dilluns, 31 de desembre del 2007

Velles tècniques per a una bella barca.




Dins el procès de restauració de l'Elvira, La Mar d'Amics s'ha propossat emprar al màxim aquells materials i tècniques tradicionals dels que en són coneixedors. En primer lloc, calafatar amb estopa, com sempre s'ha fet. Les mans d'en Ricardo Canalda i del jove Xavi Ros, unes més expertes que altres, han iniciat la llarga tasca de calafatar. L'estopa entra cop a cop entre els medisos de les taules a força de braç i maça i dels ferros sàviament manipulats. Però un cop dins aquesta estopa cal cobrir-la amb un màstec adequat. Ara és el temps de les resines epoxi, de les silicones especials,... però la nostra bella Elvira es mereix un material del seu temps. Un màstec fabricat amb Mini de plom i blanc nevin. La tècnica de preparació, com gairebé tot l'antic, és senzilla. Afegim pols de blanc nevin poc a poc al mini de plom fins a aconseguir la textura desitjada. Desprès una rasqueta ens ajudarà a possar el màstec sobre els medisos. Un cop sec simplement caldrà polir-la fins el punt que creiem convenient.

En segon lloc les pintures. Quan a qualsevol botiga de nàutica trobem un bon nombre de marques, majoritariament per a embarcacions de resina o metàl·liques. Poques, o cap, en trobem d'especifiques per a fusta. L'experiència prèvia de molts dels socis i sòcies aquí ha tingut un pes específic important. Pintures que cauren al cap de pocs mesos de ser aplicades, colors que deixen, sospirs davant un pot de “Faro Verde”, la legendària pintura a base d'oli de llinosa. Tot plegat ha fet que la prova pagues la pena. Color principal del buc: el blau marí.
Fabricació artesanal de pintura a l'oli: 1 litre d'oli de llinosa amb secant, 1 kg de blau Montserrat (el que feien servir les nostres mares per a blanquejar la roba, es troba a les drogueries). En una gaveta, s'hi aboca un grapat de pigment (blau montserrat) i s'hi va afegint poc a poc i barrejant amb un pinzell l'oli de llinosa. Comprovem la barreja per provar l'opacitat del color. I a pintar. Evidentment en farem dues capes, no cal fer-lo molt espès. Els altres colors els experimentarem més endavant.

31/12/07 Bon any 2008!

diumenge, 23 de desembre del 2007

BONES FESTES A TOTHOM!


El bon Abraham Cresques dibuixà en el seu Atlas de 1375 aquesta magnífica Rosa dels Vents que serví per orientar els navegants de fa més de sis segles. L'estel és un símbol d'aquestes festes i la Rosa dels Vents de la nostra afició, el mar. Els socis i les sòcies de La Mar d'Amics - Associació per la Difusió de la Navegació Tradicional i la Recuperació del Patrimoni Marítim de Palamós us desitgen els millors vents i les aigues calmes per la singladura del 2008 (i no del 1376 com es veu a l'imatge) i sobretot AMOR, PAU I SALUT.


Veredicte del Jurat del 1r Concurs Social de Fotografia de LMA.












Veredicte del Jurat del 1r Concurs Social de Fotografia de La Mar d'Amics.

De sorpresa pot qualificar-se el veredicte que havia de proclamar el guanyador del 1r Concurs Social de Fotografia de LMA. Durant les postres del Sopar de Nadal el nostre President a llegit el resultat de les votacions començant per la tercera classificada, desprès els segons i finalment, i aquesta ha estat la notícia de la nit pel primer premi “ex-aequo” per a un total de cinc participant que han obtingut un total d'onze punts cadascun d'ells: Maite Espí, Pilar Roig, Quim Bosch, Lluïsa Obrador i el propi President, Jordi Salvador.

Davant aquesta situació i donat que tant sols hi havia disponible un regal pel millor classificat, s'ha procedit a sortejar-lo entre aquests. El premi, un marc de fotografies digital, ha anat a parar finalment a mans de la Lluïsa Obrador. En la sobretaula posterior s'han comentat les fotografies participants i les correccions a fer en properes edicions d'aquest concurs.

En la seva primera edició han participant nou concursants i quaranta-cinc fotografies. Totes elles relacionades amb la mar i les activitats que en ella o prop d'ella s'hi desenvolupen. Bona part de les fotografies presentades, premiades o no, constituiran la base fotogràfica del fons permanent d'exposició de l'entitat amb caràcter representatiu en Trobades, Diades, Fires, etc...

A la sortida del Sopar de Nadal, els companys que hi han participat s'han acomiadat desitjant-se mútuament Bones Festes, i citant-se pel Vermut d'Any Nou al punt del migdia del u de gener de 2008.

dimarts, 18 de desembre del 2007

Artícle publicat a la Revista Es Còdol de Calella de Palafrugell.

Text de l'article publicat a la darrera edició de la Revista Es Còdol.

Treballem plegats.

Un dia de tardor, aviat farà un any. A bord de la “Pepeta”, amb la vela plena d’un garbí mandrós navegant cap a les Formigues. En Pere de Prada ens convidava a participar en una trobada “informal” a la platja del Port Bo a mitjans de gener. En aquell moment, poques setmanes desprès del brogit de trobades de vela llatina que hi ha durant l’estiu arreu de la costa catalana, reconec que em feu una certa mandra. Però es tractava d’una festa espontània. Una mena de costellada en versió marinera. M’atrapà. No era el primer cop que l’Associació dels Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell i La Mar d’Amics – Associació per la Difusió de la Navegació Tradicional i la Recuperació del Patrimoni Marítim, de Palamós (renoi qui nom més llarg!) uníem esforços per una acció comuna. Només cal remuntar fins el 2005 per recordar la Navegació amb Embarcacions Tradicionals pel Ebre. Una activitat organitzada en petit comitè. Però que acabà aplegant fins a disset embarcacions de tots els mars que envolten la península. Fou aquella setmana santa. Un estol de barques tradicionals tornaren a navegar entre Xerta i la desembocadura. Els riberencs vells sentiren enyorança. Un aprenentatge improvisat de navegació fluvial. Unes imatges de difícil reproducció. Caldrà tornar-hi, nosaltres o d’altres. Una experiència inoblidable per aquells que decidiren aventurar-se a avarar i aparellar a l’aigua dolça i nuclear del gran riu de les terres tarragonines.

Però tornem a la navegada. Aquella conversa fou transmesa a la resta de socis i sòcies de La Mar d’Amics. Contràriament a altres propostes la resposta fou excel·lent. De fet, a la gent que ens agrada el mar, el període no estival és una pausa excessivament llarga. Quan les minves de gener, les navegacions són plàcides. Si no fa fred, sublims. Un dels èxits de la nostra entitat ha estat la convocatòria mensual a navegar. Ni el fred, ni els núvols, ni la mandra ens amarren a port. Tant sols els déus atmosfèrics quan s’enutgen ho aconsegueixen. Així doncs, la flota palamosina posava rumb al Port Bo a les nou del matí del dia triat. Ni un bri de vent per hissar les veles. Fou una travessa sorollosa. Els motors en marxa. Llàstima. Els corns sonaren en tombar Cap Roig. A quarts d’onze les proes ja mandrejaven a la sorra de Calella, al costat de les seves companyes. La “Felipana” ens mantingué ocupats fins l’hora de dinar. Mentrestant altres preparaven el brou en els fogons arrecerats de la brisa. El perfum de les cassoles s’escampà fins les arcades de la plaça. Fou una estampa ben curiosa veure una trentena de persones menjant asseguts a la sorra, cantant i rient. Davant, la platja del Port Bo plena de bots, pals i antenes. Era ben bé una imatge d’un temps pròximament llunyà. Una anormalitat positiva que hauríem d’ésser capaços de consolidar. Al vespre la gent de Calella acomiadà la flota de la veïna Palamós. L’estampa s’havia fos.

Quedàrem tant satisfets del encontre que no en teníem prou de tornar a Calella amb les nostres barques a la Trobada anual. Motiu pel que proposàrem de completar l’activitat de les barques. Una demostració de Jocs Tradicionals Mariners de la nostra vila ompliria el moment que la platja es buidés de barques. No fou senzill, muntar un pal enseuat. No ho és de senzill. Els reptes ens agraden. Aquell dia, quan a les campanes sonà el migdia i la flota es feu a la mar, iniciàrem els jocs. Poc ens pensàvem que aquelles persones arribades sobre la sorra per gaudir del sol i del mar, tinguessin tantes ganes de gresca. Els jocs eren vells, antics. Els participants eren joves, moderns. Fins a tres quarts d’hora es mantingué la bandera a l’extrem del pal enseuat. La cua no s’acabava mai. Tot seguit la natació amb ombrel·les, i l’estirada de cordes guanyada per l’equip de les dones. O la rememoració de la cacera dels ànecs pels més menuts. No sé qui s’ho va passar millor, els calellencs participant-hi o nosaltres fent-los participar. Ho recordarem força temps. Muntar el jocs tradicionals en una localització tant bella com el mollet serà difícil de superar.

La col·laboració entre entitats forma part d’allò que avui se’n diu: transversalitat. Dir que la unió fa la força és una asseveració gastada, vella, desfasada per molts, però no errònia. Les associacions dedicades al Patrimoni Marítim al nostre país, el petit, són poques, no passen la vintena. Les persones que formen part de cadascuna també són poques, difícilment passen de la cinquantena. I, finalment, de persones que “treballem” per defensar i difondre aquest Patrimoni dubto que passem d’un centenar. Per això la unió fa la força. No ens amoïnem per veure cares repetides en actes arreu del país. Les cares noves són les importants. Aquelles que són capaces d’acostar-se a aquest àmbit. Aquell home o dona, noi o noia, nen o nena, que queda hipnotitzat mirant un veler antic del moll estant. És aquell o aquella qui ha de disposar de la possibilitat de pujar-hi, de gaudir-lo, de enamorar-se de les fustes velles, de l’olor de la brea o del cànem. Vaixells per admirar, per fotografiar, per ésser pintats. Vaixells per navegar, per educar, per compartir, per experimentar. Vaixells per estimar. Sinó, ens espera tant sols allò que ja tenim: badies, cales i ports plens de llanxes i iots. Curses improvisades per arribar a les Medes en deu minuts. El mar com a sinònim d’una llibertat mal interpretada. Un mar on tot s’hi val. A ells la costa urbanitzada i degradada ja els hi està bé. Simplement, no la miren. A nosaltres no, evidentment. El futur de la nostra Costa Brava depèn de tothom, de les velles barques tradicionals també.
Jordi Salvador

dilluns, 10 de desembre del 2007

Progressos a l’Elvira.


Fa més d’un mes que hi treballem els caps de setmana bàsicament. La bodega és ben neta, amb una mà de mini de plom barrejat amb oli de llinosa per “alimentar” la fusta, i és gairebé a punt de pintura. A la coberta s’estan acabant de canviar les taules que calia. La part inferior de popa és la que va més avançada, el color cru ja l’ha envaït en una primera capa. Fins i tot una part interior de l’orla és apunt per rebre la primera mà del seu color definitiu, que ja podem veure en una mostra. Ara que semblen haver-se acabat les feines més “molestes” els participants en els treballs estan de millor humor. Hi fa també el dinar a bord, el cafè en fer-se fosc, les granotes del “chapapote” que usem i un munt de bromes, acudits i altres converses. Sense aquest ambient seria difícil de fer caminar endavant un projecte com aquest.

Ens han arribar noves mans. Gent nova que ens han conegut a traves d’Internet. Gent que ha estat capaç d’engrescar-se. I encara no són socis i sòcies! Fet que porta a la següent pregunta: On són els associats que encara no han, ni tant sols, visitat l’Elvira? És a bord, tot treballant, on es couen les idees i els projectes de futur de la nostra entitat. Com un fòrum obert on tothom hi aporta el que sap o aprèn ràpidament: el fuster toca fustes, el mecànic el motor, l’informàtic l’escombra, el metge el rodet de pintura, la mestra la rasqueta, l’artista el cremador. Quan no fem uns transvestismes encara més divertits.

L’Elvira va prenent forma. La seva cirurgia d’estètica sembla que no hi deixarà cap mena de cicatriu. La seva imatge final és encara un misteri per desvelar. Els cirurgians precisen el consell d’una gurú que ha de visitar el vaixell. Serà a partir de llavors que seria bo que les “ments pensants” de l’entitat: professors, arquitectes, llicenciats, arqueòlegs, capitans, etc... definissin el projecte definitiu, tant pel que fa a l’aspecte com al us que en farem. JS

divendres, 9 de novembre del 2007

Els patrons d'esbarjo podran ser habilitats per dur embarcacions de llista 8a.

Important informació que ens envia la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF). D'acord amb el publicat en el BOE del dia 3 de novembre de 2007, en la ordre FOM/3200/2007, i concretament en la disposició addicional tercera, les persones amb titulació esportiva (d'esbarjo) podran patronejar embarcacions matriculades en la llista 8a (oficials i entitats), d'acord amb les eslores i condicions corresponents a les embarcacions d'esbarjo. Per fer-ho cal complimentar una sèrie de condicions que s'especifiquen.

És interessant la lectura de tota l'ordre que fà referència a les titulacions d'esbarjo, a la formació i als exàmens. A continuació incloim el text de la disposició addicional tercera. Si us interessa conèixer la resta ho podeu trobar a www.boe.es .

Disposición adicional tercera.

Manejo de embarcaciones de lista octava con titulaciones de recreo.

La Dirección General de la Marina Mercante, a través
de las capitanías marítimas, podrá autorizar el uso de las
embarcaciones de recreo al personal que preste servicios
en determinados organismos, asociaciones, entidades
públicas u organizaciones humanitarias, sin ánimo de
lucro, para el gobierno de embarcaciones inscritas en la
lista octava cuando su finalidad tenga carácter humanitario,
científico, de seguridad u otros de igual naturaleza.
Para ello, las citadas instituciones deberán solicitar la
oportuna autorización y demostrar que no existe ánimo de
lucro y que el personal que ejercerá el gobierno de las
embarcaciones cuenta con titulación náutica suficiente para
la embarcación y tipo de navegación que se pretenda.
Los periodos de embarque realizados en estas condiciones
no generarán derechos a efectos de justificar periodos
de embarque para obtener titulaciones profesionales.
Seguirán en vigor, sin necesidad de obtener una
nueva autorización, aquellos convenios que se firmaron
en base a la disposición adicional primera de la Orden
FOM/2296/2002, de 4 de septiembre, por la que se regulan
los programas de formación de los títulos profesionales
de marineros de puente y de máquinas de la marina mercante,
y de patrón portuario, así como los certificados de
especialidad acreditativos de la competencia profesional.

dilluns, 5 de novembre del 2007

SORTIDA CULTURAL A LA CATALUNYA NORD

El proper dissabte dia 10 de novembre de 2007. A les 09.00 hores. Al varador de La Mar d'Amics.

Itinerari:

- Sortirem puntuals a les 09.00 hores per prendre la ruta en direcció a la frontera per la autopista AP-7.

- Ens aturarem a fer un mos pel camí.

- Farem camí fins als voltants de Narbona, on en el Canal de la Robine, visitarem els treballs de restauració del pailebot Miguel Caldentey, ara anomenat Principat de Catalunya. Un pailebot construït a les Balears a principis del S XX, què ara és Monument Històric francès. Podeu ampliar informació a www.miquelcaldentey.tk, i http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=1693_9_302688__Actual-Miquel-Caldentey-navegara-nuevo .

- Desprès de la passejada, anirem a tastar un dels productes típics de a zona: les ostres*.

- Havent dinat, ens acostarem al port de Canet per conèixer els seus pantalans d'embarcacions tradicionals.

- Per acabar, si no s'ha fet molt tard, tot tornant, ens acostarem a la Cala de Polilles, on s'està construint el centre de recuperació de patrimoni marítim francès.
Preveiem estar de tornada cap a les 20.00 hores.

Tot això ho farem en vehicles particulars, procurant omplir-los amb la fi de compartir les despeses. Evidentment, si algú disposa d'algun vehicle de més places que les habituals, serà del tot benvingut.
Aquesta activitat és oberta a tothom. Per tant seran benvingudes totes aquelles persones interessades en el tema.

