dissabte, 30 d’octubre del 2010

Terra de Mar: La cançó marinera.

Entrevista a Carles Casanovas, membre del grup d'havaneres Port-bo. Farem un ràpid repàs a les habituals seccions de l'espai, les 'Paraules de mar' i l'agenda cultural marinera.

La cançó marinera

divendres, 22 d’octubre del 2010

La iniciació al món de la vela. Terra de Mar

Podeu escoltar l'entrevista amb Carles Palomares, cap tècnic del Club Vela Palamós, en l'edició d'avui del programa Terra de Mar de Ràdio Palamós.

La iniciació de la vela llatina

dijous, 21 d’octubre del 2010

Slow sailing a Palamós

Imatges de la "Quedada" d'amics navegants amants de la navegació tranquil·la a Palamós el diumenge 17 d'octubre de 2010, sota una important tramuntanada.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

“Un mar de madeira”


Les terceres jornades “Un mar de madeira”, desenvolupades el 9 i 10 d’octubre de 2010 a A Illa, no tant sols han servit per posar de manifest la situació del sector dels mestres d’aixa i el seu futur, sinó que també aportaren importants conclusions sobre les línies de treball a seguir. Uns dels passos decisius per garantir el rellançament d’aquesta mena d’activitat és la confirmació, per part de la directora general de Marina Mercant, Maria Isabel Durántez, que regularà la construcció naval en fusta. Durántez afirmà que ja s’està treballant en l’elaboració d’una normativa.

Precisament, l’entitat Agalcari té ja unes directrius sobre els procediments de treball dels mestres d’aixa. El seu president, Gerardo Triñanes, destacà la importància de tenir un reglament degut a les causes per les que aquest ha estat demanat: “Fins ara les úniques normes de construcció son de 1963 i les fixa el Bureau Veritas, que és una societat de classificació. Estan obsoletes perquè la fusta ha gaudit d’importants millores tecnològiques. A la universitat no es parla de fusta, però a Galícia seguim construint vaixells de fusta”.

Triñanes diu que el reglament ha de recollir les noves aplicacions i els nous adhesius que s’usen, que actuen com a conservants i possibiliten fer làmines de poc pes. Precisament, durant les jornades s’analitzaren a fons les innovacions tecnològiques de la fusta, que fan que aquesta sigui més resistent i requereixi posteriorment menys manteniment. D’això en feu menció l’enginyer naval Iñigo Echenique, qui afirmava que la fusta en la construcció naval té un futur fantàstic: “És un material sostenible. Produir una tona d’acer suposa una despesa de 4000 quilovats hora, que en el cas de l’alumini augmenta fins als 17000”. Echenique creu que és difícil competir amb el polièster en la fabricació en sèrie, però considera que existeixen molts nínxols en el mercat que estan encara sense explotar”.

Material renovable
Per la seva banda, la tècnica de la unitat de construcció del Centro de Innovación e Servizios da Madeira (CIS), Azahara Soilán, assegurà que aquest és un material renovable, reciclable i reutilitzable. També comentà que modificada químicament i tèrmicament, s’aconsegueix reduir la necessitat de tractament i una major estabilitat. De fet, una de les conclusions extretes de les jornades és que en construir vaixell de fusta s’utilitza un producte autòcton de gran eficiència energètica. A l’hora de parlar sobre el reglament que s’ha d’elaborar, Gerardo Triñanes puntualitzà que cal recollir les especificacions de tot España. Un dels organismes que està decididament implicat en el recolzament a l’entitat Agalcari és la Conselleria de Economia, que acaba d’anunciar una inversió de 62000 € en actuacions de recolzament als mestres d’aixa.

La directora general de comerc, Nava Castro, fou una de les assistents a les jornades Un mar de madeira, on s’esmentà l’esforç del govern gallec en favor de la recuperació i divulgació dels oficis artesanals a la comunitat autònoma. També destacà que una dels propòsits és l’impuls d’iniciatives que contribueixin a aproximar l’artesania a la societat. A més, la Conselleria de Economia i Indústria i l’entitat Agalcari han signat un conveni de col•laboració per crear un registre; una marca de garantia associada a la fabricació de vaixells. En aquest sentit, tant Nava com Triñanes creuen que és imprescindible acreditar l’excel•lència d’aquesta mena de bucs i incrementar la competitivitat en el sector.
(“La Voz de Galicia”. F. Javier Moreno Rico el 16/10/10. Des de http://naucher.blogspot.com i www.agoranauta.com .Traduït JSG))

divendres, 15 d’octubre del 2010

Navegar amb vela llatina: Ràdio Palamós - Terra de Mar


Ja podeu escoltar el primer programa de "Terra de Mar" en el següent enllaç:




Amb la presència com a convidat d'en Pere de Prada.


