dijous, 24 de juny de 2010

L’Amerigo Vespucci a Palamós

L’arribada d’un vaixell d’aquestes característiques no deixa indiferent a ningú. La seva presència majestuosa al port palamosí el fa mereixedor d’un coneixement més profund.

El nom i la història

A finals dels anys vint del segle passat la Marina italiana es van enfrontar al problema de la renovació de la unitat per a la formació dels estudiants de l'Escola Naval. L'Estat Major Genera
l va estimar que, tot i que el desenvolupament de la nova flota es va orientar envers la tecnologia avançada, el millor aprenentatge del medi ambient marí i el seu coneixement calia fer-lo a bord d'un gran veler, on el mar, les condicions del vent i els elements naturals fan necessaris més coneixements. D'altra banda, des de 1893 el treball al mar per als estudiants italians de l'Escola Naval es va dur a bord d'un vaixell de vela, també portà el nom de Amerigo Vespucci, un ex-creuer va entrar en servei el febrer 1885 i que després s'adapta a Vaixell Escola. Al final de la vida operativa del primer Amerigo Vespucci, a iniciativa del almirall Joseph Sirianni, Ministre de l'Armada, es va decidir construir dos vaixells-escola, encarregant el projecte al enginyer naval,tinent coronel Francisco Rotonda, que s’inspirà en les formes de disseny d'un vaixell de finals del segle XVIII i començaments del segle XIX.

Una de les dues primeres unitats, el Colom, va entrar en servei el 1928 i fou utilitzat com a vaixell d'entrenament fins a 1943. Després de la Segona Guerra Mundial va ser cedida a la Unió Soviètica. L’Amerigo Vespucci es va posar en marxa 22 febrer 1931 a la Drassana Naval Reial de Castellammare di Stabia, i va entrar en servei el juliold'aquest any. El 4 de juliol de 1931, sota el comandament del capità August Radicati de Màrmara, va partir per la seva primera campanya de formació al nord Europa.

El caràcter

El vaixell porta el nom del famós navegant, en honor del qual el nom del Nou Món va ser el d'Amèrica. A Florència Amerigo Vespucci va néixer 9 març 1454, de família rica i noble (el seu pare, Anastasi, va ser un notari), i Young va aconseguir l'educació en arts liberals sota la direcció de l'oncle George Anthony, frare dominic. Després de la seva experiència en comercial, Vespucci va entrar al servei dels Medici, en nom dels quals viatjà a finals de 1491 a Espanya, primer a Cadis i després a Sevilla, on la família florentina tenia negocis d’equipament de vaixells. Vespucci era probablement present en el retorn del primer viatge de Colom. Participant en de la segona expedició de Colom, que va donar a llum en l'amistat entre els dos. Sobre la participació de Vespucci en aquells viatges hiha diferents versions que han anat sorgint amb el temps, pel que fa a diferents fonts d’informació. Els dos primers viatges es van fer en nom d'Espanya. Durant el primer (1497-1498) Vespucci va visitar el Golf de Mèxic i va pujar per la costa atlàntica dels Estats Units. En el segon viatge (1499-1500) va deixar Amèrica Central i, després d'assolir el que ara és Guyana, rumb al sud va descobrir la desembocadura del riu Amazones, a continuació, fins al Cap de Sant Agustí. En el camí de tornada va arribar a Trinitat, va veure la desembocadura de l'Orinoco, i després es va dirigir a Haití, abans de tornar a Espanya.

Durant el tercer viatge, en nom del rei de Portugal esva iniciar 13 maig 1501, després d'una parada a Illes de Cap Verd, va navegar cap al sud-oest, va arribar a la costa del Brasil i va assenyalar Sud van descobrir el gener de 1502 la badia de Rio de Janeiro. Després pel Riu de la Plata, va pujar cap a la Patagònia, en un intent de descobrir el pas que, al sud, Bartolomé Díaz havia descobert feia poc a l'Àfrica (Cap de Bona Esperança). Fou en aquesta ocasió que va poder divisar i vorejar les illes de Geòrgia del Sud (oficialment "descoberta" posteriorment per Cook el 1775). El quart viatge va ser repetir la ruta de la tercera, però el mal temps va obligar a tornar quan estava encara a la costa del Brasil.
Els últims anys de la seva vida Vespucci els va passar al servei del Rei d'Espanya, amb la cessió i el títol de pilot major. Va morir a Sevilla 22 febrer 1512, després d'haver viscut amb modèstia, sense la riquesa o privilegis especials per a extreure de les seves conclusions.

L'anterior Amerigo Vespucci

Com s’ementa anteiorment, l’actual Amerigo Vespucci va tenir un predecessor, també usat com a vaixell d'entrenament. El primer Amerigo Vespucci va ser un creuer a motor i vela, característiques molt similars a l’actual, encara que de menor mida. Bastit al Reial Arsenal de Venècia, fou avarat el 31 juliol 1882, tenia el casc d'acer amb un desplaçament de 2.700 tones (front a 4.100 dels Vespucci) i un motor de 3.300 cavalls de potència fabricats per Ansaldo Sampierdarena; estava equipat amb tres pals amb bauprès, vergues, veles quadrades i de tall .

Durant la primera part de la seva vida operativa, el vaixell va ser utilitzat sovint a l'estranger, primer com a vaixell insígnia de la Divisió d'explotació en el Mar Roig durant l'ocupació de Massawa (1885), a continuació, de nou, com el vaixell insígnia d'una divisió naval, en una missió a Amèrica del Sud per protegir els interessos comercials italians(1886-1888). Va tornar més tard a Amèrica del Sud per treballar-hi (1889-1891), portant el duc dels Abruzzos, Luigi di Savoia, que s’hi va embarcar amb el grau de guardiamarina.

Després de tornar a Itàlia, el 1893 Américo Vespucci es va convertir en un vaixell escola per als estudiants de l'Acadèmia Naval Reial realitzant 26 campanyes educatives, sovint creuant l'Atlàntic durant l'hivern. A finals de 1927, s'utilitza a Venècia com un vaixell d'asil educació dels orfes dels mariners.

El Cristoforo Colombo

Finalment, la targeta, cal esmentar breument el desafortunat destí de la nau de la germana de Vespucci, el Cristòforo Colom posat en servei l’any 1928. Amb l'entrada en servei el 1931, del Vespucci va ser creada Divisió de Vaixells Escola i els dos vaixells inicien una nova campanya formativa a la Mediterrània, Nord d'Europa i l'Atlàntic, fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

El 1949, seguint els termes del tractat de pau signat a París el Cristòfol Colom va ser cedida a la Unió Soviètica que, sota el nom Dunayer (Danubi) el va utilitzar com a vaixell d'entrenament de la base militar de Odessa al Mar Negre fins 1959 . Posteriorment fou venut, segons sembla, a l’Institut Nàutic a Odessa el 1961 hauria d'haver estat sotmès a importants treballs de manteniment, però les autoritats soviètiques van decidir finalment desballestar-lo el 1963.

El vaixell i les seves característiques

El Amerigo Vespucci, és una de les unitats més grans en servei de l'Armada italiana totalment construida i creat a la drassana naval de Real de Castellammare di Stabia, es va posar en marxa 22 febrer 1931. Lliurat a l'Armada Reial 26 maig 1931, va entrar en servei com a vaixell escola el 6 de juny. Després de tornar de la primera campanya per a l'Educació, 15 d'octubre de 1931 a Gènova, va rebre la bandera de combat.

El lema de la nau "Non chi comincia ma quel che persevera"(no el que comença, sinó el que persevera), fou atorgat el 1978, substituint l’original "Per la Pàtria i el Rei", que va pertànyer a l'antiga Amerigo Vespucci, des de la Segona Guerra Mundial compartit amb " Saldi nella furia dei venti e degli eventi”.

Des d’un punt de vista tècnic l’Amerigo Vespucci és una fragata de tres pals i bauprès, amb vergues i veles quadres, a més de veles de tall entre els pals i càngrea de cortina en el de messana.

Del casc

El casc té tres ponts principals, continus de proa a popa (coberta, la bateria i el passadís), a més de diversos ponts parcials (coberta) té dos superestructura principals, el castell de proa i popa. El blanc i negre són els seus colors característics quefan referència al passat.

A la proa del vaixell s’hi troba una escultura de bronze d’ Amerigo Vespucci, feta de bronze daurat. Incorpora altres musiqueries com els frisos i arabescos Stern, de fusta revestit en pa d'or.

El buc està fet de làmines d'acer de diferents gruixos (12 a 16 mm.) Reblonats per clavar les costelles, que en conjunt formen la quilla bigues i l'espina dorsal de la nau. Sistema que ofereix la flexibilitat necessària.

Tots els arbres, incloent-hi el bauprès, consten de tres seccions, dels quals els dos primers d'acer, essent d’avet de Douglas la tercera secció de cadascun d’ells. Les vergues segueixen la mateixa filosofia de disseny: les tres mes baixes són d'acer, les dues superiors de fusta. Moltes altres parts de la nau són de fusta, variada d'acord amb les característiques requerides: la coberta de teca, passamans i la caseta de govern, caoba, teca i pal, etc.

La longitud del vaixell en la línia de flotació és de 70 m, però entre l'extrem de popa del bauprès arribarà a 101 metres. L'amplada màxima del casc és 15,56 metres. El calat màxim és igual a 7,30 metres. El desplaçament a plena càrrega és igual a 4100 tones.

Motors i auxiliars

Per la propulsió elèctrica té dos motors dièsel connectats a dues dinamos per la generació d'electricitat. Els dos motors dièsel Fiat són de 8 cilindres, injecció directa, turboalimentat, amb turbocompressor, que desenvolupa una potència màxima total de 3000 cavalls. El motor elèctric de propulsió (MEP) és un DC Marelli, es pot desenvolupar un sistema de rotació de fins a 150 rpm., que correspon a una velocitat del voltant de 12 nusos. L'hèlix és únic i té quatre pales.

