dilluns, 9 de maig de 2011

Reflexiona a la dutxa.

Fa pocs dies, s’ha publicat una entrada a EL MAR ÉS EL CAMÍ sobre l’ensenyament de la navegació a vela llatina. Oportú com sempre, en Joan Sol ha tornat a obrir el debat sobre la difusió d’aquesta forma de navegar, de com fer-hi entrar saba nova, del paper dels clubs de vela, de la Federació Catalana de Vela (FCV), de la competició com a eina de popularització.... En pocs dies s’ha generat un reguitzell d’opinions i comentaris i s’ha obert un debat que sens dubte és enriquidor.

Paral·lelament, s’ha difós la notícia de la dimissió de la Junta de Classe de Vela Llatina de la FCV. A la carta de dimissió i, especialment, a les declaracions del Secretari de Classe dimissionari a 360ràdio s’hi percep desencoratjament i frustració. S’hi fan retrets explícits als clubs de vela i a la colla de navegants de la qual formo part (d’ara endavant “els folklòrics romàntics”) per no haver-nos abocat a la vessant competitiva de la vela tradicional en el grau que esperava la Junta de Classe. Cap apunt d’autocrítica, la qual cosa és si més no sorprenent; si al cap de set anys de feina constant, dura, fosca i poc reconeguda no s’ha assolit l’objectiu desitjat, és poc probable que tota la responsabilitat sigui dels altres.

Finalment, tinc la impressió que el desencís, el cansament dels directius, l’atonia de la massa social i la sensació d’haver fallat en algunes coses sembla que també s’ha apoderat d’aquesta Associació. Exemples d’això: la carta que ens ha enviat fa unes setmanes el nostre president i les reflexions del Gabi publicades al blog fa pocs dies.

Tot aquest seguit de successos ha provocat que les meves reflexions durant la diària dutxa matinal s’hagin anat centrant en la navegació tradicional, el seu futur a casa nostra i en quina pot ser la meva aportació a aquest futur. El resultat d’aquestes reflexions és el que vull exposar ara.

La vela llatina a Catalunya sembla ser patrimoni de persones d’una certa edat. Tant en la vessant de recuperació i manteniment del patrimoni marítim com en la vessant de la navegació amb aparells tradicionals, no hi ha gaire jovent, a les trobades sempre som els mateixos i les noves incorporacions es produeixen amb comptagotes. Canviar aquesta tendència era l’objectiu final de la Junta de Classe dimissionària, que no s’ha assolit.

Per altra banda, un dels problemes que sembla que han causat al fracàs de la Classe de Vela Llatina dintre la FCV és la manca d’embarcacions per a iniciar el jovent en la navegació amb aparell llatí. El president de la FCV deia aquesta setmana a 360ràdio que quan n’hi hagi demanda, ja es generarà oferta de barques. No sé com, més aviat diria que el que es generarà serà un cercle viciós (sense barques no hi ha demanda de navegar i sense demanda de navegar no hi ha barques) que aturarà en sec qualsevol intent de revifalla. La realitat és que no sabem bé de quina flota estem parlant; potser alguns llatinaires ho saben, però la majoria no. I si no coneixem els recursos de que es disposa, mal podrem rentabilitzar-los.

Un problema més: som un món tancat i poc comunicatiu. Als que proven d’acostar-se a la vela llatina per primer cop, els semblem un clan de difícil accés. A més a més, som un clan amb poca comunicació interna, no és fàcil contactar amb altres patrons ni estant-hi ficat. A pesar del gran pas endavant que han representat les noves eines de la xarxa, blocs i xarxes socials, (gràcies un cop més, Joan Sol) molts de nosaltres encara estan aïllats.

Resumint: a qui pregunti on pot aprendre a navegar a vela llatina, no sabem que dir-li; a qui pregunti quantes barques hi ha al país aparellades de llatina, tampoc; i tampoc sabrem que dir-li a qui pregunti com contactar amb determinat patró. Preocupant.

Ldesprés de diverses dutxes matinals, la meva particular conclusió és que fa falta una eina global que permeti respondre a totes aquestes preguntes: UNA BASE DE DADES LLATINAIRE.

No és una cosa difícil de muntar, i només amb els contactes dels membres de l’Associació ja hi hauria una massa crítica de gent suficient per començar. Hem de definir quina informació ha de contenir la base de dades, barques, tipologies d’aparell, patrons, tripulants experimentats, associacions... Ports base, dades de contacte, programa de navegació.... Aquesta informació existeix, hi ha gent que en té molta de recopilada, només faltaria concentrar-la. Repeteixo, no ho veig difícil. Crec que val la pena que ens hi posem. De fet, jo m’hi poso ja; en els propers dies miraré de publicar un primer esquelet de l’estructura de la base de dades. Ho discutirem i arribarem a un acord. Anar-la omplint serà feina de tots.

Xavi Corredor "Capitan Valdés" - Soci de La Mar d'Amics.

1 comentari:

escenavegant ha dit...

Amic Xavi,
No crec en l'astrologia, però sovint sembla que hi hagi conjuncions astrals que facin anar les persones pel mateix camí. La setmana passada vaig entrevistar en Toni Clapés a Terra de Mar. Dinant em passa un parell de documents. Un era un llistat de barques de fusta del nostre litoral. Sabem que la Glòria Mauri en té un altra de fet i potser seria hora d'agrair a aquests franctiradors del patrimoni marítim català la feina callada que porten fent des de fa anys. Aprofitant per creuar-ne les dades materialitzant una base de dades que només caldria anar completant amb l'ajuda de les associacions, Facebook, coloms missatgers, sons de cargol marí o telèfon mòbil.
Des que estic en aquest món de la navegació tradicional que sento parlar d'aquest projecte. Potser és hora de materialitzar-lo.
salut!