De tots aquells que remenen barques i vaixells és ben sabut que per aquesta època toca de fer la varada d’hivern. Reparar petits desperfectes de l’obra viva i donarli una nova protecció. Per tant no es d’estranyar que la Tertúlia Marinera amb el títol “Construcció amateur d’embarcacions” s’hagi hagut de buscar un emplaçament més còmode que la bodega del bergantí Cyrano que es troba aquests dies en dic sec. Però l’alternativa fou prou atractiva: el Museu de la Caseta de Salvament de Sant Feliu de Guíxols. Més d’una vintena de persones gaudiren de l’espai -una mica fresc - de la planta baixa de tant emblemàtic edifici. Entre el bot de salvament i el canó llançacaps, arraulits al voltant d’una pila de llibres i plànols, s’escoltaren les explicacions i comentaris d’en Xavi Cano que ha construït una petita flota de petites embarcacions amb els anys; o les aventures d’en Ben Crawshaw - “Cormorà” per malnom- , un anglès que viu des de fa uns anys a Creixell, i que ha fet diferents singladures des de la seva vila fins a França o Eivissa, amb la “Ona Windblue”, un petit veler de menys de cinc metres. Dues hores de conversa amena i entretinguda amb preguntes i intervencions lliures que permeteren conèixer de més a prop una afecció encara poc desenvolupada a les nostres latituds, però que compta amb una llarga trajectòria centenària a l’Amèrica del Nord i als països anglosaxons europeus.
En Xavi Cano explorà en els seus inicis, com construí la primera barca “Lateva I”, que era capaç de portar dalt la baca d’un Seat Panda per anar a les incipients Trobades de vela llatina. A partir d’aquesta n’ha bastit un total de quatre. Amb uns condicionants molt concrets com el pes i la distància entre el seu habitatge a Cardona i el mar més pròxim. Condicionants que han anat canviant amb el descobriment dels festivals marítims internacionals. Bon coneixedor d’aquest món presentà una bona col•lecció de textos, plànols i fonts on trobar informació.
El cas d’en Ben Crawsahw és ben diferent. En el seu fantàstic català explicà tot el seu procés d’iniciació no tant sols a la construcció d’embarcacions, sinó també a l’ iniciació en el bricolatge. La “Ona Windblue” fou construïda en u
na plaça pública, a l’exterior, en companyia de tots aquells curiosos que s’aturaven a veure la seva feina. Una bona definició de les necessitats, capacitats i exigències li permeté de triar el model més adequat abans d’iniciar els treballs. Desprès, segons ell, tot fou més senzill del que pensava. La seva barca disposa de dues veles, un parell de rems, un parell de braços i un cervell més ben moblat del que hom pot pensar per les seves aventures marítimes. El seu primer viatge remuntà la costa catalana fins a terres franceses. Dormint i cuinant a bord del seu bot. L’any passat s’atreví a materialitzar el seu somni de “saltar” fins a Eivissa. Una aventura ja relatada en el darrer butlletí de La Mar d’Amics, però que en la veu del seu protagonista fou un dels millors moments de la vetllada.
na plaça pública, a l’exterior, en companyia de tots aquells curiosos que s’aturaven a veure la seva feina. Una bona definició de les necessitats, capacitats i exigències li permeté de triar el model més adequat abans d’iniciar els treballs. Desprès, segons ell, tot fou més senzill del que pensava. La seva barca disposa de dues veles, un parell de rems, un parell de braços i un cervell més ben moblat del que hom pot pensar per les seves aventures marítimes. El seu primer viatge remuntà la costa catalana fins a terres franceses. Dormint i cuinant a bord del seu bot. L’any passat s’atreví a materialitzar el seu somni de “saltar” fins a Eivissa. Una aventura ja relatada en el darrer butlletí de La Mar d’Amics, però que en la veu del seu protagonista fou un dels millors moments de la vetllada. La Tertúlia Marinera de gener ja és història. El proper mes xerrarem sobre la relació que hi ha entre la vela tradicional i l’art.
La cita serà el 20 de febrer. Us hi esperem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada