dimecres, 29 d’abril de 2009

Butlletí número 14


Ja es pot consultar a la web http://www.lamardamics.org/ el Butlletí número 14 de la entitat corresponent al mes d'abril de 2009. Incorpora un ampli reportatge fotogràfic dels "100 anys navegant per la Costa Brava". L'Hemeroteca amb notícies i escrits sobre: La Barraca de Cala Estreta, La Foto Falsa de la Costa Brava, Informació sobre la Reserva Marina de les Formigues, entre d'altres. A l'espai de Patrimoni Marítim es fa ressó de la catalogació de les Barraques de Pescadors que ha fet la Fundació Ernest Morató, el 1r cicle de conferències de La Marina Catalana a Pals que organitza el Cercle Català d'Història, els calendaris de Trobades i Regates de Vela Llatina o l'ampliació de la Biblioteca Virtual de la web. Només cal afegir-hi una havanera (amb partitura inclosa), l'Editorial i el Sabies que... per tancar aquesta edició del nostre butlletí periòdic trimestral.

divendres, 24 d’abril de 2009

Biblioteca virtual:"Costumbres Martímas de la Costa Catalana" 1880



La Mar d'Amics segueix ampliant la seva Biblioteca on line (http://www.lamardamics.org/ cliqueu Butlletí i biblioteca) . Aquest cop per la cessió d'un document sobre els contractes coneguts amb el nom de "mota", participació en la fusta i relacions juridiques a que aquestes donen lloc. Es tracta d'un assaig escrit l'any 1880 per en Pedro Estasén y Cortada,, advocat, en una edició de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona.


El document original és propietat del nostre soci Gabi Juanes que ens l'ha cedit per ser digitatlitzat i penjat a la xarxa. No cal dir que la incorporació d'aquest tipus de documents -tots ells de gran antigüetat- facil·liten la difusió de la nostra cultura marítima, donant l'oportunitat de que siguin coneguts arreu del món a través d'un senzill clic a l'ordinador. Per aquest motiu us encoratgem a revisar les lleixes de les vostres biblioteques per cercar textos, plànols, cartes, etc de més de 70 anys d'antiguetat, i a possar-vos en contacte amb nosaltres (correu@lamardamics.org). De forma que amb una tasca callada i invisible podrem ampliar la biblioteca virtual de la nostra entitat, del patromoni comú i de l'humanitat.

dijous, 23 d’abril de 2009

Si el mar parlès...

Tot i tractar-se d'un spot publicitari, paga la pena de donar-li un cop d'ull.
Potser el recordarem en les nostres navegades i ens ajudarà a tots plegats a ser més cívics.
El mar s'ho empassa tot, però... i si ens ho tornès?
video

dimarts, 14 d’abril de 2009

Les Barraques de Pescadors a la Costa Brava: Tertúlia Marinera

Quan encara sentim la sal a la nostra pell desprès de dies de navegació per la nostra costa, ens adonem que les activitats habituals segueixen el seu calendari. Així el dissabte 18 d'abril a les 17 hores i a la Casa del Mar de Palamós, tornarà a haver Tertúlia Marinera desprès de la navegada social que coincideix amb el tercer dissabte de cada mes.
En aquesta ocasió el tema propossat és:
"Les Barraques de Pescadors a la Costa Brava".
Per anar fent boca què millor que un article aparegut al diari El Punt en la seva secció El Lector Escriu.
La barraca de Cala Estreta

En tornar a aquestes terres després d'uns anys d'absència, em vaig trobar amb la desagradable sorpresa que la barraca de Cala Estreta havia estat tapiada, segurament per ordre de la mateixa mena de polítics i buròcrates que cada temporada barren el pas de vehicles cap a aquest mateix indret, sota la excusa de prevenir els incendis. En realitat el que fan és convertir el paratge paradisíac de Cala Estreta en platja privada dels quatre potentats que hi tenen finques al damunt. Si no fos així, res més fàcil que seguir barrant el pas rodat als vehicles privats perquè no entorpeixin el pas dels bombers en cas de necessitat, però habilitar al mateix temps un servei de microbús que anés fent el camí d'anada i tornada des de la platja del Castell, d'on cada estiu l'Ajuntament de Palamós treu un bon suc amb un aparcament de pagament improvisat sota el sol al mig dels camps. Servei? Cap ni un, simplement avarícia. Cala Estreta és un indret tradicionalment naturista, de bellesa reconeguda i apreciada fins i tot per entitats de l'estranger. Amb quin dret es permeten impedir-hi doncs l'accés, i eliminar d'aquesta manera un dels atractius turístics de les nostres terres? Però tornant al tema de la barraca, fa uns dies vaig anar a Cala Estreta i em vaig trobar amb una altra sorpresa, aquest cop molt agradable i encoratjadora. A la paret de clausura algú hi havia obert un forat perfectament retallat, de la mida d'una porta, i havia decorat l'interior amb cura i gust exquisits. Xarxes a la paret, plats de porcellana, rams de flors seques i fins i tot un llibre de visites. Com de costum des que aquesta barraca ha estat d'ús públic, no hi manquen ara tampoc el foc a terra, la taula i el banc de sempre, la llenya sobrant i les restes d'oli, vinagre, sal i altres condiments que els usuaris van deixant-hi en atenció al proper visitant. Quina lliçó per a aquesta mena de polítics que se senten obligats a fer-nos això que ells en diuen «pedagogia» com si fossin el que no són, uns adults savis que han de educar-nos i tenir cura de nosaltres, pobres criatures inconscients i esbojarrades! Quedi doncs aquí constància del meu agraïment més sentit a l'autor o autors de la recuperació de la barraca de Cala Estreta per al gaudiment de tothom que la vulgui visitar, utilitzar, mantenir i respectar.