dimarts, 14 d’abril de 2009

Les Barraques de Pescadors a la Costa Brava: Tertúlia Marinera

Quan encara sentim la sal a la nostra pell desprès de dies de navegació per la nostra costa, ens adonem que les activitats habituals segueixen el seu calendari. Així el dissabte 18 d'abril a les 17 hores i a la Casa del Mar de Palamós, tornarà a haver Tertúlia Marinera desprès de la navegada social que coincideix amb el tercer dissabte de cada mes.
En aquesta ocasió el tema propossat és:
"Les Barraques de Pescadors a la Costa Brava".
Per anar fent boca què millor que un article aparegut al diari El Punt en la seva secció El Lector Escriu.
La barraca de Cala Estreta

En tornar a aquestes terres després d'uns anys d'absència, em vaig trobar amb la desagradable sorpresa que la barraca de Cala Estreta havia estat tapiada, segurament per ordre de la mateixa mena de polítics i buròcrates que cada temporada barren el pas de vehicles cap a aquest mateix indret, sota la excusa de prevenir els incendis. En realitat el que fan és convertir el paratge paradisíac de Cala Estreta en platja privada dels quatre potentats que hi tenen finques al damunt. Si no fos així, res més fàcil que seguir barrant el pas rodat als vehicles privats perquè no entorpeixin el pas dels bombers en cas de necessitat, però habilitar al mateix temps un servei de microbús que anés fent el camí d'anada i tornada des de la platja del Castell, d'on cada estiu l'Ajuntament de Palamós treu un bon suc amb un aparcament de pagament improvisat sota el sol al mig dels camps. Servei? Cap ni un, simplement avarícia. Cala Estreta és un indret tradicionalment naturista, de bellesa reconeguda i apreciada fins i tot per entitats de l'estranger. Amb quin dret es permeten impedir-hi doncs l'accés, i eliminar d'aquesta manera un dels atractius turístics de les nostres terres? Però tornant al tema de la barraca, fa uns dies vaig anar a Cala Estreta i em vaig trobar amb una altra sorpresa, aquest cop molt agradable i encoratjadora. A la paret de clausura algú hi havia obert un forat perfectament retallat, de la mida d'una porta, i havia decorat l'interior amb cura i gust exquisits. Xarxes a la paret, plats de porcellana, rams de flors seques i fins i tot un llibre de visites. Com de costum des que aquesta barraca ha estat d'ús públic, no hi manquen ara tampoc el foc a terra, la taula i el banc de sempre, la llenya sobrant i les restes d'oli, vinagre, sal i altres condiments que els usuaris van deixant-hi en atenció al proper visitant. Quina lliçó per a aquesta mena de polítics que se senten obligats a fer-nos això que ells en diuen «pedagogia» com si fossin el que no són, uns adults savis que han de educar-nos i tenir cura de nosaltres, pobres criatures inconscients i esbojarrades! Quedi doncs aquí constància del meu agraïment més sentit a l'autor o autors de la recuperació de la barraca de Cala Estreta per al gaudiment de tothom que la vulgui visitar, utilitzar, mantenir i respectar.