Enguany canviem la nostra forma d’organitzar activitats que havíem portar fins ara. A les persones cada cop els costa més de tenir obligacions que vagin més enllà de la feina, la família o la parella. D’altra banda molts coneixeu l’esforç que significa organitzar activitats en una associació. Per tot plegat i acollint-nos a l’esperit de llibertat que impregna a totes les persones que estimem el mar, hem pensat que a partir d’ara ens trobarem tots els dissabtes al matí per fer el cafè o esmorzar al Bar El Cau de la Plaça de la Catifa de Palamós a partir de les 9,30 hores. Un cop allà i fitant el temps decidirem de sortir a navegar, fer-la petar, passar pel Varador per veure si es pot fer alguna cosa, anar d’excursió, fer una arrossada, o...
És una proposta oberta, sense lligams, per aquells que tinguin ganes de fer coses col•lectivament, amb els amics i amigues de La Mar d’Amics. Fins dissabte!
Desprès d’una nit de llamps i trons l’albada presentà un cel net de núvols que permeté la celebració de la I Fira Social de Bescanvi Nàutic al Varador de La Mar d’Amics del Port de Palamós. Sota un sol justicier que semblava voler eixugar tot rastre de les desenes de litres d’aigua caiguts la nit anterior, la desena de persones que participaren en aquesta activitat gaudiren d’un bon esmorzar calent, un pa amb tomata, traguinyol del porró i un cafetó. Tot plegat abans d’iniciar literalment les activitats “mercantils” de bescanvi.
Sobre les barques s’hi pogueren trobar des d’armilles salvavides, un botaló, un rellotge de sobretaula amb decoració nàutica, llibres i revistes, caps i ruixons, un ternal elèctric, un munt de veles usades, elements tècnics per a motors, plànols de maquetes, etc... Val a dir que molt bona part de l’oferta senzillament canvià de mans en una oferta i demanda, no sempre equànime, però sí voluntariosa.
Ha estat una primera edició. Un “vide greniers” que diuen els francesos que serveix de vincle d’unió entre els socis i sòcies d’una entitat, que ens ha permès de retrobar-nos desprès de l’estació estival i que demostra que, tot i l’oblit actual, hi ha altres formes d’economia.
Ens acaba d'arribar aquesta informació que ens demostra que la manca de sensibilitat pel patrimoni marítim és global.
El far metàl·lic de Portvendres (Rosselló), singular i únic per la seva concepció, pot estar en perill de desaparició ja que, segons ens informa Bernat Banyuls, l’administració francesa de fars i balises vol procedir a la seva demolició i posterior substitució per un far solar automàtic de menys abast i més petites dimensions.
El far de Port-Vendres, situat al final del moll de la badia que acollia la línia regular de vaixells entre França i Algèria, va ser construït el 1886 pels enginyers Parlier i Cutzach. És totalment metàl·lic i està format per un cos hexagonal que s’aguanta sobre sis columnes de 16 metres d’alçada de la casa Barbier, de París i amb accés a través d’una escala de cargol que podia plegar-se i orientar-se amb contramarxes quant els sovintejats cops de mar deixaven aïllat el far. Tot i la seva singularitat i excepcionalitat tècnica i patrimonial, i els seus 124 anys de funcionament, sembla ser que tot plegat no serà suficient per a poder-lo preservar.
Font: Centre de Documentació del mNACTEC 16 setembre 2010 at 13:46 Categories: Patrimoni industrial URL: http://wp.me/pJDGZ-li
Del 17 al 19 de setembre de 2010. Espace Mistral. Port de l’Estaque. Marseille.
Com hom pot pensar no es tracta de persones molt importants en festa, sinó que els BIP fan referència als Bateaux d’Interet Patrimonial (vaixells d’interès patrimonial) francesos.
