dilluns, 16 de novembre del 2009

Naufragi a tocar.


Veure actuar els serveis d’emergència marítims –Salvamento marítimo i la Guàrida Civil – i terrestres -Mossos d’Esquadra, Policia Local, Bombers, Policia Nacional,...- tant a prop, a tocar, del port de Palamós a la recerca d’un pescador jubilat de 79 anys fa feredat. Hom té l’habitud de referenciar els naufragis a alta mar o en costes escarpades. Però perdre la vida a tocar – 50 metres – d’un restaurant i d’un club Nàutic, just a l’altra costat de l’espigó és lamentablement trist. Evidentment desconeixem les circumstàncies de l’accident, però un cop més sembla que un mínim d’elements de seguretat podrien haver-lo evitat.

Els pescadors jubilats es mouen en una d’aquelles estranyes legalitats que els permet usar arts professionals tot i pescar des de barques matriculades amb la llista setena, la d’esbarjo. Degut a aquest fet el material de seguretat exigit deu ser el mateix que el d’aquelles persones que tenen la barca per passejar esporàdicament en jornades solejades i sense mar. Evidentment, cal comptar amb l’experiència dels vells marins. Però el mar no discrimina i quan vol fer mal ho fa amb qui té a l’abast.

Dins de la societat en la que vivim, les informacions sobre nombre de morts a la carretera que puntualment ens faciliten els diferents mitjans d’informació no ens fan ni calor ni fred. Com a molt girem un cop lleugerament el cap mentre fem petar la llengua expressant-ne una reprovació que sol durar com el propi gest. Dins la vida d’un poble un accident com el d’ahir va acompanyat d’un nom: Francesc Sànchez ; un malnom : “Catevaies” i un rostre prou conegut entre els pescadors i gent que es mou pel port. Hores d’ara no sabem el per què, però en tenim la trista conseqüència. Els comentaris seran, com sempre, de tota mena: “Havia de passar”, “era un inconscient” o “el mar ja les té aquestes coses”, “el mar és traïdor”, “se’l trobarà a faltar”. Comentaris recollits a peu de carrer, sota els porxos de les barraques del port de pescadors, o a tocar del far entre aquells companys que tafanejaven la tasca dels especialistes de la Guàrdia Civil mentre en recuperava el cos.

Una trista mort. Que no ha estat la primera ni serà, tristament, la darrera de gent de mar. Cal que tothom prengui consciència, sobretot en mar, del que significa el mot seguretat i el concepte indestriable que l’acompanya: prevenció. Esperem que els minuts que heu dedicat a seguir aquesta notícia serveixin per encendre o revifar aquest concepte i que pugueu evitar-ne les conseqüències dolentes.

Fotografia JS