La Festa del Raiers vol rememorar l’ofici del mateix nom ja extingit -en fa tant sols uns setanta anys-, consistent en transportar pel riu els tronc de fusta des dels Pirineus fins a viles com Balaguer, Lleida o Tortosa. És un exemple de la navegació tradicional fluvial més primitiva. La construcció dels rais, un cop tallats i barranquejats els troncs des de la muntanya, es duia a terme a la vora del riu. Allà eren lligats mitjançant les retortes (lligades) fetes amb branques de bedoll prèviament humitejades per immersió en el propi riu. Cada tres o quatre rais eren lligats per formar-ne un de més gran que pogués ser conduït a través del riu per dos homes: un davanter i un cuer. Aquests amb l’ajuda de dos “rems” aconseguien dur el rai per les zones amb més calat del riu, evitant roques i sorrals. Feina dura on les hagi, les travesses duraven entre quatre o quinze dies d’acord amb la vila de destí de la comanda de fusta. El retorn calia fer-lo “espardenyant” (és a dir, gastant la sola de les espardenyes, a peu), o en el millors dels casos en carro si hi havia pressa per fer un nou viatge. El període de treball es veia reduït a la primavera per les diferències del cabdal d’aigua que ocupava la llera del riu Segre.
Enguany un soci de La Mar d’Amics tingué l’honor
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada