Agraïment.

Benvolgudes persones. No us espanteu, sé que les coses de fusta no parlen. Però, el meu neguit era tant gran! Ja és fosc. La data fatídica ha passat. Gràcies per salvar-me. Pensar que aquella maquinota volia esventrar-me, em feia cruixir les quadernes. Quantes germanes i cosines haurien volgut tenir-vos a prop. Elles no tingueren tanta sort. Jo sé que a partir d’avui gaudiré amb vosaltres d’una segona joventut. Què curiós? Inicio la meva jubilació com la major part dels humans de la nostra terra. Jo encara tinc forces per fer singladures. Això sí, de peix només el voldré veure a la cassola. Estic segura que amb vosaltres tornaré a visitar els vells ports coneguts i podré saludar a les meves companyes de feina. També penso que veurem plegats nous ports on potser no coneixeré la llengua. Sentia l’altra dia mentre fèieu dissabte, que penseu fer alguna modificació en les meves formes. Si haig de millorar, endavant! Del què estic segura és què em posareu i em mantindreu ben guapa.

Us estima.

L’Elvira de Palamós
Una barca de teranyina jubilada.

Oferta de treball?

"Se buscan hombres para viaje peligroso. Sueldo bajo. Frío extremo. Largos meses de completa oscuridad. Peligro constante. No se asegura retorno con vida. Honor y reconocimiento en caso de éxito."

Properament exposició del 13 Novembre al 24 de Febrer al Museu Marítim.

ATRAPATS AL GEL


“La llegendària expedició a l’Antàrtida de Shackleton”

Aquesta exposició ens fa reviure la increïble proesa de l’explorador Ernest Shackleton i els seus vint-i-set homes en el seu intent per dur a terme la primera travessia a peu de l’Antàrtida.L’agost de 1914, mentre esclatava la Primera Guerra Mundial, el seu vaixell, l’Endurance, va començar aquesta aventura singular. Però quan es trobava a només un dia de navegació de terra ferma, va quedar atrapat al gel del mar de Weddell, on va restar, a la deriva, durant gairebé tot l’any 1915. Finalment, destrossat per les escomeses i la pressió del gel, es va enfonsar. A partir d’aquest moment i fins al setembre de 1916, Shackleton i els seus homes van haver de superar les circumstàncies més adverses. Frank Hurley, el fotògraf de l’expedició, va copsar de manera magistral la lluita diària dels seus companys per sobreviure i la impressionant bellesa dels paratges antàrtics.Atrapats al gel s’organitza en el marc de l’Any Polar Internacional 2007-2008, que des del març de 2007 presenta un ambiciós programa de recerca i difusió en què participen científics de més de seixanta països. Per contribuir al coneixement de les regions polars i difondre la importància del seu estudi i conservació, sobretot en un moment de màxima preocupació pel comportament climàtic del planeta, la mostra ofereix, juntament amb el relat de l’aventura, una gran quantitat de continguts científics sobre l’Antàrtida.Durant el període d’exposició tindran lloc activitats paral•leles com un cicle de conferències la setmana del 26 al 30 de novembre de 2007, i un cicle de cinema. També, de cara a les escoles, l’activitat El desert d’aigua: la vida als congeladors de la Terra, xerrada sobre les recerques científiques que actualment s’estan realitzant a l’Antàrtica, seguida d’un col·loqui en el que respondrà totes les qüestions que plantegin els alumnes, a càrrec de Carles Padrós-Alió, professor d’investigació a ICM-CSIC, i autor de «Desert d’aigua, crònica d’un científic varat a l’àrtic.

Informació facilitada per la FCCPMF i el MMB.

EL 46è SALÓ NÀUTIC INTERNACIONAL DE BARCELONA ACOLLIRÀ PER SEGONA VEGADA L’ESPAI “MARINA TRADICIONAL”

Taula rodona amb Josep M. Carreté, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat

Per segon any consecutiu, el Saló Nàutic Internacional de Barcelona, que s’inaugurarà el proper 3 de novembre, acollirà l’espai “Marina Tradicional”. A l’edició d’enguany aquest espai tindrà molta més superfície i estarà ubicat al pavelló 2, que abans ocupaven les llibreries i botigues de roba nàutica. S’hi habilitaran tres àrees: els estands, la “platja” per a les embarcacions i la taverna, que serà un lloc de trobada, on s’hi faran presentacions, xerrades, conferències i actuacions musicals.

Des de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial us convidem a visitar l’espai Marina Tradicional i a participar en la taula rodona amb el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep M. Carreté, que tindrà lloc el dijous 8 de novembre. Pensem que és una bona oportunitat per a traslladar-li totes aquelles qüestions relatives a la recuperació i conservació del patrimoni marítim i fluvial, i que afecten a la feina que fan moltes associacions en aquest camp. Properament us informarem de l’hora i el lloc exacte de la trobada. Mentrestant, prepareu el vostre qüestionari!

Salutacions,

Josep Vázquez- President FCCPMF

L'Elvira.

L’Elvira va néixer l’any 1942 a l’Ametlla de Mar, fou inscrita a Tortosa. Durant més de trenta cinc anys visqué i treballà a Palamós. Fa pocs dies, dilluns, amb 65 anys deixà de treballar. Però en lloc d’iniciar una vida plàcida de jubilada, l’Elvira té una sentència ferma de condemna a mort. L’Elvira ha de ser executada el proper dia 30 d’octubre, sobre el moll de Palamós.

Trist.

Aquesta personificació d’una barca és del tot real. Cal afegir que l’Elvira no va anar a escola i que treballà des del primer dia fins els dilluns passat. L’Elvira és una teranyina que pot ser considerada d’històrica pels anys que té. La major part de les embarcacions de pesca de fusta existents tenen entre trenta i quaranta anys. Aquesta amb seixanta-cinc pertany a una etapa perduda en la història de la pesca d’encerclament. Aquella posterior a la guerra civil espanyola (1936-39) que tantes embarcacions féu desaparèixer. Aquella que marca el inici de la construcció de barques motoritzades dissenyades com a teranyines. Ara, aquella barca havia de ser destruïda per una excavadora en compliment de la legislació per retirada d’activitat pesquera. Aquesta destrucció estava planificada pel proper 30 d’octubre.

La Mar d’Amics se’n assabentà de tot plegat el dissabte dia 20, el darrer. La Junta Directiva en reunió urgent decideix provar de salvar aquesta barca. De fet és un dels objectius més importants d’acord amb els nostres estatuts. Desprès de parlar amb els armadors de la barca dilluns, al dia següent el President i la Vicepresidenta, en companyia d’un soci s’atansaren a la Conselleria d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de Barcelona que tot i el seu nom té les competències sobre els afers marítims i de pesca. En ella, cordialment rebuts i atesos, ens indicaren quins passos calia seguir per indultar la Elvira. Quedàrem gratament sorpresos per la sensibilitat de l’Administració en un tema de Patrimoni com aquest. Arribats de nou a Palamós i d’acord amb l’apoderat dels armadors, signarem els documents necessaris per salvar l’embarcació.

Així doncs:

- La Mar d’Amics ha salvat una barca que pot ser considerada patrimonial pels seus seixanta cinc anys.

- La nostra associació és propietària per donació de la Elvira. Una barca de pesca d’encerclament de quasi 14 m d’eslora.

- El proper dissabte 27 d’octubre portarem la Elvira al varador del Port Marina de Palamós, que gentilment (sense cap cost) ha accedit a treure-la de l’aigua i a cedir-nos un espai per uns quatre mesos per poder treballar en ella.

- Ports de la Generalitat de moment no té lloc per posar l’embarcació al Port de Palamós, però n’està al corrent de la nostra acció i ens informarà tant bon punt en puguem disposar.

- La setmana propera la Junta Directiva mantindrà més reunions per iniciar els tràmits de matriculació de la Elvira en la llista oficial (8ª).

- A partir del dissabte 27 d’octubre amb la col·laboració dels nostres socis i sòcies iniciarem els treballs de neteja i condicionament de la embarcació.

