La vila de Sète, al llenguadoc francès, ha fet una important aposta marítima. La primera edició de “Etape à Sète” ha estat un èxit de participació -més de cent vaixells tradicionals - i d’un públic que omplí terrasses, restaurants i hotels el prop passat cap de setmana. La vila a cavall entre la Mediterrània i l’estany de Thau es troba edificada sobre una xarxa de canals que la caracteritza. En el seu canal principal s’hi amarraren els grans bastiments: goletes i pailebots. Entre ells una gran barca de pesca feia les funcions d’escenari flotant per les actuacions i concerts musicals. De l’altra costat de la llotja s’hi trobaven, en una petita dàrsena, totes les barques de vela llatina. Abarloades, ocupaven bona part de la plana d’aigua. Majoritàriament guarnides amb banderes i gallardets, donaven una magnífica imatge festiva.
Al festival cal afegir la música en directe que no deixà de sonar en tota la jornada. Una delegació bretona i els músics de les colles de Joutes de Sète treballaren de valent. La desfilada tradicional és un espectacle curiós . Seria realment difícil de veure-ho al nostre país. Curiosa la imatge i la disciplina de la marxa. Curiosa la participació -al capdavall hi anaven els representants de la Marina militar - i l’expectació que causava. També diferent fou la incorporació d’uns encants (marché au puces) de materials nàutics d’ocasió, on es podia trobar gairebé de tot. Peces interessants: cadenots de bronze, ulls de bou, cabrestants, àncores, armilles, gafes,...
La part gastronòmica també mereix una menció. Si bé el divendres érem rebuts amb una macarronade sota el far de La Mole. Al punt del migdia de la festa es podien tastar les ostres, musclos i altres animals amb closca abans de sortir a navegar. Sense oblidar les degustacions dels seus tradicionals aperitius líquids.
Tots aquells que ens agrada navegar a vela sempre comentem que les condicions ideals pels nostres vells bastiments són: un mar pla i un ventet fresquet. Doncs aquestes foren les condicions del dissabte 29 de maig a Sète. Una navegada de prop de tres hores a l’exterior del port, davant el turó de St. Clair, i acompanyats per una regata de vela extrema (catamarans de 40 peus). Tots gaudirem d’aquelles condicions i sense un rumb prefixat per l’organització aviat començàrem a creuar-nos els uns amb els altres. Salutacions, crits i senyes inconfusibles d’una empatia important entre tots els participants. Aquell tall de mar era ben nostre. Fins i tot el gran ferry que uneix aquell port amb el de Tànger per un cop canvia de bocana per no destorbar la festa.
Però la sorpresa ens esperava en tornar. Des de les nostres embarcacions vàrem podem conèixer la tradició dels jocs mariners de la vila: les Joutes. Mena de combat aquàtic medieval on dues barques de rem s’enfronten amb els “jouteurs” al cap damunt d’un passarel•la amb una perxa i un escut de fusta. L’objectiu és fer caure el contrincant a l’aigua. A cadascuna de les barques hi van dos músics asseguts a proa -vent i tambor- que marquen el ritme d’una forma semblant als nostres grallers que acompanyen els castellers. Les Joutes són una tradició fortament arrelada a la terra. Prova d’això fou viure l’experiència, ja en terra, de la formació dels més menuts (entre 4 i 8 anys) en unes Joutes sobre uns carros de rodes. Amb el seu uniforme immaculadament blanc, la seva perxa i el seu escut els menuts, seriosos i sota el control dels mateixos jutges que moments abans havien participat amb els adults, provaven de fer caure l’adversari. El comentari de la nostra delegació fou unànime: així és conserva el patrimoni immaterial.
Bona part de l'èxit de l’organització es degué a la participació de l’Association de Voile Latine de Sète et du Bassin de Thau. Coneguérem el seu “chantier” naval, antigues drassanes que ara són la seva seu social, a la vora del llac interior, amb grua, carros de varada i dues antigues naus de fusta on treballen en la recuperació d’embarcacions, com la barca “Sauve qui peut” de Jacques Brel . Felicitats! JSG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada