dilluns, 15 de juny de 2009

Semaine du Golfe per Mònica.


Cada dos anys en aquest paratge de la Bretanya francesa podem gaudir d’un tipus de navegada diferent, envoltats per moltes altres petites embarcacions.

Què té d’interessant el golf? Moltes coses, per començar les corrents d’aigua, els coeficients, les marees... això als que estem acostumats a la Mediterrània ens fa anar una mica despistats, un cop t’hi acostumes sembla ser que ja està (nosaltres ens hem deixat portar pel que feia tothom).

Seguidament, una altra cosa molt interessant és que cada flota surt cada dia d’un port diferent i fa una ruta en grup. Això és molt engrescador i segur, perquè se’ns veu molt bé i els grans s’aparten. (Bé de fet passen més lluny i ja està! ).

La seguretat, una altra cosa important, no us podeu fer una idea de la quantitat de neumàtiques auxiliars que ens envoltaven. (A més eren la policia nacional!!!)

Una altre és l’entorn, les illes, el lloc, el paisatge... tot està cuidat, protegit, no deixen edificar a primera línia de mar, pots trobar llocs verges, autèntics.... ho recomanem.

L’organització, difícilment es pot millorar, a nosaltres ens ha semblat molt bona, no hem tingut cap entrebanc al contrari, i a més agraïts per haver anat a gaudir de la seva festa.

Nosaltres formàvem part de la flota 2. Gairebé tots estàvem al mateix càmping, i cada dia uns autocars ens venien a buscar i ens portaven al port d’on es sortia, el mateix passava al vespre, després de sopar i de la festa del poble-port on deixàvem les barques ens portaven de nou amb autocar al càmping.

Perquè us feu una idea, això és “casa nostra”.



El nostre programa ha estat el següent:

PROGRAMA :
Durant el dia
Vespre
Dx 20 Maig
Obertura de la festa a l’illa d’Arz, dinar popular, a les 17h navegada cap a Vannes. Sopar i festa grossa d’inici.

Vannes
Dj 21 Maig
Escala Larmor Baden, tornada per l’Est de l’Ile aux Moines
Arradon
Dv 22 Mai
Escala Locmariaquer
Le Bono
Ds 23 Mai
Escala Port Navalo, Parade
Séné

Ara us ho explicaré tal i com de veritat ha sigut.

Al Xavi i a mi ens va ser impossible anar de Vannes fins a Arradon el dimarts degut al vent (força 5-6 amb bufades de 7-8), o sigui que per anar a l’illa d’Arz vam agafar el ferri.

Allà l’acollida va ser esplèndida i de dinar ens van donar paella (que...... fer tants quilòmetres per menjar paella.... què hem de dir!!! Jajaja)

Podeu fer-vos una idea amb les fotos del moment:

Amenització folklòrica, molt xulo.

Dinar tots plegats, he de dir que quan nosaltres ja havíem dinat va ploure com ja és costum en aquell país. L’anècdota d’aquest dia és que al Xavi li van fer moltes fotos, però diu que ja està acostumat, tanta bellesa és digna de retratar!!!

Per la tarda vam agafar el ferri i vam decidir anar a Vannes i sortir amb la Nena a la “porta” del port per donar la benvinguda a tota la nostra flota, però ens en va passar una de molt bona. Un senyor ens va aturar i li va dir al Xavi que el reconeixia, que l’havia vist al diari de la tarda, al Ouest France. Us ho imagineu???? Jajajajajaja..... no vam sortir a rebre la flota, vam anar a comprar el diari i seguidament a l’estant dels bascos a fer-la petar i a explicar-los-hi l’anècdota.

Al vespre a Vannes la festa va ser una passada, totes les barques al port, algunes amb les veles obertes, un sopar de nassos, música en directe, riures, ànims.... Molt bon rotllo!.

DIJOUS 21

Ara comença la festa de veritat. Reunió de patrons a Capitania a les 6h de matí. Sí, ho heu llegit bé. Recordeu que estem dins un port?, Doncs han d’obrir-nos la comporta, i han de donar-nos pas pel pont i a més hi ha la mareaaaaa!!!! I en aquesta hora comença a baixar i ens anirà molt bé per la navegada que tenim programada.

La sortida del port.

