Navegar envoltat d’història.Aquesta és la conclusió de visitar Cotlliure (Collioure pels d’allà). Participar en la Trobada de Vela Llatina ha estat redescobrir aquesta petita vila.
És generalment conegut que en el seu cèntric cementiri hi reposen les despulles del poeta Antonio Machado des de 1939. Però també hi reposen les d’un escriptor que no s’estudia a les aules ni es prepara pels exàmens de selectivitat, però que ha esdevingut de capçalera per la gent que estimem el mar: Patrick O’brien (1914-2000). Aquest arribà a la Catalunya nord l’any 1949 i en aquesta vila monumental escriví la novel·la històrica “Els Catalans” (1953). Arran de l’èxit d’aquesta la editorial li encarregà la primera de la que acabà sent una sèrie de vint-i-una novel·les amb el capità Jack Aubrey i el metge i espia Stephen Maturin:
Master and Commander (1970)
Post Captain (1972)
HMS Surprise (1973)
The Mauritius Command (1977)
Desolation Island (1978)
The Fortune of War (1979)
The Surgeon's Mate (1980)
The Ionian Mission (1981)
Treason's Harbour (1983)
The Far Side of the World (1984)
The Reverse of the Medal (1986)
The Letter of Marque (1988)
The Thirteen Gun Salute (1989)
The Nutmeg of Consolation (1991)
Clarissa Oakes (1992) - (The Truelove in the USA)
The Wine-Dark Sea (1993)
The Commodore (1995)
The Yellow Admiral (1996)
The Hundred Days (1998)
Blue at the Mizzen (1999)
The Final Unfinished Voyage of Jack Aubrey (2004) (Publicació dels tres capítols abans de la mort de l’autor el gener de 2000)
Algunes d’aquestes narracions serviren de base del guió film de culte pels amants de la navegació: “Master and Comander”.
Quina sorpresa!
Però a Cotlliure i anàrem a navegar. Malauradament haurem de creure les veus que profetitzen una davallada d’aquella motivació que aconseguia reunir desenes d’embarcacions tradicionals a les Trobades. Hi havia molt poques barques com es pot veure a les imatges. Alguns responsabilitzaren a la semifinal de Rugbi entre l’USAPde Perpinyà i l’Stade Français de Paris -una mena de Barça-Madrid a la francesa -, que realment omplia places i bars el dissabte a la tarda. Calgué sumar a aquesta absència de barques la del vent. A l’hora de la marinada poc menys d’un nus permeté que alguns s’atrevissin a obrir veles sota una brisa que amb treballs era capaç de mantenir-les inflades.
El millor fou la conversa. “Nous sommes catalans” diuen en francès, però alhora s’esforcen en quan tenen ocasió per posar en pràctica un rovellat català heretat majoritàriament de refugiats republicans o emigrants posteriors. Llevat de la nostra curta representació, una barca i quatre persones, cap més representant de la Catalunya del sud, la nostra. La manca d’informació trans-fronterera és evident. La letargia de l’Estrop l’ha empitjorat. Hom comentava que els del sud desconeixem que passa més enllà del Pirineu, i els veïns de dalt - com deia el poeta - s’acosten com a molt a Llançà, Port de la Selva o a tot estirar a Cadaquès. Amb tot, pel que és veu i s’escolta, ells compten amb un suport de l’Administració, que tot i què a ells els hi sembla insuficient, per moltes entitats del nostre país seria el Paradís. La conversa també versà sobre el temporal del 26 de desembre de 2008. De la “Llevantina”, barca de l’Associació Vela i Vent de Banyuls, només en resta un tall de la roda de proa. Ara cerquen urgentment una nova barca per restaurar i poder sortir a navegar. “Quina sort” - pensàrem - “encara en trobaran alguna. Aquí n’hi ha!”.
Acabarem la jornada amb un senzill àpat a peu de moll. Anxoves, embotit, pa i vi de la regió. Fraternalment! Llàstima que la unitat i la igualtat encara no estan a l’alçada. JSG
És generalment conegut que en el seu cèntric cementiri hi reposen les despulles del poeta Antonio Machado des de 1939. Però també hi reposen les d’un escriptor que no s’estudia a les aules ni es prepara pels exàmens de selectivitat, però que ha esdevingut de capçalera per la gent que estimem el mar: Patrick O’brien (1914-2000). Aquest arribà a la Catalunya nord l’any 1949 i en aquesta vila monumental escriví la novel·la històrica “Els Catalans” (1953). Arran de l’èxit d’aquesta la editorial li encarregà la primera de la que acabà sent una sèrie de vint-i-una novel·les amb el capità Jack Aubrey i el metge i espia Stephen Maturin:
Master and Commander (1970)
Post Captain (1972)
HMS Surprise (1973)
The Mauritius Command (1977)
Desolation Island (1978)
The Fortune of War (1979)
The Surgeon's Mate (1980)
The Ionian Mission (1981)
Treason's Harbour (1983)
The Far Side of the World (1984)
The Reverse of the Medal (1986)
The Letter of Marque (1988)
The Thirteen Gun Salute (1989)
The Nutmeg of Consolation (1991)
Clarissa Oakes (1992) - (The Truelove in the USA)
The Wine-Dark Sea (1993)
The Commodore (1995)
The Yellow Admiral (1996)
The Hundred Days (1998)
Blue at the Mizzen (1999)
The Final Unfinished Voyage of Jack Aubrey (2004) (Publicació dels tres capítols abans de la mort de l’autor el gener de 2000)
Algunes d’aquestes narracions serviren de base del guió film de culte pels amants de la navegació: “Master and Comander”.
Quina sorpresa!
Però a Cotlliure i anàrem a navegar. Malauradament haurem de creure les veus que profetitzen una davallada d’aquella motivació que aconseguia reunir desenes d’embarcacions tradicionals a les Trobades. Hi havia molt poques barques com es pot veure a les imatges. Alguns responsabilitzaren a la semifinal de Rugbi entre l’USAPde Perpinyà i l’Stade Français de Paris -una mena de Barça-Madrid a la francesa -, que realment omplia places i bars el dissabte a la tarda. Calgué sumar a aquesta absència de barques la del vent. A l’hora de la marinada poc menys d’un nus permeté que alguns s’atrevissin a obrir veles sota una brisa que amb treballs era capaç de mantenir-les inflades.
El millor fou la conversa. “Nous sommes catalans” diuen en francès, però alhora s’esforcen en quan tenen ocasió per posar en pràctica un rovellat català heretat majoritàriament de refugiats republicans o emigrants posteriors. Llevat de la nostra curta representació, una barca i quatre persones, cap més representant de la Catalunya del sud, la nostra. La manca d’informació trans-fronterera és evident. La letargia de l’Estrop l’ha empitjorat. Hom comentava que els del sud desconeixem que passa més enllà del Pirineu, i els veïns de dalt - com deia el poeta - s’acosten com a molt a Llançà, Port de la Selva o a tot estirar a Cadaquès. Amb tot, pel que és veu i s’escolta, ells compten amb un suport de l’Administració, que tot i què a ells els hi sembla insuficient, per moltes entitats del nostre país seria el Paradís. La conversa també versà sobre el temporal del 26 de desembre de 2008. De la “Llevantina”, barca de l’Associació Vela i Vent de Banyuls, només en resta un tall de la roda de proa. Ara cerquen urgentment una nova barca per restaurar i poder sortir a navegar. “Quina sort” - pensàrem - “encara en trobaran alguna. Aquí n’hi ha!”.
Acabarem la jornada amb un senzill àpat a peu de moll. Anxoves, embotit, pa i vi de la regió. Fraternalment! Llàstima que la unitat i la igualtat encara no estan a l’alçada. JSG
Fotografia encapçalament de Jordi Salvador. Més fotografies de la Trobada de Cotlliure (30/05/2009) clicant l'enllaç següent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada