les societats futures. El 7è Congrés Europeu de Patrimoni Marítim es centrarà en aquestes qüestions relacionades amb l'àmbit del patrimoni marítim. L'organització d'acollida, Seixal Ecomuseu Municipal, espera fomentar l'intercanvi d'experiències i augmentar els nivells de cooperació entre els museus marítims i altres entitats involucrades en la generació de coneixement en la salvaguarda i promoció del patrimoni marítim.

VII Congrès de European Maritime Heritage

Som capaços de lliurar el patrimoni marítim a les generacions futures?

Seixal, 23 a 25 setembre 2010

En els últims anys, les institucions involucrades en la conservació i gestió del patrimoni, inclosos els museus, s'han involucrat en la reflexió sobre els mitjans necessaris per conduir a la participació dels joves en la protecció del patrimoni i processos de restauració. Aquesta qüestió adquireix una rellevància encara més gran si es considera que aquests mateixos individus al mateix temps poden esdevenir en el futur els visitants i / o usuaris dels recursos patrimonials, els futurs professionals en els camps tècnics i científics relacionats amb el patrimoni i, finalment, els futurs guardians del patrimoni i testimonis relacionats que, aleshores, al seu torn assumir la missió de preservar i transmetre a les generacions per venir.

Per tant, hi ha una necessitat d'identificar els mitjans per fomentar l'interès dels joves en el patrimoni, garantint la seva participació activa en la definició dels programes relacionats amb el patrimoni. A través de la interacció amb els joves, tant en museus i el patrimoni de molts altres relacionats amb les institucions seria contribuir a la instrucció de les societats futures.

El 7è Congrés Europeu de Patrimoni Marítim en conseqüència es centra en aquestes qüestions en relació amb l'àmbit del patrimoni marítim. L'organització d'acollida, Seixal Ecomuseu Municipal, espera fomentar l'intercanvi d'experiències i augmentar els nivells de cooperació entre els museus marítims i altres entitats involucrades en la generació de coneixement en la salvaguarda i promoció del patrimoni marítim.

PROGRAMA

22 setembre
18:00-20:00 - Recepció dels participants en el Congrés en Geografia de Lisboa Societat (Sociedade de Geografia de Lisboa).

23 setembre
09:00 - Recepció
10:00 - Obertura
- Jorge Raposo (Director de SME)
- Autoritat Marítima (Capitania do Porto de Lisboa)
- Institut Portuguès de Museus (Institut 2 Museus i Conservação)
- Per Jessing (President de la HME)
- Vanessa Silva (Conseller d'Educació, Cultura, Turisme i Joventut)
- Alfredo Monteiro (Alcalde de Seixal) 2
- 10:40 - Break
• Sessió 1. Què planteja interrogants sobre el patrimoni marítim?
President: Jorge Raposo (EMS)
- 11:00 - Per Jessing Patrimoni Agència Europea de
- 11:20 - Elisabete Ecomuseu Municipal do Seixal Curtinhal
- 11:40 - El Congrés Edenborough Alan Internacional de Museus Marítims
Debat - 12:00 -
Dinar - 12:30 -
• Sessió 2. La mida i l'economia de la flota del patrimoni
President: Michael Baur vom (EMH)
Lindqvist - 14:00 - Per-Inge Europea de Patrimoni Marítim
- 14:20 - João Barbas Associação Portuguesa de Patrimoni Marítim (APPM)
- 14:40 - Geògraf Tom Bade Ambiental
- 15:00 - Langelaan Jorn Projecte Tres Homes
Debat - 15:20 -
Break - 15:50 -
• Sessió 3. Classificació del patrimoni marítim
President: Graça Filipe (IMC)
- 16:10 - João Martins clar Jurista
- 16:30 - Georges Fundació Prud'homme du Patrimoine et Marítim Fluvial
- 16:50 - Olga López Museu Marítim de Barcelona
- 17:10 - Fernando Carvalho Rodrigues Associação 02:00 Proprietaris i Arrais des Típiques Embarcações do Tejo (APAETT)
- 17:30 - Lourens Touwen Propietari de l'embarcació tradicional
Debat - 17:50 -

24 setembre
• Sessió 4. Participació dels joves
President: Costa Carla (EMS)
- 09:30 - Monique Touw Sail Training International
- 09:50 - Carles Costa Escola d'Activitats Nàutiques de Cascais / Escola Cascais »Nàutica
- 10:10 - João Martins Ecomuseu Municipal do Seixal
- 10:30 - Break
- 10:50 - Xabier Agote Projecte Dorna
- 11:10 - Vladimir Martous Projecte Shtandart
- 11:30 - Debat
Dinar - 12:00 - a l'Institut Hidrogràfic de la Marina
• Sessió 5. Patrimoni immaterial marítim
President: Claudia Freire (RPM)
- 14:30 - Carla Queiroz (Departament de Patrimoni Immaterial / IMC)
- 14:50 - Dragana Lucija Ratkovic (AMMM)
- 15:10 - Europa El projecte Nostra
- 15:30 - Carrera Pau (FGPCMF i Museu do Mar de Galícia)
Debat - 15:50 -
Break - 16:20 -
• Sessió 6. Sessió de cloenda
President: Per Jessing i Elisabete Curtinhal
16:40
Recomanacions
Tancament
- Jorge Raposo (Director de SME)
- Per Jessing (President de la HME)
- Vanessa Silva (Conseller d'Educació, Cultura, Turisme i Joventut)
17:30
viatge en vaixell tradicional per sopar de Cacilhas a bord de la fragata "D. Ferran II i Glória ".

25 setembre
10:00 - Assemblea General European Maritime Heritage.

dissabte, 7 d’agost del 2010

dijous, 5 d’agost del 2010

Costa Brava: cara B.

Televisió Costa Brava amb la col·laboració de l'Associació Salvem El Crit Aritjol han editat aquest reportatge sobre la realitat actual de la Costa Brava. Lluny de la bona imatge publicitària i turística que es pretén difondre, el nostre litoral es degrada de forma continua des de fa unes dècades sense que les administracions hi posin fre.

TV Costa Brava - Reportatge video Salvem el Crit - Aritjol from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.

dimarts, 3 d’agost del 2010

Euskal Batel-Eroak Elkartea a Getaria

L'associació Euskal Batel-Eroak va nèixer amb el proposit de recuperar embarcacions tradicionals del país basc, conjuntament amb l'us d'aquestes i les tècniques de navegació que comporten els diferents aparells que usen. L'associació reuneix als navegants i als armadors d'embarcacions tradicionals, organitzant i participant en trobades. Col·labora amb altres associacions i grups per donar un nou impuls a la cultura marina i a la navegació que practicaven els seus avis.

La primera trobada que ha organitzat aquesta entitat a Getaria ha comptat amb la participació d'una dotzena d'embarcacions arribades de la costa del país basc, més la barca "Xerina" que hi participà com a representant de La Mar d'Amics de Palamós. En la que creiem és la millor forma de donar suport a aquesta nova iniciativa. La festa es celebrà el darrer dia de juliol i coincidint amb la diada del patró: Sant Ignaci. Malauradament hi manca el vent en un mar absolutament tranquil. Els rems i la recerca de les petites brises tèrmiques ocuparen la navegació dels tripulants de les diferents embarcacions. Per arribar a Zumaia -vers l'oest- calia superar l'illa del Ratón. Cap barca complí amb el recorregut ja que calia ser a l'hora prevista sota els porxos del mercat de verdures per saborejar un magnífic marmitaco de bonitol, complementat amb un deliciós postre de formatge Idiazabal amb codonyat. Per acabar cançons i foto de grup. Felicitats!

dimarts, 27 de juliol del 2010

Museu Marítim de la Ria de Bilbao


A Bilbao, ubicat sota el pont Euskalduna i molt a prop del Palau de Congressos i de la Música, trobem el Museu Marítim de la Ria de Bilbao. Situat en els terrenys de les antigues Drassanes Euskaldunes conserva dos dics sobre la mateixa ria. El primer, el més proper a la ribera, guarda en ser tot un seguit d’embarcacions d’interès patrimonial: pesca, remolcador, salvament marítim,... El segon, obert a la ria, és ocupat pe
r vaixells d’interès cultural que visiten la vila. Restant encara el moll exterior que gràcies al seu calat permet l’amarratge de tota mena d’embarcacions. Ocupa un total de 27.000 m2 entre els espais a l’aire lliure i els coberts.

