LA HISTÒRIA DEL VAPOR "LA PALMA"

Pel seu caràcter insular, Canàries, com qualsevol altre arxipèlag, han hagut d'enfrontar-se al problema de la comunicació entre illes, possibilitant els intercanvis socials i comercials. Curiosament, i al revés que en altres arxipèlags, els primitius habitants de les illes desconeixien l'art de navegar, per la qual cosa aquesta necessitat d'intercomunicació va sorgir justament arran de la Conquesta.A mesura que passaven els anys i augmentava la població resultava més apressant la millora de les comunicacions interinsulars. Referent a això es pot preguntar-se si el progressiu augment de la demanda és conseqüència directa de l'augment i millora del transport, o, si és al contrari. Sigui com sigui, la realitat és que any rere any han vingut millorant sensiblement els mitjans de transport.

Al principi van ser petites goletes de 40 a 50 tones les que, de forma esporàdica, enllaçaven els diversos ports de les illes. El 1.866 sent Ministre de Governació el Senyor Fernando de León i Castell va emprendre la tasca de modernitzar les comunicacions interinsulars, per la qual cosa es va convocar un concurs-subhasta per atorgar el servei.L'adjudicatària va resultar ser la Companyia de Vapors Correus Interinsulares Canarios, filial de l'anglesa Elder Dempster Ltd. Els seus dos primers vapors, construïts a Anglaterra van ser batejats amb els noms de "Lleó i Castell" i “Viera i Clavijo”. El primer va arribar a Las Palmas l'Agost de 1.888, i dos mesos més tard, el segon.Al caramel que va resultar ser el negoci marítim a les Canàries van acudir nombroses navilieres. Unes, nacionals i altres, com la ja citada, branques d'altres estrangeres.

Establertes les línies regulars d'acord amb el concurs de 1.886, aviat van resultar ser clarament insuficients per atendre la creixent demanda. En conseqüència, el 1.911, Vapors lnterinsulares va encarregar a drassanes angleses la construcció d'una sèrie de 3 vaixells grans ("Viera i Clavijo", "Lleó i Castell" i "La Palma") i uns altres 3 nois ("Fuerteventura", "Lanzarote" i "Gomera-Hierro"). Tots ells van ser lliurats al llarg de 1.912, el mateix any de l'enfonsament del desafortunat "Titanic". Les principals característiques dels primers podem resumir-les així:Vaixells mixtos de passatge-càrrega, de casc d'acer, 2 cobertes, 1 hèlix. Eslora= 61,0 mts., Màniga 9,14 mts., Puntal 5,97 mts., Calat 12'01". Màquina de triple expansió de 700 hp. Velocitat 11 nusos. Capacitat per a 190 passatgers en tres classes.

La navegació de vela va continuar en aquestes illes fins i tot bé entrada la dècada dels 70, si bé aquelles goletes van ser dotades de motors auxiliars per a les maniobres en port i també, per poder continuar navegant durant els pocs dies de calma que es donen a l'Arxipèlag.

El La Palma va ser construït per W. Harkerss & Son Ltd., a Míddlesbrough, númeronombre de construcció: 192. La seva avarada va tenir lloc el 15 de Febrer de 1.912. Acabat el 10 d'abril va sortir el 16 al comandament del Capità Sr. Aurelio del Arco i després d'una escala a Bremen va arribar a Las Palmas el 24. La Reial Patent de Navegació li va ser expedida amb data 18 de Juny de 1.913. Inscrit en la Llista 2a, Foli 29 del Registre de Santa Creu de La Palma.Dels seus llargs anys de vida marinera es pot destacar:El 1.918 va ser noliejat juntament amb els seus altres dos bessons per Armadures de la Península fins al final de la 1a Guerra mundial.El Gener de 1.925 va sofrir una d'encallada en Escull a conseqüència de fort temporal.El Març de 1.929 va sofrir un incendi ràpidament sufocat i que va originar escassos danys.El Desembre de 1.930 va auxiliar el canoner Uad Ras que havia embarrancat en Cala Fuster (Fuerteventura).El Setembre de 1.931 va deixar remolc al vapor Tordera que havia quedat a la deriva per ruptura de l'eix de cua a unes 200 milles al nord de Tenerife.

