dimarts, 30 d’octubre de 2007

Agraïment.



Benvolgudes persones. No us espanteu, sé que les coses de fusta no parlen. Però, el meu neguit era tant gran! Ja és fosc. La data fatídica ha passat. Gràcies per salvar-me. Pensar que aquella maquinota volia esventrar-me, em feia cruixir les quadernes. Quantes germanes i cosines haurien volgut tenir-vos a prop. Elles no tingueren tanta sort. Jo sé que a partir d’avui gaudiré amb vosaltres d’una segona joventut. Què curiós? Inicio la meva jubilació com la major part dels humans de la nostra terra. Jo encara tinc forces per fer singladures. Això sí, de peix només el voldré veure a la cassola. Estic segura que amb vosaltres tornaré a visitar els vells ports coneguts i podré saludar a les meves companyes de feina. També penso que veurem plegats nous ports on potser no coneixeré la llengua. Sentia l’altra dia mentre fèieu dissabte, que penseu fer alguna modificació en les meves formes. Si haig de millorar, endavant! Del què estic segura és què em posareu i em mantindreu ben guapa.

Us estima.

L’Elvira de Palamós
Una barca de teranyina jubilada.