diumenge, 19 de setembre de 2010

Els BIP en festa.





Del 17 al 19 de setembre de 2010. Espace Mistral. Port de l’Estaque. Marseille.

Com hom pot pensar no es tracta de persones molt importants en festa, sinó que els BIP fan referència als Bateaux d’Interet Patrimonial (vaixells d’interès patrimonial) francesos.

L’associació marsellesa Avenir et Traditions Maritimes ha organitzat la seva 2a edició d’aquesta festa. En ella hi ha participat bona part dels seus 12 vaixells que ja han obtingut aquesta etiqueta que els fa partícips i col•laboradors en la conservació del patrimoni marítim del país veí. Durant el matí de dissabte mantinguérem una conversa amb Amiral Georges Prud’homme, que és l’actual Vicepresident de la Fondation du Patrimoine Maritime et Fluvial amb seu a París. En ella ens explicà que hores d’ara i en només quatre temporades un total de 368 vaixells ja han rebut aquesta etiqueta BIP.

Però, quins són els criteris que jutgen el seu atorgament?

A.G.P.-“ Bàsicament ens basem en tres criteris. El primer és l’humà. Fa referència a aquells vaixells que són producte d’arquitectes i enginyers navals, mestres d’aixa o persones que han tingut alguna mena de pes en l’història de la navegació del nostre país. El segon és potser el més clar, donat que fa referència al testimoniatge tècnic o conceptual. En ell hi entren tots aquells vaixells que són actualment peces úniques, tant en fusta com en acer. Independentment de les tècniques constructives utilitzades. Els vaixells que de moment resten exclosos són els de “plàstic”, donat que són fets en motlle i per tant senzillament reproduïbles encara actualment. I finalment els vaixells que són importants per algun fet concret o per la seva activitat anterior. Així, acabem de donar la etiqueta BIP a un trimarà que ha estat el primer vencedor d’una regata transatlàntica. També entren en aquest apartat vaixells que s’han dedicat a la pesca, al cabotatge o a la navegació comercial”.

D’altra banda, disposar de la BIP deu de tenir algun tipus d’avantatge, oi?

A.G.P.- “Evidentment que sí. Sobretot per aquells vaixells d’eslora superior als 7 metres, ja que la publicació en el diari oficial de la República significa deixar de pagar la taxa (Droit Annuel de Francisation et de Navigation) corresponent al vaixell. A més, des de la Fundació s’està treballant port a port per aconseguir una rebaixa del 50% del preu dels amarraments, a més del reagrupament d’aquests vaixells. Concretament en un poble molt veí a Marseille, el seu alcalde ens felicitava fa uns dies pel nou punt d’atracció turística que ha significat aquest reagrupament d’embarcacions fet fa ara un any”.

Això pels vaixells més grans, però, què passa amb les barques més petites?

A.G.P.- “També s’aprofiten d’aquesta rebaixa de taxes i agrupament portuàris. A més el nombre cada cop més creixent d’embarcacions etiquetades ha fet que hores d’ara s’hagi pogut aconseguir bones condicions de tarifes d’assegurances. Un dels cavalls de batalla per a molts vaixells tradicionals. Totes les embarcacions són agrupades en un fitxer que presenta les característiques principals de cadascuna, fotografies, etc., i aquest és consultable públicament”.

Constatàrem que aquest era un home molt ocupat en gestions de protocol.

El vent de mestral bufava amb certa intensitat, cosa que feu endarrerir la sortida dels vaixells fins a primera hora de la tarda. Hissades les veles totes les barques emprengueren el canviant rumb necessari per sortir del port de l’Estaque. Aquest port disposa de dues bocanes i la navegada consistí en sortir per la de ponent, girar una balisa i entrar per la bocana de llevant. El fort vent feu avançar ràpidament les barques fins el moment de fer la reentrada. El mestral, en aquell indret envoltat de muntanyes, rebufava de tots els cantons i calgué, a més d’un, de fermar l’estrop a l’escàlem i bogar amb força per superar una entrada en ziga zaga. Navegàrem en el llaüt Andre-Jean. Fou tot un goig, per un cop, navegar en un vaixell més antic que nosaltres mateixos (1957). Els seus armadors els germans Balthazar i Aaron, ens explicaren que era originari de Sète, motiu pel qual tenia un pal abatible. Una bona barca de 7 metres que desprès d’uns anys de treballs de recuperació va guanyant el que deuria ser el seu estat original: una barca de pesca durant més de trenta anys.

De tornada, un aperitiu ben francès: Pastís de Marseille; i música en directe interpretada tant per un grup tradicional com pels mateixos membres de l’associació organitzadora. El mestral posà en perill per algun moment el sopar. Més cançons, tertúlia i a dormir.

Una trobada senzilla i “Sympa!” -com diuen ells -, que serví per establir lligams amb una de les entitats que són al cor del Caramed. Foren capaços de treure’ns un compromís... la nostra presència a la trobada de vela llatina que fan la primera setmana de setembre al Vieux Port de Marseille. Mirarem de ser-hi!