El 15 de Juliol de 1.933 va abordar l'Àguila d'Or causant-li danys per valor de ¡10.000 Ptes.! (60 €).El Febrer de 1.934 aconsegueix posar a la superfície al pesquer Pedro que havia embarrancat a prop de Cap Juby.El Juliol de 1.936 va ser militaritzat i va navegar com a transport de guerra armat per a la seva defensa, fins que el 1.938 va tornar al servei interinsular.L'Octubre de 1.958 es van acabar els treballsfeines de modernització. Llavors se li van instal·lar cremadors de fuel-oil amb què es va aconseguir major economia i alguna cosa mes de velocitat.El 1.930 la Companyia de Vapors Correus Interinsulares Canarios va ser adquirida per la Companyia Trasmediterránea que va continuar explotant les línies sobre la base de successius contractes amb l'Estat. I altres vaixells van venir a recolzar els veterans correíllos. "Ciutat de Mahón" i "Ciutat de Màlaga", "J. J. Sister", "Ciutat d'Osca", "Ciutat de Teruel". Després van venir els anomenats Santas; Santa María del Pino (1.963), Santa María de las Nieves i Santa María de la Candelaria (1.964), i Santa María de la Caridad i Santa María de la Paz (de 1.967). Tots ells destinats a la navegació interinsular, si bé van resultar ser un fracàs. Amb la incorporació d'aquestes motonaus de casc blanc, els primitius correíllos van passar a ser denominats els correíllos negres.

Però, tornant als sis correíllos negres, només ens queda el La Palma que fins al moment s'ha vingut resistint a morir.El Viera i Clavijo va ser venut en 1,978 a Marel B V, Nieukerk, i dau de baixa en el Lloyd ' segon , va servir com a residència a la superfície per a personal de les drassanes Verolme de Rotterdam. El 1.984 va ser remolcat a Zierikzee (Roterdam) per convertir-se en Museu, on es creu que va ser escalabornat.El Lleó i Castillo va ser venut per 800.000 Ptes. El 1.981 a Martín Juan Arkev per al seu desballestament, que va tenir lloc a Las Palmas el mes d'octubre.Els altres tres nois també van acabar els seus dies sota els bufadors dels desballestadors.Trobant-se el "La Palma" al port d'Arrecife el 16 de Març de 1.976 va sofrir una greu avaria en una de les seves calderes. L'endemà va arribar a Las Palmas. Ja que ja en aquell temps estava prevista la seva pròxima retirada del servei i tenint en compte l'alt cost que suposava la reparació de la caldera, va acabar amarrat al mollmolla de Las Palmas en espera del que es decidís quant al seu futur.El 12 de novembre va ser adquirit en subhasta pública per la quantitat d'un milió i mig de pessetes per Jürgen Flick que es proposava convertir-lo en museu, club de iots i casino-restaurant a la superfície, com s'ha vingut fent en ports estrangers en casos similars, per cert, amb gran èxit.La idea, encara que bona, va ensopegar amb la burocràcia i la incomprensió. Traves, impediments, objeccions... des de tots i cada un dels Organismes que hauria d'aprovar el projecte van acabar amb la paciència del Sr. Flick.El 6 de Desembre de 1.982 l'Ajuntament de Las Palmas va acordar per unanimitat la compra del vaixell a Flick per convertir-lo en centre cultural públic, i a tal finalfinalitat es va constituir una Comissió. Aquesta operació mai no es va realitzar.

Va continuar passant el temps i el Sr. Flick no trobava forma de treure's de sobre aquell problema. El 6 de Febrer de 1.985 ofereix el vaixell gratuïtament a l'Ajuntament de Las Palmas. No obté resposta. Insisteix. El 27 d'agost presenta un ultimàtum donant-li un termini que acaba el 15 de setembre i que resolgués legalment el lliurament. Per tota contestació el silenci administratiu.Malgrat tot, el 29 de setembre va tornar a insistir en el sentit que malgrat que comptaven amb altres parts interessades, encara mantenia la seva oferta per si hi havia un immediat acord. L'Ajuntament va tornar a donar la callada per resposta.El 5 de Febrer de 1.986 el Parlament de les Canàries va admetre a tràmit una proposició no de Llei sobre adquisició del correíllo La Palma. Mentrestant, i en un nou intent per desfer-se del vaixell el Sr. Flick se l'oferta, també amb caràcter gratuït, a l'Ajuntament de Tenerife.

