Els vaixells històrics a Madrid

Els darrer dies s'han precipitat un seguit d'aconteixements que podeu seguir en el magnífic bloc EL MAR ÉS EL CAMÍ.

Sembla doncs que el patrimoni marítim del nostre país juga una eliminatòria important -en termes futbolístics - el proper dilluns dia 30 de novembre. Llàstima que pel Manzanares sigui difícil de fer una concentració de vaixells tradicionals. Potser seria la forma que entenguessin des de la capital de l'estat que vol dir això de patrimoni mobiliari marítim (entre d'altres coses: les barques que tant estimem). Restem doncs a l'espera d'aconteixements, però si més no, el tema és a l'aire. És el moment de donar un nou impuls a la nostra capacitat associativa, impulsant una reinaxença de la FCCPMF que sigui capaç de possar el patrimoni marítim a la llum, als mitjans informatius i als organismes de l'Administració. Som pocs, és cert, però per sort (o malauradament!) tenim en les nostres mans les restes de l'històric naufragi patrimonial que encara suren.

Manifest en defensa del projecte de creació de la Reserva Marina d'Interès Pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava

En el nostre objectiu d'informar de la millor manera possible sobre els temes que ens toquen o interessen directament, hem volgut publicar aquest manifest en favor de la reserva marina d'interès pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava. Sense que això signifiqui cap mena de posicionament de la nostra entitat, com a tal, davant aquest projecte.

Les Formigues són sis petits illots rocosos situats enfront de Palamós, Mont-ras i Palafrugell. Els seus fons alberguen una rica diversitat de flora i fauna marines. Des de temps immemorials l'home ha freqüentat les aigües de les Formigues per pescar i corallar, i han estat escenari de naufragis i de la batalla del mateix nom, el 1285, en la qual hi hagué una important victòria de la marina catalana. La seva bellesa, els seus valors naturals i la proximitat a la costa han comportat una gran freqüentació, tant pels usos tradicionals com pels de turisme i les activitats recreatives. Zones com la de les illes Formigues i el tram de costa que hi ha als seus voltants representen allò que cal preservar per a les generacions futures, el nostre patrimoni natural. Les conseqüències derivades de la pressió humana sobre aquest fràgil ecosistema i la complexa però imprescindible convivència entre tots els usuaris ha portat a plantejar la necessitat d’establir unes mesures de gestió per ordenar l’accés i l’ús de l’espai i dels recursos marins.

La voluntat de preservar el medi marí i d’ordenar les activitats que s’hi desenvolupen està en la base de la creació de la Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava. La proposta ha sorgit de la Confraria de Pescadors de Palamós, sensible a la degradació que pateixen els fons i preocupada pel perill que corre la flota de pesca artesanal que treballa en aquesta zona. La iniciativa és objecte de debat entre els diversos sectors interessats, que no perceben els beneficis que aquesta mesura els pot suposar. Certament l’ordenació d’un àmbit marí comporta la revisió dels usos que tenen lloc a la zona i té per objecte establir mesures per garantir una mostra dels ecosistemes que s'hi troben, la qual cosa pot suposar l’afectació d'interessos particulars que s’han de sotmetre a l’interès col·lectiu.

Davant la constatació que els recursos de la mar són limitats i cada cop som més els que l’usem i que a conseqüència d’això la mar s’està empobrint, i davant les veus que discuteixen el projecte, una colla de gent hem decidit constituir-nos en un grup actiu en la defensa del projecte de creació de la reserva, per donar-li suport i per, si s'escau, analitzar, avaluar i debatre serenament tots els arguments, fent la necessària crítica constructiva que el projecte necessita.

És per aquestes raons que ens manifestem a favor de la creació d’aquesta Reserva Marina d’Interès Pesquer i fem una crida a totes aquelles persones i entitats que s’hi vulguin afegir, per demostrar que una gran majoria estem esperançats amb el futur del nostre ecosistema marí i també de gairebé totes les activitats que en aquesta zona es realitzen fins ara. Per tot això:

1r.- Si reconeixem que l’arxipèlag de les Formigues i el seu entorn són una mostra excepcional dins del context català i, per aquest motiu, volem que es promoguin mesures per conservar els seus valors naturals que esdevenen una clara manifestació del nostre patrimoni natural,

2n.- Si volem que la conservació del medi i la biodiversitat no sigui un eslògan publicitari i electoral i volem aturar l’ús sense control creixent que es fa de l’espai marí entorn de les illes Formigues i que l’ha dut a una situació de deteriorament ja prou greu.

3r.- Si fem cas que el consens generalitzat de la comunitat científica afirmi que les reserves marines són una eina de gestió molt efectiva per a la conservació dels recursos marins,

4t.- Si volem donar un valor afegit al nostre territori, als nostres recursos i a la nostra oferta i pensem que, a manca d’altres possibilitats i voluntats, això es pot aconseguir amb la creació de la Reserva Marina d’Interès Pesquer Illes Formigues-Costa Brava,

5è.- Si pensem que el futur del nostre ecosistema marí i el de gairebé totes les activitats econòmiques, lúdiques i esportives que en aquesta zona es realitzen passa per la racionalització, l’ordenació i la sostenibilitat d’aquests usos.

6è.- Si considerem que de la Reserva se’n beneficiaran no només els pescadors professionals, el grup que amb més preocupació veu perillar el seu futur i que formen part del sector primari, pilar bàsic de l’economia de qualsevol país, sinó que els beneficiats ho serem tots perquè s’aconseguirà una recuperació del medi marí i dels seus valors amb la implantació de la reserva.
7è.- Si creiem que cal actuar sobre el medi de manera ràpida i amb les eines i les voluntats de què ara disposem, especialment allà on està més degradat.

8è.- Si acceptem que la regulació de l’activitat sobre una zona sobreutilitzada suposa sotmetre a l’interès col·lectiu els interessos particulars, malgrat la legitimitat de totes les reclamacions.

9è.- Si estem convençuts que la conservació de les espècies i dels hàbitats més necessitats i que ens queden més a prop, depèn de tots i de la responsabilitat de cadascú...

Dóna suport a la creació de la Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava i adhereix-te a aquest manifest (http://reservamarinaformigues.org/) sense deixar de banda el sentit crític necessari per garantir l’èxit del projecte.

És una oportunitat! Defensem-la, pel bé de la mar i pel nostre futur.

Palamós, 20 de novembre de 2009

Reserva marina de les Illes Formigues:Tertúlia Marinera

Tot i que no es coneix el document definitiu sobre la Reserva marina d’interès pesquer de les Illes Formigues, no volem perdre l’ocasió de trobar-nos i parlar del que ja sabem. Dimecres 18 de novembre la Ministra de Medi Ambient en seu parlamentària a Madrid, durant la discussió dels pressupostos generals de l’Estat pel 2010, respongué a una pregunta de CiU sobre quina partida pressupostària estava prevista per la Reserva. La seva resposta fou que s’hi destinaven 500.000,00€. Tenim doncs, un punt de partida per valorar quina serà la inversió del govern central en aquest espai, quina mena de vigilància hi haurà, quines restriccions ens hi trobarem i finalment, com afectarà això als sectors professionals vinculats amb el territori i l’espai marítim afectat.

Aquests dos reportatges extrets de Televisió de Catalunya ens poden possar en antecedents sobre una realitat per molts desconeguda.





Per completar l'informació de cara a la Tertúlia Marinera de dissabte 21 de novembre de 2009 al bergantí Cyrano amarrat al Port de Sant Feliu de Guíxols, a les 17 hores; destaquem les declaracions del Conseller Llenas del dia 12 de novembre.