La seva part interior és ocupada per l’exposició permanent. Aquesta, de forma didàctica va aprofundint en el coneixement del que avui és un dels principals ports de l’estat. La visita s’inicia amb un audiovisual en el qual, a través de reconstruccions virtuals en tres dimensions el visitant pot conèixer la història del port a través dels segles des de la fundació de la vila l’any 1300 d.C. Continuant la visita ens endinsem en la primera zona que està dedicada al port marítim. En ella podem entendre la importància històrica d’aquest emplaçament ria amunt. Ferro, l
lana castellana, manufactures del nord d’Europa, mineral durant els segles XIX i XX han estat els productes de referència durant més de 700 anys. Totes les transformacions humanes de l’entorn de la ria s’han degut a la necessitat de millorar i facilitar el comerç d’aquesta vila. La ria ha esta
t font de riquesa i de problemes durant segles. Així mentre els comerciants prosperaven els mariners seguien amb problemes irresolubles com era la barra de sorra que es formava constantment a la desembocadura prop de Portugalete. No és fins la segona meitat del segle XIX que l’enginyer Evaristo Churruca y Brunet com a Director de la Obras del Puerto de Bilbao, impulsa el primer dic que resoldria, en desviar els corrents marins, l’acumulació permanent de sorra de la bocana de la ria. El seu treball en la modernització del port impulsaren de forma definitiva el desenvolupament industrial de la vila durant el segle XX.

Dins d’aquesta mateixa zona també és destacable l’exposició de material de salvament marítim. En ella podem trobar des d’un andarivell (mena de tirolina amb cadireta per evacuar els mariners de vaixells encallats prop de la costa), fins a una moderna balsa autoinflable de salvament. És curiosa la col•lecció de fusells, pistoles i canons llença-caps. Tampoc passa desapercebuda la rèplica de la falua del Consulat de Bilbao construïda fa pocs anys a partir dels plànols extrets d’una il•lustració antiga.

La segona zona fa referència a la ria com a mercat i factoria. En ella es mostren les activitats que s’han desenvolupat al voltant de la ria, des del comerç primitiu fins l’esplendor industrial i navilier. A partir del segle XVI la ria es converteix en canal d’entrada i sortida de mercaderies de l’interior peninsular, convertint-se la zona de El Arenal en el nucli de transacció. Prop d’allà es crea el Consulado, clau de l’administració comercial bilbaïna. Segons les seves ordenances (1560 d.C) hi podien formar part els veïns de la vila, els “maestres de nao” o mercaders. Tots ells gaudien de franquícies i privilegis atorgats tant pels senyors de Biscaia com pels monarques castellans. La resta de territori tingueren vedades les activitats comercials durant segles.

Gracies als capitals acumulats per la burgesia incipient del segle XVIII es creen les primeres entitats financeres, que s’arribarien a consolidar un segle més tard. Aquestes mateixes entitats: Banco de Bilbao, Bolsa bilbaïna, Banco de Vizcaya, Banco de Comercio i el Crédito de la Unión Minera, seran les que impulsaran el desenvolupament del procés d’industrialització del territori que més tard s’autoalimentarà entre els sectors industrial, navilier i financer. La importància de les navilieres arribarà a representar el 47% del sector en tot l’estat.

Per acabar la tercera zona està dedicada a la construcció naval. De llarga història ja que des del segle XIII es tenen referència de construccions a la vora de la ria. Amb tot la importància econòmica d’aquest sector s’inicia durant el darrer quart del segle XIX. Significa la desaparició de la construcció en fusta i la modernització de la flota mercant mitjançant vaixells, primer de ferro i desprès d’acer. Aquesta indústria és recolzada per l’estat pel que significa d’autonomia vers la dependència de la tecnologia estrangera. Noms com S.A. Astilleros del Nervión, Compañia Euskalduna de Construcción de Buques, Astilleros de Murueta o Ardanaz, La Naval de Sestao, Astlleros Zamacona són alguns dels que proliferen per la ria tant en la construcció com en la reparació de vaixells. Tots van desapareixen a finals del segle passat fruit de la globalització i de la consegüent “reconversió industrial” .

