diumenge, 14 d’agost del 2011

Investigadors de Girona revisen la teoria del 'GPS dels víkings'

Una llegenda diu que els vaixells es guiaven en la boira amb pedres solars
Els científics confirmen que certs minerals poden polaritzar la llum
Fa més de 1.000 anys, quan a la península Ibèrica hi floria l'Al-Andalus, aguerrits pobles del nord d'Europa dominaven gran part dels mars i en algunes de les seves expedicions fins i tot van arribar a trepitjar territori nord-americà. En una època misteriosa i fosca, en què no hi havia cartes de navegació fiables ni brúixoles magnètiques, els temuts víkings solcaven els oceans sense tecnologia.
Per orientar-se es guiaven per la posició del Sol, la Lluna i les estrelles. Per això van inventar una espècie de brúixola solar que marcava mitjançant una ombra la posició de l'astre rei. Però a causa del gèlid clima dels mars per on navegaven, amb abundant broma i bancs de boira, van haver de desenvolupar altres mètodes per no perdre's durant les seves incursions. Diuen que els timoners se sabien de memòria el perfil de les costes i que els navegants eren capaços de guiar-se per la direcció de les onades, el flux dels corrents o fins i tot pel color i la temperatura de les aigües.
AUS, PEIXOS I ALGUES / També prestaven atenció al rumb de les aus, la direcció dels bancs de peixos o fins i tot la presència d'algues. Però, segons explica una antiga llegenda víking, disposaven a més d'una pedra misteriosa que els orientava en els dies més tenebrosos. L'anomenada pedra del Sol: un mineral translúcid (que podria ser una varietat de calcita anomenada espat d'Islàndia), que polaritzava la llum i mostrava on es trobava el Sol els dies de boira.
«L'ús d'aquesta pedra només és una teoria que sorgeix d'una llegenda trobada en un antic manuscrit islandès. Fins ara ningú ha localitzat pedres d'aquesta mena entre les restes dels vaixells víkings que s'han recuperat, però vam decidir comprovar, per simple curiositat, si des del punt de vista òptic aquest recurs era possible. La conclusió és que sí que ho és. Ara només falta que un arqueòleg trobi un vestigi que ho acabi de confirmar», explica Ramon Hegedüs, un jove investigador hongarès que col·labora en un projecte europeu en què participa la Universitat de Girona (UG). Hegedüs, que forma part del grup Visió per Computador i Robòtica (Vicorob) de la Universitat de Girona, ha publicat les seves conclusions a la revista científica Proceedings of the Royal Society London B.
L'antiga saga a la qual es refereix aquest investigador relata que un dia en què navegava sota una espessa boira, el rei Olaf va preguntar a l'heroi Sigurd si podia determinar la ubicació del Sol. Després d'obtenir una resposta, el monarca va agafar una pedra del Sol per comprovar si la predicció era encertada. Olaf es va posar el mineral davant dels ulls, va estudiar el cel i va comprovar a quin lloc hi havia la font de la llum, i per això va aconseguir determinar la posició de l'astre invisible.
El 1967, l'arqueòleg danès Thorkild Ramskou va suggerir que aquesta pedra podria haver estat un cristall polaritzat com l'espat d'Islàndia, una forma transparent de calcita molt comuna en els països escandinaus.
POLARITZADOR / «Amb una pedra que actua com un polaritzador, mirant al cel i fent girar el mineral en diferents punts es pot veure a quines zones hi ha més llum. I així es pot intuir a quina zona està el Sol. No podem saber quina precisió tenien els víkings. Però és indubtable que s'ha de tenir una certa habilitat per orientar-se, perquè quan hi ha boira la quantitat de llum és més petita. Segurament depenia molt de l'habilitat del navegant per esbrinar la direcció correcta», afegeix Rafael García, director del grup Vicorob.
Les antigues llegendes i les lleis de l'òptica coincideixen en l'eficàcia d'aquest mecanisme, ara només falta trobar una d'aquestes pedres en una antiga nau víking per confirmar la teoria d'aquesta brúixola arcaica. Una tasca per a la qual pot ser de gran ajuda el robot de recerca submarina que estan desenvolupat aquests investigadors de la UG juntament amb les universitats Jaume I (UJI) i Illes Balears (UIB).
FERRAN COSCULLUELA (GIRONA) El Periodico  agost 2011

dijous, 11 d’agost del 2011

Música tradicional marinera catalana.

