Trobada de vela llatina a Cambrils

Del 24 al 26 de juny, ha tingut lloc la Trobada de Vela Llatina de Cambrils. La barca Xerina de la nostra entitat hi ha pogut participar per primer cop, fins ara la coincidència amb la proximitat de la Trobada de Calella de Palafrugell ens ho havia impedit, hem estat acollits pels amics de l’Arjau d’aquella vila. Més d’una vintena d’embarcacions de tota mida, aparellades amb vela llatina, han participat de la festa. Un encontre on la navegació ha estat un dels ingredients més importants. S’hi ha navegat matí i tarda de dissabte i el matí de diumenge amb un temps magnífic: bon vent i onatge acceptable.

Des de la nostra participació volem agrair la bona organització de l’event que ha inclòs música, tirada d’art, sopar, sardines i fideuà (això sembla que MAI podrè faltar en una trobada!). Diumenge una improvissada conferència sobre la recuperació de la barca TERESA gairebé sota la seva quilla, possà la guinda “intel·lectual” a l’activitat marítima.

La flota tradicional a Calella de Palafrugell.

Les barques a la platja del Port Bo.

Jolie Biche, Pepeta, Xerina i Capitan Valdés són les barques de la nostra associació que han participat a la tradicional trobada de Calella de Palafrugell. Eol també ens ha volgut acompanyar enviant-nos un Joan de Narbona (tramuntana) acabat de sortir del gimnàs. Amb un mar prou molest per les barques més petites, ha estat un dia de NAVEGACIÓ (així, amb majúscules) de debò. Gràcies als companys calellencs per l'organització d'aquesta festa. De fet aquesta és la única trobada que tenim al Baix Empordà, per la qual cosa és important de donar-li tot el suport des de les entitats pròximes com la nostra.

Una sensació general és la pèrdua d'interès per aquest tipus de manifestació. Una pèrdua que es manifesta pel nombre decreixent de barques que hi participen. Sense haver-les comptat, només a cop d'ull es veia que la platja del Port Bo no estava ni de bon tros plena com en altres ocasions. Les trobades són la nostra manifestació pública més important. És el lloc on participar amb les nostres embarcacions per demostrar que el moviment de la navegació patrimonial és viu. Enguany hi ha un descens d'aquestes festes, cosa que hauria de significar una major participació en aquelles que sí que es fan. Però la realitat és la que és. El desinterès per aquelles activitats que signifiquen un cert esforç sembla inherent a la nostra cultura, esdevinguda d'aquesta "societat del benestar". Cada cop és més difícil pels organitzadors de les trobades aconseguir motivar als patrons i armadors perquè hi participin. Què volen aquests per animar-se a moure els seus vaixells? S'ha passat de moda tenir una barca tradicional? Ja no és cool, guai, o com en vulgueu dir?

Slow Sailing - Navegació Tranquil·la: dos tamanys de banderes.

Calella ha servit també per presentar la bandera de la Navegació Tranquil·la - Slow Sailing. Sorgida a partir del grup del mateix nom a la xarxa social Facebook. La bandera S del codi internacional marítim incorpora un cargol de mar blanc al seu centre. El cargol és el símbol del moviment internacional Slow. D'aquesta forma s'ha integrat dins l'ambit mariner i nàutic. Esperem que aquesta llavor s'estengui ben aviat creant la consciència d'una nova forma de navegació, sobretot costanera. El manifest de de la Navegació Tranquil·la - Slow Sailing el trobareu clicant sobre la fotografia de les banderes.

Finalment només la Santa Espina i Sa Xicota emprenen camí cap a Cambrils en una nova edició del Viatge dels Sardinals. Valorem positivament l'esforç i la voluntat de portar endavant aquesta activitat que en aquesta edició està patint del mateix mal que les trobades. Per tant desitgem-los...

 Bon vent i Salut!

Aprovat el projecte de reforma del far de Sant Sebastià per a la seva adequació en espai públic

D’acord amb l’ordenació de fars vigent, l’ajuntament de Palafrugell ha aprovat per unanimitat, aquest mes de maig de 2011, en sessió de la seva Junta de Govern, el projecte bàsic i executiu per a l’adequació de l’edifici del Far de Sant Sebastià, a Llafranc, i el seu ús públic per a destinar-lo a usos culturals i lúdics vinculats amb el mar.