El 12 de Febrer del mateix any, gràcies a la iniciativa del llavors President Sr. José Segura Clavel, el Ple de l'Ajuntament estudia la proposta Flick i accepta el fer-se càrrec del vaixell amb els vots a favor de Socialistes, Grup Popular i Grup Mixt i amb l'abstenció d'ATI.És llavors quan les forces vives de Las Palmas es mobilitzen per tractar d'evitar que el vaixell vagi per a Tenerife. Es crea una Associació d'Amics del Vapor "la Palma", proliferen els articles d'opinió en la premsa local. El propi Alcalde va arribar a manifestar:. " El senyor Flick farà el que vulgui; però el vaixell no surt de Las Palmas".Finalment, el 13 de Març de 1.986 i a remolc del Tamaran, va entrar al port de Santa Creu de Tenerife el correíllo tan discutit. Des de llavors roman en varador esperant, esperant...

Ricardo Génova Capità de la Marina Mercant (traducció JSG)

EL FUTUR

(Veure Vídeo)

En finalitzar els treballs de restauració es preveu que el vaixell compti amb instal·lacions a bord que li permetin complir amb els objectius marcats per La Fundación en el seu projecte de restauració i usos futurs:- Es restauraran exactament igual a com eren originalment el Pont de Govern, el Camarot de l'Oficial Radi, el ranxo de proa, el Saló de fumadors i uns camarots de 1a Classe, a tall de museu i perquè s'apreciï la forma i les condicions de vida a bord, en els primers anys del vaixell.- S'habilitarà una bodega com a Sala d'exposicions/Galeria d'art. Es disposarà d'un gran Saló multiusos per realitzar presentacions i amb possibilitat de realitzar congressos.- Es disposarà d'un restaurant de qualitat per a més de 50 persones.- Es disposaran peces museístiques per tot el vaixell relacionades amb la navegació a les Canàries.- S'habilitarà una bodega com a biblioteca i museu, especialitzant-se en temes de navegació i emigració a les Canàries.- Es disposarà d'una cafeteria amb servei de restauració a disposició dels visitants.

D'aquesta manera, el vaixell com a museu, biblioteca i espai cultural i de lleure, estarà disponible per desplaçar-se per tot l'Arxipèlag, partint del seu port base en Santa Creu de Tenerife, on atracarà en un entorn portuari d'època a tall d'un parc temàtic, oferint un producte únic i innovador. Les escales previstes no es limitaran a les Capitals Insulars, ja que es pretenen recuperar les línies originals efectuades a començaments de Segle, que incloïen els assentaments rurals que tenien difícil comunicació per via terrestre, en una època on les carreteres i els mitjansmedis de locomoció eren precaris i molt escassos. Nuclis portuaris com el de Garachico, Guia, El Porís, Sabinosa, Punta Gran, Hermigua, Vall Gran Rei, Gran Tarajal, Pou Negre, Las Nieves, Sardina, Arrieta, La Tiñosa, Port Espíndola o Tazacorte tornaran a veure la silueta del correíllo, posant-se a disposició dels seus respectius Cabildos i Ajuntaments per a la realització d'actes corporatius i per al gaudi dels seus ciutadans, que podrien realitzar petites excursions per la costa del seu Municipi o, simplement, gaudir de les seves instal·lacions i serveis en un entorn d'època.Els criteris prioritaris en què s'ha fonamentat el projecte de restauració són el de tractar de mantenir, en la mesura possible, l'estètica de la construcció naval de principis del segle XX, de manera que, mantenint al màxim els nivells de seguretat que l'administració exigeixi, el vaixell torni a navegar impulsat per la seva màquina de vapor i que el vaixell tingui una finalitat social, que beneficiï tota la població.

L'objectiu per tant és poder oferir a mitjan el 2.009 a tots els membres benefactors, col·laboradors i a tota la societat, el gaudi d'un vaixell històric i llegendari, com a museu interactiu i itinerant. A tot això hem de sumar-li el valor afegit de ser l'únic vaixell de la seva classe, de vapor, de principis del Segle XX i que ha estat restaurat a Espanya, arrabassant a més al vaixell DOULOS, construït el 1.914, el títol de ser el vaixell de passatge en navegació més antic del món.Volem posar el "La Palma" a l'esglaó històric que es mereix. Amb l'esforç de tots els que participem tornarem a veure el Correíllo solcant novament les aigües de les Canàries.

Traducció dels textos extrets de la web. Més informació a http://www.correillolapalma.com/