- Serà necessària la creació d’una comissió d’estudi per elaborar un projecte de restauració i ús de la Elvira.

Totes les accions realitzades fins al moment per la Junta Directiva de La Mar d’Amics han tingut un cost de 0€. En properes setmanes tindrem més informació sobre els costos de matriculació, ports, etc. Esperem doncs, que per l’Assemblea General Ordinària, podrem informar més a fons de tot plegat.

Com podeu veure ha estat una acció important per a una entitat com nosaltres. No hem tingut temps material d’informar abans de tot plegat donada la precipitació de totes les negociacions i gestions efectuades. Esperem que sapigueu comprendre l’abast d’aquesta recuperació.

Aquesta és una fotografia de la Elvira el dia que va arribar en el seu darrer viatge laboral al Port de Palamós.

La vida de la trenyina

L'ormeig del sardinal va ser durant generacions un dels més estesos que hi va haver a tot el litoral, i no va desaparèixer fins ja ben entrada la dècada dels anys cinquanta quan la trenyina ja tenia la majoria d'edat a la costa Catalana.

Pescaven al sardinal amb lleguts d'una eslora entre vuit i dotze metres, estrets de mànega i amb molta brusca per desaigüar. Sovint anaven a rem per falta de vent.
La inovació de la pesca de pas o sardinal va arribar quan els pescadors s'adonaren que un cop calada la Xavega, darrere el cop ja aixugat a la platja hi seguia una gran mola de peix blau que anava enlluernat darrere el bot de llum. Calaven els sardinals darrere l'art de Xavega i el peix en apagar el llum hi quedava esmallat. Així va ser com es va començar a implantar la pesca de la trenyina.

Aquesta nova manera d'enganyar el peix va coincidir amb l'arribada dels primers motors i va facilitar molt la calada, reconvertint les peces anxoveres que eren més cegues en una trenyina per encerclar el peix.

Aquesta nova manera de pescar el peix blau va obligar a fer grans canvis en les formes de sempre dels lleguts. Calia molta amplada per treballar a coberta, carregar l'embolum de la xarxa de trenyina i les caixes per posar el peix (amb els lleguts de sardinal el treball de d'esmallar es feia a la platja).

Les noves construccions s'escamparen pel litoral com una taca d'oli i els nous bastiments oferien un gran contrast amb aquelles altres barques estretes i fines construides per navegar a vela.
La renovació d'embarcacions deguda a l'evolució que portava la presència del motor a la pesca suposava un esforç econòmic considerable a les modestes families pescadores d'aquells anys. La instal·lació de motors esdevenia quasi obligada. Erem el 1928, els inicis de la decadència de la navegació a vela per la pesca en aquesta costa, i una posició d'estancament en les velles formes ja no podia tenir continuïtat: a més o menys llarg termini tenia els dies comptats. Entràvem a la dècada dels quaranta.

Aquests nous bastiments d'una eslora d'entre deu i dotze metres amb una mànega considerable van seguir pescant fins entrats els anys seixanta en que es feren un lloc en els ports i ja no els treien a la platja. Va ser la dècada dels setanta quan va arribar la segona gran renovació que els va permetre posar un motor més potent, treure les escoues, carrar les popes i aixecar orles que les feia més valentes de cara a les entrades de vent en tornar enterra. Aquesta va ser la generació que va conèixer 'l'ecosonda", un aparell que molts es van registir a montar, però en poc temps va esdevenir imprescindible. El montatge de la sonda els va obligar a construir-hi un pont amb timó. L'antigua generació serbaven amb guardins a popa. Aquest tipus de 'vaixell i pesca' ha arribat als nostres dies millorant els bastiments com també la tecnologia, van conèixer els primers sonars i radars. També han estat testimonis dels canvis en la millora del sistema del bot de llum, de les teies de llenya, acetilé, propà i la nova llum elèctrica.

El gran canvi que gaudim avui en dia a la trenyina va arribar l'any 1985, construccions de barques de poliéster, grans potències en els motors, aparells sofisticats, màquines de neu, bot de llum a bord, etc.

Glòria Mauri.