US ESPEREM!


* És recomanable dur algun entrepà o vianda, ja que atipar-se a base d'ostres pot sortir terriblement onerós. També si no us agraden les ostres.

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Agraïment.



Benvolgudes persones. No us espanteu, sé que les coses de fusta no parlen. Però, el meu neguit era tant gran! Ja és fosc. La data fatídica ha passat. Gràcies per salvar-me. Pensar que aquella maquinota volia esventrar-me, em feia cruixir les quadernes. Quantes germanes i cosines haurien volgut tenir-vos a prop. Elles no tingueren tanta sort. Jo sé que a partir d’avui gaudiré amb vosaltres d’una segona joventut. Què curiós? Inicio la meva jubilació com la major part dels humans de la nostra terra. Jo encara tinc forces per fer singladures. Això sí, de peix només el voldré veure a la cassola. Estic segura que amb vosaltres tornaré a visitar els vells ports coneguts i podré saludar a les meves companyes de feina. També penso que veurem plegats nous ports on potser no coneixeré la llengua. Sentia l’altra dia mentre fèieu dissabte, que penseu fer alguna modificació en les meves formes. Si haig de millorar, endavant! Del què estic segura és què em posareu i em mantindreu ben guapa.

Us estima.

L’Elvira de Palamós
Una barca de teranyina jubilada.

dilluns, 29 d’octubre del 2007

Oferta de treball?



"Se buscan hombres para viaje peligroso. Sueldo bajo. Frío extremo. Largos meses de completa oscuridad. Peligro constante. No se asegura retorno con vida. Honor y reconocimiento en caso de éxito."

Properament exposició del 13 Novembre al 24 de Febrer al Museu Marítim.

ATRAPATS AL GEL


“La llegendària expedició a l’Antàrtida de Shackleton”

Aquesta exposició ens fa reviure la increïble proesa de l’explorador Ernest Shackleton i els seus vint-i-set homes en el seu intent per dur a terme la primera travessia a peu de l’Antàrtida.L’agost de 1914, mentre esclatava la Primera Guerra Mundial, el seu vaixell, l’Endurance, va començar aquesta aventura singular. Però quan es trobava a només un dia de navegació de terra ferma, va quedar atrapat al gel del mar de Weddell, on va restar, a la deriva, durant gairebé tot l’any 1915. Finalment, destrossat per les escomeses i la pressió del gel, es va enfonsar. A partir d’aquest moment i fins al setembre de 1916, Shackleton i els seus homes van haver de superar les circumstàncies més adverses. Frank Hurley, el fotògraf de l’expedició, va copsar de manera magistral la lluita diària dels seus companys per sobreviure i la impressionant bellesa dels paratges antàrtics.Atrapats al gel s’organitza en el marc de l’Any Polar Internacional 2007-2008, que des del març de 2007 presenta un ambiciós programa de recerca i difusió en què participen científics de més de seixanta països. Per contribuir al coneixement de les regions polars i difondre la importància del seu estudi i conservació, sobretot en un moment de màxima preocupació pel comportament climàtic del planeta, la mostra ofereix, juntament amb el relat de l’aventura, una gran quantitat de continguts científics sobre l’Antàrtida.Durant el període d’exposició tindran lloc activitats paral•leles com un cicle de conferències la setmana del 26 al 30 de novembre de 2007, i un cicle de cinema. També, de cara a les escoles, l’activitat El desert d’aigua: la vida als congeladors de la Terra, xerrada sobre les recerques científiques que actualment s’estan realitzant a l’Antàrtica, seguida d’un col·loqui en el que respondrà totes les qüestions que plantegin els alumnes, a càrrec de Carles Padrós-Alió, professor d’investigació a ICM-CSIC, i autor de «Desert d’aigua, crònica d’un científic varat a l’àrtic.


Informació facilitada per la FCCPMF i el MMB.

EL 46è SALÓ NÀUTIC INTERNACIONAL DE BARCELONA ACOLLIRÀ PER SEGONA VEGADA L’ESPAI “MARINA TRADICIONAL”

Taula rodona amb Josep M. Carreté, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat

Per segon any consecutiu, el Saló Nàutic Internacional de Barcelona, que s’inaugurarà el proper 3 de novembre, acollirà l’espai “Marina Tradicional”. A l’edició d’enguany aquest espai tindrà molta més superfície i estarà ubicat al pavelló 2, que abans ocupaven les llibreries i botigues de roba nàutica. S’hi habilitaran tres àrees: els estands, la “platja” per a les embarcacions i la taverna, que serà un lloc de trobada, on s’hi faran presentacions, xerrades, conferències i actuacions musicals.

Des de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial us convidem a visitar l’espai Marina Tradicional i a participar en la taula rodona amb el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep M. Carreté, que tindrà lloc el dijous 8 de novembre. Pensem que és una bona oportunitat per a traslladar-li totes aquelles qüestions relatives a la recuperació i conservació del patrimoni marítim i fluvial, i que afecten a la feina que fan moltes associacions en aquest camp. Properament us informarem de l’hora i el lloc exacte de la trobada. Mentrestant, prepareu el vostre qüestionari!

Salutacions,

Josep Vázquez- President FCCPMF

diumenge, 28 d’octubre del 2007

L'Elvira.

L’Elvira va néixer l’any 1942 a l’Ametlla de Mar, fou inscrita a Tortosa. Durant més de trenta cinc anys visqué i treballà a Palamós. Fa pocs dies, dilluns, amb 65 anys deixà de treballar. Però en lloc d’iniciar una vida plàcida de jubilada, l’Elvira té una sentència ferma de condemna a mort. L’Elvira ha de ser executada el proper dia 30 d’octubre, sobre el moll de Palamós.

Trist.

Aquesta personificació d’una barca és del tot real. Cal afegir que l’Elvira no va anar a escola i que treballà des del primer dia fins els dilluns passat. L’Elvira és una teranyina que pot ser considerada d’històrica pels anys que té. La major part de les embarcacions de pesca de fusta existents tenen entre trenta i quaranta anys. Aquesta amb seixanta-cinc pertany a una etapa perduda en la història de la pesca d’encerclament. Aquella posterior a la guerra civil espanyola (1936-39) que tantes embarcacions féu desaparèixer. Aquella que marca el inici de la construcció de barques motoritzades dissenyades com a teranyines. Ara, aquella barca havia de ser destruïda per una excavadora en compliment de la legislació per retirada d’activitat pesquera. Aquesta destrucció estava planificada pel proper 30 d’octubre.

La Mar d’Amics se’n assabentà de tot plegat el dissabte dia 20, el darrer. La Junta Directiva en reunió urgent decideix provar de salvar aquesta barca. De fet és un dels objectius més importants d’acord amb els nostres estatuts. Desprès de parlar amb els armadors de la barca dilluns, al dia següent el President i la Vicepresidenta, en companyia d’un soci s’atansaren a la Conselleria d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de Barcelona que tot i el seu nom té les competències sobre els afers marítims i de pesca. En ella, cordialment rebuts i atesos, ens indicaren quins passos calia seguir per indultar la Elvira. Quedàrem gratament sorpresos per la sensibilitat de l’Administració en un tema de Patrimoni com aquest. Arribats de nou a Palamós i d’acord amb l’apoderat dels armadors, signarem els documents necessaris per salvar l’embarcació.

Així doncs:

- La Mar d’Amics ha salvat una barca que pot ser considerada patrimonial pels seus seixanta cinc anys.

- La nostra associació és propietària per donació de la Elvira. Una barca de pesca d’encerclament de quasi 14 m d’eslora.

- El proper dissabte 27 d’octubre portarem la Elvira al varador del Port Marina de Palamós, que gentilment (sense cap cost) ha accedit a treure-la de l’aigua i a cedir-nos un espai per uns quatre mesos per poder treballar en ella.

- Ports de la Generalitat de moment no té lloc per posar l’embarcació al Port de Palamós, però n’està al corrent de la nostra acció i ens informarà tant bon punt en puguem disposar.

- La setmana propera la Junta Directiva mantindrà més reunions per iniciar els tràmits de matriculació de la Elvira en la llista oficial (8ª).

- A partir del dissabte 27 d’octubre amb la col·laboració dels nostres socis i sòcies iniciarem els treballs de neteja i condicionament de la embarcació.

- Serà necessària la creació d’una comissió d’estudi per elaborar un projecte de restauració i ús de la Elvira.

Totes les accions realitzades fins al moment per la Junta Directiva de La Mar d’Amics han tingut un cost de 0€. En properes setmanes tindrem més informació sobre els costos de matriculació, ports, etc. Esperem doncs, que per l’Assemblea General Ordinària, podrem informar més a fons de tot plegat.

Com podeu veure ha estat una acció important per a una entitat com nosaltres. No hem tingut temps material d’informar abans de tot plegat donada la precipitació de totes les negociacions i gestions efectuades. Esperem que sapigueu comprendre l’abast d’aquesta recuperació.

Aquesta és una fotografia de la Elvira el dia que va arribar en el seu darrer viatge laboral al Port de Palamós.

La vida de la trenyina

L'ormeig del sardinal va ser durant generacions un dels més estesos que hi va haver a tot el litoral, i no va desaparèixer fins ja ben entrada la dècada dels anys cinquanta quan la trenyina ja tenia la majoria d'edat a la costa Catalana.

Pescaven al sardinal amb lleguts d'una eslora entre vuit i dotze metres, estrets de mànega i amb molta brusca per desaigüar. Sovint anaven a rem per falta de vent.
La inovació de la pesca de pas o sardinal va arribar quan els pescadors s'adonaren que un cop calada la Xavega, darrere el cop ja aixugat a la platja hi seguia una gran mola de peix blau que anava enlluernat darrere el bot de llum. Calaven els sardinals darrere l'art de Xavega i el peix en apagar el llum hi quedava esmallat. Així va ser com es va començar a implantar la pesca de la trenyina.

Aquesta nova manera d'enganyar el peix va coincidir amb l'arribada dels primers motors i va facilitar molt la calada, reconvertint les peces anxoveres que eren més cegues en una trenyina per encerclar el peix.

Aquesta nova manera de pescar el peix blau va obligar a fer grans canvis en les formes de sempre dels lleguts. Calia molta amplada per treballar a coberta, carregar l'embolum de la xarxa de trenyina i les caixes per posar el peix (amb els lleguts de sardinal el treball de d'esmallar es feia a la platja).

Les noves construccions s'escamparen pel litoral com una taca d'oli i els nous bastiments oferien un gran contrast amb aquelles altres barques estretes i fines construides per navegar a vela.
La renovació d'embarcacions deguda a l'evolució que portava la presència del motor a la pesca suposava un esforç econòmic considerable a les modestes families pescadores d'aquells anys. La instal·lació de motors esdevenia quasi obligada. Erem el 1928, els inicis de la decadència de la navegació a vela per la pesca en aquesta costa, i una posició d'estancament en les velles formes ja no podia tenir continuïtat: a més o menys llarg termini tenia els dies comptats. Entràvem a la dècada dels quaranta.

Aquests nous bastiments d'una eslora d'entre deu i dotze metres amb una mànega considerable van seguir pescant fins entrats els anys seixanta en que es feren un lloc en els ports i ja no els treien a la platja. Va ser la dècada dels setanta quan va arribar la segona gran renovació que els va permetre posar un motor més potent, treure les escoues, carrar les popes i aixecar orles que les feia més valentes de cara a les entrades de vent en tornar enterra. Aquesta va ser la generació que va conèixer 'l'ecosonda", un aparell que molts es van registir a montar, però en poc temps va esdevenir imprescindible. El montatge de la sonda els va obligar a construir-hi un pont amb timó. L'antigua generació serbaven amb guardins a popa. Aquest tipus de 'vaixell i pesca' ha arribat als nostres dies millorant els bastiments com també la tecnologia, van conèixer els primers sonars i radars. També han estat testimonis dels canvis en la millora del sistema del bot de llum, de les teies de llenya, acetilé, propà i la nova llum elèctrica.

El gran canvi que gaudim avui en dia a la trenyina va arribar l'any 1985, construccions de barques de poliéster, grans potències en els motors, aparells sofisticats, màquines de neu, bot de llum a bord, etc.

Glòria Mauri.