Els nous velers comercials.

Ja fa uns anys que el projecte “Skysails” existeix. I potser gràcies a aquesta experimentació i als armadors pioners que han optat per una nova font energètica pel transport marítim ara en l’anomenada tercera crisi mundial del petroli aquest projecte comenci a ser rendible. Des de la desaparició del Cutters i grans velers el primer quart del segle XX tota la navegació comercial estava fonamentada en els grans motors que aconseguien moure grans càrregues a velocitats estables d’acord amb les condicions meteorològiques. Tant sols la industria militar havia provat amb èxit altres fonts d’energia com la perillosa nuclear. Però aquesta va quedar sota domini de les armades de les principals potències mundials no aplicant-se a usos civils. Les proves amb energies alternatives com la eòlica o la solar no han passat mai dels models prototip o de curtes sèries per a usos específics, com poden ser embarcacions per a curts trajectes de canvi de riba o d’ús en espais naturals protegits.

Avui llegint El Periòdico l’articulista Ramon Folch es fa ressò d’un nou vaixell de transport de contenidors, el Beluga Skysail. Aquest monstre dels oceans ha incorporat la darrera tecnologia en navegació assistida pel déu Eolo, l’SkySail. Es tracta d’un immens paracaigudes, un parapent, que a mode d’estel apareix, s’infla i captiu per una grossa corda d’uns 200 metres aprofita els corrents de vent per tibar endavant el vaixell. Un mecanisme electrònic és el responsable de mantenir el parapent en la posició adequada per aprofitar al màxim el vent. D’aquesta forma el vaixell és capaç d’estalviar fins a un 30 o 40% en el consum de gasoil. Aquest no és el primer vaixell que incorpora la tècnica, però potser és el primer d’aquestes dimensions. El que resulta curiós de la lectura de la pàgina web (www.skysails.info/ ) és que l’empresa fabricant i instal·ladora assegura que l’artefacte s’amortitza en només dos anys. Potser amb les noves tarifes energètiques fins i tot aquest període pot veure’s retallat.

Un amic pescador m’ha comentat que en el port de l’Escala hi ha una barca totalment nova que incorpora un arbre i una gran vela que usa per desplaçar-se fins els caladors. Encara no l’he vist. Em diuen que l’embarcació es veu estranya. Però tots els grans canvis són objecte de rebuig i mofa en els seus inicis. Els mateixos germans Lumière, inventors europeus del cinema, no donaven gaires expectatives al seu invent més enllà de les barraques de fira. Cent anys més tard aquelles cintes plenes d’imatges són un dels negocis més importants del planeta.

Els senyals d’un canvi propiciat per l’esgotament dels combustibles fòssils apareixen dia rere dia. Es parla de vehicles elèctrics, apareixen centrals fotovoltaiques en antics camps de conreu, el molins de vent sorgeixen de la terra com a gegants cervantins a les carenes de les serralades,... Si el segle XX fou el del gran salt tecnològic el present pot arribar a ser el del retorn a la natura. Esperem-ho!

Salut!