Un museu interessant, potser petit i àgil de visita però amb importants continguts que ens permeten conèixer una visió més transversal del mar. La integració de mineria, indústria siderúrgica, transport i comerç fa del port i la ria de Bilbao molt diferent dels nostres ports mediterranis, de preferència dedicats a la pesca i al comerç. Tot i trobar-se a uns centenars de metres del Museu Guggenheim és força desconegut per la major part dels visitants de la ciutat. La presència d’una gran grua portuària de color vermell en marca la seva ubicació. Si visiteu Bilbao, no us el perdeu!

Més informació a www.museomaritimobilbao.org

dimarts, 29 de juny del 2010

Premis blogs de Catalunya



En Joan Sol, bon amic i secretari de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial té un blog, “El Mar és el Camí”, de referència per totes aquelles persones que estimem el mar i la navegació tradicional. Aquest és seguit des d’arreu de l’estat i rep constantment aportació dels quatre punts cardinals. Ara ha estat escollit pels Premis Blogs de Catalunya com a candidat. Hi ha una votació popular a la següent adreça:


Que El Mar és el Camí sigui una porta oberta a la difusió de la navegació tradicional, Que, de pasada, la seva victòria serveixi per fer públic un treball , el seu i el de tots, que malauradament sempre es troba a l’ombra, depèn d’uns senzills “clics” del vostre dit índex visitant l’enllaç anterior.

Fes-ho! S’ho mereix!

dijous, 24 de juny del 2010

L’Amerigo Vespucci a Palamós

L’arribada d’un vaixell d’aquestes característiques no deixa indiferent a ningú. La seva presència majestuosa al port palamosí el fa mereixedor d’un coneixement més profund.

El nom i la història

A finals dels anys vint del segle passat la Marina italiana es van enfrontar al problema de la renovació de la unitat per a la formació dels estudiants de l'Escola Naval. L'Estat Major Genera
l va estimar que, tot i que el desenvolupament de la nova flota es va orientar envers la tecnologia avançada, el millor aprenentatge del medi ambient marí i el seu coneixement calia fer-lo a bord d'un gran veler, on el mar, les condicions del vent i els elements naturals fan necessaris més coneixements. D'altra banda, des de 1893 el treball al mar per als estudiants italians de l'Escola Naval es va dur a bord d'un vaixell de vela, també portà el nom de Amerigo Vespucci, un ex-creuer va entrar en servei el febrer 1885 i que després s'adapta a Vaixell Escola. Al final de la vida operativa del primer Amerigo Vespucci, a iniciativa del almirall Joseph Sirianni, Ministre de l'Armada, es va decidir construir dos vaixells-escola, encarregant el projecte al enginyer naval,tinent coronel Francisco Rotonda, que s’inspirà en les formes de disseny d'un vaixell de finals del segle XVIII i començaments del segle XIX.

Una de les dues primeres unitats, el Colom, va entrar en servei el 1928 i fou utilitzat com a vaixell d'entrenament fins a 1943. Després de la Segona Guerra Mundial va ser cedida a la Unió Soviètica. L’Amerigo Vespucci es va posar en marxa 22 febrer 1931 a la Drassana Naval Reial de Castellammare di Stabia, i va entrar en servei el juliold'aquest any. El 4 de juliol de 1931, sota el comandament del capità August Radicati de Màrmara, va partir per la seva primera campanya de formació al nord Europa.