Llena defensa una reserva marina d'interès pesquer i natural a la Costa Brava

BARCELONA, 12 Nov. (EUROPA PRESS) - El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, ha defensat avui la creació d'una reserva marina d'interès pesquer a les Illes Formigues-Costa Brava que conjugui l'activitat pesquera tradicional i el patrimoni natural.
La iniciativa va sorgir el 1990 primer a petició de l'Ajuntament de Palamós (Girona) i després amb el suport de la Confraria de Pescadors. El 2006, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí va decidir tirar el projecte endavant i, des d'octubre del 2008, hi ha hagut diverses reunions d'administracions i entitats.

Llena ha comparegut avui en la Conselleria d'Agricultura del Parlament i, a preguntes de CiU sobre la creació d'aquesta reserva, ha indicat que cal la protecció dels recursos marins i el desenvolupament d'altres activitats arrelades al territori per la seva transcendència econòmica i social.

El conseller ha destacat que de moment no existeix un document concloent sobre l'espai que ocuparà la reserva marina, i ha remarcat l'aposta del Govern de crear un consorci en el qual participin les administracions i sectors afectats. Des de CiU, han considerat que existeix cert "obscurantisme" en el procés i han demanat més informació.

La flota de Palamós té 35 armadors, 27 embarcacions d'arts menors, 12 palangres, 10 auxiliars i quatre cèrcols. Pel que fa a l'activitat subaquàtica, té 13 centres d'immersió i nou escoles nauticoesportives.

Llena ha fet un balanç genèric del sector pesquer i ha considerat que, tot i que no és aliè a la crisi econòmica mundial, té un nivell de captures "acceptable". El punt feble són els preus baixos que rep el pescador, però això es compensaria amb el preu "acceptable" del carburant, una situació contrària a la de fa any i mig. D'altra banda, el conseller ha explicat que s'està negociant una parada tècnica de gairebé tota la flota pesquera per al 2010, però encara no està tancada.

Llibre del Consolat de Mar a la biblioteca virtual.

Amb un treball callat i silenciós, com pertoca a l’espai d’una biblioteca, La Mar d’Amics torna a ocupar una mica més la seva lleixa amb un altra important document relacionat amb la Cultura marítima catalana.

Podem llegir en la coberta del Llibre del Consolat de Mar, en la reedició de l’any 1914 feta per Ernest Moliné i Brasés, doctor en dret , numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de la Societat Arqueològica Tarragona. L’edició recupera la seva forma original, il·lustrada amb notícies bibliogràfiques, històriques i lingüístiques, amb un apèndix de notes i documents inèdits relatius a la història del Consolat i de la llotja de Barcelona.

El text, escrit en català pre-Pompeu, costa de llegir, però en el seu conjunt, com a lectura, o com a llibre de consulta resulta del tot interessant. Recordeu que el podeu trobar a http://www.lamardamics.org/ , clicant Butlletí i Biblioteca.

Aviat ens caldrà adquirir més lleixes virtuals per aquesta col·lecció!

Naufragi a tocar.

Veure actuar els serveis d’emergència marítims –Salvamento marítimo i la Guàrida Civil – i terrestres -Mossos d’Esquadra, Policia Local, Bombers, Policia Nacional,...- tant a prop, a tocar, del port de Palamós a la recerca d’un pescador jubilat de 79 anys fa feredat. Hom té l’habitud de referenciar els naufragis a alta mar o en costes escarpades. Però perdre la vida a tocar – 50 metres – d’un restaurant i d’un club Nàutic, just a l’altra costat de l’espigó és lamentablement trist. Evidentment desconeixem les circumstàncies de l’accident, però un cop més sembla que un mínim d’elements de seguretat podrien haver-lo evitat.

Els pescadors jubilats es mouen en una d’aquelles estranyes legalitats que els permet usar arts professionals tot i pescar des de barques matriculades amb la llista setena, la d’esbarjo. Degut a aquest fet el material de seguretat exigit deu ser el mateix que el d’aquelles persones que tenen la barca per passejar esporàdicament en jornades solejades i sense mar. Evidentment, cal comptar amb l’experiència dels vells marins. Però el mar no discrimina i quan vol fer mal ho fa amb qui té a l’abast.