Fotografia de l'Abel Espinosa. D'esquerra a dreta: Pere de Prada, Jordi Salvador i Jordi Rodríguez.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Terra de Mar a Ràdio Palamós

Tots els divendres a les 17,40 h. a Ràdio Palamós (107,5 FM) i a www.radiopalamos.com en directe.

"Terra de Mar" és la conseqüència d’una proposta de Ràdio Palamós a l’associació La Mar d’Amics d’aquesta vila. El programa vol ser una porta oberta a l’informació i el coneixement d’un medi tant pròxim i important pels palamosins i palamosines com és el mar. Vist des de diferents vessants: professional, lleure, esportiu, cultural, patrimonial,... donarà preferència a tot allò que comporta l’adjectiu nàutic. Per una banda la navegació tradicional, les regates, les propostes turístiques, la pesca; i per l’altra costat la música, les rondalles, les festes i jocs tradicionals, les noves tecnologies, la biodiversitat i l’ecologia, tot tindrà cabuda dins el programa.
Terra de Mar” tindrà el sabor salat i sec de la trobada fortuïta a la taverna amb la cervesa o el got de vi i les olives sobre la taula. Una conversa tranquil•la i entenedora per l’oient que el permeti de conèixer i aprendre alguna cosa més sobre la vasta massa d’aigua que envolta el barri vell de Palamós. Un convidat diferent per programa, deu minuts i una cançó o peça musical que ens acosti a la cultura marinera. Des d’un havanera fins a un Chant de marin o a un cantautor , repassant la música marinera d’arreu del món, que triarà cadascun dels convidats i que tancarà cadascuna de les entrevistes. Inclourà també un micro-espai sobre terminologia lingüística “Paraules de mar”, per acostar-nos a aquells mots i expressions, de vegades inintel•ligibles, dels vells mariners, de les parts del vaixell o de l’estat de la mar. Finalment s’inclourà una agenda marítima que inclourà setmanalment les activitats que es desenvolupin a la badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge.
Obrirà la temporada el patró i co-armador de la Santa Espina, un sardinal aparellat amb vela llatina que ja compta amb la declaració de Bé d’Interès Patrimonial, en Pere de Prada. Impulsor, precursor i militant de la navegació tradicional. Amb ell es parlarà de la navegació amb vela llatina, els seus orígens moderns i el seu futur més immediat.
"Terra de Mar" serà una bona oportunitat per a obrir la porta i acostar als oients de Ràdio Palamós al medi marí. L’emissió també podrà ser seguida en directe a través de http://www.radiopalamos.com/.
D’altra banda "Terra de Mar" és present en la xarxa Facebook per poder continuar les converses que s’inicien a la ràdio amb aportacions de totes aquelles altres persones interessades en el tema. Finalment, els programes podran escoltar-se posteriorment en els enllaços que es podran trobar tant a la web de l’emissora com a Facebook o a http://www.lamardamics.org/.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Passió per la tradició nàutica.


Quan el company Toni Clapès em fa arribar aquestes imatges dono per sentat que és imprescindible fer-les públiques en el nostre noticiari.
Ja en d'altres informacions s'ha parlat de la passió dels holandesos per la navegació. Aquí en tenim una mostra exquisida. No per la quantitat de grans velers participants, recordem que les imatges i la concentració és al nord d'Europa, sinó per la massa de públic que hi assiteix tant per terra com per mar. La concentració de vaixells de tota mena en un espai confinat com són els canals i el port d'Amsterdam pot recordar, de lluny, les cantades d'havaneres de Calella de Palafrugell. Però ni al Fòrum 2004 , ni durant la Tall Ships Race 2007, ni la Barcelona Wordl Race han estat capaços de congregar aquesta munió de persones a l'entorn de la nàutica.

Només cal felicitar l'organització d'events d'aquesta mena, que acosten la navegació tradicional al públic en general. I esperar la propera edició per no perdre-se-la.