Ja l’estiu del 2010 l’ajuntament de Palafrugell va sol·licitar a l’Autoritat Portuària de Barcelona que li atorgués la concessió per un període de 20 anys prorrogables, sobre les instal·lacions del Far de Sant Sebastià de la Guarda, per tal que es pugui destinar a realitzar activitats relacionades amb el front marítim, potenciar i informar l’entorn (camins de ronda), dinamitzar el municipi des d’una òptica cultural (poblat ibèric, torre de guaita, el santuari i l’hostatgeria), especialment relacionada amb les activitats pesqueres i marineres, amb oficina de turisme, centre d’interpretació cultural i natural i bar.

Per a poder obtenir aquesta concessió era imprescindible poder redactar aquest projecte que, compost de memòria i plànols, amb un pressupost d’execució per contracte de 392.403,69 €, ja ha estat enviat a l’Autoritat Portuària per a la seva tramitació.

El far de Sant Sebastià és el més important de Catalunya. Està situat damunt el promontori del cap de Sant Sebastià, a una alçada de 168 metres sobre el nivell del mar. És el far que té més projecció lumínica de tot l’estat espanyol i un dels de més gran abast del món. La longitud teòrica de l’esclat és de 32 milles, però es veu, a la pràctica, a més de 50 milles, perquè està situat molt alt i disposa d’una gran potència lumínica (3.000 w). És un far catalogat de gran far de 1er ordre i constitueix, des de la seva construcció, el 1857, el punt de referència internacional de l’extrem SW del golf de Lleó com a punt estratègic del pas de les embarcacions que van i vénen cap a Marsella, Gènova i Còrsega.

Notícia extreta de http://mnactecbutlleti.wordpress.com. Informació facilitada per Jordi Sanz.

Què és una rissaga?

Informació facilitada per Gabi Juanes.

La Mar d'Amics a la Semaine du Golfe de Mor Bihan.

Via Facebook ens ha arribat aquesta fotografia on podem veure els companys Xaiver Cano i Mònica Sitjes participant a la Semaine du Golfe de Mor Bihan (Bretanya) amb la seva barca, el Drascombe amb vela al terç: Nena. Els podeu veure al costat esquerra de la fotografia lluint la bandera catalana.

A  l'extrem superior podem veure la barca Nena participant a la Semaine du Golfe 2011.

Informació facilitada per Toni Clapés.

La navegació popular de la S.N.N.

La Société Nautique de Narbonne (S.N.N.) fou creada l’any 1907 a l’espai anomenat la Nautique a la part nord de l’estany de Bages-Sigean a uns 4 quilòmetres de Narbonne. En un aiguamoll que era una autèntica fàbrica de mosquits. Els primers socis, immunes als atacs dels dípters, dels mosquits aedes o altres anòfels, van començar les primeres rades portuàries amb les seves pales, carretons i sobretot amb els seus braços. La flota en aquells temps estava composta per vaixells de pesca, llaüts, més o menys grans, propulsats a vela, motor, rem i perxa. Organitzaven regates, que eren força seguides pels narbonesos, visitants i autoritats, com es pot veure en moltes de les fotografies que conserven en els seus arxius.

Poc a poc els tipus dels vaixells evolucionen apareixent monotips com el Valras, uns velers de fusta amb els que es creà la primera flota de vaixells en sèrie. La navegació d’esbarjo es democratitza ràpidament i els mestres d’aixa i velers, llencen nous tipus de vaixells, encara de fusta: Sharpies, Vauriens, Mousses. Aquests velers lleugers solitaris de construcció amateur precedeixen l’arribada de la gran època dels 505 i dels primer Finn, Yole, fins els actuals Europa, Laser, 420, 470, etc...

En paral•lel, l’ampliació de les rades portuàries a partir de 1945 permet la incorporació dels primers velers habitables. Sempre amb unes mesures màximes obligades pel calat de l’estany on es troba tota la instal•lació. Així com a molt hi trobarem vaixells de 7,5 m d’eslora i de 0,8 m de calat.

Podem dir que la S.N.N. és un gran petit port. Des de 1978 té reconeguda la concessió com a port esportiu, cosa que els obliga a mantenir les seves instal•lacions i preservar el seu entorn d’una forma especial. El port es troba dins un Parc Natural Regional. En un entorn que poc ha canviat en els darrers 80 anys com es pot comprovar en una gran fotografia de la dècada dels anys 30 del segle passat que hi ha en la seva seu social.

Vista de les "catalanes" des de la terrassa de la seu social.

Dins la S.N.N. hi trobem una secció dedicada als “vieux greements”, o com en diem nosaltres als vaixells patrimonials. Compta amb una desena de llaüts (catalanes, en diuen ells), “bettes”, i barquetes marselleses. Els seus propietaris, que estimen el patrimoni marítim. Organitzen cada any una jornada d’animació - a la que hem tingut el privilegi de ser invitats enguany - , així com també participen en d’altres trobades o events com Sète, Brest o Douarnenez. Les seves barques es troben just al davant de la seu social, perfilant amb els seus arbres i antenes una magnífica silueta sobre l’horitzó d’aquest petit mar tancat que és l’estany de Bages-Sigean.

En Jordi Salvador conversant amb en Jean-Pierre Bousquet,
 un dels nauticars més apassionats de la S.N.N.

Els associats a la S.N.N. tenen el sobrenom de “nauticards”. Això significa que són persones apassionades per la vela i pels vaixells, practicants de la navegació a vela o motor d’esbarjo, de la pesca o de la vela esportiva. Tots ells són amants dels plaers de la vida i cerquen a través de l’esperit associatiu, moments d’evasió o de recolliment comuns. Estimen i estan familiaritzats amb la natura i sobretot l’entorn de l’estany de Bages-Sigean. Els agrada la recerca i conservació del lèxic marítim del llenguadoc, reivindicant aquest idioma, aquesta cultura i aquest país sota la bandera de la creu sobre fons vermell. Fins i tot l’ajuntament ha posat nom a un carrer en homenatge a tots ells, la rue des Nautiquards.

La vella grua ferroviària que es mereix un expedient
de bé patrimonial segueix en servei per vaixells de fins a 4 Tm.

La S.N.N. disposa de tots els serveis als que estem acostumats en els ports esportius del nostre país: grua, escar, marina seca, zona de recuperació i reciclatge, vestidors, serveis, bar-restaurant,... A les que cal sumar un centre d’interpretació de la natura, l’Escola de Vela, un edifici amb dormitoris i una antiga drassana coberta que encara està en ús. El més sorprenent de tot és que el conjunt d’aquestes instal•lacions estan a l’abast que qualsevol. Per l’any 2011, la quota anual de soci és de tant sols 85 €. O el preu d’un amarrador 404 €! (cal esperar actualment uns dos anys per disposar-ne d’un). Aquests preus són només un exemple de com la nàutica no té perquè ser el privilegi exclusiu de persones riques (evitem els eufemismes actuals). La S.N.N. dona una lliçó del significat de la nàutica popular, absolutament lluny de les tarifes a les que ens tenen acostumats tant les administracions públiques (Ports de la Generalitat), com les empreses privades concessionàries de les instal•lacions portuàries del litoral català. I dona aquesta lliçó des de fa més de 100 anys. És doncs una alternativa, un camí cap a un canvi de sistema que prova que és possible.

Dins la col•lecció de llibres editats pel Parc Naturel Régional de la Narbonnaise en Méditerranée, hi un dedicat a aquesta entitat. El seu títol: La Nautique ou l’autre façon de naviguer (La Nautique o l’altra forma de navegar) és tota una declaració d’intencions que posa de relleu aquesta voluntat d’acostar la navegació a tothom. Les persones que ens acolliren com en Jean Pierre, en Louis, en Laurent, en Jean Claude, en Yann o el seu president en Jean com tots els altres amb qui compartírem menges i llargues estones resultants de l’impossibilitat de sortir a navegar per la tramuntana, són i seran, com deia la cançó olímpica, amics per sempre.

La Festa de la Nàutica a Narbonne.

Els dies 14 i 15 de maig de 2011, una delegació de La Mar d'Amics formada per dues barques ha participat en la Fête du Nautisme a la Société Nautique de Narbonne. Dues jornades d'activitats que s'han vist afectades per una entrada del "Joan de Narbona", del vent de Tramuntana que no deixà de bufar ni un sol minut ni dissabte, ni diumenge. Només alguns agossarats -bojos, simpàticament - patrons desafiaren la meteorologia, i només una de les barques obrí finalment la seva vela totalment arrissada. La festa ha servit per conèixer les persones que formen aquesta entitat més que centenària. Descobrir un espai on la nàutica d'esbarjo esdevé totalment popular i a l'abast, lluny del model dels nostres Clubs Nàutics. 

En pocs dies apareixerà en aquest mateix blog un article sobre aquesta forma diferent de viure el mar i la navegació.