El caràcter

El vaixell porta el nom del famós navegant, en honor del qual el nom del Nou Món va ser el d'Amèrica. A Florència Amerigo Vespucci va néixer 9 març 1454, de família rica i noble (el seu pare, Anastasi, va ser un notari), i Young va aconseguir l'educació en arts liberals sota la direcció de l'oncle George Anthony, frare dominic. Després de la seva experiència en comercial, Vespucci va entrar al servei dels Medici, en nom dels quals viatjà a finals de 1491 a Espanya, primer a Cadis i després a Sevilla, on la família florentina tenia negocis d’equipament de vaixells. Vespucci era probablement present en el retorn del primer viatge de Colom. Participant en de la segona expedició de Colom, que va donar a llum en l'amistat entre els dos. Sobre la participació de Vespucci en aquells viatges hiha diferents versions que han anat sorgint amb el temps, pel que fa a diferents fonts d’informació. Els dos primers viatges es van fer en nom d'Espanya. Durant el primer (1497-1498) Vespucci va visitar el Golf de Mèxic i va pujar per la costa atlàntica dels Estats Units. En el segon viatge (1499-1500) va deixar Amèrica Central i, després d'assolir el que ara és Guyana, rumb al sud va descobrir la desembocadura del riu Amazones, a continuació, fins al Cap de Sant Agustí. En el camí de tornada va arribar a Trinitat, va veure la desembocadura de l'Orinoco, i després es va dirigir a Haití, abans de tornar a Espanya.

Durant el tercer viatge, en nom del rei de Portugal esva iniciar 13 maig 1501, després d'una parada a Illes de Cap Verd, va navegar cap al sud-oest, va arribar a la costa del Brasil i va assenyalar Sud van descobrir el gener de 1502 la badia de Rio de Janeiro. Després pel Riu de la Plata, va pujar cap a la Patagònia, en un intent de descobrir el pas que, al sud, Bartolomé Díaz havia descobert feia poc a l'Àfrica (Cap de Bona Esperança). Fou en aquesta ocasió que va poder divisar i vorejar les illes de Geòrgia del Sud (oficialment "descoberta" posteriorment per Cook el 1775). El quart viatge va ser repetir la ruta de la tercera, però el mal temps va obligar a tornar quan estava encara a la costa del Brasil.
Els últims anys de la seva vida Vespucci els va passar al servei del Rei d'Espanya, amb la cessió i el títol de pilot major. Va morir a Sevilla 22 febrer 1512, després d'haver viscut amb modèstia, sense la riquesa o privilegis especials per a extreure de les seves conclusions.

L'anterior Amerigo Vespucci

Com s’ementa anteiorment, l’actual Amerigo Vespucci va tenir un predecessor, també usat com a vaixell d'entrenament. El primer Amerigo Vespucci va ser un creuer a motor i vela, característiques molt similars a l’actual, encara que de menor mida. Bastit al Reial Arsenal de Venècia, fou avarat el 31 juliol 1882, tenia el casc d'acer amb un desplaçament de 2.700 tones (front a 4.100 dels Vespucci) i un motor de 3.300 cavalls de potència fabricats per Ansaldo Sampierdarena; estava equipat amb tres pals amb bauprès, vergues, veles quadrades i de tall .

Durant la primera part de la seva vida operativa, el vaixell va ser utilitzat sovint a l'estranger, primer com a vaixell insígnia de la Divisió d'explotació en el Mar Roig durant l'ocupació de Massawa (1885), a continuació, de nou, com el vaixell insígnia d'una divisió naval, en una missió a Amèrica del Sud per protegir els interessos comercials italians(1886-1888). Va tornar més tard a Amèrica del Sud per treballar-hi (1889-1891), portant el duc dels Abruzzos, Luigi di Savoia, que s’hi va embarcar amb el grau de guardiamarina.

Després de tornar a Itàlia, el 1893 Américo Vespucci es va convertir en un vaixell escola per als estudiants de l'Acadèmia Naval Reial realitzant 26 campanyes educatives, sovint creuant l'Atlàntic durant l'hivern. A finals de 1927, s'utilitza a Venècia com un vaixell d'asil educació dels orfes dels mariners.

El Cristoforo Colombo

Finalment, la targeta, cal esmentar breument el desafortunat destí de la nau de la germana de Vespucci, el Cristòforo Colom posat en servei l’any 1928. Amb l'entrada en servei el 1931, del Vespucci va ser creada Divisió de Vaixells Escola i els dos vaixells inicien una nova campanya formativa a la Mediterrània, Nord d'Europa i l'Atlàntic, fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

El 1949, seguint els termes del tractat de pau signat a París el Cristòfol Colom va ser cedida a la Unió Soviètica que, sota el nom Dunayer (Danubi) el va utilitzar com a vaixell d'entrenament de la base militar de Odessa al Mar Negre fins 1959 . Posteriorment fou venut, segons sembla, a l’Institut Nàutic a Odessa el 1961 hauria d'haver estat sotmès a importants treballs de manteniment, però les autoritats soviètiques van decidir finalment desballestar-lo el 1963.