Dins de la societat en la que vivim, les informacions sobre nombre de morts a la carretera que puntualment ens faciliten els diferents mitjans d’informació no ens fan ni calor ni fred. Com a molt girem un cop lleugerament el cap mentre fem petar la llengua expressant-ne una reprovació que sol durar com el propi gest. Dins la vida d’un poble un accident com el d’ahir va acompanyat d’un nom: Francesc Sànchez ; un malnom : “Catevaies” i un rostre prou conegut entre els pescadors i gent que es mou pel port. Hores d’ara no sabem el per què, però en tenim la trista conseqüència. Els comentaris seran, com sempre, de tota mena: “Havia de passar”, “era un inconscient” o “el mar ja les té aquestes coses”, “el mar és traïdor”, “se’l trobarà a faltar”. Comentaris recollits a peu de carrer, sota els porxos de les barraques del port de pescadors, o a tocar del far entre aquells companys que tafanejaven la tasca dels especialistes de la Guàrdia Civil mentre en recuperava el cos.

Una trista mort. Que no ha estat la primera ni serà, tristament, la darrera de gent de mar. Cal que tothom prengui consciència, sobretot en mar, del que significa el mot seguretat i el concepte indestriable que l’acompanya: prevenció. Esperem que els minuts que heu dedicat a seguir aquesta notícia serveixin per encendre o revifar aquest concepte i que pugueu evitar-ne les conseqüències dolentes.

Fotografia JS

Feliç aniversari!

20 ANYS DE THALASSA

Fem vint anys! Vint anys solcant els mars, obrint nous horitzons explicant històries humanes plenes de passió. Vint anys d’una aventura televisiva que ens ha dut a trobar i a compartir el mar amb molta gent.

Per commemorar el 20è aniversari en antena Thalassa farà una programació especial els dies 14, 15 i 20 de novembre.

El dissabte 14 de novembre a les 12:00 hores a TV3 s’emetrà el documental de 50 minuts “Palamós: retrats d’un port”.

El diumenge 15 de novembre a les 12:00 hores a TV3 s’emetrà el documental de 50 minuts “Els pioners de les profunditats”.

El divendres 20 de novembre, en la seva franja habitual al 33 a les 22:00h i fins les 23:30h, s’emetrà un programa especial, un recull dels temes més importants d’aquests 20 anys. I després una selecció de tres reportatges Thalassa: “El mar dins d’una ampolla”, “La sal de la vida” i “Llagosta misteriosa”.

El programa, dirigit per Pere Secorún, va iniciar la seva singladura quan es va inaugurar el segon canal de Televisió de Catalunya al setembre de 1989. Al llarg d’aquest anys, Thalassa, que ha estat capdavanter en el tractament dels temes mediambientals, ha mantingut sempre una coherència temàtica i també d’estil i enfocament dels temes que el públic ha premiat amb el seu recolzament continuat i que l’han fet un clàssic de la televisió al nostre país.

Thalassa ha basat part del seu èxit en un tractament narratiu que s’ha fonamentat sempre sobre històries humanes. Els grans temes han estat tractats a partir de la gent i del seu exemple i el mar ha estat el motiu aglutinador i l’àmbit d’acció. Thalassa, diu Pere Secorún, el seu director, “és un exponent claríssim del que pot ser un programa de televisió públic, reuneix qualitat, informa, divulga, entreté, i el resultat és un producte digne i d’interès per a un públic ampli.”

Nota de premsa i fotografia de Rumbo Sur S.L.

Reflexió sobre el futur de la navegació tradicional.

Durant dues dècades el moviment nascut a partir de les trobades de vela llatina ha permès que gràcies a l’esperit de molts particulars s’hagin anat recuperant les barques i vaixells que romanien vius a la nostra costa. Han estat les iniciatives privades, que no les associacions, qui han fet aquest treball. Amb alguna excepció - és el cas de Bricbarca i A Tot Drap - els bastiments romanen propietat d’armadors particulars que les usen bàsicament durant els mesos estivals. Ara sembla que aquesta etapa ha acabat. En els dos darrers anys s’ha produït una davallada de participants en les trobades que es programen periòdicament cada estiu. S’han provat nous formats, com la navegada amb motiu del centenari de la Costa Brava, però la tendència no canvia. Mantenir una barca antiga de fusta costa molts diners. Mantenir un amarrador durant tot l’any costa una fortuna només accessible a molts pocs. El rendiment, nombre de cops que realment s’aprofita l’embarcació cada any, és molt baix, i les persones -més en èpoques de crisi - finalment decideixen mirar cap un altra costat. D’altra banda els projectes professionals lligats a aquest món passen moments molt difícils, tant per motius econòmics com per motius administratius, emmallats entre diferents lleis, reglaments i administracions.

Tenint com a premissa, per una banda, el fet de ser un nouvingut en l’àmbit de la navegació tradicional, si més no, davant de les diferents patums que en ella s’hi mouen; i per altra banda, militar actualment en els diferents estaments associatius que la pretenen encaminar cap a un futur incert. La visió de la situació actual de tot el moviment associatiu que gira entorn la navegació tradicional i la conservació i recuperació del patrimoni marítim és globalment pessimista.

Quan fa més d’un any que l’Estrop, entitat que d’alguna forma coordinava les diferents associacions del litoral gironí, es troba en una situació d’hibernació sense una data clara de reanimació. Reduïda a una trobada trimestral amb excusa gastronòmica que ha estat capaç de convocar a més persones en un any que les reunions de la seva junta directiva en el darrer lustre. En les quals es parla molt i es defineix poc, essent per tant del tot poc operatives. No passant de ser l’excusa per no donar sepultura a una entitat històrica pels seus objectius que es malmeté, com moltes d’altres, quan el seu principal impulsor deixà pas a una renovació ben guanyada. Per un altra costat trobem la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF). Nascuda fa cinc anys amb l’afany de sumar els esforços de les disset associacions repartides pel territori català. Aquesta no ha estat capaç de federar més enllà de set entitats, quedant doncs en absoluta minoria i totalment desautoritzada de portes enfora com a representant d’aquest grup tant disgregat d’individus preocupats per un fet cultural com és el patrimoni marítim. Cal analitzar en profunditat quines han estat les causes d’aquesta disgregació i diversitat d’interessos que no han permès aquesta unitat i recerca d’objectius comuns. De fet sembla que en ambdós casos el problema principal ha estat el lideratge. En el primer cas, la personalitat d’en Joaquim Pla i la seva capacitat engrescadora per tirar endavant projectes, conjuntament amb un treball personal rigorós i, sobretot, constant, el feu motor d’una sèrie d’activitats que encara molts recorden amb certa nostàlgia. La seva successió no ha estat senzilla. En un primer moment, desprès de la dimissió fou el vicepresident qui se’n feu càrrec. Però és de tothom ben sabut que les responsabilitats mal o gens acceptades no comporten sinó ineficàcia i refredament. La presidència de l’Estrop és finalment assumida per en Miquel Martí, director del Museu de la Pesca de Palamós entre altres càrrecs. L’accepta com a mal menor davant la dissolució de l’entitat. Per tant com a pedaç a una situació que sembla irreversible. Els darrers anys, abans de la hibernació actual, l’entitat passa per uns moments d’inactivitat total tret de les reglamentàries assemblees. Es manté doncs aquesta associació d’associacions de forma nominal per un esdevenir més pròsper i potser, perquè ningú està decidit a administrar-li el verí final per la seva eutanàsia.

