Fa més d’un mes que hi treballem els caps de setmana bàsicament. La bodega és ben neta, amb una mà de mini de plom barrejat amb oli de llinosa per “alimentar” la fusta, i és gairebé a punt de pintura. A la coberta s’estan acabant de canviar les taules que calia. La part inferior de popa és la que va més avançada, el color cru ja l’ha envaït en una primera capa. Fins i tot una part interior de l’orla és apunt per rebre la primera mà del seu color definitiu, que ja podem veure en una mostra. Ara que semblen haver-se acabat les feines més “molestes” els participants en els treballs estan de millor humor. Hi fa també el dinar a bord, el cafè en fer-se fosc, les granotes del “chapapote” que usem i un munt de bromes, acudits i altres converses. Sense aquest ambient seria difícil de fer caminar endavant un projecte com aquest.
Ens han arribar noves mans. Gent nova que ens han conegut a traves d’Internet. Gent que ha estat capaç d’engrescar-se. I encara no són socis i sòcies! Fet que porta a la següent pregunta: On són els associats que encara no han, ni tant sols, visitat l’Elvira? És a bord, tot treballant, on es couen les idees i els projectes de futur de la nostra entitat. Com un fòrum obert on tothom hi aporta el que sap o aprèn ràpidament: el fuster toca fustes, el mecànic el motor, l’informàtic l’escombra, el metge el rodet de pintura, la mestra la rasqueta, l’artista el cremador. Quan no fem uns transvestismes encara més divertits.
L’Elvira va prenent forma. La seva cirurgia d’estètica sembla que no hi deixarà cap mena de cicatriu. La seva imatge final és encara un misteri per desvelar. Els cirurgians precisen el consell d’una gurú que ha de visitar el vaixell. Serà a partir de llavors que seria bo que les “ments pensants” de l’entitat: professors, arquitectes, llicenciats, arqueòlegs, capitans, etc... definissin el projecte definitiu, tant pel que fa a l’aspecte com al us que en farem. JS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada