dimarts, 5 de juliol de 2011

La fi del Cyrano a Els Matins de TV3



El nostre company Miquel Melero ha estat entrevistat al programa Els Matins de TV3 amb motiu de la greu situació del Bergantí Cyrano que pot tenir els seus dies comptats si no troba alguna mena de suport econòmic. El projecte de vaixell escola ha estat un calvari per la seva manca de reconeixement administratiu i per les exigències tècniques exigides. cosa que ha comportat una important inversió econòmica. El projecte del Cyrano es troba en aquests moments entre esculls i amb perill de naufragi. Es precisa d'un bon pràctic -llegiu: administració, espònsor, mecenes- capaç de fer-lo sortir d'aquesta perillosa singladura que afecta a més de l'armador i capità a cinc mariners professionals que han apostat per aprendre una forma de navegació que tots qualifiquem de tradicional, però que, com és veu, no ha estat ni està reconeguda pels diferents estaments del nostre país.

El Bergantí Cyrano és l'únic vaixell amb aquest tipus d'aparell quadrat que existeix al nostre litoral. És una mostra viva dels vaixells catalans que feien la ruta de la mar gran (l'Atlàntic) vers les "amèriques", els mateixos que permeteren enriquir els indians que en el seu retorn construïren cases i viles modernistes ara d'interès turístic de les que tots ens sentim orgullosos. Si ningú hi posa remei el vaixell serà venut a altres latituds o malauradament desguassat. Quan això passi... tothom el trobarà a faltar, parlarà de l'excel•lent treball que havia fet, del seu esperit participatiu amb la navegació tradicional, etc... Moguem-nos perquè no passi!

4 comentaris:

www.agoranauta.com ha dit...

Hola, sense dubte és un gran projecte. Tots els que hem tingut la oportunitat d'apendre a bord del cyrano sempre romandrà present.

Suposo que al llarg d'aquests anys han esgotat gairebé totes les vies de financiació.

Existeix una web http://www.lanzanos.com que consisteix en promocionar el teu projecte. Si la gent vota i el fa popular és possible trobar una manera de financiació. Tot i que no tingui representació institucional pot ser una altra via.
Sort i llargs vida al projecte.

Miguel ha dit...

Em temo que no va servir de res...
Una de les darreres preguntes que em vam fer va ser... Aixi, senyor Miquel... Voste a que es dedica, quin es el seu ofici?... Evidentment... Soc marino
La darrera... Aixi, voste te el titol, per portar aquest vaixell?...
En aquest moment, hauria donat el que sigues, per neixer en un pais costaner, no en un pais amb platjes...
Estic pot ser massa cansat, de repetir cosses, sempre les mateixes... Voste a que es dedica? SOC MARI!... PUNYETA!... HE ESTUDIAT PER A SER-HO, HE NAVEGAT QUASI TREINTA ANYS DE MANERA CONTINUA... I PRETENC GUANYAR-ME LA VIDA AMB AIXO... PERQUE NO SE FER ALTRA COSA MITJANAMENT BE... QUEDA CLAR!
Ni soc altra cosa que el que soc... Ni m'he tret un carnet, per poder sortir a la mar... Soc, i he estat, dels que ja son afora, quan el que em jutgen surten a navegar...
Disculpeu el to... Pero les coses, son com son, jo, soc com soc...
Miquel Melero

Capitán Valdés ha dit...

Sense paraules. Tot plegat em disgusta profundament. Dir indignació i impotència és quedar-se curt, molt curt... :-(

Lluís ha dit...

Estic amb tu Miquel.
Hi ha una frontera entre la gent de mar i la de terra. Aquets no entenen que es pugui viure de la mar sino es amb el turisme de sol, platja i copadiscocatamarà. De fet la cultura maritima a la nostra costa es molt minsa. Tothom planeja i organitza per no coneixer l'esprit maritim... Per ells un mal dia es el dia que no surt tot com ho tenen previst.. i quan la Mar els hi vol dir alguna cosa diferent.. s'emprenyen. No hi ha res a fer...no volen apendre...no mes volen tenir la raó i la foto de la revista.
Anims..
Amb molt respecte pels teus coneixements i la teva tasca que fas..
Lluís Estefanell