A Bilbao, ubicat sota el pont Euskalduna i molt a prop del Palau de Congressos i de la Música, trobem el Museu Marítim de la Ria de Bilbao. Situat en els terrenys de les antigues Drassanes Euskaldunes conserva dos dics sobre la mateixa ria. El primer, el més proper a la ribera, guarda en ser tot un seguit d’embarcacions d’interès patrimonial: pesca, remolcador, salvament marítim,... El segon, obert a la ria, és ocupat pe
r vaixells d’interès cultural que visiten la vila. Restant encara el moll exterior que gràcies al seu calat permet l’amarratge de tota mena d’embarcacions. Ocupa un total de 27.000 m2 entre els espais a l’aire lliure i els coberts.
La seva part interior és ocupada per l’exposició permanent. Aquesta, de forma didàctica va aprofundint en el coneixement del que avui és un dels principals ports de l’estat. La visita s’inicia amb un audiovisual en el qual, a través de reconstruccions virtuals en tres dimensions el visitant pot conèixer la història del port a través dels segles des de la fundació de la vila l’any 1300 d.C. Continuant la visita ens endinsem en la primera zona que està dedicada al port marítim. En ella podem entendre la importància històrica d’aquest emplaçament ria amunt. Ferro, l
lana castellana, manufactures del nord d’Europa, mineral durant els segles XIX i XX han estat els productes de referència durant més de 700 anys. Totes les transformacions humanes de l’entorn de la ria s’han degut a la necessitat de millorar i facilitar el comerç d’aquesta vila. La ria ha esta
t font de riquesa i de problemes durant segles. Així mentre els comerciants prosperaven els mariners seguien amb problemes irresolubles com era la barra de sorra que es formava constantment a la desembocadura prop de Portugalete. No és fins la segona meitat del segle XIX que l’enginyer Evaristo Churruca y Brunet com a Director de la Obras del Puerto de Bilbao, impulsa el primer dic que resoldria, en desviar els corrents marins, l’acumulació permanent de sorra de la bocana de la ria. El seu treball en la modernització del port impulsaren de forma definitiva el desenvolupament industrial de la vila durant el segle XX.
Dins d’aquesta mateixa zona també és destacable l’exposició de material de salvament marítim. En ella podem trobar des d’un andarivell (mena de tirolina amb cadireta per evacuar els mariners de vaixells encallats prop de la costa), fins a una moderna balsa autoinflable de salvament. És curiosa la col•lecció de fusells, pistoles i canons llença-caps. Tampoc passa desapercebuda la rèplica de la falua del Consulat de Bilbao construïda fa pocs anys a partir dels plànols extrets d’una il•lustració antiga.
La segona zona fa referència a la ria com a mercat i factoria. En ella es mostren les activitats que s’han desenvolupat al voltant de la ria, des del comerç primitiu fins l’esplendor industrial i navilier. A partir del segle XVI la ria es converteix en canal d’entrada i sortida de mercaderies de l’interior peninsular, convertint-se la zona de El Arenal en el nucli de transacció. Prop d’allà es crea el Consulado, clau de l’administració comercial bilbaïna. Segons les seves ordenances (1560 d.C) hi podien formar part els veïns de la vila, els “maestres de nao” o mercaders. Tots ells gaudien de franquícies i privilegis atorgats tant pels senyors de Biscaia com pels monarques castellans. La resta de territori tingueren vedades les activitats comercials durant segles.
Gracies als capitals acumulats per la burgesia incipient del segle XVIII es creen les primeres entitats financeres, que s’arribarien a consolidar un segle més tard. Aquestes mateixes entitats: Banco de Bilbao, Bolsa bilbaïna, Banco de Vizcaya, Banco de Comercio i el Crédito de la Unión Minera, seran les que impulsaran el desenvolupament del procés d’industrialització del territori que més tard s’autoalimentarà entre els sectors industrial, navilier i financer. La importància de les navilieres arribarà a representar el 47% del sector en tot l’estat.
Per acabar la tercera zona està dedicada a la construcció naval. De llarga història ja que des del segle XIII es tenen referència de construccions a la vora de la ria. Amb tot la importància econòmica d’aquest sector s’inicia durant el darrer quart del segle XIX. Significa la desaparició de la construcció en fusta i la modernització de la flota mercant mitjançant vaixells, primer de ferro i desprès d’acer. Aquesta indústria és recolzada per l’estat pel que significa d’autonomia vers la dependència de la tecnologia estrangera. Noms com S.A. Astilleros del Nervión, Compañia Euskalduna de Construcción de Buques, Astilleros de Murueta o Ardanaz, La Naval de Sestao, Astlleros Zamacona són alguns dels que proliferen per la ria tant en la construcció com en la reparació de vaixells. Tots van desapareixen a finals del segle passat fruit de la globalització i de la consegüent “reconversió industrial” .
Un museu interessant, potser petit i àgil de visita però amb importants continguts que ens permeten conèixer una visió més transversal del mar. La integració de mineria, indústria siderúrgica, transport i comerç fa del port i la ria de Bilbao molt diferent dels nostres ports mediterranis, de preferència dedicats a la pesca i al comerç. Tot i trobar-se a uns centenars de metres del Museu Guggenheim és força desconegut per la major part dels visitants de la ciutat. La presència d’una gran grua portuària de color vermell en marca la seva ubicació. Si visiteu Bilbao, no us el perdeu!
Més informació a www.museomaritimobilbao.org
