El proper diumenge dia 12 de setembre de 2010 a les 22,30 hores, TV3 estrenarà “Anatomia d’un Rei”, un programa “Sense ficció” d’aquesta cadena en el que ha participat La Mar d’Amics.
Ara fa uns mesos es procedí a la gravació d’una seqüència d’aquest amb una barca de vela llatina a la Cala S’alguer de Palamós. En els pocs segons que dura es pot veure a un pescador calant una nansa.
Anatomia d’Un Rei
L’apassionant recerca es va dirigir cap a molts fronts, entre els quals es va escollir com a objectiu primordial del documental el que serviria per reconstruir i recuperar en 3D el rostre del monarca. Era evident que aquesta seria una fita important, però també ho era poder conèixer el ritual que s’havia seguit amb el cos del rei en morir, l’estat de conservació de les seves despulles, i també la resolució de les causes de la mort esdevinguda en la plenitud de la vida del rei.
El resultat és un documental pensat i dedicat a tots els públics de totes les edats i, malgrat tenir imatges científiques i mèdiques impactants rodades durant l’estudi de les restes esquelètiques, el programa manté el màxim respecte i honor envers la figura del cos que era objecte d’estudi.
Sovint, quan es presenta un documental, es diu que la càmera que ha rodat les imatges ha estat testimoni directe dels esdeveniments que s’han filmat. En aquesta ocasió no hi ha cap mena de dubte que la càmera ha tingut un paper privilegiat i fins i tot es podria dir que hi ha assolit un especial protagonisme.
La raó és molt senzilla: ateses les condicions de seguretat i de prevenció que s’havien de seguir durant el procés d’obertura de la tomba, la càmera era l’únic convidat d’excepció que podia estar entre els tècnics que protagonitzaven la intervenció. Les posicions de rodatge s’havien pactat amb anterioritat per no interferir en la feina dels especialistes malgrat ser just allà mateix on ells i les seves mans intervenien, i el resultat van ser unes impactants imatges de la primera línia de treball.
Aquesta posició de les càmeres, més el fet de treballar amb tecnologia HD, va permetre que en alguns moments de l’operatiu es disposés una pantalla gegant per tal que els investigadors que estaven esperant la seva intervenció fessin un seguiment i una monitorització a distància de les intervencions que es duien a terme. El resultat era un material de gran valor tècnic. Ara també es podria afegir que són imatges amb un valor històric excepcional.
Per fer aquest rodatge es partia d’una dificultat extrema. L’alta definició té uns perfils de treball molt exigents i una de les condicions que demana és una il•luminació de gran qualitat. El repte era doble. Per una banda s’havia d’aportar molta llum als escenaris que s’utilitzarien per treballar (tenint en compte que el primer de tots era el transsepte d’una església gòtica) però sense oblidar que no es podia sobrepassar el baix llindar de radiacions que podien suportar les restes funeràries del monarca. En conseqüència es van recrear les condicions d’il•luminació que es tenen en un plató de televisió per obtenir unes imatges finals d’altíssima qualitat.
El segon repte era donar forma narrativa a la llarga producció d’hores filmades al llarg dels vuit mesos que ha durat la feina dels equips tècnics dirigits des del Museu d’Història de Catalunya. El risc més important era fer només una descripció cronològica dels fets filmats, perquè alguns dels treballs s’estenien al llarg de dies mentre que altres, potser fins i tot de més pes específic, eren molt breus en el temps. Però, per una altra banda, tampoc s’havia d’oblidar que calia fer una breu descripció de la figura del rei i del seu paper protagonista en la història de la monarquia catalano-aragonesa. La solució a tots dos reptes va consistir a crear en el documental unes petites finestres al passat en les quals, amb la voluntat de ser pedagògics, es pogués donar més informació sobre les condicions de vida del rei i recrear alhora alguns dels episodis més singulars de la seva activitat com a monarca.
L’estil d’aquestes finestres al passat, algunes d’elles reconstruïdes amb l’ajut d’imatges en 3D, no pretén ser en absolut realista sinó al•legòric, amb la pretensió d’oferir a l’espectador una idea de les condicions de vida del monarca o del context històric en què va passar tot això.
Aquestes finestres s’han rodat en escenaris naturals de singularitat històrica i de gran bellesa natural amb la magnífica participació de dos col•lectius de teatre medieval, Alma Cubrae i Excàlibur, que han aportat no tan sols els seus equips humans d’actors i figurants, sinó també un gran coneixement sobre els materials i la indumentària d’aquell moment i una gran capacitat en la recreació d’espais totalment versemblants. Sense la seva participació i la dels preparadors dels cavalls protagonistes de les històries, més la mà de l’empresa especialista en imatges en 3D Dracma 3D i la generosa col•laboració i participació del municipi i els veïns de Montesa, aquest documental no s’hauria pogut fer.
FITXA DE PROGRAMA
Direcció i guió: Josep Rovira
Producció: Tona Julià i Jordi Campàs
Realització: Josep Mª Martorell, Olivia Rueda i Teresa Solé
Imatge: Jordi Díaz
Documentació: Maribel Serra
Així doncs el diumenge, 12 de setembre, estarem d’estrena.
1 comentari:
Vaig assistir a l'estrena a BCN. La presència de la barca és com un flaix (uns 5 o 6 segons), però és curiosa la reconstrucció visual de la Batalla de les Formigues.
El programa es interessant. Barreja de CSI, Bones i d'altres sèries americanes de forenses amb la història de Catalunya. Interessant el final.
Publica un comentari a l'entrada