dilluns, 23 de març del 2009

EL CORN MARÍ


«—Vos qui sou un homo entès
i de llest passau la mida,

¿quin és l´animal que crida

quan té la carn consumida,

i quan és viu no diu res?
—Jo no som tan innocent

com vós vos deveu pensar.


Aqueix animal se fa
per los fondos de la mar:

si el voleu sentir cantar,

p´es cul li heu de dar vent

com si l’haguéssiu d’inflar.»


(Endevinalla mallorquina)

ALCOVER, Antoni; MOLL, Francesc de B.

Diccionari Català-Valencià-Balear. Palma de Mallorca, 1976.

La utilització dels cargols de mar gegants –és a dir, de dimensions grosses– com a instruments musicals ha provocat en el nostre idioma que se’ls donés el nom d’un altre objecte d’origen aterrat també utilitzat com a instrument de música i de so similar. Es tracta del corn, paraula que ve del llatí cornu, que vol dir banya, i el seu ús remot com a instrument musical no solament ha servit per batejar el seu homònim marítim sinó també a una extensa família d’instruments de vent –corneta, cornetí, cornet–- i tota la gamma que en anglès porta el horn com a sufix, que compren un grup prou nombrós.La trompa és l´instrument de música derivat i sonorament més pròxim del corn, en la nostra llengua pren el nom, segons sembla del grec strombos, corn marí.L’strombos és el cargol de mar tan prodigat en la mitologia clàssica pel seu ús com a instrument bufat per tritons i sirenes tants cops representats en gravats i pintures. Segurament per això la variant de molusc més usat com a corn és anomenat triton nodiferus o charonia nodifera.

El corn marí és un instrument modelat per la mare natura i lleugerament manipulat per l’home. Per això, és un instrument sense edat, perquè mai s’ha deixat de construir i d’utilitzar amb finalitats diverses. El corn marí és, a més, un instrument ben especial perquè es fa sonar bufant-lo com aeròfon de broc. És un instrument usat arreu del món, utilitzat tant pel seu so voluminós i potent com a estri de comunicació i senyals, com també amb funcions màgiques i religioses.Als Països Catalans també se’ns mostra en usos específics, no solament, com es podria pensar, per la gent de mar. L’antiguitat de la seva utilització és palesa en expressions arcaiques de la llengua i les seves consuetuds:

- Tocar el corn era una metàfora de marxar d´un lloc.

- El So de Corn era un dret en virtut del qual el senyor obligava el vassalls a tocar el corn al castell sempre que fos necessari.

- Està lligat també de temps antic al món , es coneix l’ús que en feien els pastors del Pallars Sobirà per aplegar el bestiar.

- En activitats de la pagesia també hi era present com a element d´avís o reunió en la sega, verema o en feines boscanes com els carboners.
- Al segle XVI era usat per la convocatòria de sometents a través d’una cadena de corns allà on no arribava el so de les campanes.
De l´ús del corn entre mariners i pescadors com a estri comunicador . S’usava tant com a senyal d’avis per comunicar als palers de les platges la proximitat d’una barca que anava a varar a la sorra, i també com a cortesia o salutació entre embarcacions. La seva importància en segles passats fa que a Còrsegael corn marí ha esdevingut un símbol nacional.

Un altre ús cerimonial és el relacionat amb la mainada per preparar l´arribada dels Reis d´Orient juntament amb efectes pirotècnics. Amades en fa esment en el Costumari com una activitat espontània de la mainada al Maresme. El so profund, llunyà i misteriós dels corns omplia de frisança la canalla amb els fanalets a la mà per la imminència de l´arribada dels Mags.

Es tracta doncs d’un element del nostre patrimoni marítim íntimament lligat al fet de la navegació. Per aquest motiu esdevé el símbol de la ruta marítima “100 anys navegant per la Costa Brava”, on podrà ser escoltat en mar a la sortida de cadascuna de les etapes, i en terra a la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.

Més informació i programa a http://www.lamardamics.org/.

Basat en un text d’en Xavier Orriols i Sendra i revisat per JSG

dijous, 19 de març del 2009

Presentació "100 ANYS NAVEGANT PER LA COSTA BRAVA” al Museu Marítim de Barcelona


Dia: Dimarts, 24 de març de 2009
Hora: 19 h
Lloc: Sala d’Actes del Museu Marítim de Barcelona

L’acte de presentació comptarà amb la presència de :

-Sr. Roger Marcet, Director del Museu Marítim de Barcelona.
-Sra. Carme Polo, Cap de l’Oficina del Centenari de la Costa Brava, Patronat de Turisme Girona Costa Brava Girona.
-Sr. Josep Vázquez, President de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim.
-Sr. Agustí Martín, Capità i responsable de Navegació.
-Sr. Jordi Salvador, President de La Mar d’Amics de Palamós

Fa cent anys, el periodista Ferran Agulló va batejar la costa gironina amb el nom de Costa Brava. Per commemorar aquest centenari, i durant les festes de Setmana Santa de 2009, del 9 al 12 d’abril, un estol d’embarcacions tradicionals, amb qualsevol tipus d’aparell vèlic, encara vives a la costa catalana, es reunirà per navegar totes juntes en aquesta ruta commemorativa.

L’objectiu és acostar aquest tipus de navegació a cadascuna de les viles visitades: Sant Feliu de Guíxols, Sant Antoni de Calonge i Palamós, per donar testimoni i fer difusió d’una manera de navegar i de viure la mar que ara, d’acord amb el “Manifest de Slow Sailing” (Navegació Tranquil·la), es torna a reivindicar.