L’associació marsellesa Avenir et Traditions Maritimes ha organitzat la seva 2a edició d’aquesta festa. En ella hi ha participat bona part dels seus 12 vaixells que ja han obtingut aquesta etiqueta que els fa partícips i col•laboradors en la conservació del patrimoni marítim del país veí. Durant el matí de dissabte mantinguérem una conversa amb Amiral Georges Prud’homme, que és l’actual Vicepresident de la Fondation du Patrimoine Maritime et Fluvial amb seu a París. En ella ens explicà que hores d’ara i en només quatre temporades un total de 368 vaixells ja han rebut aquesta etiqueta BIP.
Però, quins són els criteris que jutgen el seu atorgament?
A.G.P.-“ Bàsicament ens basem en tres criteris. El primer és l’humà. Fa referència a aquells vaixells que són producte d’arquitectes i enginyers navals, mestres d’aixa o persones que han tingut alguna mena de pes en l’història de la navegació del nostre país. El segon és potser el més clar, donat que fa referència al testimoniatge tècnic o conceptual. En ell hi entren tots aquells vaixells que són actualment peces úniques, tant en fusta com en acer. Independentment de les tècniques constructives utilitzades. Els vaixells que de moment resten exclosos són els de “plàstic”, donat que són fets en motlle i per tant senzillament reproduïbles encara actualment. I finalment els vaixells que són importants per algun fet concret o per la seva activitat anterior. Així, acabem de donar la etiqueta BIP a un trimarà que ha estat el primer vencedor d’una regata transatlàntica. També entren en aquest apartat vaixells que s’han dedicat a la pesca, al cabotatge o a la navegació comercial”.
D’altra banda, disposar de la BIP deu de tenir algun tipus d’avantatge, oi?
A.G.P.- “Evidentment que sí. Sobretot per aquells vaixells d’eslora superior als 7 metres, ja que la publicació en el diari oficial de la República significa deixar de pagar la taxa (Droit Annuel de Francisation et de Navigation) corresponent al vaixell. A més, des de la Fundació s’està treballant port a port per aconseguir una rebaixa del 50% del preu dels amarraments, a més del reagrupament d’aquests vaixells. Concretament en un poble molt veí a Marseille, el seu alcalde ens felicitava fa uns dies pel nou punt d’atracció turística que ha significat aquest reagrupament d’embarcacions fet fa ara un any”.
Això pels vaixells més grans, però, què passa amb les barques més petites?
A.G.P.- “També s’aprofiten d’aquesta rebaixa de taxes i agrupament portuàris. A més el nombre cada cop més creixent d’embarcacions etiquetades ha fet que hores d’ara s’hagi pogut aconseguir bones condicions de tarifes d’assegurances. Un dels cavalls de batalla per a molts vaixells tradicionals. Totes les embarcacions són agrupades en un fitxer que presenta les característiques principals de cadascuna, fotografies, etc., i aquest és consultable públicament”.
Constatàrem que aquest era un home molt ocupat en gestions de protocol.
El vent de mestral bufava amb certa intensitat, cosa que feu endarrerir la sortida dels vaixells fins a primera hora de la tarda. Hissades les veles totes les barques emprengueren el canviant rumb necessari per sortir del port de l’Estaque. Aquest port disposa de dues bocanes i la navegada consistí en sortir per la de ponent, girar una balisa i entrar per la bocana de llevant. El fort vent feu avançar ràpidament les barques fins el moment de fer la reentrada. El mestral, en aquell indret envoltat de muntanyes, rebufava de tots els cantons i calgué, a més d’un, de fermar l’estrop a l’escàlem i bogar amb força per superar una entrada en ziga zaga. Navegàrem en el llaüt Andre-Jean. Fou tot un goig, per un cop, navegar en un vaixell més antic que nosaltres mateixos (1957). Els seus armadors els germans Balthazar i Aaron, ens explicaren que era originari de Sète, motiu pel qual tenia un pal abatible. Una bona barca de 7 metres que desprès d’uns anys de treballs de recuperació va guanyant el que deuria ser el seu estat original: una barca de pesca durant més de trenta anys.
De tornada, un aperitiu ben francès: Pastís de Marseille; i música en directe interpretada tant per un grup tradicional com pels mateixos membres de l’associació organitzadora. El mestral posà en perill per algun moment el sopar. Més cançons, tertúlia i a dormir.
Una trobada senzilla i “Sympa!” -com diuen ells -, que serví per establir lligams amb una de les entitats que són al cor del Caramed. Foren capaços de treure’ns un compromís... la nostra presència a la trobada de vela llatina que fan la primera setmana de setembre al Vieux Port de Marseille. Mirarem de ser-hi!
Compartir, bescanviar, cedir, donar,... són mots que avui no tenen massa bona premsa. Però en aquesta societat del benestar on vivim, solem omplir-nos de coses innecessàries, supèrflues, que sovint arriben a les nostres mans com a conseqüència d’una compra impulsiva, d’una passió momentània, d’una obsessió passatgera. D’altres es tracta d’objectes que ja hem gaudit d’ells, i ara la seva única funció és la de romandre estibats en alguna lleixa, magatzem o traster. En el nostre amor comú pels afers marítims vivim accions similars. Des de petits objectes comprats com a record d’un port visitat, o aquell cap que ja hem substituït però que ens sap greu de llençar, una gafa que tenim duplicada, un cèrcol salvavides que tenim de més, aquells ferros que finalment no ens serviren, hèlix, bosells, vestits d’aigua antics o vells, defenses, taules de fusta, una vela apedaçada o estripada, etc. De ben segur que cadascun de nosaltres es capaç de trobar al seu vaixell, al traster, a l’armari dels mal endreços, al racó de l’entrada,... tres objectes que no usa i que està disposat a... Compartir, bescanviar, cedir, donar.
Us esperem el proper dissabte 25 de setembre al nostre Varador de La Mar d’Amics al Port de Palamós. A partir de les 10 del matí esmorzarem plegats, xerrarem, ens explicarem vacances i vivències i farem nostra aquest 1r Mercat Social de Bescanvi (mariner). I iniciarem d’aquesta forma les nostres activitats de tardor-hivern.
El proper dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, la flota de vaixells tradicionals de Catalunya té una nova cita a la vila Alt Empordanesa de l’Escala. Les activitats s’inicien al voltant de les 10 del matí al barcarés del port de la Clota i s’estenen per tots els participants fins a la nit amb l’arribada de les veles il•luminades a la platja on es trova l’escenari principal de la Festa de la Sal.
Una llarga jornada que també serveix de comiat de la temporada de Trobades d’enguany.
Per més informació podeu contactar amb Drassanes Sala: 972772205 o per correu electrònic a avelles@estrop.org
El proper diumenge dia 12 de setembre de 2010 a les 22,30 hores, TV3 estrenarà “Anatomia d’un Rei”, un programa “Sense ficció” d’aquesta cadena en el que ha participat La Mar d’Amics.
Ara fa uns mesos es procedí a la gravació d’una seqüència d’aquest amb una barca de vela llatina a la Cala S’alguer de Palamós. En els pocs segons que dura es pot veure a un pescador calant una nansa.
Anatomia d’Un Rei
L’apassionant recerca es va dirigir cap a molts fronts, entre els quals es va escollir com a objectiu primordial del documental el que serviria per reconstruir i recuperar en 3D el rostre del monarca. Era evident que aquesta seria una fita important, però també ho era poder conèixer el ritual que s’havia seguit amb el cos del rei en morir, l’estat de conservació de les seves despulles, i també la resolució de les causes de la mort esdevinguda en la plenitud de la vida del rei.
El resultat és un documental pensat i dedicat a tots els públics de totes les edats i, malgrat tenir imatges científiques i mèdiques impactants rodades durant l’estudi de les restes esquelètiques, el programa manté el màxim respecte i honor envers la figura del cos que era objecte d’estudi. Sovint, quan es presenta un documental, es diu que la càmera que ha rodat les imatges ha estat testimoni directe dels esdeveniments que s’han filmat. En aquesta ocasió no hi ha cap mena de dubte que la càmera ha tingut un paper privilegiat i fins i tot es podria dir que hi ha assolit un especial protagonisme.
