diumenge, 17 d’octubre de 2010

“Un mar de madeira”


Les terceres jornades “Un mar de madeira”, desenvolupades el 9 i 10 d’octubre de 2010 a A Illa, no tant sols han servit per posar de manifest la situació del sector dels mestres d’aixa i el seu futur, sinó que també aportaren importants conclusions sobre les línies de treball a seguir. Uns dels passos decisius per garantir el rellançament d’aquesta mena d’activitat és la confirmació, per part de la directora general de Marina Mercant, Maria Isabel Durántez, que regularà la construcció naval en fusta. Durántez afirmà que ja s’està treballant en l’elaboració d’una normativa.

Precisament, l’entitat Agalcari té ja unes directrius sobre els procediments de treball dels mestres d’aixa. El seu president, Gerardo Triñanes, destacà la importància de tenir un reglament degut a les causes per les que aquest ha estat demanat: “Fins ara les úniques normes de construcció son de 1963 i les fixa el Bureau Veritas, que és una societat de classificació. Estan obsoletes perquè la fusta ha gaudit d’importants millores tecnològiques. A la universitat no es parla de fusta, però a Galícia seguim construint vaixells de fusta”.

Triñanes diu que el reglament ha de recollir les noves aplicacions i els nous adhesius que s’usen, que actuen com a conservants i possibiliten fer làmines de poc pes. Precisament, durant les jornades s’analitzaren a fons les innovacions tecnològiques de la fusta, que fan que aquesta sigui més resistent i requereixi posteriorment menys manteniment. D’això en feu menció l’enginyer naval Iñigo Echenique, qui afirmava que la fusta en la construcció naval té un futur fantàstic: “És un material sostenible. Produir una tona d’acer suposa una despesa de 4000 quilovats hora, que en el cas de l’alumini augmenta fins als 17000”. Echenique creu que és difícil competir amb el polièster en la fabricació en sèrie, però considera que existeixen molts nínxols en el mercat que estan encara sense explotar”.

Material renovable
Per la seva banda, la tècnica de la unitat de construcció del Centro de Innovación e Servizios da Madeira (CIS), Azahara Soilán, assegurà que aquest és un material renovable, reciclable i reutilitzable. També comentà que modificada químicament i tèrmicament, s’aconsegueix reduir la necessitat de tractament i una major estabilitat. De fet, una de les conclusions extretes de les jornades és que en construir vaixell de fusta s’utilitza un producte autòcton de gran eficiència energètica. A l’hora de parlar sobre el reglament que s’ha d’elaborar, Gerardo Triñanes puntualitzà que cal recollir les especificacions de tot España. Un dels organismes que està decididament implicat en el recolzament a l’entitat Agalcari és la Conselleria de Economia, que acaba d’anunciar una inversió de 62000 € en actuacions de recolzament als mestres d’aixa.

La directora general de comerc, Nava Castro, fou una de les assistents a les jornades Un mar de madeira, on s’esmentà l’esforç del govern gallec en favor de la recuperació i divulgació dels oficis artesanals a la comunitat autònoma. També destacà que una dels propòsits és l’impuls d’iniciatives que contribueixin a aproximar l’artesania a la societat. A més, la Conselleria de Economia i Indústria i l’entitat Agalcari han signat un conveni de col•laboració per crear un registre; una marca de garantia associada a la fabricació de vaixells. En aquest sentit, tant Nava com Triñanes creuen que és imprescindible acreditar l’excel•lència d’aquesta mena de bucs i incrementar la competitivitat en el sector.
(“La Voz de Galicia”. F. Javier Moreno Rico el 16/10/10. Des de http://naucher.blogspot.com i www.agoranauta.com .Traduït JSG))