El vaixell i les seves característiques

El Amerigo Vespucci, és una de les unitats més grans en servei de l'Armada italiana totalment construida i creat a la drassana naval de Real de Castellammare di Stabia, es va posar en marxa 22 febrer 1931. Lliurat a l'Armada Reial 26 maig 1931, va entrar en servei com a vaixell escola el 6 de juny. Després de tornar de la primera campanya per a l'Educació, 15 d'octubre de 1931 a Gènova, va rebre la bandera de combat.

El lema de la nau "Non chi comincia ma quel che persevera"(no el que comença, sinó el que persevera), fou atorgat el 1978, substituint l’original "Per la Pàtria i el Rei", que va pertànyer a l'antiga Amerigo Vespucci, des de la Segona Guerra Mundial compartit amb " Saldi nella furia dei venti e degli eventi”.

Des d’un punt de vista tècnic l’Amerigo Vespucci és una fragata de tres pals i bauprès, amb vergues i veles quadres, a més de veles de tall entre els pals i càngrea de cortina en el de messana.

Del casc

El casc té tres ponts principals, continus de proa a popa (coberta, la bateria i el passadís), a més de diversos ponts parcials (coberta) té dos superestructura principals, el castell de proa i popa. El blanc i negre són els seus colors característics quefan referència al passat.

A la proa del vaixell s’hi troba una escultura de bronze d’ Amerigo Vespucci, feta de bronze daurat. Incorpora altres musiqueries com els frisos i arabescos Stern, de fusta revestit en pa d'or.

El buc està fet de làmines d'acer de diferents gruixos (12 a 16 mm.) Reblonats per clavar les costelles, que en conjunt formen la quilla bigues i l'espina dorsal de la nau. Sistema que ofereix la flexibilitat necessària.

Tots els arbres, incloent-hi el bauprès, consten de tres seccions, dels quals els dos primers d'acer, essent d’avet de Douglas la tercera secció de cadascun d’ells. Les vergues segueixen la mateixa filosofia de disseny: les tres mes baixes són d'acer, les dues superiors de fusta. Moltes altres parts de la nau són de fusta, variada d'acord amb les característiques requerides: la coberta de teca, passamans i la caseta de govern, caoba, teca i pal, etc.

La longitud del vaixell en la línia de flotació és de 70 m, però entre l'extrem de popa del bauprès arribarà a 101 metres. L'amplada màxima del casc és 15,56 metres. El calat màxim és igual a 7,30 metres. El desplaçament a plena càrrega és igual a 4100 tones.

Motors i auxiliars

Per la propulsió elèctrica té dos motors dièsel connectats a dues dinamos per la generació d'electricitat. Els dos motors dièsel Fiat són de 8 cilindres, injecció directa, turboalimentat, amb turbocompressor, que desenvolupa una potència màxima total de 3000 cavalls. El motor elèctric de propulsió (MEP) és un DC Marelli, es pot desenvolupar un sistema de rotació de fins a 150 rpm., que correspon a una velocitat del voltant de 12 nusos. L'hèlix és únic i té quatre pales.

Pals i veles

Els arbres, descrits anteriorment, es mantenen en posició mitjançant cables d'acer (eixàrcia ferma), el suport a proa (estais), als costats (obencs) i popa (burdes). A la seva peramola s’hi van posar en el moment del seu aparellament la farina de civada i les monedes. L'alçada dels arbres sobre el nivell del mar és de 50 metres per al trinquet, de 54 metres pel major i de 43 metres per al messana; el bauprès sobresurt 18 metres.
Els tres eixos verticals estan aparellats cadascun amb cinc veles (de baix a dalt):

- Pal trinquet: trinquet, velatxo baix, velatxo alt, goneta de proa i sobregoneta de proa.

