dimarts, 5 de gener del 2010

Amarrar gairebé de franc.


Pot sobtar de llegir una notícia com la que ens acaba d’arribar de la Comunitat Autònoma de Galicia. El 30 de desembre de 2009 publicava en el seu diari oficial la «Lei de Orzamentos de Galicia para 2010», que modifica la llei 6/2003 sobre taxes que permetrà una reducció de fins el 90% de les taxes portuàries per les embarcacions tradicionals, diu així (no ho he traduït):

e) Nas concesións ou autorizacións de dominio público portuario outorgadas a entidades náuticas ou culturais sen ánimo de lucro para actividades de ensinanza da náutica deportiva ou de conservación ou recuperación de embarcacións tradicionais terá unha bonificación do 90% no que se refire exclusivamente a estas actividades, sempre que non sexan obxecto de explotación económica.

De tot plegar i del text de la llei es desprenen, segons la Federació Galega per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, dues conseqüències importants:

1) La reducció del 90% en la tarifa X5 (tarifa a nivell estatal amb el nom de G5) per les embarcacions tradicionals.

2) Suposa fins una reducció d’un 50% per les entitats que tinguin instal•lacions pròpies, en aigües dels Ports de Galicia, i realitzin activitats esportives i culturals, com ho són l’impuls i la difusió del patrimoni marítim en general i el de les embarcacions tradicionals en particular. La reducció a aplicar està en funció de l’ importància d’aquestes activitats.

Una molt bona notícia pels nostres bons amics gallecs. Una esperança per a la resta de l’estat. En el fons no podem sentir sinó una enveja sana envers ells. Però cal pensar que aquest petit triomf ha estat de ben segur fruït d’un treball de fons. D’un treball en comú, sumat, de la majoria de les associacions que conformen la seva activa Federació. A Catalunya ens queda molta feina a fer. Per un cop el nostre país no lidera una activitat. Potser ens hem mirat tots plegats en excés el borrissol del melic? Aquesta és la forma de protegir el patrimoni marítim, d’ajudar a la seva difusió i manteniment. Què esperarà Ports de la Generalitat a proposar una modificació de les seves taxes que ajudi a la nostra minsa flota? De quants vaixells parlem: 100, 150, 200,... a tota Catalunya? Sumant-los tots. En un sol port com el Marina Palamós n’hi ha més de 800 embarcacions amarrades. Desconec quants amarradors hi ha globalment al nostre país, però dubto que ajudar a les barques tradicionals catalanes superés en cap cas l’un per cent. Un fet que cal saber llegir entre les línies, sempre espesses dels textos legals, és que parla d’entitats nàutiques o culturals sense ànim de lucre, per tant, de les seves instal•lacions i de les barques de la seva titularitat es sobreentén. Ben poques barques de la nostra mediterrània podrien acollir-se a aquesta substancial rebaixa.
De ben segur que sortiran veus que diran que aquesta mesura és discriminatòria. D’altres que discutiran quin són els criteris per qualificar una barca de tradicional o no. Alguns que voldrien aprofitar la seva aplicació per fer passar bou per bèstia grossa. Però allò que ens cal és treballar plegats perquè aquestes petites victòries no quedin tant lluny de casa.