La raó és molt senzilla: ateses les condicions de seguretat i de prevenció que s’havien de seguir durant el procés d’obertura de la tomba, la càmera era l’únic convidat d’excepció que podia estar entre els tècnics que protagonitzaven la intervenció. Les posicions de rodatge s’havien pactat amb anterioritat per no interferir en la feina dels especialistes malgrat ser just allà mateix on ells i les seves mans intervenien, i el resultat van ser unes impactants imatges de la primera línia de treball.
Aquesta posició de les càmeres, més el fet de treballar amb tecnologia HD, va permetre que en alguns moments de l’operatiu es disposés una pantalla gegant per tal que els investigadors que estaven esperant la seva intervenció fessin un seguiment i una monitorització a distància de les intervencions que es duien a terme. El resultat era un material de gran valor tècnic. Ara també es podria afegir que són imatges amb un valor històric excepcional.
Per fer aquest rodatge es partia d’una dificultat extrema. L’alta definició té uns perfils de treball molt exigents i una de les condicions que demana és una il•luminació de gran qualitat. El repte era doble. Per una banda s’havia d’aportar molta llum als escenaris que s’utilitzarien per treballar (tenint en compte que el primer de tots era el transsepte d’una església gòtica) però sense oblidar que no es podia sobrepassar el baix llindar de radiacions que podien suportar les restes funeràries del monarca. En conseqüència es van recrear les condicions d’il•luminació que es tenen en un plató de televisió per obtenir unes imatges finals d’altíssima qualitat.
El segon repte era donar forma narrativa a la llarga producció d’hores filmades al llarg dels vuit mesos que ha durat la feina dels equips tècnics dirigits des del Museu d’Història de Catalunya. El risc més important era fer només una descripció cronològica dels fets filmats, perquè alguns dels treballs s’estenien al llarg de dies mentre que altres, potser fins i tot de més pes específic, eren molt breus en el temps. Però, per una altra banda, tampoc s’havia d’oblidar que calia fer una breu descripció de la figura del rei i del seu paper protagonista en la història de la monarquia catalano-aragonesa. La solució a tots dos reptes va consistir a crear en el documental unes petites finestres al passat en les quals, amb la voluntat de ser pedagògics, es pogués donar més informació sobre les condicions de vida del rei i recrear alhora alguns dels episodis més singulars de la seva activitat com a monarca.
L’estil d’aquestes finestres al passat, algunes d’elles reconstruïdes amb l’ajut d’imatges en 3D, no pretén ser en absolut realista sinó al•legòric, amb la pretensió d’oferir a l’espectador una idea de les condicions de vida del monarca o del context històric en què va passar tot això.
Aquestes finestres s’han rodat en escenaris naturals de singularitat històrica i de gran bellesa natural amb la magnífica participació de dos col•lectius de teatre medieval, Alma Cubrae i Excàlibur, que han aportat no tan sols els seus equips humans d’actors i figurants, sinó també un gran coneixement sobre els materials i la indumentària d’aquell moment i una gran capacitat en la recreació d’espais totalment versemblants. Sense la seva participació i la dels preparadors dels cavalls protagonistes de les històries, més la mà de l’empresa especialista en imatges en 3D Dracma 3D i la generosa col•laboració i participació del municipi i els veïns de Montesa, aquest documental no s’hauria pogut fer.
FITXA DE PROGRAMA
Direcció i guió: Josep Rovira Producció: Tona Julià i Jordi Campàs Realització: Josep Mª Martorell, Olivia Rueda i Teresa Solé Imatge: Jordi Díaz Documentació: Maribel Serra
Així doncs el diumenge, 12 de setembre, estarem d’estrena.