Per la nova temporada del programa Terra de Mar de Ràdio Palamós amb el que col·labora La Mar d'Amics estem seleccionant els sis temes musicals tradicionals mariners més representatius de Catalunya. Per la qual cosa hem obert una enquesta on votar.

dissabte, 30 de juliol del 2011

El Cyrano: vaixell escola.

El nostre soci Miquel Melero explica el seu projecte de vaixell escola.


dilluns, 18 de juliol del 2011

Recuperació d'una tradició

Els Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell convidaven fa uns dies d'altres entitats a participar en la recuperació de la Processó marítima de la Verge del Carme d'aquella localitat. La Mar d'Amics ha recollit aquesta iniciativa de bon gust. Desprès de comunicar-ho als seus associats dues barques es desplaçaren per mar fins al Port Bo calellenc. A mig matí la imatge de la Verge del Carme fou traslladada fins la coberta del sardinal Santa Espina, que havia estat convenientment guarnit per l'ocasió amb motius vegetals. Sota el so dels corns marins s'inicià un curt recorregut fins davant de Cap Roig, on l'estol d'embarcacions posa de nou proa enterra a causa del fort vent que s'anava entaulant per moments. Fondejats davant la famosa platja calellenca i amb les embarcacions abarloades, els navegants dinaren plegats a bord compartint viandes i begudes amb gran germanor.
Esperem que aquesta recuperació esdevingui una cita anual més dins el calendari de manifestacions de marina tradicional.

dijous, 14 de juliol del 2011

Cyrano, un projecte que no es pot perdre.

Darrerament el projecte del vaixell Cyrano ha estat notícia en el mitjans de comunicació per les dificualtats que està passant, i per la seva més que possible desaparició. El seu projecte ha comptat amb una manca de comprensió per part de moltes persones que, molt vinculades a la navegació tradicional, li han girat l'esquena. En el seu afany de transparència i informació, la gent del bergantí Cyrano han elaborat aquest vídeo que, a més d'unes magnífiques imatges, pretán explicar sense embuts que és i que ha estat aquest vaixell.

dijous, 7 de juliol del 2011

dimarts, 5 de juliol del 2011

La fi del Cyrano a Els Matins de TV3



El nostre company Miquel Melero ha estat entrevistat al programa Els Matins de TV3 amb motiu de la greu situació del Bergantí Cyrano que pot tenir els seus dies comptats si no troba alguna mena de suport econòmic. El projecte de vaixell escola ha estat un calvari per la seva manca de reconeixement administratiu i per les exigències tècniques exigides. cosa que ha comportat una important inversió econòmica. El projecte del Cyrano es troba en aquests moments entre esculls i amb perill de naufragi. Es precisa d'un bon pràctic -llegiu: administració, espònsor, mecenes- capaç de fer-lo sortir d'aquesta perillosa singladura que afecta a més de l'armador i capità a cinc mariners professionals que han apostat per aprendre una forma de navegació que tots qualifiquem de tradicional, però que, com és veu, no ha estat ni està reconeguda pels diferents estaments del nostre país.

El Bergantí Cyrano és l'únic vaixell amb aquest tipus d'aparell quadrat que existeix al nostre litoral. És una mostra viva dels vaixells catalans que feien la ruta de la mar gran (l'Atlàntic) vers les "amèriques", els mateixos que permeteren enriquir els indians que en el seu retorn construïren cases i viles modernistes ara d'interès turístic de les que tots ens sentim orgullosos. Si ningú hi posa remei el vaixell serà venut a altres latituds o malauradament desguassat. Quan això passi... tothom el trobarà a faltar, parlarà de l'excel•lent treball que havia fet, del seu esperit participatiu amb la navegació tradicional, etc... Moguem-nos perquè no passi!