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona apadrina aquesta ruta marítima dins dels actes de celebració del Centenari de la Costa Brava i aporta les banderes amb el lotip del Centenari de les embarcacions que hi participaran.

La navegació, sempre que temps ho permeti, es farà molt propera a la costa, perquè el públic pugui gaudir de les maniobres dels vells bastiments. L’activitat marítima es completarà amb una sèrie d’activitats a terra, en cadascuna de les viles.

Aquesta regata ha estat organitzada per la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial i l’associació La Mar d’Amics i compta, entre d’altres entitats, amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona. El pailebot Santa Eulàlia, vaixell insígnia del Museu Marítim de Barcelona, serà un dels vaixells històrics participants.

divendres, 13 de març del 2009

El futur dels fars

Amb els sistemes de posicionament per satèl·lit i lescomunicacions modernes, els vells fars cada cop són menys necessaris , però la tasca mil·lenària que han dut a terme com a element d’ajuda a la navegació fa emocionalment difícil la seva eliminació. No obstant, el seu desús obre un seguit de possibilitats que poden passar per convertir-se en museu monogràfic o equipament turístic, com és el cas dels fars de la costa Croata, o convertir-se en seu d’associacions…
Novament La Mar d'Amics convoca a aquelles persones enamorades capaces de gaudir d'una estona de conversa en una nova edició de les Tertúlies Marineres. El tema, que ha de servir de base el proper dissabte 21 de març a les cinc de la tarda a la Casa del Mar de Palamós, serà diferent d'aquell que s'havia programat en principi, però no per això és menys apassionant. Una bona cita per prendre plegats un café tot voltant una taula, escoltar i opinar sobre uns elements -tots ells amb categoria de patrimonial per la seva vellessa- que encara ens hipnotitzen en les singladures nocturnes. Les seves llums han guiat, i encara guien a aquells que són capaços de navegar d'una forma natural i tradicional.
Us esperem a tots!

dimarts, 10 de març del 2009

Biblioteca online

Des de fa uns dies que la Biblioteca Online de La Mar d'Amics s'ha vist ampliada amb la incorporació d'una Carta Nàutica de l'any 1888. Cedida molt gentilment per en Joaquim Pla, aquesta ha estat digitalitzada per ser "penjada" a la xarxa d'Internet. És el cinquè document que amplia aquesta selecció de petites joies que van deixant-nos els socis i sòcies per la seva publicació. En ell podem veure la costa catalana entre la desembocadura del riu Llobregat i el Cap de Tossa de Mar. Un document curiós d'analitzar on podem veure el desenvolupament del litoral del nostre país tal com era fa 120 anys. Fixeu-vos com eren Barcelona, Premià o Mataró .
( http://www.lamardamics.org/ > Butlletí i Biblioteca)

Internet ja és una eina universal d'accès a l'informació. Fa pocs dies La Mar d'Amics rebé un correu d'un salvadorenc, de El Salvador, en el qual ens agraia l'existència d'aquests documents. Ell coneixia algun d'aquells títols, però fins el moment li havia estat del tot imposible d'accedir-hi. La nostra entitat ha apostat des d'un primer moment per la xarxa com a vehicle de comunicació i d'informació. L'immediatesa del correu elèctronic permet mantenir contacte amb aquelles persones interesades en el nostre àmbit d'actuació sense despeses de paper, sobres ni segells. Permeten que els destinataris llegeixin els documents en el seu temps d'oci, i potser el més important, facilita la reciprocitat d'aquesta comunicació amb un senzill clic del ratolí. JSG

dimarts, 3 de març del 2009

Trimant eixàrcies per Setmana Santa: "100 anys navegant per la Costa Brava"


La Ruta Marítima "100 anys navegant per la Costa Brava" inicia el període de preinscripcions. A la pantalla d'inici de http://www.lamardamics.org/ hom pot descarregar-se l'arxiu de la Documentació.

Del 9 a l 12 d'abril de 2009 la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial i La Mar d'Amics han organitzat amb motiu del Centenari de la Costa Brava una navegació en tres etapes. Ara, doncs, tenim excusa per fer aquelles tasques hivernals de manteniment de les nostres estimades barques per tenir-les ben "guapes" i a punt per d'aquí a poc menys d'un mes.

En aquesta ocasió, a diferència de les Trobades estivals tindrem ocasió de conviure plegats i disposarem d'aquell temps tant important per la conversa, l'aprenentatge i la festa. Ens acompanyaran els vaixells més grans de la flota tradicional com és el cas del pailebot Santa Eulàlia, el jackt Far de Barcelona, el bergantí goleta Sea-Star, la goleta Pepa Bandera i les barques de mitjana Rafael, Sant Ramon i Sant Isidre. Tembé esperem la confirmació dels sardinals Santa Espina, Sant Pau i Sant Elm. Però no volem oblidar tota la flota de barques de vela llatina o d'altres aparells tradicionals.

Aquesta és una bona ocasió per cohesionar un flota, per demostrar al món que la navegació tradicional segueix viva. I ho fa gràcies a un grapat de persones i entitats que hi esmercen els seus diners i el seu treball. L'objectiu d'aquesta navegada no és altra que la difusió d'una forma de navegar que precedeix a l'actual, d'una forma de navegar equilibrada i sostenible. Per aquest motiu l'organització s'adhereix al Manifest del Slow Sailing (navegació tranquila).

No falteu!