Va ser un dia ple d’emoció, la corrent ens portava on ella volia, sempre avall però potser nosaltres estàvem girats de popa i avançàvem de popa amb les veles inflades per anar de proa. Després la mateixa corrent ens girava i baixàvem a tota castanya ara d’estribord...De bojos!!! A més amb 200 barques a tocar!!!.

Arribem a Larmon Baden i ens reben amb música en directe, carpes per poder asseure’t a menjar, parades amb menjar, beguda... Tot molt ben posat. Ah!!! I ben repartits tot de wc, amb paper!!!!!!!

La navegada de la tarda fins a Arradon va ser avorrida. No feia vent i feia molt sol.
L’arribada a Arradon una altra festa, música en directe, beguda i pica-pica i sopar per a tothom.
L’organització a cada lloc on paràvem ens oferia ostres (no m’he recordat d’explicar-ho, allà on anàvem als “Equipages” ens oferien ostres). Sopar, parlar, explicar la navegada, riure i fer temps fins al primer autocar per tornar al càmping.

DIVENDRES 22

A les 8h autocar, a les 8h30 reunió de patrons a Arradon. He de dir-vos que les reunions de patrons eren una altra festa perquè el senyor que ens explicava la ruta a fer, era conegut de tothom i un bromista. De qualsevol cosa en treia punta i haig de dir que, aconseguir que en aquestes hores ens fes riure, té molt de mèrit!!!! Bromes a part ens avisava de per on passar, on la corrent era més forta, què fer si tal cosa...

No relataré el dia perquè és una reiteració, vam anar fins a l’entrada del golf, a Lacmariaquer, allà, a terra també estava tot previst. Carpes, música, ostres, bar, menjar... Molts de nosaltres portàvem una bossa nevera amb el menjar i ens assèiem plegats a compartir-lo i a parlar de la navegada.

Als vols de les 13h de nou a les barques i a seguir. Per la tarda vam anar a Le Bono i els que vam voler vam pujar un tros més amunt. El paisatge era del tot verge. Màgic. De nou a Le Bono com arreu, carpes, música en directe, balls populars... Nosaltres amb una amiga anglesa vam optar per anar a menjar a un bar i allà esperar l’autobús.

No tinc cap foto però la cosa d’haver d’anar amb 3 o 4 autocars no us podeu imaginar com n’era de divertit. Com quan anàvem d’excursió amb el cole, crits, rialles, cantar cançons, fer broma...

DISSABTE 23

A les 7h autocar, a les 8h reunió de patrons a Le Bono. Matí del tot bretó. Pluja, fred... i tots com si res... anar baixant amb la marea cap a Port Navalo. A estones plovia de valent, però va ser una gran navegada, com tots els altres dies, amb moments de caos, de girar, de no entendre què passava...

El dinar a Port Navalo molt divertit. Dins d’una de les carpes no hi cabia una agulla, tot eren riures, xerrar, saludar-se, cantar uns contra altres.... UNA FESTA!!! I a fora vinga ploure!!
Aquesta senyora parlava valencià!!!!! El senyor és el Frank patró del Capità Haddock, nom del seu bot. La sortida de Port Navalo va ser molt complicada pel vent, la corrent, la quantitat de barques, ens ajuntàvem algunes flotes i... veieu la imatge.

Vam fer una navegada preciosa, a terra hi havia una gentada arreu on passàvem, esplendorós, un final de setmana de llibre.
Algunes barques dormien a Séné, (allà com sempre, ostres, carpes, música en directe....) Nosaltres ja vam treure-la de l’aigua perquè tot s’acaba i al dia següent teníem 1000 Km a fer. A l vespre vam anar amb ferri a Séné a sopar i mirar el castell de focs.

CONCLUSIÓ DE LA “SEMAINE DU GOLFE” :
S’HA DE REPETIR, ha sigut una gran experiència.

Anècdota final: el dia que vam arribar, ja era migdia i volíem dinar, vam anar a un restaurant petit molt maco i acollidor a tocar del canal d’entrada al port de Vannes. La mestressa ens va donar conversa i es va interessar a saber d’on veníem i tot això. El darrer dia, acabàvem de carregar la barca al remolc i ens dirigíem al càmping, vam maniobrar davant del restaurant i la mestressa va sortir corrents amb el full del diari on estava la foto del Xavi per donar-nos-la i dir-nos que l’havia reconegut. Jajajajaja... quin detall!!!!

1 comentari:

massagran ha dit...

Mònica,tu si que t'explicas be,i no el "golfo"del Xavi.A reveure ,Massagran