El cas de la Federació és diferent. Neix amb un esperit fort. Dins la emblemàtica bodega de la barca de mitjana Sant Ramon. Des de la seva fundació es pretenen esmenar errors com el de la personalització, de manera que els representants a la junta directiva són dues persones de cada entitat, que poden ser canviades des de la pròpia associació sense que això afecti al funcionament de la federació. La bona idea no passa d’aquí com es demostrà en pocs mesos. Idees grandiloqüents fora de la capacitat econòmica de l’entitat la deixaren en una situació crítica, desprès de la qual hagueren de passar dos anys fins al seu restabliment, però no sense seqüeles. Amb tot la realitat fou que tant en una entitat com a l’altra es repetien els rostres. La federació està fent coses, és cert. La presència de la Mostra de Marina Tradicional dels darrers tres anys dins el Saló Nàutic Internacional de Barcelona és un exemple. Ara bé, en aquest cas no es pot obviar el treball personal -tornem als personalismes- del Josep Anton Trepat, qui amb molt de treball ha negociat anys rere any aquesta participació. Que una federació catalana tingui problemes per aconseguir cobrir els torns de presència en un estand durant nou dies entre els centenars de socis i sòcies és una símptoma de malaltia. En una reunió recent es ressaltà la realitat de què bona part del moviment associatiu patrimonial marítim del nostre país funciona només com les aus migratòries: a l’estiu. A tot estirar entre la setmana santa i mitjans de setembre. Aquesta realitat és només truncada per tres associacions que mantenen una programació d’activitats durant els dotze mesos de l’any. Davant aquesta realitat una de les tasques de la federació hauria de ser el recolzament ple a aquestes activitats a través d’una informació directa a la resta d’individus que es mouen per les mateixes aficions i interessos. Quan no, aprofitar les inèrcies i programar-ne d’altres, sense grans dispendis com xerrades, conferències, tertúlies, projeccions, etc., en aquelles poblacions que no gaudeixen d’entitats “vives” durant la tardor i l’hivern. Però lluny d’aquestes activitats senzilles, a l’abast i divulgadores tendents, entre altres coses, a augmentar la base social de les diferents entitats, dins de la Federació encara es parla de construir rèpliques de vaixells i de grans obres. Somniar és gratis. Però la realitat de la societat on ens trobem passa indestriablement pels diners. Per aconseguir-los cal treballar i guanyar-ne, perquè te’ls donin cal negociar, i per negociar cal disposar de quelcom per bescanviar. En el nostre cas, de primer cal sumar els esforços de tot un col·lectiu, ara disgregat, per arribar a ser realment representatius. Desprès caldrà fer-nos visibles, arribar a ser un agent social amb capacitat de mobilització -pacífica, no pot ser d’altra forma - per fer arribar la nostra veu a les administracions corresponents. Abans de negociar i de reclamar cal ser capaç de subvertir els papers dels interlocutors per entendre i arribar a conèixer l’antagonista. Heu parat a meditar sobre que pensa un càrrec polític amb capacitat per distribuir subvencions i ajuts quan arriba un representant d’un col·lectiu tant petit com el nostre per important que sigui el nostre treball cultural. Els col·leccionistes de xapes de taps de cava poden representar per l’administració un grup - de votants, estem en democràcia - molt més important que els nostàlgics armadors i tripulants de tota la flota de vela llatina de Catalunya per posar un exemple. Per tant, quina capacitat d’acció té actualment la federació si a nivell econòmic no disposa de recursos propis i a nivell polític no té cap pes? L’amic Quico Despuig feu un comentari que potser passà desapercebut en la darrera reunió de la federació: “Cal recomençar el treball des de baix, ho férem des de dalt i vàrem equivocar-nos”. Una reflexió tardana però encertada a la que caldria acollir-se si volem que plegats la navegació tradicional a Catalunya tingui alguna mena de futur.JSG

Fotografia de la Festa de la Sal de l'Escala - 2009. Glòria Mauri.