La frase és poc adequada pel món mariner. És el desig de qualsevol persona que s’embarca el mantenir-se lluny de les galernes, però quan t’hi trobes cal capejar-la desprès d’un bon xafarranxo a coberta. La Tempesta de la que parlem és un bot de poc més de divuit pams bastit a Palamós l’any 1947 per en Batista Fiblà. Té com a característica que incorpora un motor Parg de 2,5 CV fet artesanalment en bronze a la mateixa vila pel Tallers Miró durant la postguerra civil (1936-39). Aquesta barca ha navegat de forma continuada fins fa pocs anys. El seu actual propietari recorda els temps en que es trobava a la platja de la Catifa, abans de transformar-se en un espai tècnic més del port pesquer i del Club Nàutic Costa Brava. Escoltar els sentiments que expressa en parlar en Pere Garrosset sobre el seu bot predisposa a donar un cop de mà per tornar la Tempesta en mar.
La barca patí aquest passat hivern un seguit de bretolades en el varador de la platja gran de Palamós. La darrera d’aquestes la deixà esventrada i amb el nas trencat contra una de les casetes del motor que es troben a llevant d’aquesta platja. Feia pena! Una trucada recíproca entre l’armador i l’associació feu què en poques hores el malmès buc reposés dins del Varador de La Mar d’Amics de la Pedrera del port. Dies desprès la Junta Directiva es reunia en sessió ordinària i el tema de la restauració sorgí de forma natural. Desprès de les sinèrgies que possibilitaren la recuperació de la Elvira, la proposta de reparar la petita barca semblava una tasca senzilla. De primer demanàrem la col·laboració del company Ricardo Canalda, el nostre calafat particular -per dir-ho així-. Aquest respongué afirmativament. Desprès només calia parlar amb l’armador i expressar-li la intenció de la Junta. Incrèdul en un primer moment i agraït finalment, en Pere donà la seva conformitat al assumpte.
En programar les activitats de la temporada 2008-2009, la necessitat de crear una jornada de treball comunitari mensual es materialitzà en el RECUPEREM PATRIMONI! D’aquesta forma regularitzàvem un treball de forma que no distragués altres activitats de l’associació. L’experiència és la mare de la ciència! Tots els que hi participarem hem après tècniques desconegudes, però no calia repetir els errors de desgast haguts amb els treballs a la Elvira.
Mans a l’obra la sessió de treball de setembre serví per posar en condicions el Varador fent tasques de neteja i muntant la carpa de vuit per quatre metres que cobreix una porció d’aquest espai. A l’octubre s’iniciaren de debò els treballs sobre la Tempesta. Fou retirada tota la pintura del costat d’estribord i retirades dues taules, de les que estaven en pitjor estat, per valorar l’estat general de la barca. A banda del més evident es descobrí que algunes de les quadernes que semblaven en bon estat estaven podrides i que la tasca de reclavar el folre seria més lenta del esperat ja que abans caldria canviar-les. En la propera sessió l’objectiu és deixar-la a punt per ser exhibida a l'Espai de Marina Tradicional del Saló Nàutic de Barcelona com a barca en restauració. En ell s’hi faran dues sessions de treball de dues hores, els dissabtes d’onze a una del migdia.
En paral·lel d’altres socis han iniciat les tasques de reparació i recuperació de les seves embarcacions. Així en Xavi Ros s’hi ha posat de valent amb la Falipana; i en Gabi Juanes amb Sa Lluça. Esperen els seus benefactors la Lot i una que arribarà en properes jornades, la Joma. Quin goig fa veure el Varador amb tanta activitat!En un món materialista i que valora tant poc l’esforç, sobretot el físic, cedir unes hores del treball d’un en tasques que trenquen la monotonia de la nostra professió -aquella amb que ens guanyem el salari- és una actitud positiva envers la societat. Potser no som una ONG dedicada a resoldre els problemes alimentaris mundials, però amb el nostre petit gra de sorra, aconseguirem que no es perdi una forma de navegar que forma part de la nostra història. I recordem que qui perd la història perd la identitat. JSG
