dijous, 29 de gener del 2009

LA CRIDA DEL THÖ-PA-GA: Thalassa

El divendres 30 de gener de 2009 a les 21:30h al canal 33, Thalassa ha dedicat un programa especial de cinquanta minuts al’enfonsament del Thö-Pa-Ga.

Ara el pots veure clicant al següent enllaç:
http://www.tv3.cat/videos/1002009


LA CRIDA DEL THÖ-PA-GA
L’emblemàtic pailebot, amb el que l’equip del programa va recórrer la costacatalana i balear en la celebració de la ruta del XV Aniversari delThalassa, es va enfonsar dramàticament aquest estiu al canal de La Mànega,davant la costa de Bretanya.

Ningú s’imaginava que el Thö-Pa-Ga, exemple viu d’una goleta de càrrega antiga, fet amb la millor arquitectura naval tradicional del Mediterrani, veuria el seu final al xocar contra un contenidor, emblema dels actuals perills per als navegants a causa del desmesurat i molt sovint descontrolat trànsit de mercaderies.

Per a en Gérald Delgado i la Nicole Legler, els seus armadors, la pèrdua del Thö-Pa-Ga els ha commocionat. Ells i la seva tripulació van sobreviure al naufragi, però no van poder fer res per aturar l’enfonsament. Des d’aleshores, les mobilitzacions per recuperar aquest pailebot, insigne del nostre mar, han estat constants.

En aquest reportatge parlarem de les condicions del naufragi i acompanyarem a l’expedició encarregada de comprovar l’estat del Thö-Pa-Ga sota les aigües i les possibilitats que hi ha per recuperar-lo. Malgrat les dificultats encara queda una esperança.
Foto: Quim Bosch. El Thopaga Palamós amb motiu del 15 aniversari del programa Thalassa.

dimecres, 28 de gener del 2009

Museu de la Marina de Vilassar de Mar

Càlida rebuda en una altra jornada que pasarà a l'història recent del país per la seva meteorologia. Sembla que Eol no va rebre bé el desig de "Bons Vents" amb que alguns de nosaltres acompanyem les comunicacions de felicitat nadalenca.

No tant aliens com podia semblar-ho, un company hagué de marxar a treballar urgentment quan ja erem dins del Museu a causa de la alerta, ens arraulirem al petit museu del Maresme.

Una visita ben comentada on descobrirem el passat mariner i pescador d'aquella vila. Un passat marcat pel comerç marítim. De tot plegat s'hi pot veure una interessant col·lecció d'objectes en una instal·lació encara provisional per les obres de que ha estat objecte l'edifici. La part més interessant és potser la de mobiliari i aparells cedits pels familiars dels antics capitans de pailebots, bergantins i d'altres vaixells de major port que fills d'aquella vila han volgut rendre'ls-hi homenatge. Sextants, bitàcoles, taules de cartes, banderes, uniformes conformen un fons digne d'estudi i d'admiració.

A la part baixa de "La Sènia del Rellotge" -casa modernista on està ubicat el Museu- la sòcia Marta Prevosti ens explicà la importància de la necròpolis romana trobada en aquell municipi al costat de la Via Augusta.

Abans de marxar com a petita compensació per la privisionalitat, ens permeteren ficar el nas dins uns dels espais "sagrats" dels espais museïstics: el magatzem.

Per arrodonir la cultura tots plegats fèrem cap a la Rectoria de la ermita de la Mare de Déu de la Cisa, on en un menjador ens trobàrem envoltats de Picasso, Dali, Mirò i Tàpies (no és broma), gaudirem de una de les millors formes culturals del nostre país: la cuina. JSG
Foto: EnRicard Canalda visitant el magatzem del Museu de la Marina. JSG

dilluns, 19 de gener del 2009

Vilassar i el mar: Sortida Cultural



El dissabte 24 de gener La Mar d’Amics continua amb el “descobriment” de la xarxa de museus del nostre país. Per aquest motiu ens traslladarem a Vilassar de Mar que és un poble amb un important llegat marítim. En ell visitarem el Museu de la Marina d’aquella vila.


Els inicis mariners de Vilassar de Mar i el seu apogeu a finals del segle XIX no només han deixat a la bellesa del modernisme, sinó també altres signes inequívocs d'un passat on la mar omplia amb orgull les llars dels vilassanesos.

És ben segur que les nostres aigües ja eren solcades per antics navegants des de les èpoques més remotes. Sabem que al menys fa 2500 anys que existeix la navegació de cabotatge. Els grecs varen fundar colònies com Empúries i Roses, i més tard els romans s’establiren al llarg del Mare Nostrum potenciant un comerç important. Encara perduren restes d’aquest passat, així costums avui vigents. Una d’elles és, sens dubte, la vela llatina. Sempre hem escoltat dels nostres avis i pares, i llegit dels llibres locals, que els primers pobladors de la nostre vila provenien de Vilassar de Dalt i de Cabrils, pobles que vivien essencialment de la pagesia i de la ramaderia.

Així és: a finals del segle XV, els pagesos – pescadors de Vilassar de Dalt i de Cabrils, van començar a construir les primeres barraques al sector costaner, primer precedent del Veïnat de Vilassar de Mar. Les famílies del Veïnat de Mar vivien exclusivament de la pesca. Entre els segles XV i XVI, temps de corsaris, a Vilassar de Mar es van construir tres torres de guaita: les de Can Lledó i Can Mi, enderrocades el XIX, i la Torre d’en Nadal, que és la única que avui es conserva.

A finals del segle XVIII que el Veïnat de Vilassar de Mar es va constituir com a municipi. Tot i no haver tingut mai port, Vilassar de Mar ha viscut durant molts anys de la mar: primer, com dèiem, de la pesca. I després del negoci navilier. El negoci navilier s’alimentava del tràfic d’importació i exportació que sorgí principalment entre el port de Barcelona i les colònies espanyoles d’Ultramar: Amèrica Llatina i Filipines.


Text i fotografia extrets de www.bricbarca.org

dilluns, 12 de gener del 2009

Més enllà de la vela llatina


El proper dia 17 de gener tornarem a gaudir de la TERTÚLIA MARINERA. El tema proposat per aquesta ocasió és MÉS ENLLÀ DE LA VELA LLATINA.

Com molta gent sap la recuperació del patrimoni marítim flotant al nostre país s'ha basat en els darrers 25 anys sobre barques i bastiments de vela llatina. Hi ha hagut, però, amants de la mar que han optat per altres tipus de vaixells, a vela o motor, antics o clàssics. Responsabilitzant-se d'una conservació i manteniment generalment costosa. Aquest esforç personal permet, avui, veure'ls navegar per la nostra costa. Mostrant-nos com era la navegació de fa decennis.

Són una part més de la nostra cultura, marinera i mediterrània. Conèixer les seves experiències i compartir inquietuds és prou motiu per fer un cafè plegats a la nostra Tertúlia Marinera.

La cita és:

Dissabte 17 de gener de 2009 a les 17 hores.
Casa del Mar. Plaça de la Catifa, 3 . Palamós

Us esperem!

divendres, 2 de gener del 2009

La llevantada a Palamós: imatges

La vila de Palamós tot i no ser protagonista mediàtica també va patir els estralls de la que sembla serà coneguda en endavant com "Llevantada de Sant Esteve de 2008". A Internet s'hi poden trobar moltes imatges i aquest no és més que un recull dels testimonis visuals d'un temporal que serà tristament recordat per La Mar d'Amics. En altres notícies i enllaços anteriors s'han pogut veure les conseqüències. Ara en podem veure la causa, i... algun dels seus efectes. JSG




Trist balanç d´un rabiós temporal de Llevant



















El temps s’ha encalmat,un tímid sol eixuga l’aire i poc a poc s’allunyen les negres nuvolades que acompanyen un Llevant esmorteït. Les platges,caletes i roques han quedat plenes d´algues brutícia i troncs,és tot allò que el mar ens retorna, és natural. Però el més trist de tot plegat, després de caminar hores i hores amunt i avall de la Costa Brava, han estat les fustes estellades de tres "bots" de vint pams a la platja de S´alguer (Palamós), la Consuelo, el Met (el bot d’en Pere Fuster) i la xalana d’en Pere Trijueque, quina llàstima! Han estat rebotits a les roques fins quedar totalment estellats. Al varador de l’Associació La Mar d´Amics, la Tempesta i la Felipana ha quedat molt malmeses; Sa Lluça i la Joma, amb trompades importants al casc. La Maria del Mar ha quedat estellada a la cala de Sa Tamardia i dins el Port Marina de Palamós, a la Maria ,ja mig enfibrada li ha arrencat una orla.

A la platja de LLafranc les poques barques que queden de fusta han rebut cops i esquerdes i una Paltré ha quedat totalment destrossada. A Sant Antoni de Calonge la Montse ha estat rebotida amb fondes esquerdes a la banda d’estribord. La platja de Tossa ha estat escombrada i totes les barques han rebut seriosos desperfectes. Les més malmeses han estat la Serafina i l’Agustina . Moltes d’elles havien enfibrat la obra viva i difícilment seran reparades. La pitjor part de la llevantada se l’ha endut el port de Blanes amb gran quantitat d´orles trencades, maneguetes arrencades i les barques de passeig Joven Antonia i Joven Mariana completament estellades davant Sa Palomera. GMB
Fotografies de Glòria Mauri.