Pals i veles

Els arbres, descrits anteriorment, es mantenen en posició mitjançant cables d'acer (eixàrcia ferma), el suport a proa (estais), als costats (obencs) i popa (burdes). A la seva peramola s’hi van posar en el moment del seu aparellament la farina de civada i les monedes. L'alçada dels arbres sobre el nivell del mar és de 50 metres per al trinquet, de 54 metres pel major i de 43 metres per al messana; el bauprès sobresurt 18 metres.
Els tres eixos verticals estan aparellats cadascun amb cinc veles (de baix a dalt):

- Pal trinquet: trinquet, velatxo baix, velatxo alt, goneta de proa i sobregoneta de proa.

-Pal major: major, gàbia baixa, gàbia alta, goneta i sobregoneta major.

-Pal de messana: messana, sobremessana, perico, sobreperico i una vela cangrea.

- Bauprès: trinqueta, contrafloc, floc, petifloc i floc volant.

Entre els pals incorpora les següents veles:

- Trinquet i major: estai de gàbia i estai de goneta major.

- Major i messana: estai de sobremessana i estai de perico.

La superfície vèlica total és de 2635 m2. Les veles són fabricades en telà de cànem d’un gruix entre 2 i 4 mm. A tota vela el vaixell ha pogut “registrar” una velocitat màxima de 14,6 nusos.
En total incorpora 20.000 m de caps de maniobra i cables d’acer.


Tripulació

La tripulació està composta per 278 membres, entre ells 16 oficials, suboficials i 72 tinents i 190 mariners. Durant la campanya formativa la tripulació pot arribar als 480 tripulants. a prop de 480 unitats.

Activitats del vaixell

Des de la seva entrada en servei del vaixell a terme activitats de formació cada any (a excepció de 1940, a causa de la guerra i els anys 1964, 1973 i 1997, per al seu manteniment), principalment als estudiants de l'Escola Naval, però també pels estudiants universitaris de la Nàutica, l’escola naval Morosini, especialitzada en navegació tradicional, així com part de les associacions de vela juvenil, com la italiana i la Lliga Naval Sail Training Associació Itàlia.

La campanya d'educació, duta a terme durant l'estiu, tenen una durada mitjana de tres mesos i afecta ports estrangers sobretot durant aquestes campanyes, per tant, les activitats de la Barca, el seu alt valor pedagògic de formació, enriqueix l'aparença de la presència i representació, contribuint a afirmar la imatge nacional italiana a l'estranger i de la seva Marina.

Per allò que fa a la formació dels seus alumnes a bord, siguin qui siguin, se'ls ensenyen les normes bàsiques de la vida al mar, així com més habilitats específiques en diverses àrees: mariner, va portar a la Dependència (incloent l'ús del sextant perquè el vaixell), funcionament del motor i auxiliars, gestió dels problemes de logística, administrativa i de salut. Amb aquesta finalitat, a més de la pràctica, xerrades i conferències que són organitzades per membres de la tripulació amb experiència, el nivell d'aprenentatge és, doncs, avaluat al final de la campanya per mitjà de proves escrites i orals.

El vaixell a Palamós

L’estada del Amerigo Vespucci s’emmarcarà durant tots els dies de la Festa Major de Palamós, del 23 al 27 de juny. Durant aquest període restarà atracat al moll de ponent on es preveu que s’organitzin cada dia, jornades de portes obertes al veler per tal que pugui ser visitat per tot el públic que ho desitgi.

El programa preveu iniciar les visites el mateix dia de la seva arribada a port, dimecres 23 de juny. Aquest dia el públic interessat en visitar la nau podrà accedir a bord a partir de les 16 i fins a les 19 h. El dia següent, Sant Joan, el vaixell romandrà obert al públic matí i tarda, de les 9.30 a les 11 h, i de les 15 a les 18 h. A banda aquest dia part de la tripulació participarà en una exhibició de tècniques marineres (demostració de nusos mariners, reparació de veles, etc) que es durà a terme al lateral del Museu de la Pesca, de les 18.30 a les 20 h.

Les exhibicions i tècniques marineres per part de la tripulació del vaixell i per a tot el públic, seguiran el divendres 25 de juny a les 18 h, però en aquest cas l’escenari serà el mateix veler d’es d’on els mariners faran una vistosa exhibició de desplegament de veles.

El divendres 25 l’horari de visites al vaixell s’iniciarà al matí de les 10 a les 12.30 h i a la tarda de 14.30 a 18 h. El dissabte 26 serà el darrer dia per a poder visitar la fragata Amerigo Vespucci, per això el vaixell organitzarà tres torns de visites, matí, tarda i nit. Els horaris de dissabte seran els següents: de 10 a 13 h, de 15 a 19 h i finalment de 20.30 a 22 h.

1 comentari:

gtauste ha dit...

Aquí annexo un post meu que te tres vídeos de l'Amerigo a Palamós, un d'exterior i dos d'interiors, al màxim detall possible:

http://mardekippel.blogspot.com/2010/06/buque-escuela-amerigo-vespucci-en.html