-Pal major: major, gàbia baixa, gàbia alta, goneta i sobregoneta major.

-Pal de messana: messana, sobremessana, perico, sobreperico i una vela cangrea.

- Bauprès: trinqueta, contrafloc, floc, petifloc i floc volant.

Entre els pals incorpora les següents veles:

- Trinquet i major: estai de gàbia i estai de goneta major.

- Major i messana: estai de sobremessana i estai de perico.

La superfície vèlica total és de 2635 m2. Les veles són fabricades en telà de cànem d’un gruix entre 2 i 4 mm. A tota vela el vaixell ha pogut “registrar” una velocitat màxima de 14,6 nusos.
En total incorpora 20.000 m de caps de maniobra i cables d’acer.


Tripulació

La tripulació està composta per 278 membres, entre ells 16 oficials, suboficials i 72 tinents i 190 mariners. Durant la campanya formativa la tripulació pot arribar als 480 tripulants. a prop de 480 unitats.

Activitats del vaixell

Des de la seva entrada en servei del vaixell a terme activitats de formació cada any (a excepció de 1940, a causa de la guerra i els anys 1964, 1973 i 1997, per al seu manteniment), principalment als estudiants de l'Escola Naval, però també pels estudiants universitaris de la Nàutica, l’escola naval Morosini, especialitzada en navegació tradicional, així com part de les associacions de vela juvenil, com la italiana i la Lliga Naval Sail Training Associació Itàlia.

La campanya d'educació, duta a terme durant l'estiu, tenen una durada mitjana de tres mesos i afecta ports estrangers sobretot durant aquestes campanyes, per tant, les activitats de la Barca, el seu alt valor pedagògic de formació, enriqueix l'aparença de la presència i representació, contribuint a afirmar la imatge nacional italiana a l'estranger i de la seva Marina.

Per allò que fa a la formació dels seus alumnes a bord, siguin qui siguin, se'ls ensenyen les normes bàsiques de la vida al mar, així com més habilitats específiques en diverses àrees: mariner, va portar a la Dependència (incloent l'ús del sextant perquè el vaixell), funcionament del motor i auxiliars, gestió dels problemes de logística, administrativa i de salut. Amb aquesta finalitat, a més de la pràctica, xerrades i conferències que són organitzades per membres de la tripulació amb experiència, el nivell d'aprenentatge és, doncs, avaluat al final de la campanya per mitjà de proves escrites i orals.

El vaixell a Palamós

L’estada del Amerigo Vespucci s’emmarcarà durant tots els dies de la Festa Major de Palamós, del 23 al 27 de juny. Durant aquest període restarà atracat al moll de ponent on es preveu que s’organitzin cada dia, jornades de portes obertes al veler per tal que pugui ser visitat per tot el públic que ho desitgi.

El programa preveu iniciar les visites el mateix dia de la seva arribada a port, dimecres 23 de juny. Aquest dia el públic interessat en visitar la nau podrà accedir a bord a partir de les 16 i fins a les 19 h. El dia següent, Sant Joan, el vaixell romandrà obert al públic matí i tarda, de les 9.30 a les 11 h, i de les 15 a les 18 h. A banda aquest dia part de la tripulació participarà en una exhibició de tècniques marineres (demostració de nusos mariners, reparació de veles, etc) que es durà a terme al lateral del Museu de la Pesca, de les 18.30 a les 20 h.

Les exhibicions i tècniques marineres per part de la tripulació del vaixell i per a tot el públic, seguiran el divendres 25 de juny a les 18 h, però en aquest cas l’escenari serà el mateix veler d’es d’on els mariners faran una vistosa exhibició de desplegament de veles.

El divendres 25 l’horari de visites al vaixell s’iniciarà al matí de les 10 a les 12.30 h i a la tarda de 14.30 a 18 h. El dissabte 26 serà el darrer dia per a poder visitar la fragata Amerigo Vespucci, per això el vaixell organitzarà tres torns de visites, matí, tarda i nit. Els horaris de dissabte seran els següents: de 10 a 13 h, de 15 a 19 h i finalment de 20.30 a 22 h.